www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

27 Jul, 2010

Troben un nou crani humà de 500.000 anys a la Sima de los Huesos d’Atapuerca

Pot ser el segon més sencer dels descoberts de la Sima de los Huesos

Durant aquesta campanya a Atapuerca, s’han pogut extreure els diferents fragments d’un nou crani de 500.000 anys d’antiguitat, que s’havia començat a excavar l’any anterior a la Sima de los Huesos.

Crani humà
                                                                                                        Javier Trueba /Madrid Scientific Films

 

La foto només inclou una part del crani recuperat. Queda encara molta feina de laboratori, ja que la resta dels fòssils que l’integren són molt més petites i molt fràgils. A més, falta restaurar tot el material per poder intentar aconseguir una reconstrucció completa del crani. Aquest treball es farà al llarg de l'hivern amb tota meticulositat.

El nou crani pot ser el segon més sencer dels descoberts de la Sima de los Huesos després del famós Crani 5, el fòssil més complet del món, que s'exhibeix al Museo de la Evolución Humana de Burgos.

technorati tags: , , , , , ,

23 Jul, 2010

La presència humana a Atapuerca podria ser més antiga del que es pensava i remuntar-se a fa més d’1,3 milions d’anys

Aquesta antiguitat ho avalaria unes eines de pedra i microfauna de la Sima del Elfante trobada en nivells que  tindrien més de 1,3 milions d'anys

Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany en la que hi ha pres part 150 investigadors un centenar dels quals estan vinculats a l’IPHES

A la mateixa Sima del Elefante s’han localitzat per primer cop  restes d’animals en connexió anatòmica

A Gran Dolina, es demostra que el nivell TD6, on es va descobrir l’Homo antecessor, va actuar de cau de grans carnívors

A la Sima de los Huesos es recuperen fragments que permetran reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis de fa uns 500.000 anys.

“Les evidències que hem descobert durant aquesta campanya al jaciment de la Sima del Elefante apunten a què la presència humana a la Sierra de Atapuerca podria ser més antiga de la que coneixíem fins el moment”, assenyala Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). L’arqueòleg es basa en la troballa de dues peces d’indústria lítica així com ossos amb marques de tall localitzats en sediments que possiblement estiguin datats en més d’1,2 milions d’anys, cronologia de màxima antiguitat que presentaven les restes trobades fins ara a la Sima del Elefante.

Eina trobada a la Sima del Elefante

Una de les dues eines de pedra descobertes aquesta campanya a la Sima del Elefante - Jordi Mestre / IPHES

Aquesta és una de les aportacions principals de la campanya d’enguany a Atapuerca, desenvolupada del 15 de juny al 23 de juliol. En aquest període, per diferents torns, hi ha pres part un total de 150 investigadors procedents de diversos païssos del món i de diversos centres de recerca. Del total esmentat, un centenar estan vinculats d’una manera o altra a l’IPHES.

Excavacions a la Sima del Elefante aquest any

Excavacions a la Sima del Elefante aquest estiu - Jordi Mestre / IPHES

L’antiguitat de l’ocupació humana a la Sima del Elefante també ho avalaria el fet que en els nivells inferiors s'han trobat les musaranyes verinoses juntament amb castors, una nova espècie definida a Atapuerca, Arvicola jacobaeus, amfibis i nombroses aus. La nova espècie és important perquè ens indica que el llinatge de la rata d'aigua (Arvicola) és bastant més antiga del que es pensava, ja que sabem per la resta de la microfauna de la Sima del Elfante, que aquests nivells tindrien més de 1,3 milions d'anys.

Rentat de material al riu

El rentat sistemàtic del sediment que es troba durant l'excavació facilita trobar restes de microfauna que poden ser bàsiques per a les datacions dels jaciments - Jordi Mestre / IPHES

A la Sima del Elefante també s’hi ha trobat restes de diferents tàxons d'aus, així com d'animals de macrofauna com cavall, cérvol, macaco o bòvid, les quals reforcen la idea que a la Sierra de Atapuerca fa més d'un milió d'anys hi havia un paisatge on es mesclaven zones arbòries amb d’altres una mica més obertes i menys boscoses.

Entre les restes d'herbívors recuperats a la Sima del Elefante cal destacar la presència de diferents elements esquelètics en semiconexión anatòmica d'un bòvid, possiblement un Bisó. “Aquesta troballa és important perquè fins ara a l'interior de la Sima del Elefante les restes d'animals de talla gran eren escassos i en cap cas s'havien recuperat ossos llargs i costelles sencers i, molt menys en clara connexió esquelètica, d'un ungulat. D'altra banda, també hem recuperat les extremitats en connexió anatòmica d'un fèlid de mida mitjana gran, possiblement un jaguar”, remarca Eudald Carbonell.

D’altra banda, a la Gran Dolina, al nivell TD6 on es va descobrir l’Homo antecessor, el primer europeu, s’ha demostrat que aquest espai va funcionar com cau de grans carnívors. S'han recuperat restes de hienes (Crocuta sp.), de les seves preses i copròlits, així com fòssils d'óssos (Ursus dolinensis) que utilitzaven la cavitat per hivernar. Pel que fa a la presència humana en aquest conjunt “és esporàdica. Es tracta de visites puntuals d'homínids, doncs les activitats només deixen restes òssies aïllades amb algunes marques de tall i fractures o algunes eines disperses”, comenta Eudald Carbonell.

Excavació a la Gran Dolina a TD6

També a Gran Dolina, però al nivell TD10, d’una antiguitat d’uns 350.000 anys, ha posat al descobert aquests dies nombroses restes, 11.500 de fauna i 2.500 eines de pedra. El seu estudi aportarà molta informació sobre la vida d’ Homo heidelbergensis.  De moment ja s’ha constatat que a TD10 2  els membres d’aquesta espècie es van especialitzar en la cacera i el consum de bisons, fent servir per a aquest fi únicament diferents varietats de sílex de la Sierra de Atapuerca per a l’elaboració de les seves eines, essent alhora la primera vegada que es documenta a Atapuerca. “Avui per avui –observa Eudald Carbonell- podem confirmar que al llarg del Plistocè mig aquests grups d’homínids van desenvolupar diferents estratègies de subsistència i d’adaptació a l’entorn més pròxim, cosa que indica una notable complexitat social i tècnica.

