www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Set, 2009

Descobreixen un petit penjoll prehistòric realitzat amb una dent de carnívor a Cova Eirós

Un petit penjoll prehistòric realitzat amb una dent de carnívor, encara no identificat, és una de les troballes més significatius de la campanya arqueològica desenvolupada aquest estiu a Cova Eirós (Triacastela, Lugo). Aquest ornament presenta una raspadura en la seva superfície, així com una perforació que serviria per travessar algun tipus de material, a manera de cadena, i així poder lluir-lo com a ornament personal. Es calcula que podria tenir una antiguitat d'almenys 17.000 anys.

Penjoll trobat a Cova Eirós

A la mà s'observa el penjoll descobert - GEPN

Encara que no s'ha donat a conèixer fins ara, aquest descobriment es va produir fa unes setmanes, mentre un equip integrat per membres del Grup d'Estudis per la Prehistòria del Nord-oest (GEPN) (Dte. Història 1) de la Universitat de Santiago de Compostela, en col·laboració d'especialistes de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), així com d'altres centres universitaris, realitzaven una excavació en aquest jaciment.

L'ornament ha aparegut en un nou nivell arqueològic localitzat durant la mateixa campanya. Pertany al Paleolític superior i es troba per sobre d'una altra capa datada en 32.000 anys, pel que la seva edat és més moderna. La importància d'aquest nou nivell és que està situat al nord-oest peninsular, en una zona geogràfica on hi ha absència de dipòsits d'una cronologia compresa entre els 30.000 i els 17.000 anys, de manera que, si es confirma la seva edat amb les noves datacions absolutes que es duran a terme, aquest nivell pot completar el mapa dels assentaments paleolítics d'aquesta àrea aportant dades molt interessants sobre nous períodes.

Excavacions a Cova Eirós agost 09

Excavacions a Cova Eirós, aquest estiu - GEPN

Això és una aportació científica molt important: "ja que hem estat testimonis de l'arribada a Galícia de les primeres poblacions humanes modernes (Homo sapiens), ja que en aquest nivell superior s'han trobat també restes d'eines elaborades amb sílex i cristall de roca, d'acord amb una tecnologia laminar basada en la fabricació de petites làmines", explica Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l'IPHES.

L'any passat, a Triacastela, ja es va posar en relleu la importància de Cova Eirós, ja que és l'únic jaciment del nord-oest peninsular on podem trobar petjades de l'ocupació de neandertals i alhora d'Homo sapiens, la nostra espècie. En aquest sentit, el seu valor s'ha vist reforçat encara més en aquesta campanya, ja que s'ha trobat una gran quantitat de material lític i de restes de fauna, de fa entre 30.000-84.000 anys d'antiguitat, que ajudarà a entendre com era la vida de cadascuna d'aquestes espècies, així com la seva complexitat tecnològica i social, convertint Triacastela en un referent de la península ibèrica.

Cova Eirós és, a més, l'únic jaciment de Paleolític mitjà de Galícia, on, juntament amb eines de quars i quarsita s'han trobat restes dels animals que caçaven i menjaven els neandertals. Això permetrà estudiar més a fons les formes de vida d'aquesta espècie i reconstruir el paisatge i la fauna de fa 80.000 anys.

technorati tags: , , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: