30 Set, 2006
Catalanisme social i consciència d’espècie (V)
Avui us proposem llegir el darrere article sobre Catalanisme social i consciència d’espècie que Eudald Carbonell ha publicat en els darrers mesos al diari El Mundo siglo XXI, concretament, aquest va sortir el 12 de juliol passat. Si voleu consultar els anteriors, aneu a "cerca", en aquest mateix bloc, hi poseu "catalanisme", i us sortiran tots.
L’arbre del catalanisme està sec a conseqüència del pas del temps i dels canvis i de les transformacions que s’han produït i de les que es produiran. És per això que cal que neixin nous brots que permetin fer la fotosíntesi i que es reactivin les fulles, el tronc i les branques de l’arbre. El meu catalanisme no es nacionalista ni independentista, però penso que d’aquesta qüestió no n’hem de fer una divisió; és el mateix arbre encara que no hi hagi acord, hem de conviure i estan articulades les arrels, el tronc, les branques i les fulles. El catalanisme social no es pot construir mirant al passant, al contrari, ara s’ha de construir en llibertat i consistència, mirant què volem ser en el futur i fent servir la nostra història passada com a referent, no a l’inrevés.
Ens hem de recomanar l’anàlisi del que està passant al món, a Europa i a Espanya i actuar en conseqüència des de dins, sense por. Per repensar-nos com a poble, si ens sembla que és necessari, hem de fer un esforç científic per conèixer la nostra realitat sense basar-nos en els drets històrics -que també els hem de reivindicar- sinó en la generació d’un pensament històric constructiu definitivament consistent, coherent i contemporani.
La reconstrucció de la consciència catalana s’ha de fer pensant en la crisi domèstica, una realitat planetària amb els fluxos demogràfics exponencials, en l’acabament de barreres territorials, en una economia de serveis i de recerca a ser possible del nostre país. S’ha de pensar com integrar les desenes de cultures i de llengües que ara mateix conviuen a Catalunya, respectant-les i fent-les servir de base per a la nova fusió catalanista. Parlem, una vegada més, d’integrar la diversitat.
La socialització de la revolució científica i tècnica és una assignatura que el món encara ha de passar. Aquesta vegada, Catalunya ho pot fer amb llibertat i amb certa autonomia. Hem d’aprofitar l’ocasió per regenerar-nos com el poble conscient que sempre hem estat, sense por i ambició, però mirant el futur.
La història ens dona les eines per identificar la nostra singularitat, ha evidenciat que la nostra identitat és forta i que no volem que es perdi. És doncs el moment d’adquirir capacitat per fer possible la nostra continuïtat cultural. Sabem que formem part de la espècie, que representem una petita porció del món i tenim tot el dret a reclamar-ho. Per aconseguir-ho no s’ha d’anar contra ningú sinó a favor de la nostra identitat, de la nostra forma de ser com a poble i aquesta vegada és important perquè la revolució científica i tècnica pot servir per homogeneïtzar-nos i nosaltres, els catalanistes, no volem això. Volem ser com som i no com volen que siguem, un impuls que ens fa lliures, la nostra llibertat no és negociable.
Som un poble quasi mil·lenari amb una llengua mil·lenària, un poble que com tots els pobles hem fet la nostra historia amb errors i encerts, que vol continuar sent poble; és una necessitat i una obligació per a tots els que som d’esquerres i catalanistes. No ho fem contra ningú, ho fem per a tothom.
La consciència d’espècie ens ha de fer solidaris amb els més necessitats i amb els que tenen esperança de millorar el món, de fer un món just. Tots som catalans si volem ser-ho. Aquesta és la qüestió més important que estem plantejant i us invito a pensar per repensar-nos com a catalans universals.
Eudald Carbonell
26 Set, 2006
Eudald Carbonell aporta el seu coneixement sobre la tecnologia al Cicle d’Innovació que organitza el CIDEM a Reus
Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut
Català de Paleocologia Humana i Evolució Social), participa al Cicle d’Innovació, organitzat pel CIDEM,
que es desenvolupa al Palau de Fires i Congressos de Reus el dijous 28 de
setembre. Hi
participa com a expert en tecnologia, ja que és aquesta la línia de recerca
principal que desenvolupa, amb l’objectiu de demostrar que allò que ens ha fet
humans, i destacar-nos d’altres espècies, ha estat la producció d’eines.