D’altra banda, al Portalón de Cueva Mayor s'han excavat registres del Calcolític, d'uns 3.900 anys abans del present i s'han descobert llars delimitades per pedres, alguna d'elles de gran potència i altres de gran extensió. Pel que fa als materials arqueològics, s'han recuperat grans fragments de vasos trencats amb decoracions impreses, de pastilles o perforacions i algun fragment de vas campaniforme, molt típic del Calcolític.

També s'han obtingut nombroses restes d'indústria òssia, entre els quals sobresurt una espàtula allargada amb l'extrem dentat anomenada "gradina", que servia per a realitzar decoracions incises sobre les peces de ceràmica. Entre les eines en pedra polida, cal remarcar la presència de diversos molins de mà plans o naviculars, un d'ells d'uns 50 cm de llarg per 30 d'amplada i 10 de gruix, cosa que evidència una presència important d'activitat agrícola dins de la cova.

Entre les restes de fauna abunden l’ovella, cabra, vaca i porc, encara que també hi ha de cavall, gos i tortuga. També s’hi ha trobat ossos humans dispersos per tota la superfície, tant d'individus adults com immadurs.

A la Galería de las Estatuas s’han aconseguit abundants restes de fauna i un interessant conjunt de peces d'indústria mosteriana, la pròpia dels neandertals, amb una cronologia . que se situa al voltant dels 45.000-50.000 anys. Es tracta de l’únic jaciment d’aquesta època conegut a les coves de la Sierra de Atapuerca.

Finalment, a la Sima de los Huesos, l’únic jaciment on encara es continua treballant-hi, S'estan recuperant importants fragments cranials que, juntament als aconseguits en campanyes anteriors, estan permeten reconstruir un nou crani humà d’Homo heidelbergensis, de fa uns 500.000 anys.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

23 Jul, 2010

Nova excavació a Moià per cercar les relacions entre els neandertals i els grans carnívors

Trobar evidències arqueològiques que facilitin el coneixement sobre la relació entre els grans carnívors i els neandertals de fa 50.000 anys és l’objectiu principal de la vuitena campanya d’excavació que del 2 al 20 d’agost es desenvoluparà a Moià (Bages), sota la direcció de Jordi Rosell, investigador docent de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i membre de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Jordi Rosell a Moià

Jordi Rosell als jaciments de Moià - Jordi Mestre / IPHES

Els treballs de recerca els dura a terme un equip de 25 persones, procedents de diverses universitats espanyoles (Universidad de Màlaga, URV de Tarragona, Universidad de Sevilla, Universitat de la Laguna de Tenerife, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida), així com dos investigadors de l’Argentina. La majoria dels participants són llicenciats, tot i que també hi ha alguns estudiants i doctors.

Jordi Rosell ha comentat: “insistirem en trobar restes arqueològiques que posin de manifest les relacions entre els neandertals de fa 50.000 anys i els grans carnívors”. Tot i que molts investigadors consideren que durant aquest període les relacions entre homínids i carnívors eren de competència, “nosaltres pensem que els grups humans tenen suficients recursos per imposar-se als grans carnívors”, afirma. En aquesta línia, l’IPHES ha demostrat recentment en un article recentment publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science que els homínids de l’espècie Homo heidelbergensis que van viure a Atapuerca fa uns 350.000 anys van caçar i es van menjar un lleó (veure informació).

Excavacions a Moià el 2009

L'equip cercarà amb paciència noves restes arqueològiques -com en aquesta imatge de l'any passat- del 2 al 20 d'agost - Jordi Mestre / IPHES

En la mateixa línia, Jordi Rosell ha manifestat que Les Coves del Toll són un marc incomparable per treballar aquesta hipòtesi, “ja que els jaciments estan definits com a caus de carnívors amb esporàdiques visites de grups de neandertals. El que ens interessa, per tant, son aquests “bivacs” neandertals, com es comporten els usuaris habituals de les coves (els carnívors) quan es produeixen aquests “bivacs”, i les relacions dels grups humans amb el territori, com ara quins recursos exploten o quins són els seus moviments i recorreguts”.

Fins ara, en les anteriors campanyes d’excavació, “hem trobat restes relacionades amb neandertals com eines lítiques, marques de tall als ossos i fogars que indiquen ocupacions molt esporàdiques i efímeres. Eren gent que estava de pas i utilitzava la Cova de les Teixoneres per aixoplugar-se. A la Cova del Toll, d’altra banda, surten restes d'óssos de les cavernes i altres grans carnívors i nosaltres intentem esbrinar el seu comportament”.

Precisament, fa unes setmanes, la revista Quaternaire publicava l’article “A stop along the way: the role of Neanderthal groups at level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain)”, signat, entre d’altres, per investigadors de l’IPHES com Jordi Rosell, Ruth Blasco, Florent Rivals, M. Gema Chacôn, Leticia Menéndez, Juan Ignacio Morales, Antonio Rodriguez-Hidalgo i Eudald Carbonell, juntament amb Artur Cebrià i David Serrat, de la Universitat de Barcelona.

L’escrit es refereix al nivell III de la Cova de Teixoneres, que ha proporcionat un registre important corresponent a la primera meitat del Plistocè superior (ara fa entre 100.000 i 50.000 anys). Són restes que es corresponen a les activitats humanes i dels carnívors. Aquesta associació s'analitza a través d'un enfocament multidisciplinar amb l'objectiu de discriminar els vestigis que han deixat aquests actors i per avaluar el grau d'interacció que existeix entre ells.

Les dades indiquen les activitats de caça dutes a terme pels homínids, així com pels carnívors, i es constata molt poc contacte o el contacte temporal entre ells dins de la cova. Això permet la caracterització de les ocupacions humanes en el nivell III en relació amb la composició dels grups i la seva alta mobilitat en el territori.

Recentment, també es van presentar les actes de la 1ª Reunión de Científicos sobre Cubiles de Hienas y Otros Grandes Carnívoros en Yacimientos Arqueológicos de la Península Ibérica, celebrat l’any passat sota la coordinació d’Enrique Baquedano (Museo Arqueológico Regional de Madrid) i Jordi Rosell. En aquella fita, la Cova de les Teixoneres va tenir un paper destacat, tal com es demostra a la publicació. Tarragona, ciutat on té la seu l’IPHES, acollirà la pròxima reunió el 2011.

