27 Jul, 2010
Troben un nou crani humà de 500.000 anys a la Sima de los Huesos d’Atapuerca
Pot ser el segon
més sencer dels descoberts de
Durant aquesta campanya a Atapuerca, s’han
pogut extreure els diferents fragments d’un nou crani de 500.000
anys d’antiguitat, que s’havia començat a excavar l’any anterior a
La foto només inclou una part del crani recuperat. Queda encara molta feina de laboratori, ja que la resta dels fòssils que l’integren són molt més petites i molt fràgils. A més, falta restaurar tot el material per poder intentar aconseguir una reconstrucció completa del crani. Aquest treball es farà al llarg de l'hivern amb tota meticulositat.
El nou crani pot ser el segon més
sencer dels descoberts de
23 Jul, 2010
La presència humana a Atapuerca podria ser més antiga del que es pensava i remuntar-se a fa més d’1,3 milions d’anys
Aquesta antiguitat ho avalaria unes eines de pedra i
microfauna de
Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya
d’enguany en la que hi ha pres part
150 investigadors un centenar dels quals estan vinculats a l’IPHES
A la mateixa Sima del Elefante s’han localitzat per
primer cop restes d’animals en connexió
anatòmica
A Gran Dolina, es demostra que
el nivell TD6, on es va descobrir l’Homo
antecessor, va actuar de
cau de grans carnívors
A
“Les evidències que hem descobert durant aquesta campanya al jaciment de
Una de les dues eines de pedra descobertes aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES
Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany a Atapuerca, desenvolupada del 15 de juny al 23 de juliol. En aquest període, per diferents torns, hi ha pres part un total de 150 investigadors procedents de diversos païssos del món i de diversos centres de recerca. Del total esmentat, un centenar estan vinculats d’una manera o altra a l’IPHES.
Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES
L’antiguitat
de l’ocupació humana a
El rentat sistemàtic del sediment que es troba durant l'excavació facilita trobar restes de microfauna que poden ser bàsiques per a les datacions dels jaciments - Jordi Mestre / IPHES
A
Entre les
restes d'herbívors recuperats a
D’altra
banda, a
També a Gran
Dolina, però al nivell TD10, d’una antiguitat d’uns 350.000 anys, ha posat al
descobert aquests dies nombroses restes, 11.500 de fauna i 2.500 eines de
pedra. El seu estudi aportarà molta informació sobre la vida d’ Homo heidelbergensis. De moment ja s’ha constatat que a TD10
2 els membres d’aquesta espècie es van
especialitzar en la cacera i el
consum de bisons, fent servir per a aquest
fi únicament diferents varietats de sílex de
D’altra
banda, al Portalón de Cueva Mayor s'han excavat registres del Calcolític, d'uns
3.900 anys abans del present i s'han descobert llars delimitades per pedres,
alguna d'elles de gran potència i altres de gran extensió. Pel que fa als
materials arqueològics, s'han recuperat grans fragments de vasos trencats amb
decoracions impreses, de pastilles o perforacions i algun fragment de vas
campaniforme, molt típic del Calcolític.
També s'han obtingut
nombroses restes d'indústria òssia, entre els quals sobresurt una espàtula
allargada amb l'extrem dentat anomenada "gradina", que servia per a
realitzar decoracions incises sobre les peces
de ceràmica. Entre les eines en pedra
polida, cal remarcar la presència de diversos molins
de mà plans o naviculars, un d'ells d'uns
Entre les
restes de fauna abunden l’ovella, cabra, vaca i porc, encara que també hi ha de
cavall, gos i tortuga. També s’hi ha trobat ossos humans dispersos per tota la
superfície, tant d'individus adults com immadurs.
A
Finalment, a
23 Jul, 2010
Nova excavació a Moià per cercar les relacions entre els neandertals i els grans carnívors
Trobar evidències arqueològiques que facilitin el coneixement sobre la relació entre els grans carnívors i els neandertals de fa 50.000 anys és l’objectiu principal de la vuitena campanya d’excavació que del 2 al 20 d’agost es desenvoluparà a Moià (Bages), sota la direcció de Jordi Rosell, investigador docent de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Jordi Rosell als jaciments de Moià - Jordi Mestre / IPHES
Els treballs
de recerca els dura a terme un equip de 25
persones, procedents de diverses
universitats espanyoles (Universidad de Màlaga, URV de Tarragona, Universidad
de Sevilla, Universitat de
Jordi Rosell ha comentat: “insistirem en trobar restes arqueològiques que posin de manifest les relacions entre els neandertals de fa 50.000 anys i els grans carnívors”. Tot i que molts investigadors consideren que durant aquest període les relacions entre homínids i carnívors eren de competència, “nosaltres pensem que els grups humans tenen suficients recursos per imposar-se als grans carnívors”, afirma. En aquesta línia, l’IPHES ha demostrat recentment en un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó (veure informació).
L'equip cercarà amb paciència noves restes arqueològiques -com en aquesta imatge de l'any passat- del 2 al 20 d'agost - Jordi Mestre / IPHES
En la
mateixa línia, Jordi Rosell ha manifestat que Les Coves del Toll són un marc
incomparable per treballar aquesta hipòtesi, “ja que els jaciments estan
definits com a caus de
carnívors amb esporàdiques visites de
grups de neandertals. El que ens interessa, per tant, son aquests “bivacs” neandertals, com es comporten els usuaris habituals de les coves (els
carnívors) quan es produeixen aquests “bivacs”, i les relacions dels grups humans amb el territori, com ara quins recursos exploten o quins són els seus
moviments i recorreguts”.
Fins ara, en
les anteriors campanyes d’excavació, “hem trobat restes relacionades amb
neandertals com eines lítiques,
marques de tall als ossos i fogars que
indiquen ocupacions molt esporàdiques i efímeres. Eren gent que estava de pas i
utilitzava la Cova de les Teixoneres per aixoplugar-se. A la Cova del Toll, d’altra
banda, surten restes d'óssos de les cavernes i altres grans carnívors i
nosaltres intentem esbrinar el seu comportament”.
Precisament,
fa unes setmanes, la revista Quaternaire
publicava l’article “A stop along the way: the role of Neanderthal groups at
level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain)”, signat, entre d’altres,
per investigadors de l’IPHES com Jordi Rosell, Ruth Blasco,
Florent
Rivals,
M.
Gema Chacôn, Leticia Menéndez,
Juan
Ignacio Morales, Antonio Rodriguez-Hidalgo
i
Eudald Carbonell, juntament amb Artur Cebrià i David Serrat, de la Universitat de Barcelona.
L’escrit es
refereix al nivell III de la Cova de Teixoneres, que ha proporcionat un registre important corresponent a
la primera meitat del Plistocè superior (ara fa entre 100.000 i 50.000 anys). Són restes que es corresponen a les activitats humanes
i dels carnívors. Aquesta associació s'analitza a través d'un enfocament multidisciplinar
amb l'objectiu de discriminar els vestigis que han deixat aquests actors i per
avaluar el grau d'interacció que
existeix entre ells.
Les dades indiquen les
activitats de caça dutes a terme pels homínids, així com pels
carnívors, i es constata molt poc contacte o el contacte temporal entre ells
dins de la cova. Això permet la caracterització
de les ocupacions humanes en el nivell III en relació amb la composició dels grups i la seva alta mobilitat en el territori.
Recentment, també
es van presentar les actes de la 1ª Reunión de Científicos sobre Cubiles de
Hienas y Otros Grandes Carnívoros en Yacimientos Arqueológicos de
Referència
electrònica de l’article de Quaternaire
Jordi
Rosell, Ruth Blasco, Florent Rivals, M. Gema Chacôn, Leticia Menéndez, Juan
Ignacio Morales, Antonio Rodriguez-Hidalgo, Artur Cebri, Eudald Carbonell et
David Serrat, « A stop along the way: the role of Neanderthal groups at level
III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain) », Quaternaire, vol. 21/2 |
2010, [En ligne], mis en ligne le 01 juin 2013. URL :
http://quaternaire.revues.org/index5508.html. Consulté le 21 juillet 2010.
23 Jul, 2010
Eudald Carbonell debuta a Polònia de la mà de l’actor David Olivares
El 26 de juliol no hi haurà emissió del programa Sota terra a
causa de la retransmissió del Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona
2010
El programa de sàtira política, Polònia, de TV3, va incorporar dijous 22 de juliol un gag protagonitzat per l’actor Fermí Fernández i l'arqueòleg Eudald Carbonell, interpretat aquest últim pel polifacètic artista David Olivares. Emulant l’espai d’arqueologia Sota terra, que s’emet a la mateixa cadena de televisió, van investigar diversos misteris polítics a les catacumbes sota la plaça Sant Jaume, on van localitzar al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i al lider de l'oposició Artur Más.
Eudald Carbonell (David Olivares) i Fermí Fernández, en un moment del gag - TV3
Sota terra es pot veure els dilluns després del Telenotícies vespre, tot i que el 26 de juliol no hi haurà programa a causa de la retransmissió del Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona 2010.
Aquest espai d’entreteniment està dirigit científicament per Eudald Carbonell, que coprotagonitza Sota terra amb Fermí Fernández. A més, intervé sempre un altre investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, com a actor fixa a la sèrie, a part d’altres membres d’aquest centre de recerca que hi apareixen de manera puntual. L’IPHES també ha tingut un paper molt actiu en la producció de la sèrie i en el guionatge dels diferents capítols.
technorati tags: televió , humor , ciència , sàtira política , José Montilla , Artur Más , catacumbes23 Jul, 2010
L’alcade de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros visita els jaciments d’Atapuerca
Josep Fèlix Ballesteros amb Eudald Carbonell en arribar als jaciments - Jordi Mestre / IPHES
L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va viatjar el passat 15 de juliol a Atapuerca per conèixer els importants jaciments arqueològics que acull aquesta localitat, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, casualment el mateix dia que el conjunt de Tàrraco assolia la mateixa distinció.
Ballesteros -el primer per la dreta- a la Trinchera del Ferrocarril durant el seu recorregut pels jaciments - Jordi Mestre / IPHES
La visita de Ballesteros es va centrar als jaciments de la zona coneguda
com la Trinchera del Ferrocarril i va estar en tot moment acompanyat
per Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Precisament, l’Ajuntament
de Tarragona forma part del patronat de la Fundació privada IPHES. Ambdues
institucions mantenen una estreta col·laboració.
13 Jul, 2010
L’IPHES ha participat activament en la definició dels espais i continguts del Museo de la Evolución Humana que ara s’estrena
Coincidint amb
la inauguració del MEH, per part de
Eudald Carbonell insta a la ciutadania de Catalunya perquè
viatgi a Burgos a conèixer aquesta infraestructura que ens ajudarà a millorar
com a humans
Web Museo de
Després de més de 30 anys
d’excavació als jaciments d’Atapuerca,
obre les seves portes a Burgos el Museo de
Precisament,
“aquest centre de recerca ha participat de bon principi, i molt activament, en
el guionatge, disseny i definició de tots els espais, doncs la implicació en el
Projecte Atapuerca és molt important. Aquests dies, per exemple, un centenar de
persones vinculades a l’IPHES participen en la campanya d’excavació que
finalitzarà el 25 de juliol”, ha afirmat Lluís Batista, responsable de l’Àrea
de Socializació de l’IPHES.
L’acte
d’inauguració del MEH, celebrat dimarts 13 de juliol,
ha estat presidit per
A sota, Emiliano Aguirre (primer per l'esquerra), primer director del Projecte Atapuerca, i els tres codirectors actuals saludant a la Reina Sofía al MEH. A dalt una altra imatge de l'arribada de la Reina al museu - Jordi Mestre / IPHES
En el MEH es pot contemplar “l’evolució dels homínids des de fa 1,5 milions d’anys. Alhora, es pot comprendre la teoria de l’evolució de Darwin, es poden observar totes les espècies del gènere Homo, es pot conèixer l’evolució del cervell humà i entendre la cultura humana, a nivell diacrònic, així com endinsar-nos en els ecosistemes que han format part del gran projecte de la nostra espècie”, ha assenyalat Eudald Carbonell.
Exterior del museu,situat al centre de Burgos - Jordi Mestre / IPHES
A més ha
comentat que el MEH “és el suport estratègic al treball de socialització que
l’Equipo de Investigación de Atapuerca porta realitzant des de les acaballes de
l’any
Dibuixos de Ramón y Cajal que e spoden veure en una de els sales - MEH
Per a Eudald Carbonell, “comunicar l’evolució és contribuir de manera molt específica a augmentar el nivell de coneixement de la nostra humanitat. Però el més significatiu és el que el MEH arribi com conseqüència del treball científic de tres instituts de recerca, entre ells l’IPHES, i vàries universitats. També és fruit de la feina en equip d’una sèrie d’experts que hem donat a conèixer Atapuerca a la comunitat internacional a través de revistes científiques d’impacte”.
Galeria de l'evolució, integrada per diverses espècies d'homínids - MEH
El director de l’IPHES, a més, ha recalcat: “el MEH de Burgos és obra de tots, i amb els diners de tothom ha estat possible; ara cal apropar-se a descobrir-lo”. En aquest sentit ha dit: “Demano a la ciutadania de Catalunya que el vagin a visitar. Serà una oportunitat que molts de nosaltres haguéssim volgut tenir en la nostra joventut. Corren nous temps i reflexionar sobre el futur de la nostra espècie, gràcies a iniciatives com el MEH, és més necessari que mai per aprendre sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn i millorar com humans”.
