20 Feb, 2008
Editen una eina de treball per ajudar als escolars a descobrir com es vivia als Pirineus fa 10.000 anys
De la Paleoecología a la Biología de la Conservación; la Biodiversidad Pirenaica, és el títol de la unitat didàctica (guia docent) que s’ha editat en el marc del projecte educatiu Como vivían nuestros antepasados; la vida en el Pirineo hace 10.000 años, que coordinen Montse Esteban (URV – IPHES) i Maria José Pérez, tècnica del Parque Faunístico de los Pirineos Lacuniacha (Piedrafita de Jaca – Osca), en el marc del conveni d’investigació establert entre l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i aquest parc. “Aquest text, tot i que està concebut per a Lacuniacha, i es basa conseqüentment en el Pirineu aragonès, al nostre cap tenim el Pirineu com una unitat biogeogràfica sense les fronteres actuals que el divideixen (català, francès...), ja que arreu d’aquesta zona el tipus de vida era la mateixa”, puntualitza Montse Esteban.
Aquesta Unitat Didàctica s’ha dissenyat per a l’Etapa d’Educació Secundària, en la que es contemplen la Prehistòria i la Evolució Humana com a continguts obligatoris de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història, i la Introducció a l’Estudi de la Biodiversitat, els Ecosistemes i la Conservació com dins de la matèria de Ciències de la Naturalesa, contribuint a la vegada a la consecució de les Competències Bàsiques dissenyades per aquesta etapa. Està feta en castellà, en base al conveni de col·laboració entre el Parque Faunístico de los Pirineos Lacuniacha i ha rebut l’ajut del Departament de Mediambient del Govern d’Aragó.
Taller de pedra i excavació simulada
Les coordinadores d’aquest projecte han indicat: “Allò que ens ha animat a desenvolupar aquesta unitat didàctica és la convicció de que el coneixement de la prehistòria, i en concret de fa 10.000 anys al Pirineu, és una eina útil per abordar, des d’una nova perspectiva, diferents temes relatius a la conservació de la biodiversitat i fomentar d’aquesta manera canvis d’actituds que ens ajuden a preservar-la”.
En aquesta línia, els materials didàctics que conté el programa d’activitats consisteixen en una sèrie de fitxes per treballar a l’aula a mode de preparació de la jornada, que amb posterioritat es porta a terme en el parc Lacuniacha. La jornada al parc consisteix principalment en una visita monitoritzada que vincula les espècies vegetals i animals del parc amb els períodes prehistòrics; en participar en una excavació arqueològica simulada; en tallers de talla lítica i d’observació al microscopi...etc. “La realització de l’activitat en aquest enclavament permet establir un contacte directe amb el medi natural i ens apropa al coneixement dels recursos naturals dels que disposaven les comunitats prehistòriques i a l’ús que en feien d’ells”, puntualitza Montse Esteban.
Biodiversitat i extinció
En concebre el projecte Como vivían nuestros antepasados; la vida en el Pirineo hace 10.000 años s’ha tingut en compte la consideració que la pèrdua de la biodiversitat i l’extinció d’espècies són amenaces reals i les conseqüències poden desencadenar veritables catàstrofes ambientals. En aquest sentit, la UICN (Unió Internacional per la Conservació de la Natura), a l’Estratègia Mundial per la Conservació, enumera els perills que amenacen el medi ambient i planteja la necessitat d’organitzar programes d’Educació Ambiental per canviar els comportaments de la societat mundial respecte a la biosfera. “Per aquest motiu, els zoològics i parcs, entre ells Lacuniacha, han d’assumir – observa María José Pérez- el compromís de convertir-se en suports i instruments vàlids immersos en la lluita global per a la conservació”.
El conveni entre la URV i Lacuniacha es remunta al 2004. Des de llavors es desenvolupen diversos projectes d’arqueologia experimental, sota la direcció de Montse Esteban e Isabel Cáceres (URV-IPHES), alguns dels quals s’han materialitzat en diferents publicacions. Alhora s’ha efectuat el projecte educatiu del qual forma part la unitat didàctica que ara s’ha editat.
Per saber més:
Webs
Parc de Lacuniacha http://www.lacuniacha.com
IPHES http://www.urv.cat/iphes
Publicacions
Esteban, M. et al. (2007): Proyecto de arqueología experimental en un espacio natural protegido en los Pirineos, (Huesca, España). Arqueología Experimental en la Península Ibérica. Investigación, didáctica y patrimonio. Mª L. Ramos, J. E.González y J. Baena (Ed.). Santander. Pp 77-87.
Allué, E.; Euba, I.; Cabanes, D.; Cáceres, I.; Esteban, M.; Pérez, M.J. (2007): El uso de los recursos forestales del parque faunístico de los Pirineos Lacuniacha como herramienta científica para la experimentación aplicada al paleolítico. Arqueología Experimental en la Península Ibérica. Investigación, didáctica y patrimonio. Mª L. Ramos, J. E.González y J. Baena (Ed.). Santander. Pp 89-97.
Mª José Pérez Aspa. Montserrat Esteban Nadal. Isabel Cáceres Cuello de Oro. Isabel Expósito Barea (2006). Cómo vivían nuestros antepasados; la vida en el Pirineo hace 10.000 años. III Jornadas de Educación Ambiental de la Comunidad autónoma de Aragón Ciama, la Alfranca, Zaragoza.
technorati tags: Parque Faunístico Lacuniacha , biodiversitat , taller de lítica , eina didàctica , Evolució Humana , PrehistòriaHola:
Me parece una iniciativa muy interesante pues hay que tener en cuenta que hasta ahora no había nada realizado sobre este particular, al menos yo no tengo conocimiento. El escenario escogido también lo encuentro más que apropiado. Los destinatarios, la población escolar, la que merece los esfuerzos de todos nosotros. Debemos tener en cuenta que ellos serán el día de mañana los que tendrán la capacidad de gestionar y dirigir. Dedicar esfuerzos en su formación deben ser siempre bienvenidos. Ánimo y seguir trabajando en esta línea
Saludos
Hola De la ceba, gràcies pel comentari. T'explico, aquesta va ser una iniciativa que va sorgir en un contexte molt concret i per tant la unitat didàctica està totalment adaptada a aquesta realitat. Lacuniacha es un bioparc en el que hi viuen els animals que hi havia als Pirineus fa 10.000 anys: bisonts, linxs, llops, rens...D'aquí va sorgir la idea ja que voliem relacionar aquesta fauna amb el medi natural on viurien les comunitats humanes del passat. A més a més parlem de biodiversitat, de la importancia dels programes de cria en captivitat i de la necessitat de prendre conciència de com afecta el nostre comportament sobre el planeta. Tot això va fer possible que el departament de medi ambient del govern d'Aragó ens ajudés econòmicament. De moment no tenim previst editar-la en les altres llengües, però qui sap? a lo millor sorgeix alguna altra iniciativa en algun punt del Pirineu i ens animem.
Montse