Referència electrònica de l’article de Quaternaire

Jordi Rosell, Ruth Blasco, Florent Rivals, M. Gema Chacôn, Leticia Menéndez, Juan Ignacio Morales, Antonio Rodriguez-Hidalgo, Artur Cebri, Eudald Carbonell et David Serrat, « A stop along the way: the role of Neanderthal groups at level III of Teixoneres Cave (Moià, Barcelona, Spain) », Quaternaire, vol. 21/2 | 2010, [En ligne], mis en ligne le 01 juin 2013. URL : http://quaternaire.revues.org/index5508.html. Consulté le 21 juillet 2010.

technorati tags: , , , , , , , ,

23 Jul, 2010

Eudald Carbonell debuta a Polònia de la mà de l’actor David Olivares

Vídeo del gag

El 26 de juliol no hi haurà emissió del programa Sota terra a causa de la retransmissió del Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona 2010

El programa de sàtira política, Polònia, de TV3, va incorporar dijous 22 de juliol un gag protagonitzat per l’actor Fermí Fernández i l'arqueòleg Eudald Carbonell, interpretat aquest últim pel polifacètic artista David Olivares. Emulant l’espai d’arqueologia Sota terra, que s’emet a la mateixa cadena de televisió, van investigar diversos misteris polítics a les catacumbes sota la plaça Sant Jaume, on van localitzar al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, i al lider de l'oposició Artur Más.

Gag a Polònia

Eudald Carbonell (David Olivares) i Fermí Fernández, en un moment del gag - TV3

Sota terra es pot veure els dilluns després del Telenotícies vespre, tot i que el 26 de juliol no hi haurà programa a causa de la retransmissió del Campionat Europeu d’Atletisme Barcelona 2010.

Aquest espai d’entreteniment està dirigit científicament per Eudald Carbonell, que coprotagonitza Sota terra amb Fermí Fernández. A més, intervé sempre un altre investigador de l’IPHES, Jordi Rosell, com a actor fixa a la sèrie, a part d’altres membres d’aquest centre de recerca que hi apareixen de manera puntual. L’IPHES també ha tingut un paper molt actiu en la producció de la sèrie i en el guionatge dels diferents capítols.

technorati tags: , , , , , ,

23 Jul, 2010

L’alcade de Tarragona Josep Fèlix Ballesteros visita els jaciments d’Atapuerca

 Eudald Carbonell i Josep Fèlix Ballesteros

Josep Fèlix Ballesteros amb Eudald Carbonell en arribar als jaciments - Jordi Mestre / IPHES

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va viatjar el passat 15 de juliol a Atapuerca per conèixer els importants jaciments arqueològics que acull aquesta localitat, declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, casualment el mateix dia que el conjunt de Tàrraco assolia la mateixa distinció.

Josep Fèlix Ballesteros a Atapuerca

Ballesteros -el primer per la dreta- a la Trinchera del Ferrocarril durant el seu recorregut pels jaciments - Jordi Mestre / IPHES

La visita de Ballesteros es va centrar als jaciments de la zona coneguda com la Trinchera del Ferrocarril i va estar en tot moment acompanyat per Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Precisament, l’Ajuntament de Tarragona forma part del patronat de la Fundació privada IPHES. Ambdues institucions mantenen una estreta col·laboració.

technorati tags: , , , , ,

13 Jul, 2010

L’IPHES ha participat activament en la definició dels espais i continguts del Museo de la Evolución Humana que ara s’estrena

Coincidint amb la inauguració del MEH, per part de la Reina Sofía, es desenvolupen una sèrie d’activitats culturals

Eudald Carbonell insta a la ciutadania de Catalunya perquè viatgi a Burgos a conèixer aquesta infraestructura que ens ajudarà a millorar com a humans

Web Museo de la Evolución Humana i perfil al Facebook

Després de més de 30 anys d’excavació als jaciments d’Atapuerca, obre les seves portes a Burgos el Museo de la Evolución Humana (MEH), únic a l’Estat espanyol en la seva temàtica. Serà, sens dubte, una eina clau per socialitzar el coneixement obtingut amb les investigacions dutes a termes per l’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA), codirigit per Eudald Carbonell, director alhora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Precisament, “aquest centre de recerca ha participat de bon principi, i molt activament, en el guionatge, disseny i definició de tots els espais, doncs la implicació en el Projecte Atapuerca és molt important. Aquests dies, per exemple, un centenar de persones vinculades a l’IPHES participen en la campanya d’excavació que finalitzarà el 25 de juliol”, ha afirmat Lluís Batista, responsable de l’Àrea de Socializació de l’IPHES.

L’acte d’inauguració del MEH, celebrat dimarts 13 de juliol, ha estat presidit per la Reina Sofía.

Autoritats reben la reina Sofía

Directors Atapuerca amb la Reina

A sota, Emiliano Aguirre (primer per l'esquerra), primer director del Projecte Atapuerca, i els tres codirectors actuals saludant a la Reina Sofía al MEH. A dalt una altra imatge de l'arribada de la Reina al museu - Jordi Mestre / IPHES

En el MEH es pot contemplar “l’evolució dels homínids des de fa 1,5 milions d’anys. Alhora, es pot comprendre la teoria de l’evolució de Darwin, es poden observar totes les espècies del gènere Homo, es pot conèixer l’evolució del cervell humà i entendre la cultura humana, a nivell diacrònic, així com endinsar-nos en els ecosistemes que han format part del gran projecte de la nostra espècie”, ha assenyalat Eudald Carbonell.

Exterior

Exterior del museu,situat al centre de Burgos - Jordi Mestre / IPHES

A més ha comentat que el MEH “és el suport estratègic al treball de socialització que l’Equipo de Investigación de Atapuerca porta realitzant des de les acaballes de l’any 2000”. Aquesta infraestructura és un dels eixos sobre el qual s’estructura el Sistema Atapuerca (òrgan de gestió integral de tot el patrimoni relacionat amb els jaciments), l’altre són els propis jaciments. Per aquest motiu, s’han previst modalitats d’entrades per anar als dos llocs i també al Parque Arquelógico de Atapuerca, i amb la possibilitat de trasllat en autocar ja que aquesta localitat està a 15 km de Burgos. Es calcula que el primer any puguin haver-hi unes 200.000 visites al MEH.

Dibujos Ramón y Cajal

Dibuixos de Ramón y Cajal que e spoden veure en una de els sales - MEH

Per a Eudald Carbonell, “comunicar l’evolució és contribuir de manera molt específica a augmentar el nivell de coneixement de la nostra humanitat. Però el més significatiu és el que el MEH arribi com conseqüència del treball científic de tres instituts de recerca, entre ells l’IPHES, i vàries universitats. També és fruit de la feina en equip d’una sèrie d’experts  que hem donat a conèixer Atapuerca a la comunitat internacional a través de revistes científiques d’impacte”.

