9 Abr, 2008
Conferència sobre la importà ncia de la fusta a les societats prehistòriques
A diferència de materials com la pedra, la fusta és molt difícil que es conservi i és, molt sovint, a través d’evidències indirectes, que el personal investigador pot saber-ne de la seva existència i ús a les societats prehistòriques. Com s’aconsegueix saber, doncs, quan hi ha restes de fusta en un jaciment prehistòric? Quin procediment se segueix per esbrinar de quin objecte parlem? Quins són els principals indrets on s’han trobat peces manufacturades amb aquest element?
Les respostes a aquestes preguntes són algunes de les qüestions que tractarà Àlex Solé, doctorand de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, durant la conferència “Tecnologia de la fusta”, que pronunciarà dimarts dia 15 d’abril, a les 17 hores, a l’Aula 3104 de la Facultat de Lletres, a la plaça de la Imperial Tàrraco. Aquesta activitat, oberta a la població en general, forma part del seminari Os, fusta i pedra. Tecnologia Prehistòrica, que del 4 de març al 29 d’abril, es desenvolupa en l’esmentada universitat, organitzat per l’ i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), en el marc del programa de l’assignatura Prehistòria II de l’ensenyament d’Història, que imparteix Ethel Allué.
Àlex Solé observant un pseudomorf de fusta a l'Abric Romaní (Capellades) - Foto: Gerard Campeny / IPHES
La fusta és una matèria prima orgànica que presenta grans problemes de conservació en jaciments arqueològics. Només la trobarem en contextos anaeròbics, és a dir, en medis sense oxigen que han de ser o bé molt humits, o bé molt secs. També es pot conservar si es carbonitza, però llavor la major part de les vegades es perd la morfologia per identificar l’objecte.
Finalment trobem també evidències d’objectes de fusta en contextos molt concrets com a l’Abric Romaní. En aquest jaciment del Paleolític mig, de formació de travertí, gràcies a la precipitació de carbonat càlcic sobre les matèries vegetals, s’afavoreix la recuperació de les empremtes de la fusta. Alguns altres exemples són el jaciment Neolític de La Draga (Girona) o els jaciment del Paleolític inferior de Gesher Benot Y’akov (Israel) i Shönningen (Alemanya).
Ethel Allué ha puntualitzat: “Malgrat les escasses evidències de fusta en jaciments prehistòrics sabem que aquesta matèria primera va ser imprescindible en l’evolució tecnològica. De fet, si es conservés la fusta de la mateixa manera que la pedra l’explicació dels trets que caracteritzen l’evolució tecnològica de la prehistòria serien diferents”.
I ha afegit: “Les evidències d’ús de la fusta són de vegades indirectes. Per exemple els estudis etnogràfics sobre poblacions de caçadors-recol·lectors o agricultors-ramaders actuals ens mostren com la fusta és una matèria prima essencial en totes les activitats. Les llances de fusta i els pals cavadors són, entre d’altres, algunes de les peces de fusta descrites etnogràfica i arqueològicament”.
Un altra evidència indirecte es coneix a través de la traceologia, que permet observar marques del treball sobre la fusta realitzada amb eines de pedra. Alhora, “per a l’estudi de la fusta, l’experimentació i reproducció d’objectes ens permet visualitzar els processos tècnics que intervenen en l’elaboració i comparar-los amb la fabricació d’objectes amb d’altres recursos”, assenyala Ethel Allué. “Per tant, en el conjunt d’objectes que permeten explicar l’evolució tecnològica hem de tenir en compte totes les matèries primeres de l’entorn”, adverteix.
technorati tags: fusta , tecnologia , Abric Romanà , Shönningen , pedra , conservació