Amb la finalitat de fer arribar a tot el territori el missatge de la innovació, el CIDEM proposa un cicle de seminaris amb temàtiques centrades en conceptes clau vinculats a la innovació: el lideratge per abordar els reptes de la innovació, la resposta a la incertesa que genera la velocitat del canvi actual, i la tensió creativa i organitzativa que planteja la innovació.
Per tractar aquests aspectes, s'ha convidat a tot un seguit de personalitats del món empresarial i tecnològic, coneixedors dels mercats i de les tecnologies que garantiran l'èxit en el futur, s'ha entrevistat a reconeguts especialistes internacionals, i s'ha preparat un cicle de jornades en el territori que permetin reflexionar sobre aquests aspectes fonamentals de l'activitat innovadora.
Per a més informació a http://www.cidem.com/cidem/cat/
26 Set, 2006
Membres de l’equip d’Atapuerca excaven un jaciment a Càceres que podria ser un dels més antics d’Europa
Membres de l’Equip
d’Investigació d’Atapuerca (EIA), codirigits per Eudald
Carbonell i Antoni Canals, efectuen aquest dies una
excavació a
L’excavació, que es va
iniciar el passat dia 16 i finalitzarà el 30 de setembre, té dos centres
d’interès:
La cronologia de Santa Ana és, a la planxa estalagmítica que tanca el reompliment, de 120.000 anys, però, per sota, hi ha una seqüència estratigràfica no datada radiomètricament, on s’han trobat peces d’indústria lítica de tota la gama de la tecnologia prehistòrica (Mode 3, Mode 2, Mode 1, de més a menys complexitat i dificultat de creació, i de més modern a més vell; per tant, agafa un ampli ventall).
Aquesta cova, juntament
amb
D’altra banda El Millar és un palimpsest (un jaciment amb els estrats mesclats) fluvial a l’aire lliure majoritàriament del Mode 3, situat en una zona d’inundació a la capçalera de la conca del rio Salor, afluent del Tajo. Aquest jaciment és clau per l'estudi de l'ocupació del territori que l’equip duu a terme a l'anomenat Complejo Cacereño, un espai geogràfic ric en coves i jaciments a l'aire lliure.
En els treballs, a més
de membres de l’EIA, hi prenen part llicenciats de diferents comunitats autònomes
i estudiants, entre ells del Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del
Quaternari i Evolució Humana que imparteix
24 Set, 2006
Les capacitats lingüístiques humanes van poder sorgir fa alguna cosa més d'un milió d'anys
Amb motiu de la recent publicació a la revista Nature de la troballa d’un crani d’un homínid a Etiòpia pertanyent a un nen de tres anys, l’antiguitat del qual es remunta a 3,3 milions abans d'ara, Eudald Carbonell i Carlos Lorenzo, membres de l’equip d’investigació d'Atapuerca, valoren la transcendència d’aquest descobriment. Per als autors, en el seu conjunt aquest crani aporta dades fonamentals per a l’estudi de l’evolució humana i les diverses adaptacions que ha comportat (bipedisme...), però es refereixen especialment a la presència d'un os hioide, el més antic trobat fins al moment, que indicaria que la capacitat de parlar dels Australopithecus seria com les dels grans simis. Per a Carbonell i Lorenzo, aquesta informació avalaria la hipòtesi que ells han defensat sempre en diferents publicacions científiques respecte a que les capacitats lingüístiques humanes van poder sorgir fa alguna cosa més d’un milió d’anys.
Aquest article va ser publicat al diari El Mundo el passat dia 21 de setembre i ara el posem a la vostra disposició per si voleu fer-nos preguntes o aportar-hi els vostres coneixements en aquest debat.
El Llenguatge dels nostres avantpassats
L'equip dirigit pel científic etíop Zeresenay Alemseged ha publicat a Nature la troballa d'un crani i altres restes del mateix esquelet d'un homínid que va morir quan tenia 3 anys. Aquest esquelet trobat en regió de Dikika, a Etopía, té antiguitat de 3,3 milions d'anys i correspon a l'espècie Australopithecus afarensis (la mateixa espècie de la sempiterna "Lucy"). Els fòssils d'aquest nen tenen una preservació fantàstica gràcies a un enterrament molt ràpid del seu cadàver i constitueixen una troballa de gran importància per als estudis de l’evolució humana.
En primer lloc, la troballa d’individus infantils o juvenils dels nostres avantpassats permet conèixer com era el desenvolupament i el creixement dels homínids fa 3 milions d’anys. En ocasions, els individus joves no tenen les mateixes característiques que els ossos dels individus adults. Als ossos de les cames d’aquest esquelet, per exemple, ja es poden observar adaptacions a la locomoció bípeda. En canvi, als seus braços conserva algunes característiques primitives que li permetien enfilar-se als arbres amb habilitat. Aquesta combinació de característiques també s’ha observat en els individus adults d'Australopithecus afarensis, però continua sent objecte de debat la interpretació d’aquests trets
Alguns científics opinen que aquestes singularitats constitueixen l’evidència d’un tipus de vida semiarbòria, per a d’altres només representen herències evolutives que encara conservaven aquests homínids. Aquest nou esquelet pot ajudar a aclarir el tipus de locomoció dels primers homínids i quins van ser els primers "passos" en l’adquisició de la nostra postura dreta.
Però segons la nostra opinió en aquest estudi mereix destacar-se que netejant la part inferior del crani del mateix esquelet han trobat un os hioide. Aquest os del coll constitueix un element clau per reconstruir les capacitats lingüístiques dels nostres avantpassats. Fins a la data el hioide més antic que es coneixia tenia 400.000 anys d’antiguitat i procedia de
És a dir, el hioide publicat ara d'Australopithecus afarensis constitueix una troballa d’enorme importància. La forma d’aquest hioide és molt similar a la dels ximpanzés i goril·les i per tant podem dir que la capacitat de parlar dels Australopithecus seria com les dels grans simis. Aquest tret fonamental dels humans es va adquirir després de l’aparició del nostre gènere Homo, és a dir, després dels 2 milions d’anys. De fet, des de l’equip d’investigació de
23 Set, 2006
L’IPHES participa a la Setmana Nacional de la Ciència de Noruega amb diversos tallers didàctics
L’Àrea de Prehistòria de
És una
fira de la ciència d'àmbit nacional, a la qual conviden a participar
universitats d’arreu del món. L’IPHES, a través del grup d'Autoecologia Humana del Quaternari de
En aquest sentit, un dels quatre tallers, el dedicat a la perspectiva del temps, analitza els mecanismes que utilitzen els especialistes en Evolució Humana per endinsar-se en el coneixement de la nostra espècie en temps remots, concretament a partir de fa sis milions d’anys, quan es donarien els primers passos cap a l’hominització.
L’activitat que incideix en l’Evolució Humana pròpiament dita proposa saber com eren les espècies que ens han precedit, anatòmicament parlant, gràcies als fòssils descoberts. Aquestes troballes ens indiquen quines capacitats tenien desenvolupades els homínids i com intercedien gràcies a elles en l’entorn més immediat.
Pel que fa a
Finalment, el d’Art pretén constatar l’univers cultural dels primers homínids: la seva música, les seves representacions simbòliques..., aspectes tots ells que, com que no queden fossilitzats, es revelen sobretot a través de les pintures que van efectuar a les coves.
Totes
aquestes activitats es van dur també el passat agost al Festival de la Ciència de Daejeon
(Corea)
21 Set, 2006
El bloc de l’IPHES, present a les jornades sobre Internet que se celebren a Amposta
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades El bloc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, que
dirigeix Eudald Carbonell) serà objecte d’interès dins de la ponència sobre Blocs i
Periodisme prevista per dimecres
dia 22 en el programa de les III
Jornades de Tecnologies de
Les jornades, que es realitzen del 22 al 24 de setembre,
consisteixen en unes xerrades obertes a tothom sobre les diverses disciplines
de les TIC, organitzades pel col.lectiu Internautes d’Amposta, amb l'objectiu
de donar formació continuada sobre les Tecnologies de
A la ponència dedicada a Blocs i periodisme, es donarà una visió general de l’ús d’aquesta eina com a mitja de comunicació i es comentarà especialment el cas del bloc de l’IPHES, titulat Les activitats d’Eudald Carbonell i el seu equip (versió original catalana), i Activities of Eudald Carbonell’s Team (adaptació seleccionada de l’original).