El Museo de
13 Jul, 2010
L’ocupació humana de l’Abric Romaní és més antiga del que es pensava
Un sondeig
demostra una successió del seu ús per part dels neandertals de com a mínim
Es pot haver
arribat fins els 125.000 anys, moment en què es produeix un canvi climàtic que
comporta un ambient temperat molt semblant a l’actual
A l’Abric Romaní (Capellades,
Barcelona) es va excavar per primer cop fa ja més de cent anys, sota la
coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una tasca que des del 1983 dirigeix
Eudald Carbonell. Tots aquests anys de treball han posat al descobert troballes
excepcionals per conèixer la vida dels neandertals, però lluny
d’acabar-se la feina, l’equip sospitava que encara quedava molt per excavar. En
aquests casos, quan es vol saber el potencial del dipòsit d’un jaciment, una
manera d’esbrinar-ho és duent a terme un sondeig arqueològic. Això és el que l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha aplicat recentment
a l’Abric Romaní i s’ha pogut constatar que la presència dels neandertals en
aquest indret és més antiga del que es pensava, perquè s’han documentat
El sondeig es va realitzar fa unes setmanes - Francesc Burjachs / IPHES
Exactament, el que s’ha fet és un
sondeig mecànic, supervisat per Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES; Raül Batrolí i
Antoni Pons, de l’Àrea de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Capellades, i
Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA, adscrit a l’IPHES. “La tasca no ha estat fàcil –apunta Francesc
Burjachs-, doncs calia trobar una màquina de petites dimensions, parcialment
desmuntable, que es pogués baixar fins el nivell de l’actual excavació i
perforar des d’allí. Després de baixar-la pel muntacàrregues i improvisar una
rampa, es va poder emplaçar i començar a sondejar. La màquina ha pogut perforar
a rotació
El sondeig ha etsat de tipus mecànic i s'ha perforat 29,20 m de sediment i travertí - Francesc Burjachs / IPHES
La intencionalitat d’aquest sondeig
era poder conèixer quants nivells arqueològics resten encara per a
excavar, i poder avançar en els estudis cronoestratigràfics i paleoclimàtics. Josep
Vallverdú assenyala: “Les dades litoestratigràfiques (descripció dels sediments i
roques que ha recuperat la màquina de sondeig en un tub de
“Són dades rellevants per a planificar les
activitats de camp de l’IPHES a l'Abric Romaní. El sondeig –prossegueix
Vallverdú- ens demostra que resten encara per excavar dues fases d'ocupació
humana neandertaliana, que són properes a l'actual superfície d'excavació
(nivell P; 54.500 anys abans del present)”. Entre les evidències sobre
l'ocupació humana registrada en aquest sondeig destaca l'aparició de materials
sedimentaris modificats pel foc (‘roques cremades’) a més
de
L'estudi dels sediments obtinguts aportarà dades sobre els canvis climàtics del passat - Francesc Burjachs / IPHES
La presència humana neandertaliana més
antiga sembla, doncs, estar localitzada a més de
En tot cas, podem avançar que tenint
en compte les datacions conegudes actualment de l’Abric Romaní, és previsible que
la seqüència ara recuperada amb el sondeig mecànic travessi tot l’estadi
isotòpic marí 5 (MIS 5). “Aquesta època, compresa entre fa uns
125.000 i 70.000 anys, és molt poc coneguda a tota
“En definitiva, hi ha pocs llocs al món que tinguin un registre de tan alta resolució, amb ocupació per part de grups humans neandertals, tal com es troba a l'Abric Romaní”, assenyalen els investigadors de l’IPHES.
Aquest jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques, conservant-se d’una manera excepcional, sobretot algunes com ara els fogars i la fusta (carbonitzada o no), que són gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien les societats neandertalianes i els seus costums.
technorati tags: sediments , canvi climàtic , estratigrafia , neandertals , fogars , sondeig mecànic , dipòsit , jaciment13 Jul, 2010
Sota terra excava al Camp dels Ninots, un jaciment on investiga l’IPHES, per recuperar el paisatge de fa 3,5 milions d’anys
També cerquen
per què van morir de cop una gran quantitat d’animals en aquest indret
Hi prenen part
els membres d’aquest institut: E. Carbonell, J.Rosell, P. Saladié, B.Gómez,
G. Campeny, F. Burjachs, I. Expósito, L. García i J. Agustí
També hi ha
alguna escena filmada al Servei de Recursos Científics i Tècnics de
Camp dels Ninots: web, exposició i llibre – Web Sota terra
El capítol
de Sota terra que TV3 emetrà dilluns 19 de juliol a les 21.50 h ens trasllada a Caldes de Malavella, a la comarca de
Membres de l'IPHES que de manera específica intervenen en aquest capítol - TV3
Ho sabrem de
la mà d’alguns membres de l’IPHES. A més dels qui hi participen habitualment
(Eudald Carbonell i Jordi Rosell), en aquesta ocasió també hi prenen part Bruno
Gómez i Gerard Campeny, com a codirectors de les excavacions; Francesc
Burjachs, que com expert en Arqueobotànica contribuirà a determinar unes
empremtes de fulles; i el biòleg Jordi Agustí. Lorena García i Isabel Expósito,
intervenen des dels laboratoris del Servei de Recursos Científics i Tècnics de
Un moment del rodatge al Camp dels Ninots. A la dreta, Eudald Carbonell amb Jordi Agustí - Francesc Burjachs / IPHES
Jordi
Rosell, l’arqueòleg rialler, protagonista de Sota terra juntament a Eudald
Carbonell i Fermí Fernández, ha remarcat el fet que "queden moltes coses
per esbrinar sobre les catàstrofes naturals que, de manera improvisada,
poden afectar la nostra economia. I, si
no, pregunteu-ho a totes aquelles persones que es van quedar tirades als
aeroports durant el mes d'abril del 2010".
Ubicació
El jaciment del Camp dels Ninots està
situat al municipi de Caldes de Malavella (
D'esquerra a dreta, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Eudald Carbonell i Gerard Campeny, durant el rodatge - Jordi Mestre / IPHES
Context històric
El volcà del Camp dels Ninots representa un dels jaciments claus per entendre com era el nostre entorn ara fa 3,5 milions d'anys (durant el període geològic anomenat Pliocè). Sota unes condicions especials de conservació, s´han preservat gran quantitat d'esquelets sencers d'animals (bòvids, rinoceronts, tapirs, tortugues, peixos, granotes, etc) juntament amb restes vegetals (troncs, fulles, pol·lens, etc), que permeten als investigadors reconstruir fidelment com era el clima i el paisatge d'aquell moment.
En aquest sentit, el Camp dels Ninots és avui un recull d'instantànies del clima, del paisatge i dels animals del Pliocè (talment com ho és Pompeia en l'edat imperial).
Posteriorment a la gran explosió del
volcà, en el cràter s’hi formà un llac alimentat tant per aigües termals com de
la pluja. Aquest llac fou el motor per a la formació d'un entorn exuberant integrat
per nombroses espècies d'animals i plantes de tipus subtropical que hi trobaven
les condicions necessàries per a la seva supervivència. Ara bé, en determinats
moments, aquest entorn tant tranquil, es convertia amb una trampa mortal com ens mostra aquest capítol.
13 Jul, 2010
Eudald Carbonell: “Amb Sota terra he viscut moments especials com arqueòleg i d’altres d’impacte emocional”
El director de l’IPHES es va implicar en aquesta sèrie perquè “cal avançar en la
socialització del coneixement”
Eudald Carbonell té clar que la humanització encara no s'ha assolit, i que només s'hi arribarà amb un pensament social crític. Cal, per tant, avançar en la socialització del coneixement, un dels grans eixos de les activitats de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que dirigeix. Va ser per això que va decidir posar-se al capdavant de la sèrie de TV3 Sota terra, que s’emet en prime time i que està assolint una quota de pantalla molt satisfactòria, per damunt, fins i tot, de la mitjana d’aquest canal televisiu. A l'ombra del seu inseparable salacot, amb rigor, però també amb bon humor, ens guia cada dilluns per episodis de la història del nostre país, en un espai presentat per l’actor Fermí Fernández.
Eudald Carbonell amb Fermí Fernández, A sota terra - Jordi Mestre / IPHES
“Sota terra
s’emmarca en la línia que duem a terme des de l’IPHES d’integrar a la nostra
població a aprendre com és la nostra història i, en especial, la que s’obté a
través de la recerca dels fòssils”, assegura.
Pel que fa
al rodatge de la sèrie afirma: “ha estat la convergència de dues tribus, la dels mitjans de comunicació
i la dedicada a la recerca de fòssils,
però, tot i no haver treballar plegats abans, hem estat capaços de conviure i
de crear junts”. A més, comenta que la filmació de la sèrie li ha propiciat
moments especials professionalment “com trobar els carbons que m’han permès
datar la Domus del Pi de Vilanova de Sau, però també moments d’impacte
emocional, com els que vam viure quan gravàvem el capítol dedicat a la Guerra
Civil”.
Respecte al
grup d’arqueòlegs que l’acompanyen al llarg de tot el programa, Jordi Amorós,
Joan G. Biosca, Gemma Caballé, Roser Marsal, Jordi Rosell i Palmira Saladié, ha
manifestat: “És un equip que està preparat per fer arqueologia
científica a qualsevol lloc del món”.