Galeria evolución

Galeria de l'evolució, integrada per diverses espècies d'homínids - MEH

El director de l’IPHES, a més, ha recalcat: “el MEH de Burgos és obra de tots, i amb els diners de tothom ha estat possible; ara cal apropar-se a descobrir-lo”. En aquest sentit ha dit: “Demano a la ciutadania de Catalunya que el vagin a visitar. Serà una oportunitat que molts de nosaltres haguéssim volgut tenir en la nostra joventut. Corren nous temps i reflexionar sobre el futur de la nostra espècie, gràcies a iniciatives com el MEH, és més necessari que mai per aprendre sobre nosaltres mateixos i el nostre entorn i millorar com humans”.

El Museo de la Evolución Humana s’ha construït segons un projecte arquitectònic de Juan Navarro Baldeweg. Està ubicat en un lloc molt cèntric, conegut com el Solar de Caballeria, un espai abans destinat a usos religiosos i militars, cedit per l’Ayuntamiento de Burgos a la Junta de Castilla y León, que és qui l’ha finançat, amb un pressupost de 70.000.000 euros.  En els mateixos terrenys s’han edificat el Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH) i un Auditorio-Palacio de Congresos, que es troba en fase d’obra civil i estarà operatiu a inicis del 2011.

technorati tags: , , , , , , , , , ,

13 Jul, 2010

L’ocupació humana de l’Abric Romaní és més antiga del que es pensava

Un sondeig demostra una successió del seu ús per part dels neandertals de com a mínim 30 m  d’estratigrafia, un fet excepcional en jaciments de Paleolític mig

Es pot haver arribat fins els 125.000 anys, moment en què es produeix un canvi climàtic que comporta un ambient temperat molt semblant a l’actual

A l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) es va excavar per primer cop fa ja més de cent anys, sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una tasca que des del 1983 dirigeix Eudald Carbonell. Tots aquests anys de treball han posat al descobert troballes excepcionals per conèixer la vida dels neandertals, però lluny d’acabar-se la feina, l’equip sospitava que encara quedava molt per excavar. En aquests casos, quan es vol saber el potencial del dipòsit d’un jaciment, una manera d’esbrinar-ho és duent a terme un sondeig arqueològic. Això és el que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha aplicat recentment a l’Abric Romaní i s’ha pogut constatar que la presència dels neandertals en aquest indret és més antiga del que es pensava, perquè s’han documentat 16 metres més d’estratigrafia amb evidències d’ocupació humana. En total, una seqüència de 30 metres, un fet excepcional en jaciments del Paleolític mig i encara no s’ha arribat a la base del dipòsit.

Abric Romaní

El sondeig es va realitzar fa unes setmanes - Francesc Burjachs / IPHES

Exactament, el que s’ha fet és un sondeig mecànic, supervisat per Josep Vallverdú,  investigador de l’IPHES; Raül Batrolí i Antoni Pons, de l’Àrea de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Capellades, i Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA, adscrit a l’IPHES.  “La tasca no ha estat fàcil –apunta Francesc Burjachs-, doncs calia trobar una màquina de petites dimensions, parcialment desmuntable, que es pogués baixar fins el nivell de l’actual excavació i perforar des d’allí. Després de baixar-la pel muntacàrregues i improvisar una rampa, es va poder emplaçar i començar a sondejar. La màquina ha pogut perforar a rotació 29,20 metres de sediment i travertí, sense que encara haguem arribat a la base del dipòsit”.

Sondeig a l'Abric Romaní

El sondeig ha etsat de tipus mecànic i s'ha perforat 29,20 m de sediment i travertí - Francesc Burjachs / IPHES

La intencionalitat d’aquest sondeig era poder conèixer quants nivells arqueològics resten encara per a excavar, i poder avançar en els estudis cronoestratigràfics i paleoclimàtics. Josep Vallverdú assenyala: “Les dades litoestratigràfiques (descripció dels sediments i roques que ha recuperat la màquina de sondeig en un tub de 6 cm de diàmetre); obtingudes amb el sondeig ens orientaran en la gestió de la intervenció arqueològica en extensió de l'abric, que s’està executant des que Eudald Carbonell dirigeix l’excavació”.

“Són dades rellevants per a planificar les activitats de camp de l’IPHES a l'Abric Romaní. El sondeig –prossegueix Vallverdú- ens demostra que resten encara per excavar dues fases d'ocupació humana neandertaliana, que són properes a l'actual superfície d'excavació (nivell P; 54.500 anys abans del present)”. Entre les evidències sobre l'ocupació humana registrada en aquest sondeig destaca l'aparició de materials sedimentaris modificats pel foc (‘roques cremades’) a més de 16 metres de profunditat, per sota de l’actual nivell P, que es va excavar l’estiu passat i on es seguirà treballant el pròxim agost.

Sediments

L'estudi dels sediments obtinguts aportarà dades sobre els canvis climàtics del passat - Francesc Burjachs / IPHES

La presència humana neandertaliana més antiga sembla, doncs, estar localitzada a més de 30 metres per sota del nivell superficial de l’excavació de l'abric, “un fet encara més excepcional del què ens pensàvem, ja que els travertins de la Cinglera del Capelló de Capellades (Anoia) podrien ser datats en un moment molt més llunyà del que calculàvem”, remarca Josep Vallverdú. Unes datacions que estan en marxa podran determinar de quants milers d’anys estem parlant.

En tot cas, podem avançar que tenint en compte les datacions conegudes actualment de l’Abric Romaní, és previsible que la seqüència ara recuperada amb el sondeig mecànic travessi tot l’estadi isotòpic marí 5 (MIS 5). “Aquesta època, compresa entre fa uns 125.000 i 70.000 anys, és molt poc coneguda a tota la Península ibèrica, inclòs al nostre NE, i és bàsica (crítica) pel coneixement climàtic de la darrera fase interglacial del nostre planeta, força semblant del clima actual que estem vivint. Per tant, la possibilitat de poder conèixer, a escala temporal resolutiva, com es va acabar aquella primera fase temperada (MIS 5e), en ajudaria a poder modelitzar com i quan s’acabarà l’actual fase interglacial o Holocè, que començà ara fa 11.700 anys”, comenta Francesc Burjachs.