La versió catalana, estrenada el 24 de febrer d’enguany ha rebut a l’entorn de 12.500 visites, amb 84 articles publicats i ha estat objecte d’una vintena de comentaris. Del centenar de visites que va tenir la primera setmana de funcionament, va passar a les 500 al maig, fins al miler de mitjana que en el mateix període que ha rebut aquest estiu, i del 19 d’agost, que es van assolir les 10.000 visites, fins a mitjans de setembre s’han rebut més de 2.300, o sigui que s'ha doblat la mitjana, en els últims 30 dies.
Amb accés directe des de
la web de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), està penjat al portal TINET (Tarragona Internet), a blocs.TINET,
on gairebé sempre apareix com un dels blocs més
actius i molt sovint els seus
articles estan entre els més llegits.
Des de l’agost oferim una versió en anglès, penjada al Google, al Blogspot, que és una adaptació de la versió
catalana, seleccionant les notes que poden ser més d’interès en l’àmbit internacional. Està igualment integrat
al web de l’IPHES, en aquest cas a la versió anglesa.
19 Set, 2006
El prestigiós directori Who’s Who in the World inclourà el perfil del professor de la URV i col.laborador de l'IPHES Policarp Hortolà
El biòleg Policarp Hortolà, investigador i docent de l’Àrea de Prehistòria de
Hortolà, que es va incorporar a
En l’estudi de l’evolució humana, identificar taques de sang, per exemple en una eina, ens pot aportar informació sobre l’ús d’aquest instrument i de l’entorn en què es desenvolupaven els homínids d’un període determinat, de la mateixa manera que es fa quan la indústria lítica conté restes de fulles, pèls, etc.
En el directori corresponent a l’any 2007 –que estarà disponible a partir del proper novembre– s’incorpora el perfil biogràfic del Dr. Hortolà, privilegi que, d’acord amb l’objectiu de l’editorial, està reservat a aquelles persones que han demostrat èxits excepcionals en els seus camps i que, en conseqüència, han contribuït significativament a la societat contemporània.
Una de les publicacions més recents del professor Hortolà ha estat el llibre de divulgació Entendre la ciència des de dins (o si més no intentar-ho) (Publicacions URV), redactat conjuntament amb Eudald Carbonell, catedràtic de prehistòria de la mateixa universitat i director de l’IPHES (Institut Català de Paleecologia Humana i Evolució Social).
Breu currículum i biografia
Nascut a Badalona el 13 de setembre de 1958, Policarp Hortolà és llicenciat en Ciències Biològiques per
Ha publicat un total de 30 articles, tant en revistes d'abast nacional com internacional (Catalunya, Espanya, Irlanda, Polònia, Txèquia, Estats Units i Mèxic). A banda del llibre esmentat, és autor de la publicació Datación por racemización de aminoácidos (Edicions de
18 Set, 2006
Una nova recerca corrobora la cronologia del jaciment de Cal Guardiola, que era tan antic com el de Gran Dolina a Atapuerca i Orce
El geòleg Joan Madurell, col·laborador de l’Àrea de Prehistòria de
L’acte serà dimarts dia 19 de setembre, a les 12 hores, a
La investigació, que l’ha efectuada com a requisit preceptiu, que si s’aprova, habilita a l’autor per fer l’examen del DEA (Diploma d’Estudis Avançats), que segueix a
La recerca de Joan Madurell s’emmarca en la línia d’investigació que promou Bienvenido Martínez (codirector de les excavacions a ORCE), sobre les migracions de fauna africana cap a Europa associades a les primeres migracions humanes. En aquest sentit, Madurell ha analitzat el cas dels hipopòtams descoberts a Cal Guardiola, i ha pogut corroborar les cronologies d’aquest jaciment, entre fa 800.000 anys i un milió abans d’ara, que són les mateixes de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). En aquella època aquest espais es caracteritzaven per unes condicions ecològiques d’ambients humits, que afavorien, per tant, al presència d’hipopòtams, entre molts altres animals.
16 Set, 2006
Els neandertals es van extingir almenys 4.000 anys més tard del que es pensava
Per què es van extingir els neandertals? Fins quan van viure i a on? Quines relacions van mantenir amb els homes anatòmicament moderns durant el període en què van coincidir? Són algunes qüestions claus que encara no s’han pogut aclarir. Un estudi fet públic aquesta setmana a la web de la prestigiosa revista Nature, i en el qual hi participen l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Àrea de Prehistòria de
Per arribar a aquesta conclusió han estat definitives les datacions recents efectuades a la cova de diversos sediments, que en el nivell IV de la seva seqüència estratigràfica han donat una antiguitat que aniria dels 33.000 als 23.000 anys abans d’ara, atenent a la seva caracterització geoquímica i mineralògica. La data validada per a l’extinció dels neandertals, abans de tenir aquest estudi, era a l’entorn dels 35.000 anys, segons unes troballes descobertes als jaciments de Césaire i Arcy-sur-Cure, ambdós a França.
L’article sobre
La indústria lítica trobada a
Les troballes de Gibraltar permeten també recuperar la discussió científica a l’entorn del fòssil d’un nen, datat en 24.500 anys, aparegut a Lagar Velho (Portugal) fa uns anys, i que va ser associat a artefactes de Paleolític Superior. La criatura presenta característiques anatòmiques híbrides del que podria haver estat una combinació de neandertal i home anatòmicament modern, cosa que suggeria la convivència entre ambdues espècies, però la hipòtesi va rebre crítiques en el sentit que era una data molt recent i els neandertals ja s’haurien extingit. L’estudi que publica Nature obligarà a revisar aquestes consideracions.
10 Set, 2006
Un congrés internacional analitza com obtenir més informació de cèl•lules vegetals mineralitzades per saber més sobre el nostre passat
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Identificar les restes vegetals que apareixen en contextos arqueològics és molt important per obtenir informació sobre aspectes tan diversos com la dieta de poblacions remotes, les seves tècniques agrícoles i, en general, l´ús que feien de les plantes, alhora que la identificació d’aquestes permet saber com era el paisatge en què es van desenvolupar.
Un dels mètodes que s’empra per esbrinar-ho es coneix com a anàlisi de fitòlits, que són cél.lules vegetals mineralitzades i que a vegades apareixen durant els treballs d’excavació. Amb la finalitat d’aprofundir sobre aquest tipus d’anàlisis del 12 al 15 de setembre tindrà lloc a Barcelona el 6th International Meeting on Phytolith Research, impulsat per l’ICREA (Institut Català de Recerca en Estudis Avançats), essent l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), membre del comitè organitzador.
L’anàlisi de fitòlits consisteix en la identificació i interpretació de cristalls de sílice que es formen a les epidermis de les plantes quan aquest mineral es dissolt en l’aigua que els vegetals absorbeixen de la terra. Aquestes partícules presenten formes diferents i es conserven al sòl, quan la matèrica orgànica de la planta on es van formar ha desaparegut.
Per saber més i veure el programa consulteu la web del congrès http://prehistoria.urv.net/6IMPR/
8 Set, 2006
Exposició sobre els orígens dels primers pobladors de Catalunya, a Tortosa
A l’exposició també s’explica com va arribar a Europa l’Homo antecessor, i com s’hi van desenvolupar l’Homo heidelbergensis i l’Homo neanderthalensis, tres espècies d’homínids que van viure a Catalunya durant el Pleistocè. D’altra banda, l’exposició vol donar a conèixer la feina de l’arqueòleg i les eines que utilitza en el seu treball. Tot a través d’una museografia molt pròxima al visitant amb escenografies d’humans a escala real que representaran la vida quotidiana en els principals jaciments catalans. Es tracta, en definitiva, de mostrar, de forma espectacular i didàctica alhora que rigorosa, com eren i com es van relacionar amb l’entorn els primers humans que van viure en el que avui és Catalunya.
Els jaciments que inclou l'exposició són: Costa Roja (St. Julià de Ramis, Gironès), Mas de'n Galí (Medinyà, Gironès), Terra Amata (Niça), Puig de'n Roca (Girona), Cau del Duc (Torroella de Montgrí, Baix Empordà), Pedra Dreta (St. Julià de Ramis), Can Rubau (Girona), Campdorà (Girona), Abric Romaní (Capellades, Anoia), l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany).
Horari: De dilluns a divendres de 18 a 20.30 h; dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 20.30 h
Entrada gratuïta
Visites escolars, prèvia cita al telèfon: 977 510 144
Servei d’informació
www.laCaixa.es/ObraSocial
Tel.: 977 254 336
6 Set, 2006
Lectura d'una tesina que aporta dades claus sobre com vivien els homínids de fa 250.000 anys
Estratègies de subsistència dels homínids del nivell 12 de la Cova de Bolomor (La Valldigna, València) és el títol de la tesina que ha elaborat Ruth Blasco López, que és, a més, estudiant del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que imparteix la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La tesina, adscrita al departament d’Història i Història de l’Art, l’ha dirigida el professor Jordi Rosell, membre de l’equip d’Atapuerca i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que dirigeix Eudald Carbonell.