13 Jul, 2010
Membres de l’Ajuntament de Capellades visiten els jaciments d’Atapuerca
Membres del consistori de l’Ajuntament
de Capellades (Anoia)) i veïns d’aquesta localitat simpatitzants de l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), van efectuar dissabte 10 i diumenge 11 de juliol una visita als
jaciments d’Atapuerca i també van poder conèixer el nou Museo de
Veïns de Capellades i membres de l'Ajuntament d'aquesta localitat el passat cap de setmana a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES
La vinculació del director de l’IPHES amb Capellades es remunta a més de 30 anys enrere, quan Eudald Carbonell va impulsar un projecte de recerca a l’Abric Romaní, un jaciment neandertal que s’ha convertit en un referent mundial per conèixer la vida quotidiana d’aquesta espècie pel seu registre excepcional, sobretot pel que fa a fogars i a eines de fusta. I encara ha de deparar moltes més sorpreses (mireu aquesta notícia)
Aquesta llarga trajectòria científica ha propiciat la construcció del Museu del Neandertal, fruit del coneixement obtingut en les diverses excavacions. Enguany, un equip de l’IPHES dirigit per Eudald Carbonell efectuarà novament una nova campanya de treball de camp a Capellades el pròxim agost.
technorati tags: neandertal , complexitat social , fogars , eines de fusta , excavació , vida quotidiana13 Jul, 2010
L’IPHES forma 16 guies de l’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc sobre l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades
Durant juliol i
agost ja efectuaran visites guiades al centre d’interpretació que acull el
municipi sobre aquesta expressió artística
Un total de
16 guies de l’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc han participat en un
curs de formació
teòric i pràctic sobre els continguts del
Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR),
declarat Patrimoni Mundial per
“Durant el curs es va lliurar informació, un text guia per cada assistent, i es van discutir les diverses problemàtiques per activar les visites al CIAR, tals com el número adient de visitants per grup, tipus de dossiers per escoles, tallers, elaboració de tríptics, etc”, comenta Ramon Viñas.
Persones que es formaven com a guies del CIAR durant una de les classes, amb Ramon Viñas al fons - Mercedes Loperena / IPHES
Aquest curs
s’emmarca en la política de col·laboració que impulsen l’IPHES i el CIAR des
del 2006, amb la signatura de diferents convenis. Recentment s’ha formalitzat
un altre segons el qual l’IPHES assumia també la direcció del Museu de
La finalitat
del CIAR és establir una estreta relació amb el públic i la societat en general, per tant, es planteja com una entitat interactiva en diverses vessants: per una part, la purament expositiva i
socialitzadora del Patrimoni, i per
l’altra, l’acadèmica
i científica. Així pretén ser un fòrum
obert als debats i promoure projectes, congressos, cursos, tallers, itineraris,
publicacions, plans de protecció, vigilància, i impulsar campanyes d’educació i
sensibilització, relacionades amb aquesta parcel·la de la nostra història. Per
aquest motiu, alguns dels aspectes que en què fixa els seus continguts són el medi físic de
Amb aquest
objectiu, “es crearà un àrea
d’informació, una pagina web, un butlletí digital, un servei de biblioteca, i
una àrea de recerca i documentació per socialitzar el coneixement sobre aquest patrimoni.
En aquest sentit, s’organitzaran cursos, congressos, seminaris, cicles de
conferencies i tallers per joves i nens”, assenyala Ramon Viñas. L’execució de
tots aquests projectes i activitats dependrà, en un últim terme, dels recursos
econòmics de que es disposi.
Alhora ha
manifestat: “la repercussió cultural, turística i econòmica del CIAR, a mig i llarg termini, es més que evident, ja
que es vol convertir en un nou atractiu per a la visita de la vila de Montblanc”.
En aquesta línia, es pretén signar un conveni de col·laboració entre
l'Ajuntament de Montblanc i el Museu-Arxiu de Montblanc amb la finalitat de
promocionar les visites al centre.
Informació visites concertades al CIAR
Oficina
Municipal de Turisme, Antiga Església de Sant Francesc s/n
Telèfon i
fax 977 86 17 33
www.montblancmedieval.org
turisme@montblanc.cat
Museu Comarcal
de la Conca de Barberà
Carer Josa,
6
Tel 977 86
03 49
CIAR Centre
d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades
Carrer
Pedrera 2
Tel. 977 86
03 49
1 Jul, 2010
La revista Garnata fa públic un número dedicat a Orce en un acte que es converteix en la presentació oficial del projecte d’investigació de l'IPHES
Diversos membres d’aquest centre són
els coautors dels articles
Reflecteix el potencial de la conca
de Guadix-Baza, que pot tenir la mateixa repercussió
internacional que Atapuerca
Inclou un desplegable que restitueix
el paisatge de fa un milió d'anys
Per saber més sobre el projecte de recerca a Orce
Tan sols un dia després que Paris
hagi acollit la presentació d’un llibre dedicat a la indústria lítica
descoberta fins a aquest moment a la conca de Guadix-Baza,
el Parque de las Ciencias de Granada ha estat la seu dijous 1 de juliol d’un
acte on s’ha donat a conèixer un número especial
de la
revista Garnata.
Historia y Actualidad, que
dedica gairebé 60 pàgines a Orce d’un total de 100.
Aquest dossier, que porta per títol Orce, el
hombre fósil, ha comptat amb la col·laboració d’un ampli i transdisciplinar
equip científic, coordinat per BienvenidoMartínez-Navarro , investigador ICREA
a l'IPHES (Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució
Social). Precisament, aquest centre de recerca es troba al capdavant del
projecte d’investigació dels jaciments de la conca de Guadix-Baza,
que dirigirà Robert Sala, professor de
La presentació en societat
del projecte ha estat presidida pel conseller de Cultura de
El conseller de Cultura de la Junta de Andalucía, Paulino Plata, atenent als mitjans de comunicació en arribar a l'acte - Cedida Garnata
L’edició de Orce. El hombre fósil es recull en el número 4 de Garnata, una jove revista, de
freqüència quinzenal, nascuda per promocionar la història i la cultura de Granada,
però oberta al món i a l’actualitat. Dirigida pel periodista Melchor
Saiz-Pardo, l’esmentat dossier inclou la firma i articles
dels següents investigadors:
Eudald Carbonell: Es hora de que hable
Robert Sala: Guadix-Baza y el poblamiento humano
primitivo de Europa. Nueva fase de desarrollo de la investigación.
César Viseras y Oriol Oms: Geología
de la cuenca de Guadix-Baza.
Oriol Oms, Josep Maria Parés y Mathieu Duval: La edad
de los yacimientos de Guadix-Baza.
Jordi Agustí, Hugues A. Blain y Juan Manuel
López-García: Los pequeños vertebrados.
Bienvenido Martínez-Navarro, Paul Palmqvist, Mª
Patrocinio Espigares y Sergio Ros-Montoya: Los grandes mamíferos cuaternarios
de Orce: el hombre fósil y su entorno.
Isidro Toro y Robert Sala: ¿Qué
herramientas utilizaba el hombre de Orce? Las industrias líticas de Barranco
León y Fuente Nueva-3.
Melchor Saiz-Pardo, que ha mostrat la seva satisfacció per l’impuls que a partir d’ara rebrà la investigació sobre Orce ha manifestat: "amb aquests articles volem constatar com era la vida en el quaternari en aquesta zona d'Andalusia, recreant els seus paisatges, la fauna que acollia, les eines que construïen aquells homínids, etc.".
Bienvenido Martínez-Navarro, coordinador del dossier sobre Orce i investigador de l'IPHES, en primer terme durant la seva intervenció a l'acte - Cedida Garnata
El director de Garnata, que ha estat el promotor
de l’edició d’aquest número especial, ha
manifestat: "he seguit de prop la història de les investigacions a Orce, un jaciment amb un gran potencial i que pot tenir la
mateixa repercussió que Atapuerca. Per aquest motiu,
considerem molt important el projecte que desenvoluparà l’equip dirigit per l'IPHES. És un esdeveniment excepcional i d’aquesta manera
Per aquesta raó, aquest número
de Garnata,
a més d’arribar als seus compradors i subscriptors
habituals, "es
distribuirà també a tots els col·legis públics i biblioteques públiques de
Granada, capital i província". A fi de fer-lo més didàctic
s’inclou un ampli desplegable sobre com era la zona de Guadix-Baza
fa un milió d’anys.
1 Jul, 2010
L’equip de Sota terra, amb Eudald Carbonell al capdavant, intenta esbrinar de quina època és la Domus del Pi de Vilanova de Sau
També volen saber si era una casa o una mena de fortalesa defensiva
L’emissió d’aquest capítol és dilluns 5 de juliol a les 22.25 h, a TV3
Web de Sota terra – La sèrie al perfil de l’IPHES a Facebook i a Twitter
A tocar del pantà de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona), hi ha l’anomenada “Domus del Pi”, una vella construcció medieval formada per un edifici de planta rectangular amb una coberta de volta una mica apuntada, amb la porta a la part de migdia i una finestra a llevant. Es creu que l'edificació era de caire militar. Però el dubte principal és saber de quina època és exactament. Sobre la datació,es defensen dues teories, una que és del segle XI-XII i l'altra, que podria ser anterior (segles VIII i IX) i que fins i tot va tenir assentaments als segles Ia III, ja que s'hi ha trobat una sitja i alguns materials que poden datar del'època dels ibers. A banda d’intentar saber amb exactitud de quan és, es busquentambé les dimensions reals d’aquesta “domus” així com les sevesfuncions (si era una casa, o una mena de fortalesa defensiva, etc).
TV3
El jaciment:
L’antiga domus del Pi es troba almunicipi de Vilanova de Sau, al cim d’un turó, anomenat Puig d’en Riba, situata uns centenars de metres al nord de l’església de Sant Romà de Sau, actualmentsota les aigües del pantà. L’existència de la domus del Pi ha estat conegudades de sempre. El seu estat de conservació ha sofert diverses vicissituds. Jael 1276 l’edifici fou destruït per les tropes del bisbe de Vic i les deGilabert de Centelles. Actualment es troba en runes, quedant encara dempeus unasala amb volta. Al seu costat es poden apreciar encara les restes d’un mur amb fossarque l’envolta parcialment.
TV3
Context històric
En aquest capítol s’excava a
Quin expert ens va acompanyar enaquest capítol?
Riker Yll, col·laborador extern del’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Com a laresta de capítols, també hi intervenen Eudald Carbonell i Jordi Rosell,director i investigador d’aquest centre de recerca, respectivament, i membres de l’equip d’arqueòlegs de Sota terra.
technorati tags: arqueologia , televisió , medieval , feudal , comtat , Regne d'Aragó , militar , ibers , pantà1 Jul, 2010
L’IPHES impartirà noves xerrades sobre evolució humana als nens i nenes de les escoles de Calella el pròxim curs
Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES
En total seran sis escoles i s’han programat 12 xerrades,ja que es faran dos a cada centre. Les impartirà Lluís Batista, responsable del’Àrea de Socialització de l’IPHES. Els temes a tractar estan relacionats amb el paleolític i el neolític.
Prèviament a aquestes sessions, el professorat rep material didàctic per treballar el tema amb els estudiants, que sónde sisè de primària. Al cap d’uns dies se’ls hi fa la xerradaque sempre va acompanyada per un power pointmolt didàctic i per material que poden tocar relacionat amb l’etapa que se’ls hiexplica.
El curs2009-2010, uns 500 alumnes de Calella van poder gaudir d’aquesta iniciativa.
1 Jul, 2010
El nivell 10 de Gran Dolina, de 350.000 anys d’antiguitat, centrarà en gran part la recerca d’Atapuerca en els pròxims anys
Encara queals anys vuitanta del segle passat s’havien efectuat algunes excavacions, no vaser fins el 1996 quan es va excavar de forma sistemàtica el nivell 10 de Gran Dolina (TD10), a Atapuerca (Burgos). Des de llavors s’ha intervingut uns 90 m2 dela seva superfície, que ha posat al descobert el 70% del total de fòssils identificats als diferents jaciments de la Sierra de Atapuerca. Encara que no s’han trobar restes humanes, TD10 és molt bo per saber com van viure els homínids que fa uns 350.000 anys esvan habitar aquest espai, quin clima tenia, com distribuien l'espai, etc..
Aprofitant queaquest dies experts de diferents disciplines es troben a Atapuerca participanten la campanya d’excavació d’enguany, dimecres 30 de juny es va efectuar un workshop amb la finalitat de posar en comú les aportacions científiques obtingudes i marcar les línies estratègiques de recerca entorn TD10 pels pròxims anys. Ha quedat clar que “aquest nivell centrarà en gran part les investigacions de l’equip en el futur”, ha manifestat Andreu Ollé, coordinadordel workshop i investigador de l’IPHES.
Eudald Carbonell, en primer terme, durant el workshop celebrat al CENIEH, a Burgos - Jordi Mestre / IPHES
Ollé harecalcat: “TD10 és el nivell on més superfície s’ha excavat, ha sortit molt de material, el 70% dels fòssils trobatsal jaciments d’Atapuerca. Per aquest motiu, al workshop hem fet un repàs històric de les excavacions i del registre que han aportat i per disciplines hem anat comentat l’estat dels diferents estudis imancances. L’objectiu ha estat determinar entre tots les línies estratègiques de recerca sobre TD10 i hem vist que li haurem dedicar molta atenció en els pròxims anys, ja que ha quedat demostrar que va ser un nivell intensament ocupat i moltutilitzat, atenent al volum de material que ha sortit, entre restes de fauna iinstruments de pedra”.
Els principals blocs en què es va centrar el workshop van ser: Estratigrafia, sedimentologia, geocronologia; La seqüència arqueopalentològica, Paleontologia i paleoecologia, Tafonomia i zooarqueologia, Indústria lítica, i Restauració.
La reunió es va desenvolupar al saló d’actes del Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH), a Burgos. Cada any s’aprofita la campanya per organitzar un workshop, aprofitant que coincideixen experts procedents de diferents centres de recerca que participen en el Projecte Atapuerca: Universidad de Burgos, CENIEH, IPHES, Instituto Carlos III i Universidad de Zaragoza, entre d’altres.
