www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

13 Jul, 2010

L’ocupació humana de l’Abric Romaní és més antiga del que es pensava

Un sondeig demostra una successió del seu ús per part dels neandertals de com a mínim 30 m  d’estratigrafia, un fet excepcional en jaciments de Paleolític mig

Es pot haver arribat fins els 125.000 anys, moment en què es produeix un canvi climàtic que comporta un ambient temperat molt semblant a l’actual

A l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona) es va excavar per primer cop fa ja més de cent anys, sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), una tasca que des del 1983 dirigeix Eudald Carbonell. Tots aquests anys de treball han posat al descobert troballes excepcionals per conèixer la vida dels neandertals, però lluny d’acabar-se la feina, l’equip sospitava que encara quedava molt per excavar. En aquests casos, quan es vol saber el potencial del dipòsit d’un jaciment, una manera d’esbrinar-ho és duent a terme un sondeig arqueològic. Això és el que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha aplicat recentment a l’Abric Romaní i s’ha pogut constatar que la presència dels neandertals en aquest indret és més antiga del que es pensava, perquè s’han documentat 16 metres més d’estratigrafia amb evidències d’ocupació humana. En total, una seqüència de 30 metres, un fet excepcional en jaciments del Paleolític mig i encara no s’ha arribat a la base del dipòsit.

Abric Romaní

El sondeig es va realitzar fa unes setmanes - Francesc Burjachs / IPHES

Exactament, el que s’ha fet és un sondeig mecànic, supervisat per Josep Vallverdú,  investigador de l’IPHES; Raül Batrolí i Antoni Pons, de l’Àrea de Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Capellades, i Francesc Burjachs, professor de recerca ICREA, adscrit a l’IPHES.  “La tasca no ha estat fàcil –apunta Francesc Burjachs-, doncs calia trobar una màquina de petites dimensions, parcialment desmuntable, que es pogués baixar fins el nivell de l’actual excavació i perforar des d’allí. Després de baixar-la pel muntacàrregues i improvisar una rampa, es va poder emplaçar i començar a sondejar. La màquina ha pogut perforar a rotació 29,20 metres de sediment i travertí, sense que encara haguem arribat a la base del dipòsit”.

Sondeig a l'Abric Romaní

El sondeig ha etsat de tipus mecànic i s'ha perforat 29,20 m de sediment i travertí - Francesc Burjachs / IPHES

La intencionalitat d’aquest sondeig era poder conèixer quants nivells arqueològics resten encara per a excavar, i poder avançar en els estudis cronoestratigràfics i paleoclimàtics. Josep Vallverdú assenyala: “Les dades litoestratigràfiques (descripció dels sediments i roques que ha recuperat la màquina de sondeig en un tub de 6 cm de diàmetre); obtingudes amb el sondeig ens orientaran en la gestió de la intervenció arqueològica en extensió de l'abric, que s’està executant des que Eudald Carbonell dirigeix l’excavació”.

“Són dades rellevants per a planificar les activitats de camp de l’IPHES a l'Abric Romaní. El sondeig –prossegueix Vallverdú- ens demostra que resten encara per excavar dues fases d'ocupació humana neandertaliana, que són properes a l'actual superfície d'excavació (nivell P; 54.500 anys abans del present)”. Entre les evidències sobre l'ocupació humana registrada en aquest sondeig destaca l'aparició de materials sedimentaris modificats pel foc (‘roques cremades’) a més de 16 metres de profunditat, per sota de l’actual nivell P, que es va excavar l’estiu passat i on es seguirà treballant el pròxim agost.

Sediments

L'estudi dels sediments obtinguts aportarà dades sobre els canvis climàtics del passat - Francesc Burjachs / IPHES

La presència humana neandertaliana més antiga sembla, doncs, estar localitzada a més de 30 metres per sota del nivell superficial de l’excavació de l'abric, “un fet encara més excepcional del què ens pensàvem, ja que els travertins de la Cinglera del Capelló de Capellades (Anoia) podrien ser datats en un moment molt més llunyà del que calculàvem”, remarca Josep Vallverdú. Unes datacions que estan en marxa podran determinar de quants milers d’anys estem parlant.

En tot cas, podem avançar que tenint en compte les datacions conegudes actualment de l’Abric Romaní, és previsible que la seqüència ara recuperada amb el sondeig mecànic travessi tot l’estadi isotòpic marí 5 (MIS 5). “Aquesta època, compresa entre fa uns 125.000 i 70.000 anys, és molt poc coneguda a tota la Península ibèrica, inclòs al nostre NE, i és bàsica (crítica) pel coneixement climàtic de la darrera fase interglacial del nostre planeta, força semblant del clima actual que estem vivint. Per tant, la possibilitat de poder conèixer, a escala temporal resolutiva, com es va acabar aquella primera fase temperada (MIS 5e), en ajudaria a poder modelitzar com i quan s’acabarà l’actual fase interglacial o Holocè, que començà ara fa 11.700 anys”, comenta Francesc Burjachs.

 “En definitiva, hi ha pocs llocs al món que tinguin un registre de tan alta resolució, amb ocupació per part de grups humans neandertals, tal com es troba a l'Abric Romaní”, assenyalen els investigadors de l’IPHES.

Aquest jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques, conservant-se d’una manera excepcional, sobretot algunes com ara els fogars i la fusta (carbonitzada o no), que són gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien les societats neandertalianes i els seus costums.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Dos vegades 5 fan: