El bloc de les activitats de l'IPHES

17 Des, 2012

Així ho han constatat les datacions realitzades recentment i publicades al Journal of Human Evolution, que ha comptat amb la participació de membres de l’IPHES

Les noves dades s’han donat a conèixer durant la presentació del balanç de 15 anys de l’obertura al públic del Parc de les Coves de Serinyà

L’any 1972, durant una excavació a la Cova de Mollet (Serinyà, Girona) dirigida per J. M. Corominas, es va posar al descobert una dent, concretament la primera molar superior dreta d’un individu infantil, de fa 215.000 anys, que finalment, 40 anys després, s’ha confirmat com la resta humana més antiga de Catalunya. Així es recull en un article publicat recentment al Journal of Human Evolution, en el qual hi han participat membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Molar humana de fa 215.000 anys trobada a la Cova de Mollet - Cedida Universitat de Girona

Les noves dades s’han donat a conèixer dilluns 17 de desembre coincidint amb la presentació del balanç de 15 anys d’obertura al públic del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, ja que la Cova de Mollet forma part del mateix i del recorregut guiat que s’ofereix als visitants. La titularitat d’aquest parc correspon al Consell Comarcal del Pla de l’Estany i als ajuntaments de Serinyà i Banyoles.

La troballa de la dent esmentada va tenir lloc a l’estrat inferior (l’estrat 5) de la Cova de Mollet. Fins ara només havia estat datat en base a una cronologia relativa i imprecisa dels grans mamífers i del context arqueològic i estratigràfic de les excavacions inicials. Les intervencions recents han permès determinar amb més precisió els continguts paleontològics i arqueològics, han recuperat restes de microvertebrats i han propiciat mostres per a la datació radiomètrica, de tal manera que s’ha pogut obtenir la datació absoluta de l’estrat 5, així com la reconstrucció del seu paleoambient i la seva caracterització climàtica.

Un bosc obert i humit

Els resultats obtinguts amb el mètode de datació del desequilibri de les sèries de desintegració de l'urani (també conegut amb el nom simplificat de mètode de l’Urani-Tori) permeten atribuir a l’estrat 5 una edat aproximada de 215.000 anys, el que correspondria a l’estadi isotòpic 7, dins el plistocè mitja. L’associació faunística suggereix un paisatge format per un bosc obert i humit característic d'una fase interestadial, que hauria estat un medi ambient adequat per a ser explotat tant per les hienes com pels grups humans.

Les datacions s’han realitzat a l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera de Barcelona (CSIC), en el laboratori que dirigeix l’investigador Ramon Julià, però el treball l’han dut a terme, a més d’ell, tres investigadors més d’institucions catalanes, que són prehistoriadors, geòlegs i/o paleontòlegs: Julià Maroto (Àrea de Prehistòria de la Universitat de Girona), Juan Manuel López-García i Hugues-Alexandre Blain (IPHES, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona).

Les campanyes d’excavació recents de la cova de Mollet han estat finançades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

El Cau del Roure - Jordi Mestre/IPHES

Inici de les excavacions al cau del Roure

D’altra banda, l’IPHES també ha pres part en la primera campanya d’excavacions arqueològiques efectuades al cau del Roure, també dins del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, entre els dies 17 de setembre i 5 d’octubre de 2012, en el marc d’un projecte conjunt de la Universitat de Girona amb l’IPHES.

El cau del Roure és un jaciment relativament poc conegut dins del conjunt arqueològic de les coves del Reclau. Les úniques dades que es tenien fins ara corresponien a un sondeig realitzat per Josep Maria Corominas l’any 1973 i que va posar de manifest un dipòsit d’uns 150 cm de potència. El material recuperat indicava que la major part d’aquest jaciment corresponia a la prehistòria recent, destacant la troballa d’un conjunt de restes humanes que evidenciaven l’ús de la cova com a lloc d’inhumació durant el calcolític (al voltant de fa 4.000 anys). Tanmateix, a la base del sondeig va arribar a un horitzó en el qual va desaparèixer la ceràmica i es va trobar un conjunt lític que suggeria la seva possible atribució al paleolític.

Excavacions al Cau del Roure durantla campanya d'enguany - Jordi Mestre/IPHES

Amb aquestes informacions inicials, la intervenció realitzada al setembre-octubre d’aquest any es va plantejar amb la finalitat d’obtenir dades preliminars sobre les característiques del jaciment i preparar-lo per a posteriors campanyes. D’aquesta manera es va poder certificar que en Corominas havia arribat a la base de la seqüència, ja que la roca mare aflorava a tota la superfície del sondeig.

A més a més, l’observació del tall estratigràfic del sondeig indicava que el dipòsit era molt homogeni i que l’atribució al paleolític del nivell basal era poc probable. Per tant, sembla que la cavitat, de reduïdes dimensions i accés vertical, va ser essencialment utilitzada com a lloc d’enterrament col•lectiu durant el calcolític, dipositant-se els individus morts de manera successiva i acompanyats d’aixovar funerari.

Els resultats van ser més positius a la zona exterior, que es va netejar per identificar els sectors on podia haver-hi dipòsit estratigràfic conservat. Una vegada feta la neteja, es va delimitar un sector d’uns 8 x 4 m al costat de la paret de travertí, on es va decidir rebaixar la capa de terra húmica superficial fins arribar a nivells in situ. A pocs centímetres de la superfície es va trobar un nivell cimentat amb presència de restes de fauna paleolítica. Els sostre d’aquest nivell estava força afectat per les arrels i molts ossos es van trobar al nivell remenat superficial. Si be la cronologia i les característiques d’aquest conjunt només es podran determinar amb futurs treballs, aquesta troballa demostra que hi ha nivells fèrtils a la part exterior de la cova i que per tant el jaciment va més enllà de la petita cavitat excavada per Josep M. Corominas.

L'excavació realitzada enguany ha estat codirigida entre membres de la Universitat de Girona i de l'IPHES - Jordi Mestre/IPHES

Una vegada identificat aquest nivell, es va resseguir el seu sostre a tot el sondeig i es va deixar preparat per la seva excavació durant la campanya del proper any. Els treballs d’enguany han estat dirigits per Julià Maroto (UdG) i Manolo Vaquero, Ethel Allué i Florent Rivals (IPHES). D’aquest institut també hi prenen part Juan Manuel López-García, que estudia els micromamífers, i Hugues-Alexandre Blain, en l’excavació.

La Cova de l’Arbreda

Un altre centre d’interès del balanç dels 15 anys ha estat la Cova de l’Arbreda, on descoberta i excavada per primer cop el 1972 per J. M. Corominas, s’ha continuat treballant durant tot aquest temps d’existència del Parc Arqueològic de les Coves de Serinyà.

En aquest context, el 2010 la investigadora de l’IPHES Ethel Allué va reprendre els estudis antracològics (anàlisi dels carbons) de l'Arbreda, com a continuació dels realitzats abans per M.T. Ros. Francesc Burjachs, investigador ICREA en aquest institut i que ha participat en sis campanyes d’excavacions a L’Arbreda, ja a la dècada dels anys vuitanta del segle passat va efectuar les anàlisis palinològiques (pol·len) de la seqüència del Paleolític Superior, formant part aquestes investigacions d’un DEA (Diploma d’Estudis Avançats) a l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH) de París (França) i de la seva tesi doctoral. Per la seva part, l’Arbreda va ser una dels primers llocs on va excavar un jove Eudald Carbonell, actualment director de l’IPHES. Aquest arqueòleg, sempre ha considerat que l’Arbreda, juntament amb l’Abric Romaní, és un dels millors jaciments de Catalunya per estudiar les societats neandertals.

Nova coberta i millora dels camins

Al llarg dels darrers 15 anys, la cova de l’Arbreda ha estat protegida amb una nova coberta que en garanteix la conservació, i s’hi han adequat els camins que permeten visitar-la. També s’hi han construït accessos per facilitar les excavacions. Aquestes s’han fet en els nivells ocupats per neandertals, que comprenen des del 6 al 9 metres de profunditat, amb una cronologia que va dels 40.000 als 125.000 anys abans del present.

En els dos primers metres les ocupacions humanes alternaven amb les que hi feien els óssos de les cavernes, dels quals s’han trobat restes en gran nombre. Els últims anys s’han excavat parcialment els nivells més profunds, de més de 125.000 anys, que són extraordinàriament rics en restes d’eines lítiques i de fauna caçada i consumida a la cova. S’hi ha identificat també 4 dents humanes, que sens dubte pertanyien a neandertals, una troballa que dóna un interès especial als nivells més antics del jaciment.

Més de 250.000 visites

El Parc es va inaugurar de manera oficial el 26 de juliol de 1997, en una primera fase. Posteriorment es va anar ampliant la propietat del recinte i es va millorar en infraestructura i serveis. 

Actualment, la visita consta de tres parts: la projecció d’un audiovisual que introdueix els conceptes més importants que es tracten durant la ruta guiada i la formació de la coves; el recorregut pels tres jaciments principals (la cova de l’Arbreda, la cova de Mollet i la cova del Reclau Viver), i la sala d’exposicions «Josep M. Corominas», on es fa una recreació didàctica de la vida quotidiana de les societats caçadores i recol·lectores del paleolític superior.   

Tallers didàctics

Des de l’obertura de l’equipament fins ara s’han comptabilitzat unes 250.000 persones, de diverses procedències i inquietuds que han visitat les coves, una xifra significativa reflex de l’interès que suscita i la importància dels jaciments. Entre el públic més fidel es pot destacar l’escolar. Per això, el Parc compta amb el programa «Un passeig per la prehistòria» que s’adapta als diferents nivells docents i que, a més de la visita estàndard, compta amb diversos tallers didàctics que permeten experimentar com era la vida prehistòrica. Entre els tallers programats hi ha el de demostració de talla lítica, el de cacera, el de pintura rupestre, el de sarrons de pell, el d’ornamentació personal i el d’excavació arqueològica. 

El Parc de les Coves de Serinyà rep el suport i la col•laboració de diverses administracions i entitats implicades, com el Departament de Cultura, la Diputació de Girona, els ajuntaments de Banyoles i Serinyà, la UdG i l’empresa Atzagaia SCP, concessionària de l’activitat i la difusió del Parc. 

technorati tags: demts , restes humanes , arqueologia , excavacions , recerca , prehistòria , Paleolític , Archaeology , palaeoanthropology , climate change

10 Des, 2012

Són els gens MAPT i GBA i s’ha observat entre pacients amb malalties neurodegeneratives com el Parkinson, en el primer cas,  i l’Alzheimer, en el segon

Així ho indica la primera tesi en neurociència evolutiva presentada des de l’IPHES

És la primera vegada que aquesta recerca es fa amb població de l’Estat espanyol

Entre els nombrosos gens que configuren l’Homo sapiens, n’hi ha dos clarament implicats en malalties neurodegeneratives com el Parkinson i l’Alzheimer. Són el gen MAPT, vinculat a la proteïna TAU, molt abundant a les neurones, i el GBA, associat a una enzima que regula sucres i lípids, com és el cas dels greixos. Així ho demostra un nou estudi, en aquest cas basat per primer cop en població de l’Estat espanyol, que confirma la presència d’unes variacions en cadascun dels dos gens esmentats que actuen com a factor de risc, per exemple, afavorint la pèrdua de memòria.

Aquesta recerca ha estat objecte d’una tesi doctoral presentada recentment a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i és alhora la primera investigació sobre neurociència d’aquestes característiques que es realitza en el marc de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Núria Setó-Salvia, autora de la recerca - IPHES

La tesi porta per títol “Factors de risc genètics implicats en el deteriorament cognitiu en malalties neurodegeneratives”, essent-ne l’autora Núria Setó-Salvia, col·laboradora de l’IPHES que actualment es troba a l’Institut de Salut Infantil (ICH) de la University College of London (UCL) com a investigadora associada en la Unitat de Desenvolupament Neuronal. L’autora ha pogut observar la presència d’unes alteracions registrades en el gen GBA que incrementa fins quasi 6 cops el risc de patir demència en malalties neurodegeneratives (Parkinson) a diferència dels no portadors d’aquestes mutacions. Una cosa semblant passa amb les persones que posseeixen l’haplotip H1 (un conjunt de variacions de l’ADN) del gen MAPT, enfront dels portadors de l’haplotip H2.

Representació de les mutacions de GBA en pacients amb malaltia de Parkinson en població espanyola. En vermell es descriuen dues noves mutacions que s'han trobat en aquest estudi i que no estaven publicades anteriorment - IPHES

Per dur a terme aquesta recerca es van recollir mostres de sang i teixit cerebral de pacients de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, de l’Hospital de Vic i del Banc de Teixits de l’Hospital Clínic de Barcelona acuradament diagnosticats en malalties neurodegeneratives amb pèrdua de capacitat cognitiva. També es van utilitzar mostres d’individus sans per poder comparar. De cadascuna d’elles es va dur a terme l’extracció del material genètic (ADN), que després van ser examinades.

Demència

“Les anàlisis dels gens MAPT i GBA donen com a resultat que existeixen variacions genètiques significatives entre pacients amb malalties neurodegeneratives amb demència respecte a individus sans”, assenyala Núria Setó-Salvia. “Els resultats -afegeix- també mostren que les variacions en aquests dos gens impliquen un augment del risc de demència en pacients portadors de mutacions respecte als qui no les tenen”.

Per tal d’enriquir evolutivament aquest estudi, es van investigar les variants del gen MAPT i GBA en homínids ancestrals (Homo neanderthalensis i homínid de Denisova, d’uns 50.000 anys d’antiguitat), i grans simis, mitjançant bases de dades disponibles a Internet. En aquest sentit, “la comparació de la seqüència d’ADN del gen MAPT entre humans anatòmicament moderns, neandertals, homínid de Denisova i grans simis ha aportat diferències en la seqüència genòmica úniques entre els tres homínids”, explica Núria Setó-Salvia, “mentre que la majoria d’aquestes variants es troben conservades en el primats no humans analitzats”, puntualitza.

Evolució anatòmica del còrtex prefrontal en el llinatge humà - IPHES

De cara al futur, l’autora d’aquesta recerca considera que els avanços tecnològics, com la seqüenciació nuclear d’ADN en diferents espècies d’homínids, podran esclarir qüestions cognitives referents als nostres avantpassats. “Serà qüestió de temps i de l’aparició de noves restes arqueològiques a jaciments com els de la Sierra de Atapuerca.  A la llarga, les mostres d’ADN extretes de restes fòssils trobades allí, com les pertanyents a Homo heidelbergensis i a Homo antecessor, podran aportar-nos informació relacionada amb la cognició”.

Núria Setó-Salvia també vaticina: “tot i que els nostres resultats referents a neandertals i homínid de Denisova encara són preliminars, el treball que he efectuat obre les portes a completar les característiques de les espècies que ens han precedit. Així es podran relacionar no només les condicions ambientals, socials, tecnològiques i culturals, sinó també els canvis genètics i les capacitats cognitives d’aquests homínids”.

Perfil biogràfic

Nascuda a Tarragona el 23 de marc, del 1979, Núria Setó-Salvia és diplomada en Química i llicenciada en Bioquímica a la URV. Sempre li ha agradat l’evolució humana i els últims anys de carrera va cursar assignatures de crèdits lliures en Prehistòria a la mateixa Universitat. Aquest fet li va despertar un gran interès i va cursar el Màster d’Arqueologia del Quaternari (Erasmus Mundus) quan va acabar la carrera. Durant el Màster, també va estar donant classes com a professora associada a la URV (2 anys), en les llicenciatures de Química, Bioquímica i Enginyeria química, tant en assignatures teòriques com pràctiques. El darrer any de màster va fer una estada de formació durant 4 mesos a Paris, on va col.laborar amb l’Institut de Paléontologie Humaine (IPH) i també amb el Laboratoire de Chimie et Biochimie des Substances Naturelle del Museum National d’Histoire Naturelle (Paris, França) aprenent noves tècniques de treball.

Núria Setó durant la defensa de la tesi doctoral a la URV - IPHES

Va finalitzar el Màster i va defensar el treball del DEA (Diploma en Estudis Avançats) el juliol del 2007 en el Congres internacional “Les Cultures à Bifaces du Pléistocène Inférieu et Moyen Dans le Monde. Émergence du sens de l’Harmonie” a Talteüll, França, assolint la màxima qualificació entre tots els estudiants de Màster de 5 universitats internacionals diferents.

Durant aquest mateix període es van obrir les beques del MEC (Ministeri d’Educació i Ciència) en el Projecte Atapuerca, on havia sol•licitat per entrar en el procés de selecció. El mateix juliol del 2007 començava el doctorat amb una beca de 4 anys en la línia de neurologia evolutiva sota la direcció del Dr. Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES. Tanmateix, durant els seus anys de Màster i doctorat va assistir a les excavacions d’Atapuerca.

Col·laboracions amb hospitals

Per dur a terme el treball de tesi, va desplaçar-se a Barcelona, a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on va desenvolupar el seu treball relacionat amb la genètica implicada amb el deteriorament cognitiu i demència de l’ésser humà. Es va establir una col•laboració de cotutela de tesi, exercint de codirector el Dr. Jordi Clarimón. Va desenvolupar el seu treball en el Laboratori d’Alzheimer i va treballar de manera molt propera amb el grup de Trastorns de Moviment del mateix hospital. També va col•laborar amb l’Hospital de Vic i el Banc de Teixits de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Durant el procés de doctorat va desplaçar-se mig any durant el 2010 per formar-se en genètica en malalties neurodegeneratives a l’Institut de Neurologia de Londres, sota la direcció dels professors John Hardy i Henry Houlden.

technorati tags: neurociències , cervell , neurones , gens , mutacions , memòria , Parkinson , l’Alzheimer , cognitive ability , neurodegenerative diseases , evolutionary neuroscience , genome