El bloc de les activitats de l'IPHES

25 Gen, 2009

La capacidat de previsió, una organització social més complexa i millors estratègies en són la clau de l'èxit

“Hi ha llocs en què tots plegats hi anaven més tips i d’altres en què competien més pels recursos, però, en tot cas, els homínids sempre s’imposen als grans carnívors. La capacitat de previsió, una organització més complexa i millors estratègies, sense perdre de vista el domini de la tecnologia, en són la clau de l’èxit”. Així s’expressa Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), codiretor, juntament amb Enrique Baquedano (director del Museu Arqueològico Regional de la Comunidad de Madrid) del I Congreso sobre Cubiles de Hienes y Otros Grandes Carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica, que del 21 al 24 de gener s’ha celebrat a Alcalá de Henares (Madrid).

Una de les sessions d'aquesta reunió científica. El primer per l'esquerra és Jordi Rosell - Crèdit: Mario Torquemada / MAR

L’objectiu d’aquesta reunió científica era esbrinar si realment en temps prehistòrics hi havia lluita entre homínids, hienes i altres grans carnívors per ocupar un espai determinat i gaudir dels recursos que aquest els hi oferia. Jordi Rosell ha indicat: “les aportacions científiques sobre aquesta qüestió durant el congrés han demostrat que el comportament dels homínids abans de l’aparició en escena de l’Homo sapiens era molt més complexa i variada del que ens pensàvem, però, en qualsevol cas, sempre són els homínids els qui s’imposen als gran carnívors”, remarca Jordi Rosell.

 Imatge de grup dels participants al congrés - Crèdit: IPHES

Això s’explica, segons el mateix investigador de l’IPHES, perquè els homínids “sempre són els primers en arribar al lloc dels recursos, cosa que nosaltres sabem gràcies a l’estudi de les restes òssies que observem en els jaciments on excavem. També ens dóna també molta informació sobre les paleodietes”.

Les principals disciplines implicades en aquesta investigació són la zooarqueologia (la relació dels homínids amb la fauna del passat)  i la tafonomia (els processos que intervenen en la formació d’un jaciment), però n’hi ha moltes més, com sedimentologia, els elements traça i la paleontologia, entre d’altres, tal com ha quedat evidenciat en el caràcter multidisciplinar del congrés que va finalitzar dissabte 24 a la nit.

Enrique Baquedano, un dels codirectors del congrés, sosté el pòster d'aquesta reunió científica - Crèdit: MarioTorquemada / MAR

“En aquest sentit –puntualitza Jordi Rosell- una altra qüestió important ha estat veure com es complementen les diferents disciplines , i posar en comú una metodologia per analitzar aquests problemes”.

Alhora, el I Congreso sobre Cubiles de Hienes y Otros Grandes Carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica ha servit per “comprovar l’alt nivell i la diversitat d’estudis que s’efectuen –assenyala Jordi Rosell- i reunir per primer cop cinc generacions que treballen aquest tema: els més veterans  com Emiliano Aguirre i  Jesús Altuna, dels anys seixanta i setanta;  el grup de l’època d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES i; els doctorats als anys noranta com Carlos Díez (Universitat de Burgos); els qui van presentar la tesis als inicis del 2000, com el mateix Jordi Rosell, i els qui hores d’ara viuen la fase predoctoral.

D’altra banda, Jordi Rosell ha remarcat que “aquest congrés ha evidenciat la necessitat d’aplicar sistemàticament totes aquestes disciplines en l’estudi dels diferents jaciments, cosa que no empre es fa, i alhora s’ha posat de manifest l’alt nivell científic dels especialistes en totes aquestes problemàtiques referides, ja que són referència mundial en aquest àmbit d’estudi i tenen una gran activitat”.

technorati tags: hienes , grans carnívors , IPHES , competència , recursos , previsió , organització social , complexitat