El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Set, 2006

Catalanisme social i consciència d’espècie (V)

Publicat per csb 22:34 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Articles i opinió

Avui us proposem llegir el darrere article sobre Catalanisme social i consciència d’espècie que Eudald Carbonell ha publicat en els darrers mesos al diari El Mundo siglo XXI, concretament, aquest va sortir el 12 de juliol passat. Si voleu consultar els anteriors, aneu a "cerca", en aquest mateix bloc, hi poseu "catalanisme", i us sortiran tots.

L’arbre del catalanisme està sec a conseqüència del pas del temps i dels canvis i de les transformacions que s’han produït i de les que es produiran. És per això que cal que neixin nous brots que permetin fer la fotosíntesi i que es reactivin les fulles, el tronc i les branques de l’arbre. El meu catalanisme no es nacionalista ni independentista, però penso que d’aquesta qüestió no n’hem de fer una divisió; és el mateix arbre encara que no hi hagi acord, hem de conviure i estan articulades les arrels, el tronc, les branques i les fulles. El catalanisme social no es pot construir mirant al passant, al contrari, ara s’ha de construir en llibertat i consistència, mirant què volem ser en el futur i fent servir la nostra història passada com a referent, no a l’inrevés.

Ens hem de recomanar l’anàlisi del que està passant al món, a Europa i a Espanya i actuar en conseqüència des de dins, sense por. Per repensar-nos com a poble, si ens sembla que és necessari, hem de fer un esforç científic per conèixer la nostra realitat sense basar-nos en els drets històrics -que també els hem de reivindicar- sinó en la generació d’un pensament històric constructiu definitivament consistent, coherent i contemporani.

La reconstrucció de la consciència catalana s’ha de fer pensant en la crisi domèstica, una realitat planetària amb els fluxos demogràfics exponencials, en l’acabament de barreres territorials, en una economia de serveis i de recerca a ser possible del nostre país. S’ha de pensar com integrar les desenes de cultures i de llengües que ara mateix conviuen a Catalunya, respectant-les i fent-les servir de base per a la nova fusió catalanista. Parlem, una vegada més, d’integrar la diversitat.

La socialització de la revolució científica i tècnica és una assignatura que el món encara ha de passar. Aquesta vegada, Catalunya ho pot fer amb llibertat i amb certa autonomia. Hem d’aprofitar l’ocasió per regenerar-nos com el poble conscient que sempre hem estat, sense por i ambició, però mirant el futur.

La història ens dona les eines per identificar la nostra singularitat, ha evidenciat que la nostra identitat és forta i que no volem que es perdi. És doncs el moment d’adquirir capacitat per fer possible la nostra continuïtat cultural. Sabem que formem part de la espècie, que representem una petita porció del món i tenim tot el dret a reclamar-ho. Per aconseguir-ho no s’ha d’anar contra ningú sinó a favor de la nostra identitat, de la nostra forma de ser com a poble i aquesta vegada és important perquè la revolució científica i tècnica pot servir per homogeneïtzar-nos i nosaltres, els catalanistes, no volem això. Volem ser com som i no com volen que siguem, un impuls que ens fa lliures, la nostra llibertat no és negociable.

Som un poble quasi mil·lenari amb una llengua mil·lenària, un poble que com tots els pobles hem fet la nostra historia amb errors i encerts, que vol continuar sent poble; és una necessitat i una obligació per a tots els que som d’esquerres i catalanistes. No ho fem contra ningú, ho fem per a tothom.

La consciència d’espècie ens ha de fer solidaris amb els més necessitats i amb els que tenen esperança de millorar el món, de fer un món just. Tots som catalans si volem ser-ho. Aquesta és la qüestió més important que estem plantejant i us invito a pensar per repensar-nos com a catalans universals.

Eudald Carbonell