El bloc de les activitats de l'IPHES

25 Feb, 2011

Entrevista al president del comitè científic de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH) y codirector del Projecte Atapuerca

P.  Què representa per a vostè formar part del comitè científic de l'IPHES?

José Maria Bermúdez: Sens dubte, és un honor. Em sento tan unit al IPHES que estic encantat i agraït de pertànyer a aquest ens. A més, m'interessa moltíssim, perquè una manera d'aprendre més és visitar altres centres, poder contrastar i discutir.

José María Bermúdez de Castro, director del CENIEH i codirector del Projecte Atapuerca

P. Quina opinió li mereix l'activitat en recerca que desenvolupa l'IPHES?

J.M.B: La seva activitat científica millora cada any i ja és un centre de referència de la prehistòria europea

 P.  Com veu el futur de l'IPHES?

J.M.B: Està lligat al futur de la ciència espanyola. Si es defensa la necessitat d'una ciència de qualitat a Espanya, tot anirà bé per l'IPHES. Si no és així, tornarem a caure tots a la mediocritat que durant anys va caracteritzar a la ciència espanyola

P. Alguna recomanació especial?

J.M.B. Aconseguir que l'IPHES tingui els paràmetres d’excel·lència que es recomanen als centres de recerca. Catalunya és una referència en aquest sentit i la nova Lley de la Ciencia (que s'aprovarà en breu) va per aquest camí.

Bermúdez de Castro, en una imatge d'arxiu, a les excavacions d'Atapuerca - Jordi Mestre / IPHES

P. Pensa que en la història de la investigació espanyola sobre evolució humana es podrà parlar aviat d'un abans i un després de la creació de centres com el CENIEH, el Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamientos Humanos o el mateix IPHES?

J.M.B.:  Naturalment que sí. És una conseqüència lògica del procés que s'ha seguit a Atapuerca. Dic Atapuerca perquè ha estat l'inici de tot. Per això hem propiciat excavacions molt diferents, ja des de l'època en què estava al capdavant el professor Emiliano Aguirre, en els anys setanta, nosaltres hem continuat i ara el projecte s'ha estès per Espanya i fora d'aquest país.

En aquest sentit, els tres centres esmentats són una conseqüència normal d'un procés que es va iniciar a finals dels anys setanta amb el descobriment d'aquella primera mandíbula humana a Atapuerca i que l'any 2011 està en un punt molt interessant. M'imagino, i vull imaginar, que el 2020 les coses estiguin encara millor i que el 2030 estiguem ja en una maduresa tremenda en temes d'evolució humana a Espanya.

Aparells de datació pel mètode de la luminiscència, al CENIEH - Cedida CENIEH

P. En aquesta línia, el següent pas contemplaria establir una federació dels tres centres, per exemple, tal com s'ha comentat en alguna ocasió?

J.M.B: Això ho va comentar una vegada Eudald Carbonell, i ja ho havíem parlat anteriorment, com una possibilitat, però ara ho veig com una necessitat perquè totes les nostres reivindicacions surtin a la llum, reivindicacions en el sentit de defensar aquest àmbit de la ciència que per a nosaltres és molt important. Hem d'intentar convèncer a les persones que porten el govern de la ciència, que el que fem no és senzillament una cosa molt lúdica, molt interessant, que serveix perquè els nens s'entretinguin als museus, sinó que és quelcom molt més important. És un tema de transcendència fonamental per a l'espècie humana: prospectar el nostre passat per entendre el present i el futur. Des de la perspectiva d'espècie suposa el fet de conèixer-nos a nosaltres mateixos per saber què dimonis estem fent aquí, què és el que estem fent de bé o de mal, i saber que som el que som, uns primats amb una sèrie de característiques que tot just hem canviat pel que fa als simis antropoideos i que ens movem precisament per aquests paràmetres biològics, però amb una cultura tecnològica que s'ha superposat a una biologia que ha canviat molt poc. Això és el més important que hem d'extreure d'unes investigacions que, d'altra banda, són molt barates en comparació a altres, i podem obtenir-ne informacions molt interessants fins i tot per a la supervivència de l'espècie.

P. Pel que fa al CENIEH, quines són les línies d'investigació sobre les quals esteu incidint més, actualment?

J.M.B: Fins ara l'estratègia científica s'ha centrat sobretot en la geocronologia perquè hi ha una deficiència molt important a Espanya en aquest camp i hem hagut de fer sempre datacions fora d'Espanya, doncs aquí es fa molt poc. Així doncs, vam veure una oportunitat en aquest àmbit, perquè quan el CENIEH va començar, el 2004, estàvem en plenes vaques grasses i es va poder adquirir un equipament important. Ara ens trobem amb les vaques magres i bé, si més no, hem aconseguit tenir molt bons tècnics que saben manejar aquestes màquines. I aquesta és la part del CENIEH que s'ha posat en marxa al principi, perquè era la millor estratègia que podíem seguir.

P. Per tant, la vostra activitat en geocronologia complementària al mateix temps altres especialitats sobre les quals s'incideix més en l'IPHES o al Carlos III.

J.M.B: Exacte, perquè hem de ser complementaris. D'aquí la necessitat de crear una federació, i al seu torn, per això, el CENIEH no pot renunciar a fer arqueologia com es porta a terme a l'IPHES, ni l'IPHES ha d’oblidar-se de la geocronologia, però sí que és veritat que el que hem de fer és unir esforços i si hi ha molts arqueòlegs a l'IPHES, hem de tenir menys en el CENIEH, perquè els de l'IPHES ja són molt bons i no necessitem tants. I el mateix l'IPHES, per la seva part, ha de tenir en compte que si ja hi ha uns equipaments molt potents en el CENIEH especialitzats en geocronologia, no repetiran el mateix a Tarragona, perquè aquests aparells són caríssims i, a més, cal gent molt especialitzada, amb una formació i un domini d'una tècnica molt concreta.

technorati tags: ciència , espècie , federació , geocronología , dataciones , simios , evolution , biologia , prospectar , tècnics , Ley de la Ciencia