16 Nov, 2006
Unes jornades reivindiquen la importà ncia d’estudiar rigorosament les restes vegetals i animals que es troben als jaciments arqueològics



Constatar i reivindicar
la importà ncia que té tractar sistemà ticament i estudiar de manera rigorosa les
restes animals i vegetals que es troben als jaciments arqueològics, per tal d’aproximar-se
el més exactament possible als ecosistemes del passat, és l’objectiu
principal de les Primeres Jornades sobre l’Arqueologia i el Medi que se celebren
al Palau Marc, a Barcelona, divendres 17 de novembre,
organitzades per l’Àrea de Coneixement i Recerca de
En elles hi participen Francesc
Burjachs, investigador ICREA (Institut Català de Recerca Avançada),
i Jordi Rosell,
ambdós integrats a l’equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social),
en representació de l’equip de bioarqueòlegs d’aquest institut i de
El progrés cientÃfic en
el camp de l'arqueologia ha dut, des de fa dècades, al desenvolupament de
diverses disciplines dedicades a l’estudi de les restes vegetals i animals. Aquestes
disciplines, aplegades sota el nom de "bioarqueologia", són indispensables per poder oferir interpretacions
completes, tant de cada jaciment com de l'evolució de les societats que han
acompanyat l’evolució humana, ja que l’estudi minuciós de les restes animals i
vegetals permeten saber com eren els paisatges en que s’han desenvolupat els
diferents homÃnids.
Succeeix, però, que a
Catalunya aquests estudis no s’apliquen a la majoria dels jaciments que s’excaven,
bé perquè les restes no es recullen de manera sistemà tica en les intervencions,
o perquè en el cas que es faci, milers de restes botà niques i zoològiques esperen
en laboratoris o magatzems que els arribi el moment d’alliberar la informació
que contenen.
Aquesta jornada
informativa, adreçada principalment als responsables de les excavacions que es
fan a Catalunya, vol ser un recordatori de la necessitat d'aquestes recerques i de la utilitat
cientÃfica dels resultats que proporciona, a més de fer un repà s de
les diverses disciplines de la bioarqueologia. Alhora, a través d’aquesta jornada es vol obrir un debat sobre la
gestió d'aquests estudis a Catalunya.
Programa
9.30 h. Inauguració
Josep Maria
Carreté,
Director General del Patrimoni Cultural
Gemma
Hernández, Cap de
l’Àrea de Coneixement i Recerca de
LluÃs
Garcia i Ramon Buxó,
Col·lectiu de Bioarqueologia
9.45 h. Ponència
L’interès
dels estudis bioarqueològics
Arturo
Morales,
Director del Laboratori d’Arqueozoologia de
10.45 h. Pausa
11.15 h. Ponència
Model
d’organització dels estudis bioarqueològics: el cas d’Ità lia
Mauro
Rottoli,
President de la cooperativa ARCO i membre del Laboratori d’Arqueobiologia del
Museu CÃvic de
Como (Ità lia)
12.15 h. Presentació del Col·lectiu
de Bioarqueologia
La
situació de la bioarqueologia a Catalunya i principals resultats
Mònica
Oliva i Laura Romero, Col·lectiu de Bioarqueologia
Les
especialitats de la bioarqueologia
Francesc
Burjachs (ICREA-URV)
i Jordi
Rosell (URV-IPHES)
13.30 h. Dinar al Palau Moja
(desplaçament a peu)
15.30 h. Ponència
Model
d’organització dels estudis bioarqueològics: el cas d’Holanda
Elvira
Groenewoud, ex
directora regional d’Archaeological Research and Consultancy
16.15h
Araceli
MartÃn, Cap de
17.00 h. Taula rodona: la gestió
dels estudis bioarqueològics a Catalunya
Eduard
Sánchez, en
representació de les empreses d’Arqueologia
Emili
Junyent,
director d’excavacions programades
Josefa
Huertas, Presidenta
de l’Associació d’Arqueòlegs de Catalunya
Gemma
Hernández, Cap de
l’Àrea de Coneixement i Recerca de
Riker Yll, del Col·lectiu de
Bioarqueologia
Arturo
Morales
Mauro
Rottoli
Elvira
Groenewoud
Moderador: Julià Maroto del Col·lectiu de Bioarqueologia
18.30 h. Cloenda de la jornada