www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Oct, 2013

Un estudi estableix que cap homínid conegut és l'ancestre de neandertals i sapiens

Notícia desembargada dilluns 21 d’octubre a les 21 h - En castellano

Les línies que van donar lloc a les dues espècies es van separar fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que es pensava

Per arribar a aquesta conclusió els investigadors han estudiat uns 1.200 molars i premolars fòssils, molts d'ells procedents d'Atapuerca

El treball es publica a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences ( PNAS ) i un dels autors és l'arqueòleg Eudald Carbonell, director de l’IPHES

Un treball que es publica aquesta setmana a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) estableix que la recerca de l'ancestre comú dels humans moderns i els neandertals que van viure a Europa fa milers d'anys encara no s'ha completat, i presenta evidències que les línies que van donar lloc a les dues espècies es van separar fa gairebé un milió d'anys, molt abans del que suggereixen els estudis basats en evidències moleculars.

En aquest estudi, titulat "No known hominin species matches the expected dental morphology of the last common ancestor of Neanderthals and modern humans", fruit de la col·laboració d'un equip internacional de científics, s'utilitzen mètodes quantitatius centrats en la forma dels fòssils dentals de 13 espècies d'homínids, el que ha permès observar que cap dels candidats s'ajusta al perfil esperat en l'avantpassat de neandertals i sapiens.

"Els nostres resultats criden l' atenció sobre la gran discrepància que hi ha entre les estimacions moleculars i paleontològiques del moment en què es van separar dues espècies" , explica Aida Gómez-Robles, primera autora de l' article que actualment treballa al Center for the Advanced Study of Hominid Paleobiology de George Washington University ( EUA ).

dents

Mostra d'algunes de les dents analitzades on es constata la diversitat morfològica entre sapiens i neandertals- CENIEH

"Aquestes diferències no poden ser ignorades, sinó que cal trobar una forma de conciliar-les" , continua dient aquesta investigadora que va realitzar la seva tesi doctoral a la Universidad de Granada i al Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH), on va treballar amb José María Bermúdez de Castro, que és també autor de l'article juntament amb Juan Luis Arsuaga i Eudald Carbonell, codirectors de les excavacions als jaciments d'Atapuerca, a més de David Polly, professor del Departament de Ciències Geològiques d’Indiana University (EUA), on Aida Gómez- Robles va iniciar aquest estudi durant una estada com a investigadora .

Per arribar a aquesta conclusió, la de que cap de les espècies candidates, incloent-t’hi Homo heidelbergensis, H. erectus i H. antecessor, té la forma dental d'aquest ancestre, els investigadors han estudiat uns 1.200 molars i premolars fòssils, molts d'ells procedents d'Atapuerca, mitjançant anàlisis morfomètrics i tècniques estadístiques desenvolupades per la biòloga Emilia Martins d'Indiana University .

Ancestre africà

L'estudi també mostra que les potencials espècies ancestrals descobertes a Europa són morfològicament més similars als neandertals que als humans moderns, el que suggereix que el llinatge neandertal va aparèixer fa aproximadament un milió d'anys i que la seva divergència va tenir lloc abans de que es pensava, aproximadament fa 350.000 anys, segons alguns estudis.

Els mètodes quantitatius i estadístics proporcionen un mitjà més exacte per resoldre els debats sobre els orígens humans que les anàlisis descriptives que s'han fet servir en el passat. I com s'indica en aquest article: "El nostre primer objectiu és situar les qüestions sobre l'evolució humana en un context avaluable i quantitatiu i oferir un mètode objectiu per ordenar debats sobre la filogènia dels homínids que semblen no tenir solució" . Així mateix es proposa aplicar aquests mètodes a l'estudi d'altres parts esquelètiques representades en el registre fòssil.

Què serà el següent? Les respostes a la qüestió dels ancestres podrien venir de l'estudi de les espècies d'homínids africans, tot i que el registre fòssil africà de l'època d'interès sigui escàs. "Aquest estudi ens diu que encara hi ha troballes esperant-nos, i els fòssils africans d'una antiguitat aproximada d'un milió d'anys mereixen una especial atenció com a possibles ancestres dels neandertals i els humans moderns", conclou David Polly.

technorati tags: , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: