www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

8 Jul, 2013

El substrat que acull una taca de sang pot alterar la morfologia dels glòbuls vermells?

S'havia confirmat que en materials lítics era no, però faltava saber què passava quan es tractava d'una matèria orgànica natural

Un estudi demostra que en aquest últim cas tampoc afecta i, per tant, les dades que s'obtinguin de la seva anàlisi tenen un alta fiabilitat

En prehistòria poden ajudar a saber si la sang és o no de mamífer o la funcionalitat d'una eina

Micrografia d'una taca de sang de Policarp HortolàMIcrografia d'una taca de sang de Policarp Hortolà

Micrografies de microscopi electrònic de rastreig d'una taca de sang de l'autor / John Wiley & Sons

Tant en estudis arqueològics com forenses, mèdics, etnogràfics, etc, l’anàlisi d’una taca de sang pot aportar una informació molt important. Per exemple, en etnografia, es pot saber quines armes s’havien utilitzat efectivament, sent el cas de peces de museu, com ara ganivets d’os o fletxes de fusta. En prehistòria, ens ajuda a esbrinar la funcionalitat de les eines i sobre què havien estat utilitzats: animals mamífers o be aus, rèptils, peixos, etc., ja que la forma dels glòbuls vermells dels éssers humans i la dels altres mamífers és diferent de la de la resta de vertebrats. També podem saber de quina espècie era la sang.

Ara bé, quan efectuem un estudi científic, podem estar segurs de que la morfologia dels glòbuls rojos de la taca de sang identificada no s'ha vist alterada en funció del substrat que l'acollí? S'havia confirmat que en materials lítics no afectava, però faltava saber què passava quan es tractava d'una matèria orgànica natural, cas de l'os, la petxina i la fusta. Un article publicat recentment a la revista de microscòpia de més factor d’impacte del món,  Microscopy and Microanalysis, que edita la Microscopy Society of America, constata que  tampoc l'altera. “Això vol dir que les dades que es puguin obtenir del seu estudi tenen una fiabilitat alta”, afirma Policarp Hortolà, biòleg investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i autor del treball.

Policarp Hortolà al seu despatx a l'IPHES

L'investigador Policarp Hortolà al seu despatx a l'IPHES, amb unes micrografies a la pantalla de l'ordinador - Gerard Campeny/IPHES

Simplificació de la preparació de mostres

A més, el mateix expert també havia fet estudis metodològics sobre l’ús del MER (Microscopi Electrònic de Rastreig) d’alt buit en taques de sang sense metal·litzar sobre materials inorgànics que no condueixen l’electricitat (i que en teoria s’han de metal·litzar per a veure be la imatge al MER). Els resultats demostraren que no calia fer aquest pas en la mostra no conductora de l’electricitat per veure la imatge. Ara faltava saber si en materials orgànics (que tampoc són conductors de l’electricitat) també es podia actuar de la mateixa manera. “Amb el nou treball es demostra que sí, cosa que simplifica la tècnica de la preparació de mostres de taques de sang, i ben probablement es pugui aplicar a altres tipus de materials”, indica.

Referència bibliogràfica

Hortolà, P., 2013. “Human Bloodstains on Biological Materials: High-Vacuum Scanning Electron Microscope Examination Using Specimens without Previous Preparation”. Microscopy and Microanalysis 19: 415–419

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primer mes de l'any: