El bloc de les activitats de l'IPHES

6 Set, 2011

Ho explicaran Marina Mosquera i Marina Lozano, respectivament, el 22 de setembre, a Madrid, en el marc d’un curs d’estiu que es fa a l’Instituto de Salud Carlos III

Marina Mosquera, professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laboradora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i Marina Lozano, investigadora d’aquest centre de recerca, participaran al curs Creatividad y Neurociencia Cognitiva, que es desenvolupa del 19 al 22 de setembre a    l Instituto de Salud Carlos III, organitzat per aquesta entitat juntament amb l’Instituto Tomás Pascual para la Nutrición y la Salud i la Sección de Neurociencia Cognitiva del Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos. Ambdues intervindran l’últim dia, a la sessió del matí.

Marina Lozano, en una imatge d'arxiu, a les excavacions d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

La xerrada de Marina Lozano, a les 10.30 h, porta per títol Lateralitat manual de l’Homo heidelbergensis, i la de Marina Mosquera, que parlarà a les 12, “Del cerebro a los primeros enterramientos: La evolución de la cognición humana”.

Resums

Lateralitat manual d'Homo heidelbergensis: La Sima de los Huesos (Sierra de Atapuerca, Burgos), per Marina Lozano Ruiz

La lateralitat manual, o ús preferent d’una mà, està molt ben establerta en la nostra espècie. No obstant això, encara no s'ha pogut determinar amb seguretat quina espècie va ser la primera en mantenir aquest comportament. En tot cas, cert tipus de desgast dental pot oferir-nos una evidència directa de quina de les mans va ser emprada de manera preferent pels homínids, concretament les estries que apareixen en la superfície de part de la dentició d'individus pertanyents a diverses espècies (Homo heidelbergensis, Homo neanderthalensis, Homo sapiens ...). Aquestes estries són resultat de l'ús de la dentició com a tercera mà per a processar i manipular una gran diversitat de materials. La població d'Homo heidelbergensis de la Sima de los Huesos (Sierra d'Atapuerca, Burgos) presenta aquest tipus de desgast, a partir del qual hem pogut inferir un ús preferent de la mà dreta, fa ja, 500.000 anys.

La investigadora Marina Mosquera - Jordi Mestre / IPHES

“Del cervell als primers enterraments. L’evolució de la cognició humana”, per Marina Mosquera

L’ésser humà posseeix un potencial cognitiu extraordinari. Però com i quan sorgeix aquesta capacitat durant l'evolució humana? La posseïen altres homínids fòssils? És difícil respondre perquè la cognició inclou tot el que no és ni instintiu ni automàtic. No obstant això, resulta relativament fàcil reconèixer els comportaments i les activitats que incloem en la nostra complexitat cognitiva: racionalitat, llenguatge, música, filosofia, tecnologia, matemàtica, solidaritat, empatia ... Aquest repertori d'activitats i comportaments es pot reduir a unes poques unitats subjacents a tot això: capacitat tecnològica, consciència, capacitat simbòlica i socialització de coneixements. És la combinació d'aquests quatre potencials el que dóna a l'ésser humà el seu caràcter únic en la forma i grau de la seva complexitat. Només a través del seu estudi podem centrar i enfocar el tema que tractem de cara a rastrejar les seves arrels en el passat, per conèixer quan i amb qui comença a aparèixer la complexitat cognitiva en l'evolució humana.

technorati tags: tecnologia , lateralitat , human evolution , complexitat , cervell , comportament , pensament simbòlic