 “En definitiva, hi ha pocs llocs al món que tinguin un registre de tan alta resolució, amb ocupació per part de grups humans neandertals, tal com es troba a l'Abric Romaní”, assenyalen els investigadors de l’IPHES.

Aquest jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques, conservant-se d’una manera excepcional, sobretot algunes com ara els fogars i la fusta (carbonitzada o no), que són gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien les societats neandertalianes i els seus costums.

technorati tags: , , , , , , ,

13 Jul, 2010

Sota terra excava al Camp dels Ninots, un jaciment on investiga l’IPHES, per recuperar el paisatge de fa 3,5 milions d’anys

També cerquen per què van morir de cop una gran quantitat d’animals en aquest indret

Hi prenen part els membres d’aquest institut: E. Carbonell, J.Rosell, P. Saladié, B.Gómez, G. Campeny, F. Burjachs, I. Expósito, L. García i J. Agustí

També hi ha alguna escena filmada al Servei de Recursos Científics i Tècnics de la URV

Camp dels Ninots: web, exposició i llibreWeb Sota terra

El capítol de Sota terra que TV3 emetrà dilluns 19 de juliol a les 21.50 h ens trasllada a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva (Girona), a excavar al Camp dels Ninots, un antic volcà que amaga un gran secret. És un jaciment on s'excava sota la direcció de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). S'hi han trobat nombroses restes arqueològiques de diferents segles, en general molt antigues: animals, eines lítiques, etc. L’equip de Sota terra hi arriba amb un enigma per resoldre. Se sap que fa 3,5 milions d'anys hi van morir de manera gairebé simultània una quantitat enorme d'animals: per què van morir?; qui o què els va matar gairebé a la vegada? Alhora volen recrear en imatges com era el paisatge de Caldes fa 3,5 milions d'anys. Per aconseguir-ho, hauran de trobar i analitzar el pol·len i les restes vegetals de l'època.

Bruno Gómez

Gerard Campeny

Francesc Burjachs

Membres de l'IPHES que de manera específica intervenen en aquest capítol - TV3

Ho sabrem de la mà d’alguns membres de l’IPHES. A més dels qui hi participen habitualment (Eudald Carbonell i Jordi Rosell), en aquesta ocasió també hi prenen part Bruno Gómez i Gerard Campeny, com a codirectors de les excavacions; Francesc Burjachs, que com expert en Arqueobotànica contribuirà a determinar unes empremtes de fulles; i el biòleg Jordi Agustí. Lorena García i Isabel Expósito, intervenen des dels laboratoris del Servei de Recursos Científics i Tècnics de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona analitzant diferents mostres de pol·len obtingudes al Camp dels Ninots per identificar a quina espècie pertanyen i d’aquesta manera inferir el paisatge i les condicions climàtiques de fa 3,5 milions d’anys.

Camp dels NInots

Un moment del rodatge al Camp dels Ninots. A la dreta, Eudald Carbonell amb Jordi Agustí - Francesc Burjachs / IPHES

Jordi Rosell, l’arqueòleg rialler, protagonista de Sota terra juntament a Eudald Carbonell i Fermí Fernández, ha remarcat el fet que "queden moltes coses per esbrinar sobre les catàstrofes naturals que, de manera improvisada, poden afectar la nostra economia. I, si no, pregunteu-ho a totes aquelles persones que es van quedar tirades als aeroports durant el mes d'abril del 2010".

Ubicació

El jaciment del Camp dels Ninots està situat al municipi de Caldes de Malavella (la Selva, Girona), a la capçalera de la riera de Santa Maria i a prop de la divisòria d'aigües entre la Tordera i el Ter. Es troba a uns 100 metres sobre el nivell del mar. És un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya i de la península Ibèrica, i està situat en un antic cràter de 500 metres de diàmetre. Es diu Camp dels Ninots per les formes capricioses de les pedres d'òpal que hi abunden, anomenades popularment "ninots".

Membres de l'IPHES

D'esquerra a dreta, Palmira Saladié, Jordi Rosell, Eudald Carbonell i Gerard Campeny, durant el rodatge - Jordi Mestre / IPHES

Context històric

El volcà del Camp dels Ninots representa un dels jaciments claus per entendre com era el nostre entorn ara fa 3,5 milions d'anys (durant el període geològic anomenat Pliocè). Sota unes condicions especials de conservació, s´han preservat gran quantitat d'esquelets sencers d'animals (bòvids, rinoceronts, tapirs, tortugues, peixos, granotes, etc) juntament amb restes vegetals (troncs, fulles, pol·lens, etc), que permeten als investigadors reconstruir fidelment com era el clima i el paisatge d'aquell moment.

En aquest sentit, el Camp dels Ninots és avui un recull d'instantànies del clima, del paisatge i dels animals del Pliocè (talment com ho és Pompeia en l'edat imperial).

Posteriorment a la gran explosió del volcà, en el cràter s’hi formà un llac alimentat tant per aigües termals com de la pluja. Aquest llac fou el motor per a la formació d'un entorn exuberant integrat per nombroses espècies d'animals i plantes de tipus subtropical que hi trobaven les condicions necessàries per a la seva supervivència. Ara bé, en determinats moments, aquest entorn tant tranquil, es convertia amb una trampa mortal com ens mostra aquest capítol.

technorati tags: , , , , , , , , , , , ,

13 Jul, 2010

Eudald Carbonell: “Amb Sota terra he viscut moments especials com arqueòleg i d’altres d’impacte emocional”

El director de l’IPHES es va implicar en aquesta sèrie perquè “cal avançar en la socialització del coneixement”

Eudald Carbonell té clar que la humanització encara no s'ha assolit, i que només s'hi arribarà amb un pensament social crític. Cal, per tant, avançar en la socialització del coneixement, un dels grans eixos de les activitats de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que dirigeix. Va ser per això que va decidir posar-se al capdavant de la sèrie de TV3 Sota terra, que s’emet en prime time i que està assolint una quota de pantalla molt satisfactòria, per damunt, fins i tot, de la mitjana d’aquest canal televisiu. A l'ombra del seu inseparable salacot, amb rigor, però també amb bon humor, ens guia cada dilluns per episodis de la història del nostre país, en un espai presentat per l’actor Fermí Fernández.

Eudald Carbonell i Fermí Fernández

Eudald Carbonell amb Fermí Fernández, A sota terra - Jordi Mestre / IPHES

“Sota terra s’emmarca en la línia que duem a terme des de l’IPHES  d’integrar a la nostra població a aprendre com és la nostra història i, en especial, la que s’obté a través de la recerca dels fòssils”, assegura.

Pel que fa al rodatge de la sèrie afirma: “ha estat la convergència de dues tribus, la dels mitjans de comunicació i la dedicada a la recerca de fòssils, però, tot i no haver treballar plegats abans, hem estat capaços de conviure i de crear junts”. A més, comenta que la filmació de la sèrie li ha propiciat moments especials professionalment “com trobar els carbons que m’han permès datar la Domus del Pi de Vilanova de Sau, però també moments d’impacte emocional, com els que vam viure quan gravàvem el capítol dedicat a la Guerra Civil”.

Respecte al grup d’arqueòlegs que l’acompanyen al llarg de tot el programa, Jordi Amorós, Joan G. Biosca, Gemma Caballé, Roser Marsal, Jordi Rosell i Palmira Saladié, ha manifestat: “És un equip que està preparat per fer arqueologia científica a qualsevol lloc del món”.

technorati tags: , , , , , , , ,

13 Jul, 2010

Membres de l’Ajuntament de Capellades visiten els jaciments d’Atapuerca

Membres del consistori de l’Ajuntament de Capellades (Anoia)) i veïns d’aquesta localitat simpatitzants de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), van efectuar dissabte 10 i diumenge 11 de juliol una  visita als jaciments d’Atapuerca i també van poder conèixer el nou Museo de la Evolución Humana, ubicat a Burgos,.quan encara no havia obert les seves portes al públic. El grup, integrat 11 persones van poder observar in situ els jaciments de la Trinchera del Ferrocarril, com Gran Dolina i Sima del Elefante, acompanyats per Eudald Carbonell, A més de la Cueva Mayor, que es troba en una altra zona de la Sierra de Atapuerca..

Veïns de Capellades a Atapuerca

Veïns de Capellades i membres de l'Ajuntament d'aquesta localitat el passat cap de setmana a Atapuerca - Jordi Mestre/IPHES

La vinculació del director de l’IPHES amb Capellades es remunta a més de 30 anys enrere, quan Eudald Carbonell va impulsar un projecte de recerca a l’Abric Romaní, un jaciment neandertal que s’ha convertit en un referent mundial per conèixer la vida quotidiana d’aquesta espècie pel seu registre excepcional, sobretot pel que fa a fogars i a eines de fusta. I encara ha de deparar moltes més sorpreses (mireu aquesta notícia)

Aquesta llarga trajectòria científica ha propiciat la construcció del Museu del Neandertal, fruit del coneixement obtingut en les diverses excavacions. Enguany, un equip de l’IPHES dirigit per Eudald Carbonell efectuarà novament una nova campanya de treball de camp a Capellades el pròxim agost.

technorati tags: , , , , ,

13 Jul, 2010

L’IPHES forma 16 guies de l’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc sobre l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades

Durant juliol i agost ja efectuaran visites guiades al centre d’interpretació que acull el municipi sobre aquesta expressió artística

Un total de 16 guies de l’Oficina Municipal de Turisme de Montblanc han participat en un curs de formació teòric i pràctic sobre els continguts del Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades (CIAR), declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO dins del conjunt d’Art Prehistòric de Catalunya. Les classes les va impartir Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) els passats dies 28, 29 i 30 de juny a les esmentades instal·lacions, ubicades a l’edifici de l’antiga presó de Montblanc. Aquest mateix mes i a l’agost, ja oferiran visites guiades al CIAR prèviament concertades; es faran els dissabtes a les 18 h.

“Durant el curs es va lliurar informació, un text guia per cada assistent, i es van discutir les diverses problemàtiques per activar les visites al CIAR, tals com el número adient de visitants per grup, tipus de dossiers per escoles, tallers, elaboració de tríptics, etc”, comenta Ramon Viñas.

Alumnes del curs de guies

Persones que es formaven com a guies del CIAR durant una de les classes, amb Ramon Viñas al fons - Mercedes Loperena / IPHES

Aquest curs s’emmarca en la política de col·laboració que impulsen l’IPHES i el CIAR des del 2006, amb la signatura de diferents convenis. Recentment s’ha formalitzat un altre segons el qual l’IPHES assumia també la direcció del Museu de la Conca de Barberà, situat a Montblanc, així com les diverses seccions monogràfiques, cas del CIAR. Aquesta iniciativa també respon a la crida feta per la Generalitat als responsables municipals perquè s’impliquin en la salvaguarda i socialització de l’Art rupestre de Catalunya.

La finalitat del CIAR és establir una estreta relació amb el públic i la societat en general, per tant, es planteja com una entitat interactiva en diverses vessants: per una part, la purament expositiva i socialitzadora del Patrimoni, i per l’altra, l’acadèmica i científica. Així pretén ser un fòrum obert als debats i promoure projectes, congressos, cursos, tallers, itineraris, publicacions, plans de protecció, vigilància, i impulsar campanyes d’educació i sensibilització, relacionades amb aquesta parcel·la de la nostra història. Per aquest motiu, alguns dels aspectes que en què fixa els seus continguts són  el medi físic de la Conca i Muntanyes de Prades, la història geològica, l’art i els humans, l’art rupestre a les Muntanyes de Prades, específicament, i a Catalunya en general, o l’estat de conservació de tot aquest patrimoni.

Amb aquest objectiu,  “es crearà un àrea d’informació, una pagina web, un butlletí digital, un servei de biblioteca, i una àrea de recerca i documentació per socialitzar el coneixement sobre aquest patrimoni. En aquest sentit, s’organitzaran cursos, congressos, seminaris, cicles de conferencies i tallers per joves i nens”, assenyala Ramon Viñas. L’execució de tots aquests projectes i activitats dependrà, en un últim terme, dels recursos econòmics de que es disposi.

Alhora ha manifestat: “la repercussió cultural, turística i econòmica del CIAR, a mig i llarg termini, es més que evident, ja que es vol convertir en un nou atractiu per a la visita de la vila de Montblanc”. En aquesta línia, es pretén signar un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Montblanc i el Museu-Arxiu de Montblanc amb la finalitat de promocionar les visites al centre.

Informació visites concertades al CIAR

Oficina Municipal de Turisme, Antiga Església de Sant Francesc s/n

Telèfon i fax 977 86 17 33

www.montblancmedieval.org

turisme@montblanc.cat

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

Carer Josa, 6

Tel 977 86 03 49

CIAR Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de les Muntanyes de Prades

Carrer Pedrera 2

Tel. 977 86 03 49

 

technorati tags: , , , , , ,

1 Jul, 2010

La revista Garnata fa públic un número dedicat a Orce en un acte que es converteix en la presentació oficial del projecte d’investigació de l'IPHES

Diversos membres d’aquest centre són els coautors dels articles

Reflecteix el potencial de la conca de Guadix-Baza, que pot tenir la mateixa repercussió internacional que Atapuerca

Inclou un desplegable que restitueix el paisatge de fa un milió d'anys

Per saber més sobre el projecte de recerca a Orce

Tan sols un dia després que Paris hagi acollit la presentació d’un llibre dedicat a la indústria lítica descoberta fins a aquest moment a la conca de Guadix-Baza, el Parque de las Ciencias de Granada ha estat la seu dijous 1 de juliol d’un acte on s’ha donat a conèixer un número especial de la revista Garnata. Historia y Actualidad, que dedica gairebé 60 pàgines a Orce d’un total de 100. Aquest dossier, que porta per títol Orce, el hombre fósil, ha comptat amb la col·laboració d’un ampli i transdisciplinar equip científic, coordinat per BienvenidoMartínez-Navarro , investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Precisament, aquest centre de recerca es troba al capdavant del projecte d’investigació dels jaciments de la conca de Guadix-Baza, que dirigirà Robert Sala, professor de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i responsable de l’Àrea de Docència de l'IPHES. Les primeres excavacions es desenvoluparan del 30 d’agost al 21 de setembre.

                                                                                   Portada revista Garnata

                                                                                                                                              Portada de la revista amb el dossier d'Orce

La presentació en societat del projecte ha estat presidida pel conseller de Cultura de la Junta de Andalucía, Paulino Plata; els investigadors Bienvenido Martínez-Navarro i Robert Sala, el director del Museu Arqueològic de Granada, Isidro Toro, i el director de la revista Garnata, Melchor Saiz-Pardo. També han assistit representants de la comunitat educativa i de les biblioteques d’Andalusia, ja que en aquests llocs es farà una distribució especial de l’exemplar.

                                                                                   Presentació revista Garnata

                                                              El conseller de Cultura de la Junta de Andalucía, Paulino Plata, atenent als mitjans de comunicació en arribar a l'acte - Cedida Garnata

L’edició de Orce. El hombre fósil es recull en el número 4 de Garnata, una jove revista, de freqüència quinzenal, nascuda per promocionar la història i la cultura de Granada, però oberta al món i a l’actualitat. Dirigida pel periodista Melchor Saiz-Pardo, l’esmentat dossier inclou la firma i articles dels següents investigadors:

Eudald Carbonell: Es hora de que hable la Ciencia.

Robert Sala: Guadix-Baza y el poblamiento humano primitivo de Europa. Nueva fase de desarrollo de la investigación.

César Viseras y Oriol Oms: Geología de la cuenca de Guadix-Baza.

Oriol Oms, Josep Maria Parés y Mathieu Duval: La edad de los yacimientos de Guadix-Baza.

Jordi Agustí, Hugues A. Blain y Juan Manuel López-García: Los pequeños vertebrados.

Bienvenido Martínez-Navarro, Paul Palmqvist, Mª Patrocinio Espigares y Sergio Ros-Montoya: Los grandes mamíferos cuaternarios de Orce: el hombre fósil y su entorno.

Isidro Toro y Robert Sala: ¿Qué herramientas utilizaba el hombre de Orce? Las industrias líticas de Barranco León y Fuente Nueva-3. 

Melchor Saiz-Pardo, que ha mostrat la seva satisfacció per l’impuls que a partir d’ara rebrà la investigació sobre Orce ha manifestat: "amb aquests articles volem constatar com era la vida en el quaternari en aquesta zona d'Andalusia, recreant els seus paisatges, la fauna que acollia, les eines que construïen aquells homínids, etc.".

                                                                  Presentació revista Garnata

                                    Bienvenido Martínez-Navarro, coordinador del dossier sobre Orce i investigador de l'IPHES, en primer terme durant la seva intervenció a l'acte - Cedida Garnata

El director de Garnata, que ha estat el promotor de l’edició d’aquest número especial, ha manifestat: "he seguit de prop la història de les investigacions a Orce, un jaciment amb un gran potencial i que pot tenir la mateixa repercussió que Atapuerca. Per aquest motiu, considerem molt important el projecte que desenvoluparà l’equip dirigit per l'IPHES. És un esdeveniment excepcional i d’aquesta manera la Junta de Andalucía aposta per una zona deprimida i que es pot reanimar molt amb el nou projecte".

Per aquesta raó, aquest número de Garnata, a més d’arribar als seus compradors i subscriptors habituals, "es distribuirà també a tots els col·legis públics i biblioteques públiques de Granada, capital i província". A fi de fer-lo més didàctic s’inclou un ampli desplegable sobre com era la zona de Guadix-Baza fa un milió d’anys.

technorati tags: , , , , , , ,

1 Jul, 2010

L’equip de Sota terra, amb Eudald Carbonell al capdavant, intenta esbrinar de quina època és la Domus del Pi de Vilanova de Sau

També volen saber si era una casa o una mena de fortalesa defensiva

L’emissió d’aquest capítol és dilluns 5 de juliol a les 22.25 h, a TV3

Web de Sota terraLa sèrie al perfil de l’IPHES a Facebook i a Twitter

A tocar del pantà de Sau, al municipi de Vilanova de Sau (Osona), hi ha l’anomenada “Domus del Pi”, una vella construcció medieval formada per un edifici de planta rectangular amb una coberta de volta una mica apuntada, amb la porta a la part de migdia i una finestra a llevant. Es creu que l'edificació era de caire militar. Però el dubte principal és saber de quina època és exactament. Sobre la datació,es defensen dues teories, una que és del segle XI-XII i l'altra, que podria ser anterior (segles VIII i IX) i que fins i tot va tenir assentaments als segles Ia III, ja que s'hi ha trobat una sitja i alguns materials que poden datar del'època dels ibers. A banda d’intentar saber amb exactitud de quan és, es busquentambé les dimensions reals d’aquesta “domus” així com les sevesfuncions (si era una casa, o una mena de fortalesa defensiva, etc).

