www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

28 Abr, 2008

El jaciment de la Boella es transformarà en un passeig prehistòric

Signen un conveni per afavorir la recerca i la socialització d’aquest conjunt arqueològic el dia en què es presenten públicament les restes de mamut restaurades

 cliqueu aquí per tenir detall de l’acte

 Fa entre 780.000 i un milió d’anys, la Boella era un terreny d’aiguamolls, on l’aigua i la vegetació van facilitar la vida als grans herbívors i d’altres animals. Allí els humans també hi tenien garantits nombrosos recursos. La descoberta l’any passat, juntament a les restes de fauna, de 95 peces d’indústria lítica amb les quals esquarterarien aquests animals, són proves que avalen la presència de les primeres poblacions humanes del Camp de Tarragona.

Tota aquesta informació s’ha obtingut gràcies a l’excavació que l’IPHES va efectuar el 2007. La importància de les troballes i el potencial que té el jaciment han possibilitat que aquest institut i l’Ajuntament de La Canonja formalitzin un conveni dimarts dia 29 d’abril, a les 19 h, al Castell de Masricart d’aquest municipi, per garantir la realització d’un projecte de recerca i de socialització a cinc anys vista (2008-2012). Durant el mateix acte, es mostraran també les peces de mamut que han estat restaurades.

Distintes activitats

Aquests conveni és fruit de l’interès expressat per l’ajuntament de La Canonja i els propietaris de la finca de la Boella quan va acabar l’excavació del 2007, els quals van saber veure l’oportunitat de tirar endavant aquest projecte. D’aquesta manera es vetllarà pel sanejament de la llera del barranc, es promourà un passeig arqueològic i gestionarà la protecció de les futures zones d’excavació. A més, es crea la figura d’un Consell Coordinador format per l’Ajuntament de La Canonja, el Centre d’Estudis Canongins i l’IPHES per tal de dur a terme les distintes activitats.

Una d’aquestes iniciatives es el passeig arqueològic, que  tractarà aspectes sobre la història natural i els canvis dels ecosistemes durant el Plistocè Inferior i Mig d’una manera didàctica i atractiva. Es restituirà el paisatge, a manera de parc arqueològic, i es mostrarà com era la vida al plistocè en aquest indret.

Dues de les defenses de mamut trobades a la Boella el 2007

                  Dues de les defenses de mamut descobertes l'any passat a la Boella - Crèdit: IPHES

La creació d’aquest passeig contempla cinc punts d’informació: el primer, versarà sobre la vegetació i fauna actual; al segon s’explicaran els canvis de la línia de costa i dels ambients sedimentaris d’aquesta zona del camp de Tarragona; el tercer tractarà de la paleoecologia, i a través d’ell es donarà a conèixer la biogeografia i biologia evolutiva dels mamuts, així com els altres vertebrats i invertebrats i, el quart i el cinquè, mostraran les diferents eines de pedra prehistòriques del plistocè, i la paleoetnologia i arqueologia de les ocupacions humanes documentades al Barranc de la Boella.

La fauna

En tot cas, un dels principals atractius d’aquest parc serà els mamuts, pertanyents a l’espècie Mammuthus meridionalis, dels quals es van trobar 4 grans defenses i altres elements esquelètics de dos individus durant la campanya del 2007. Es tracta d’un proboscidi que va viure a Euràsia entre fa 3 milions i 700.000 anys.

A més de mamuts, en el mateix període, aquests animals compartien espai a la Boella, cavalls, cérvols i rinoceronts, doncs s’han trobat fòssils que ho constaten, així com restes d’un micromamífer, la Mimomys savini, una rata desapreguda fa 600.000 anys. A més, la troballa d’abundants restes de gasteròpodes també suggereixen l’evidència d’aquests ambients molt humits adjacents al tram final de la vall del riu Francolí.

L’estudi detallat d’aquestes restes, i d’altres, com les 95 peces d’indústria lítica, es recull en la memòria científica, que es presenta també dimarts. Aquesta memòria, a més, inclou dos estudis patrocinats per l’Ajuntament de La Canonja. El primer, és un informe paleontològic sobre tres molars de proboscidis. La biometria de dues d’aquestes peces dentaries, dos molars tercers superiors del mateix individu ens indica que és la pròpia d’una forma avançada de l’espècie Mammuthus meridionalis.

Cronologia

El segon informe es dedica al paleomagnetisme per saber més exactament la cronologia dels diferents nivells que integren el jaciment. Aquesta investigació identifica tres grups de dipòsits Plistocens en el Barranc, segons la seva direcció de polaritat magnètica que serveix per indicar la seva correlació cronològica abans o després de l’anomenat límit Matuyama/Bhrunes, establert entorn el 780.00 anys abans dels present. Els dipòsits de la part mitjana de la timba del Barranc on hi ha els nivells arqueològics excavats en la intervenció preventiva del 2007 no s‘ha pogut determinar la direcció paleomagnètica ja que les mostres mesurades són poc fiables. Els dipòsits de la part superior del Barranc tenen, en canvi, tenen una polaritat magnètica normal, com l’actual, i són més recents de 780.000 anys.

Barranc de la Boella

L’edat dels dipòsits del Barranc de La Boella sembla que poden arribar a cobrir a grosso modo l’interval temporal de 500.000 a 1.000.000 d’anys, segons les determinacions de la direcció paleomagnètica. Cal afegir que les darreres aparicions, o extinció, de Mymonis savini i Mammuthus meridionalis és reconeguda entorn als 600.000 – 700.000 anys abans del present. Per tant, les restes trobades l’any 2007 tenen una edat mínima de 600.000 anys, tot i que hi ha dipòsits en el Barranc de La Boella per explorar amb fòssils de més de 780.000 anys.

En tot cas, les evidències arqueològiques recuperades el 2007 amplien el coneixement sobre l’ocupació humana al Plistocè. L’associació entre indústries lítiques i les restes de Mammuthus meridionales és característica dels jaciments prehistòrics més antics d’Euràsia, com Orce i Atapuerca, on s’ha documentat poblament humà d’una cronologia i, fins i tot, més antiga, que el de la Boella. Aquest últim que forma part del projecte de recerca de l’IPHES – Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Ciurana i rieres del Camp de Tarragona”.

Continuïtat dels estudis

El conveni permetrà la continuïtat d’aquests estudis, que preveuen una excavació anual el setembre. Alhora, el passeig prehistòric “augmentarà l’equipament cultural del patrimoni de La Canonja”, indica Josep Vallverdú, investigador principal del projecte. A més, “es promou el sanejament de la llera del Barranc de La Boella per tal d’evitar la degradació dels dipòsits amb fòssils, tant pel seu valor prehistòric, paleogràfic, paleobiològic com paisatgístic. Les noves campanyes d’excavació segur que aportaran nombroses restes fòssils amb un alt valor científic i museogràfic, amb la qual cosa es contribueix també a dinamitzar la diversificació de les estratègies d’activitat econòmic i cultural d’entitats públiques i privades en el territori”.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: