El bloc de les activitats de l'IPHES

16 Set, 2006

Els neandertals es van extingir almenys 4.000 anys més tard del que es pensava

Publicat per csb 13:39 | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0) | Excavacions

Per què es van extingir els neandertals? Fins quan van viure i a on? Quines relacions van mantenir amb els homes anatòmicament moderns durant el període en què van coincidir? Són algunes qüestions claus que encara no s’han pogut aclarir. Un estudi fet públic aquesta setmana a la web de la prestigiosa revista Nature, i en el qual hi participen l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, aporten informació molt valuosa en aquest debat: les excavacions efectuades a la Cova de Gorham, a Gibraltar, demostrarien que va ser un refugi per als neandertals fins fa almenys 28.000 anys, uns 4.000 anys més tard de la data consensuada fins ara per situar la seva extinció i, per tant, en una època molt recent per al llarg viatge de l’evolució humana.

Per arribar a aquesta conclusió han estat definitives les datacions recents efectuades a la cova de diversos sediments, que en el nivell IV de la seva seqüència estratigràfica han donat una antiguitat que aniria dels 33.000 als 23.000 anys abans d’ara, atenent a la seva caracterització geoquímica i mineralògica. La data validada per a l’extinció dels neandertals, abans de tenir aquest estudi, era a l’entorn dels 35.000 anys, segons unes troballes descobertes als jaciments de Césaire i Arcy-sur-Cure, ambdós a França.

L’article sobre la Cova de Gorham que ha donat a conèixer Nature, a través de la seva web, el signen 26 autors procedents de 17 centres d’investigació diferents que treballen sota la direcció de l’arqueòleg Clive Finlayson, per tal d’obtenir una perspectiva transdiciplinar. L’IPHES i la URV interven amb dues disciplines: la tafonomia, que esbrina les restes d’ossos i el seu procés de fossilització, a càrrec d’Isabel Càceres, i l’antracologia, que analitza els carbons procedents de fogars que van efectuar els habitants de la cova, amb Ethel Allué. La tafonomia aporta informació sobre el comportament dels neandertals en relació a la cacera i al processament de les restes de fauna recuperades al jaciment, mentre que l’antracologia contribueix a saber com era l’entorn vegetal i quina explotació en feien aquells homínids dels recursos forestals.

La indústria lítica trobada a la Cova de Gorham de Gibraltar, amb una antiguitat de fins a 28.000 anys abans del present, i possiblement de 24.000, pertany a la cultura mosteriana, d’instruments molt treballats i especialitzats, atribuïda a neandertals. Aquestes eines pertanyien a un grup d’aquesta espècie que hauria ocupat dita cavitat en un moment de deteriorament del clima, que avançava cap a temperatures més fredes, i en un entorn –en aquest cas- de gran riquesa i varietat de recursos ecològics (plantes i fauna). La nova recerca avala, conseqüentment, la importància de la Península Ibèrica com a àrea de refugi pels neandertals, quan els humans moderns (els sapiens) s’estaven ja expandint i es diversificaven culturalment per altres zones d’Europa.

Les troballes de Gibraltar permeten també recuperar la discussió científica a l’entorn del fòssil d’un nen, datat en 24.500 anys, aparegut a Lagar Velho (Portugal) fa uns anys, i que va ser associat a artefactes de Paleolític Superior. La criatura presenta característiques anatòmiques híbrides del que podria haver estat una combinació de neandertal i home anatòmicament modern, cosa que suggeria la convivència entre ambdues espècies, però la hipòtesi va rebre crítiques en el sentit que era una data molt recent i els neandertals ja s’haurien extingit. L’estudi que publica Nature obligarà a revisar aquestes consideracions.