San Romà

                                                                                                    TV3

El jaciment:

L’antiga domus del Pi es troba almunicipi de Vilanova de Sau, al cim d’un turó, anomenat Puig d’en Riba, situata uns centenars de metres al nord de l’església de Sant Romà de Sau, actualmentsota les aigües del pantà. L’existència de la domus del Pi ha estat conegudades de sempre. El seu estat de conservació ha sofert diverses vicissituds. Jael 1276 l’edifici fou destruït per les tropes del bisbe de Vic i les deGilabert de Centelles. Actualment es troba en runes, quedant encara dempeus unasala amb volta. Al seu costat es poden apreciar encara les restes d’un mur amb fossarque l’envolta parcialment.

Interior de la Domus

                                                                              TV3

Context històric

En aquest capítol s’excava a la Catalunya medieval. Sies confirma que la “domus és del segle IX o X estem parlant d’una època en què passem d’un el territori dominat pels carolingis a uns comtats pròpiament catalans, ja deslligats del domini franc. De la Marca Hispànica,el territori fronterer de l’imperi carolingi amb el món islàmic, passarem a uns comtats que mica en mica van agafant entitat política, social, econòmica i cultural  fins a esdevenir territoris independents. Si la “domus” és posterior, dels segles XI o XII, enssituaríem en una Catalunya ja plenament feudal (és a dir, una societat basada els lligams de vassallatge entre la classe dominant i la pagesia) i on a nivell polític destaca l’ampliació progressiva de la influència del comtat de Barcelona, fins a la unió amb el Regne d’Aragó (a partir del matrimoni entre el comte Ramon Berenguer IV i Peronella, la filla del rei aragonès Ramir II , formant el que es coneixerà com a Corona d’Aragó.

Quin expert ens va acompanyar enaquest capítol?

Riker Yll, col·laborador extern del’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Com a laresta de capítols, també hi intervenen Eudald Carbonell i Jordi Rosell,director i investigador d’aquest centre de recerca, respectivament, i membres de l’equip d’arqueòlegs de Sota terra.

technorati tags: , , , , , , , ,

1 Jul, 2010

L’IPHES impartirà noves xerrades sobre evolució humana als nens i nenes de les escoles de Calella el pròxim curs

En el marc del conveni que l’IPHES (Institut Català de PaleoecologiaHumana i Evolució Social) manté amb l’Ajuntament de Calella, el curs 2010-2011 aquest centre de recerca impartirà diverses xerrades als nens i nenes dels col·legisd’aquest municipi. D’aquesta manera s’amplia l’experiència duta a terme enalgunes escoles el curs que ara ha acabat; el gran èxit assolit fa que la iniciativa s’ampliï a més alumnat, dins del programa L’IPHES a les escoles.

 

Lluís Batista

Lluís Batista, responsable de l'Àrea de Socialització de l'IPHES

En total seran sis escoles i s’han programat 12 xerrades,ja que es faran dos a cada centre. Les impartirà Lluís Batista, responsable del’Àrea de Socialització de l’IPHES. Els temes a tractar estan relacionats amb el paleolític i el neolític.

Prèviament a aquestes sessions, el professorat rep material didàctic per treballar el tema amb els estudiants, que sónde sisè de primària. Al cap d’uns dies se’ls hi fa la xerradaque sempre va acompanyada per un power pointmolt didàctic i per material que poden tocar relacionat amb l’etapa que se’ls hiexplica.

El curs2009-2010, uns 500 alumnes de Calella van poder gaudir d’aquesta iniciativa.

technorati tags: , , , , ,

1 Jul, 2010

El nivell 10 de Gran Dolina, de 350.000 anys d’antiguitat, centrarà en gran part la recerca d’Atapuerca en els pròxims anys

En aquest nivell s’han posat al descobert el 70% dels fòssils descoberts als diferents jaciments d’Atapuerca

 

Encara queals anys vuitanta del segle passat s’havien efectuat algunes excavacions, no vaser fins el 1996 quan es va excavar de forma sistemàtica el nivell 10 de Gran Dolina (TD10), a Atapuerca (Burgos). Des de llavors s’ha intervingut uns 90 m2 dela seva superfície, que ha posat al descobert el 70% del total de fòssils identificats als diferents jaciments de la Sierra de Atapuerca. Encara que no s’han trobar restes humanes, TD10 és molt bo per saber com van viure els homínids que fa uns 350.000 anys esvan habitar aquest espai, quin clima tenia, com distribuien l'espai, etc..

Aprofitant queaquest dies experts de diferents disciplines es troben a Atapuerca participanten la campanya d’excavació d’enguany, dimecres 30 de juny es va efectuar un workshop amb la finalitat de posar en comú les aportacions científiques obtingudes i marcar les línies estratègiques de recerca entorn TD10 pels pròxims anys. Ha quedat clar que “aquest nivell centrarà en gran part les investigacions de l’equip en el futur”, ha manifestat Andreu Ollé, coordinadordel workshop i investigador de l’IPHES.

Workshop sobre Gran Dolina

Eudald Carbonell, en primer terme, durant el workshop celebrat al CENIEH, a Burgos - Jordi Mestre / IPHES

Ollé harecalcat: “TD10 és el nivell on més superfície s’ha excavat, ha sortit molt de material, el 70% dels fòssils trobatsal jaciments d’Atapuerca. Per aquest motiu, al workshop hem fet un repàs històric de les excavacions i del registre que han aportat i per disciplines hem anat comentat l’estat dels diferents estudis imancances. L’objectiu ha estat determinar entre tots les línies estratègiques de recerca sobre TD10 i hem vist que li haurem dedicar molta atenció en els pròxims anys, ja que ha quedat demostrar que va ser un nivell intensament ocupat i moltutilitzat, atenent al volum de material que ha sortit, entre restes de fauna  iinstruments de pedra”.

Els principals blocs en què es va centrar el workshop van ser: Estratigrafia, sedimentologia, geocronologia; La seqüència arqueopalentològica, Paleontologia i paleoecologia, Tafonomia i zooarqueologia, Indústria lítica, i Restauració.

La reunió es va desenvolupar al saló d’actes del Centro Nacional de Investigación sobre Evolución Humana (CENIEH), a Burgos. Cada any s’aprofita la campanya per organitzar un workshop, aprofitant que coincideixen experts procedents de diferents centres de recerca que participen en el Projecte Atapuerca: Universidad de Burgos, CENIEH, IPHES, Instituto Carlos III i Universidad de Zaragoza, entre d’altres.

technorati tags: , , , ,