Aquesta tesina té per objectiu conèixer els sistemes d’obtenció de recursos i processament dels animals que empraven els homínids que vieien a la Cova de Bolomor fa uns 250.000 anys. A més, també aporta dades zooarqueològiques per interpretar l’ocupació humana d’aquella época, i contribuir d’aquesta manera al coneixement de la vida dels homínids del Plistocè Mig.
La tesina aporta dades novedoses pel que fa al consum de fauna petita en el període esmentat, i a la importància de l’aprenentatge i de l’intercanvi intergrupal entre los homínids per estandaritzar el procesament dels cadàvers animals.
La Cova de Bolomor té una estratigrafia amb 17 nivells arqueològics, que abarquen una etapa compresa entre els 400.000 i els 120.000 anys abans d’ara. Al nivell 12, que és el moment cronològic en què s’ha centrat la tesina, s’han localitzat els fogars més antics de la Península ibérica.
DIA : 7 DE SETEMBRE
HORA: 11 HORES
LLOC: AULA MAGNA DE LA FACULTAT DE LLETRES DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI DE TARRAGONA
5 Set, 2006
Marina Lozano imparteix dues conferències sobre Atapuerca a les II Jornades de Prehistòria de Baztán
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Marina Lozano, investigadora de l’Àrea de Prehistòria de
Les intervencions de Marina Lozano centren l’activitat del primer dia. En la conferència general sobre Atapuerca, repassarà exhaustivament els diferents jaciments que constitueixen aquest complex arqueològic, és a dir, els localitzats a
En una segona conferència, Marina Lozano, explicarà amb detall les troballes de restes humanes de
4 Set, 2006
Presència destacada de l’IPHES al congrés internacional de prehistòria que es realitza a Lisboa
Enllaç permanent |
Comentaris (0) |
Retroenllaços (0) |
Congressos i jornades Investigadors, professors i estudiants vinculats a l’IPHES (Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social) participen activament en el XV Congrés de
L’IPHES hi pren part a l’UISPP amb diverses comunicacions, tant per part d’investigadors de llarga trajectòria com d’estudiants del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari que comencen a fer públiques les seves recerques; igualment hi ha alumnes que han estat becats per efectuar diferents tasques del suport a l’organització. Finalment, hi aporta una exposició fotogràfica sobre l’arqueologia en clau de gènere que fa uns mesos es va poder veure a Reus.
Entre les contribucions tarragonines, hi trobem la intervenció en una sessió que pretén aprofundir en el coneixement de les primeres ocupacions humanes a Europa, en un debat moderat per Henry de Lumley, director de l’Institut de Paleontologia Humana de Paris; l’PHES hi presenta dues comunicacions una sobre la seqüència del Plistocé inferior de la Sima del Elefante d’Atapuerca, efectuada per Robert Sala, Rosa Huguet, Josep Vallverdu, Alfredo Pérez, Jan var der Made, Gloria Cuenca i Josep Maria Parés, i un altre sobre la industria litica dels nivells inferiors de la Sima del Elefante i Gran Dolina, preparada per Eudald Carbonell, Marina Mosquera, Andreu Ollé, Xosé/Pedro Rodriguez, Robert Sala i Josep Maria Vergés.
En un workshop dedicat al Màster Europeu Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, organitzat per Robert Sala, ell mateix presentarà la comunicació Arqueologia de l’evolució: un model per a una nova Universitat.
D’altra banda, Gema Chacón, Loli García i Cristina Fernández faran públiques dades sobre l’explotació dels recursos per parts dels neandertals que van ocupar l’Abric Romaní. El seu estudi demostra que els qui van ocupar els nivells K i L, d’uns 52.000 anys d’antiguitat, es desplaçaven fins a 20 quilòmetres per obtenir tot allò que necessitaven
A més d’aquestes comunicacions, l’equip de l’IPHES contribueix també amb diferents pòsters i ponències que s’han previst sobre temàtiques molt diverses a l’entorn dels jaciments principals on excava, com Atapuerca i Orce.
