24 Set, 2006
Les capacitats lingüÃstiques humanes van poder sorgir fa alguna cosa més d'un milió d'anys
Amb motiu de la recent publicació a la revista Nature de la troballa d’un crani d’un homÃnid a Etiòpia pertanyent a un nen de tres anys, l’antiguitat del qual es remunta a 3,3 milions abans d'ara, Eudald Carbonell i Carlos Lorenzo, membres de l’equip d’investigació d'Atapuerca, valoren la transcendència d’aquest descobriment. Per als autors, en el seu conjunt aquest crani aporta dades fonamentals per a l’estudi de l’evolució humana i les diverses adaptacions que ha comportat (bipedisme...), però es refereixen especialment a la presència d'un os hioide, el més antic trobat fins al moment, que indicaria que la capacitat de parlar dels Australopithecus seria com les dels grans simis. Per a Carbonell i Lorenzo, aquesta informació avalaria la hipòtesi que ells han defensat sempre en diferents publicacions cientÃfiques respecte a que les capacitats lingüÃstiques humanes van poder sorgir fa alguna cosa més d’un milió d’anys.
Aquest article va ser publicat al diari El Mundo el passat dia 21 de setembre i ara el posem a la vostra disposició per si voleu fer-nos preguntes o aportar-hi els vostres coneixements en aquest debat.
El Llenguatge dels nostres avantpassats
L'equip dirigit pel cientÃfic etÃop Zeresenay Alemseged ha publicat a Nature la troballa d'un crani i altres restes del mateix esquelet d'un homÃnid que va morir quan tenia 3 anys. Aquest esquelet trobat en regió de Dikika, a EtopÃa, té antiguitat de 3,3 milions d'anys i correspon a l'espècie Australopithecus afarensis (la mateixa espècie de la sempiterna "Lucy"). Els fòssils d'aquest nen tenen una preservació fantà stica grà cies a un enterrament molt rà pid del seu cadà ver i constitueixen una troballa de gran importà ncia per als estudis de l’evolució humana.
En primer lloc, la troballa d’individus infantils o juvenils dels nostres avantpassats permet conèixer com era el desenvolupament i el creixement dels homÃnids fa 3 milions d’anys. En ocasions, els individus joves no tenen les mateixes caracterÃstiques que els ossos dels individus adults. Als ossos de les cames d’aquest esquelet, per exemple, ja es poden observar adaptacions a la locomoció bÃpeda. En canvi, als seus braços conserva algunes caracterÃstiques primitives que li permetien enfilar-se als arbres amb habilitat. Aquesta combinació de caracterÃstiques també s’ha observat en els individus adults d'Australopithecus afarensis, però continua sent objecte de debat la interpretació d’aquests trets
Alguns cientÃfics opinen que aquestes singularitats constitueixen l’evidència d’un tipus de vida semiarbòria, per a d’altres només representen herències evolutives que encara conservaven aquests homÃnids. Aquest nou esquelet pot ajudar a aclarir el tipus de locomoció dels primers homÃnids i quins van ser els primers "passos" en l’adquisició de la nostra postura dreta.
Però segons la nostra opinió en aquest estudi mereix destacar-se que netejant la part inferior del crani del mateix esquelet han trobat un os hioide. Aquest os del coll constitueix un element clau per reconstruir les capacitats lingüÃstiques dels nostres avantpassats. Fins a la data el hioide més antic que es coneixia tenia 400.000 anys d’antiguitat i procedia de
És a dir, el hioide publicat ara d'Australopithecus afarensis constitueix una troballa d’enorme importà ncia. La forma d’aquest hioide és molt similar a la dels ximpanzés i goril·les i per tant podem dir que la capacitat de parlar dels Australopithecus seria com les dels grans simis. Aquest tret fonamental dels humans es va adquirir després de l’aparició del nostre gènere Homo, és a dir, després dels 2 milions d’anys. De fet, des de l’equip d’investigació de
