www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

11 Feb, 2008

Investiguen els mecanismes biològics, ecològics i socials que van acompanyar les primeres ocupacions humanes del Machu Picchu i la Vall del Cusco

Estudiar els mecanismes biològics, ecològics i socials que van afavorir que fa entre 8.000 i 10.000 anys abans d’ara grups d’humans s’instal·lessin a viure a la Vall del Cusco i al santuari Machu Picchu  són els aspectes que ja han començar a coinvestigar la Facultat d’Enginyeria Geològica de la Universidad San Antonio Abad del Cusco (UNSAAC) i l’IPHES, en el marc del Projecte Orígens d’aquest institut, que pretén aproximar-se als espais on ha arribat el gènere Homo, no únicament a l’Àfrica o Eurasia, sinó també a Amèrica, Austràlia i als conjunts d’arxipèlags.

Ambdues institucions van signar al maig un conveni de codesenvolupament que d’aquesta manera inicien el seu desplegament. Aquesta col·laboració es remunta al mes de maig, quan Eudald Carbonell i Igor Parra, director i cap de Projectes Internacional i de Prospectiva de l’IPHES respectivament, van viatjar a Perú per impulsar diversos convenis que ara han rebut una nova empenta amb la recent visita a Perú efectuada per aquest últim i d’Ignasi Pastó, cap del gabinet de l’IPHES.

Ignasi Pastó durant la seva conferencia sobre Atapuerca, pronuciada a la Universidad San Antonio Abad del Cusco 

Ignasi Pastó durant la seva conferencia sobre Atapuerca, pronuciada a la Universidad San Antonio Abad del Cusco - Crèdit foto: IPHES

Els esforços científics que codesenvolupen el personal investigador de la UNSAAC i de l’IPHES tenen com a objectiu principal aprofundir en les relacions que s’estableixen entre els canvis culturals i els canvis climàtics que sempre han acompanyat l’evolució humana. Per aquest motiu, han començat a analitzar, sempre en el marc del Projecte Orígens,  les diferents escales temporals que es poden detectar mitjançant la tècnica d’anàlisi del Carboni 14 i com la Vall del Cusco i el MAPI poden contribuir a establir un marc cronològic calibrat per diferents problemes històrics relacionats amb els models de dispersió i poblament humà a la serralada andina.

Combinació de dades

Un altre aspecte amb el qual es treballa consisteix a determinar com els cossos de dades indirectes (proxy data) poden contribuir a combinar dades per obtenir bons resultats que ajudin a entendre com van ser les primeres ocupacions de la Vall del Cusco i del Machu Picchu. En aquest sentit, la paleobotànica, en els seus diferents àmbits (pol·len, antracologia, carpologia i fitòlits), n’és un bon exemple, ja que les dades que s’obtenen aplicant aquestes disciplines sobre les diferents escales de dispersió, aparició, desenvolupament i desaparició d’entitats culturals al llarg del temps sobre espais determinats, es posen en relació amb la tecnologia que han permès el desenvolupament socials de comunitats humanes al llarg del temps.  Precisament, Igor Parra està ja dirigint una tesi doctoral sobre aquest tema a la UNSAAC.

Igansi Pastó i Igor Parra al Paraninf de la UNSAAC, a Perú 

Ignasi Pastó, el primer per l’esquerra, i Igor Parra, el tercer, al Paraninf de la UNSAAC, a Perú - Crèdit foto: IPHES

La recerca és només un dels àmbits en què s’inscriuen aquestes accions de transferència de resultats dels programes de recerca que promou l’IPHES a la comunitat arqueològica del Cusco i del MAPI. També hi té un paper important la docència, per la qual cosa, Igor Parra i Ignasi Pastó han presentat al deganat de la Facultat d’Enginyeria Geològica de la UNSACC el programa de formació acadèmica superior que s’ofereix des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona en el marc de l’European Master on Quaternary and Prehistory de la Unió Europea i que s’imparteix juntament amb altres institucions. L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat propiciar que el curs 2008-09 l’alumnat peruà pugui venir a Tarragona a cursar estudis de quaternari.

A Perú, Ignasi Pastó i Igor Parra també van oferir, respectivament, una conferència sobre Atapuerca, disciplines i resultats científics, adreçada a la comunitat de professionals de la geologia, arqueologia, arquitectura i altres sectors que treballen sobre el patrimoni, i una altra sobre Escales d’observació del Quaternari: tècniques i problemes, dirigit especialment a l’entorn professional i acadèmic del Cusco i Machu Picchu. La primera xerrada esmentada es va realitzar dins del Seminari Internacional La Enginyeria Geològica i el Desenvolupament Sostenible a la Regió i al País, organitzat per l’enginyer José Carlos Ramírez Pareja i, la segona, en el marc d’una jornada dirigida a professionals de les institucions que vetllen pel patrimoni del santuari del MAPI, promoguda pel Dr. Fernando Aladi, director del Parc Arqueològic del Machu Picchu.

technorati tags: , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: