20 Nov, 2006
Corrupció
Un cop més, amb la idea d’incitar-vos al debat,
us oferim un article d’Eudald Carbonell titulat “Corrupció”, publicat
prèviament a la secció Prisma d’El Mundo, concretament el passat
8 de novembre, i que ara posem també a disposició de tots vosaltres des d’aquest
espai, esperant que sigui del vostre interès.
En
una sessió de periodisme científic a Estepona, on vaig assistir fa uns dies,
l'alcalde estava orgullós que aquella petita ciutat no fos coneguda pels
escàndols de corrupció. Estava parlant, com és lògic, de Marbella i d'un llarg
etc repartit per tot el sud i el llevant i, per descomptat, d’aquestes dues
zones del centre del país i de tota la perifèria. Parlava de la corrupció i de
l’especulació en les pràctiques mafioses de gent de l’administració local i de
les constructores. És brutal que el fet de no ser corrupte sigui un mèrit
i que es
consideri una cosa extraordinària, quan tots pensem que hauria de ser al revés.
Ara bé, no
diem ni parlem de res que no sigui un hàbit de llarga durada. A
La corrupció és una malaltia atàvica
que destrueix la consciència dels ciutadans honorables. Fins on arribarem? Em resulta al·lucinant pensar
que aquesta manera de fer estigui tan estesa arreu. La sangonera que provoca en els llocs on
s’estructura i on es desenvolupa acaba per liquidar els rastres d’humanització.
La corrupció,
que pot ser ideològica, política, econòmica o social, branques d’una mateixa
malaltia a la qual no hi ha ningú que s’hi vulgui enfrontar; alguns perquè
formen part dels seus entramats, d’altres perquè en surten beneficiats i els
que queden fora perquè no volen problemes.
No hi ha
control social crític d’aquesta malaltia tan desenvolupada. Els estats
s’amaguen sota el seu funcionament burocràtic, els partits polítics sota l’ala
de la seva organització, els ajuntaments diuen que és la única manera de tenir
diners i, en molts de casos, prevariquen.
Només
la ferma denúncia del que està passant, només una campanya de conscienciació de
les administracions i de les persones que tenen un àmbit de decisió poden posar
fre al que estem veient darrerament. Quan
parlem de corrupció, com he fet moltes vegades, ho faig parlant de la
construcció. És lògic, si mirem què ha passat al nostre país durant
els trenta i escaig darrers anys. Molts pensàvem que després del franquisme tot això
milloraria, però a la vista està que les coses no funcionen com haurien de
funcionar i sembla que tothom fins ara mirava cap a una altra banda.
Semblaria que tot s’hagi posat al
servei de l’especulació, tot passa pels interessos dels qui amb els negocis
moltes vegades bruts aconsegueixen fer-se els amos de situacions socials i
polítiques que haurien d’estar en mans de civils no corruptes. Ara parlem de la construcció, activitat
on es desenvolupa la mega corrupció i
l’especulació, però podríem parlar de molts altres àmbits.
Es tracta d’una gran xarxa de
personatges que recorren el planeta i podem trobar aquesta mena de
comportaments independentment del temps i de l’espai. Quan aquí parlem de la corrupció a Rússia, també
hauríem de mirar de forma autocrítica el què passa al nostre país. Ara hem arribat
al cinisme de dir que un país és menys corrupte que un altre.
Sovint, quan
es discuteix aquesta qüestió amb un grup de gent, en un moment determinat
sempre hi ha algú que, quan tu critiques la corrupció, arriba a afirmar que
d’acord, sí, però aquí és molt inferior que a Sud-amèrica, o Àfrica o a
d’altres països; no en diuen res, però, de que independentment d'on sigui, la corrupció
sempre s'ha de condemnar.
Anem per un mal camí, i cal actuar
amb la raó, però sobretot amb el pes de les lleis dels que no volem ser
corruptes.
Eudald
Carbonell, director de l’IPHES
Té tota la raó Eudald Carbonell en aquesta denúncia de la corrupció i en denunciar el cinisme que representa fer comparacions entre llocs amb més o menys corrupció. Crec que fou Bertrand Russell que deia : " El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament " . Aqui, a Catalunya, no es pot criticar massa la corrupció de Marbella. Només cal passejar-se per la costa catalana per veure el desgavell de construccions i intuir els interessos darrere. Els plans d'urbanització dels pobles de Catalunya propicien constantment obres que no porten cap benefici a la població però si que en porten als responsables ( o a certs responsables ) dels Ajuntaments. I amb les lleis darrere, esdevingudes corrupteles( segons el diccionari " corruptela " és la degeneració de la llei o del dret ) es ben difícil aturar-ho però si volem netejar el nostre pais hem de denunciar-ho amb fermesa, com fa l'Eudald Carbonell.
Publicat per Artur Bladé 21 Nov 2006, 12:52