www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

15 Mar, 2010

Restes de fauna i eines de pedra avalen que Vallparadís va estar habitat per humans fa ja un milió d'anys

El minuciós estudi de les abundants eines de pedra i de les restes de fauna trobats al jaciment de Vallparadís demostren que fa un milió d'anys a la zona mediterrània de la península ibèrica de Terrassa (Barcelona) ja vivien éssers humans, que van subsistir gràcies a la gran capacitat d'adaptació a l'entorn, amb una gran presència d'animals carnívors com les hienes i jaguars, amb qui van competir en la seva lluita per la supervivència

Així ho demostren els primers resultats científics obtinguts per un equip integrat per membres de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que es publiquen dilluns 15 de març a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Es cobreix així un buit cronològic per a saber com eren les primeres poblacions europees i com es va produir la reeixida adaptació dels homínids europeus que van precedir a les conegudes poblacions de l'espècie Homo antecessor d'Atapuerca, fa 800.000 anys, i van succeir al seu torn les d'Orce, fa 1,3 milions d'anys.

Kenneth Martinez, Joan García i Eudald Carbonell

Kenneth Martínez li mostra unes restes a Eudald Carbonell en una imatge d'arxiu al laboratori de camp de les excavacions - Kenneth Martínez - Joan García / IPHES

Les restes arqueològiques estudiades es van obtenir en les excavacions realitzades entre els anys 2005 i 2007, a la ciutat de Terrassa, on arran dels treballs de construcció d'una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, es va posar al descobert un nou jaciment a la zona de l'antic torrent coneguda com Vallaparadís. Per aquest motiu, l'IPHES i l'URV van realitzar una excavació d'urgència, sota la direcció dels doctors Joan Garcia i Kenneth Martínez, investigadors de l'esmentat institut, que han dirigit així mateix les investigacions que es recullen a l'article publicat a la revista PNAS, en el qual han participat també altres membres d'aquest centre com el propi director Eudald Carbonell, així com Jordi Agustí, Hugo Blain, Francesc Burjachs, Isabel Cáceres i Rosa Huguet; a més de membres del Musée d'Histoire Naturelle de París (Jean-Jaques Bain, Christophe Falguères), del Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (Mathieu Duval) i de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Manuel Gómez).

Excavacions a Vallparadís

Imatge d'arxiu de les excavacions efectuades entre el 2005 i el 2007 - K. Martínez - J. García / IPHES

El jaciment de Vallparadís ha proporcionat el major registre arqueològic i paleontològic del Plistocè inferior europeu, fa aproximadament un milió d'anys, una etapa clau en la primera ocupació humana d'Europa. "Els estudis realitzats reforcen la proposta que els homínids van habitar de forma continuada el nostre continent en aquesta època", asseguren Joan Garcia i Kenneth Martínez.

L'abundant indústria lítica que va aportar Vallparadís pertany a la tecnologia Olduvaiana, caracteritzant-se per presentar una escassa elaboració, principalment realitzada sobre petits còdols de riu, fonamentalment de materials autòctons com el quars, el sílex o la lidita, que van servir per confeccionar un instrumental lític a partir de senzilles tècniques de talla. La més comuna consistia a colpejar els petits còdols sobre una enclusa, fet que es coneix com a tècnica bipolar sobre enclusa. Aquest tècnica els permetia produir fàcilment objectes molt tallants útils en les activitats de carnisseria. Aquesta indústria és similar a la trobada en alguns jaciments africans contemporanis.

Fémur d'hipopòtam

Fèmur d'hipòpotam descobert a Vallparadís - K. Martínez - J. García / IPHES

Quant a la fauna, es van trobar abundants restes de macromamífers, entre els que destaquen herbívors com els èquids, cèrvids o bòvids, a més d'altres espècies de gran mida com els hipopòtams, elefants i rinoceronts, i diversos carnívors com les hienes i els jaguars.

"Es pot destacar que algunes de les restes d'herbívors presentaven marques de tall i fractures antròpiques, demostrant així un accés primari dels humans a les carcasses dels animals en relació amb la resta de grans carnívors. Aquest va ser l'element clau de l'èxit adaptatiu de les primeres poblacions ibèriques, ja que els va possibilitar obtenir els recursos carnis necessaris per garantir la seva subsistència," observen els codirectors de Vallparadís.

Punta de quars

Punta de quars, una de les milers d'eines lítiques allí descobertes - K. M - J. G / IPHES

"El factor més determinant de l'expansió i l'adaptació dels homínids fora de l'Àfrica -prossegueixen els investigadors de l'IPHES- va ser probablement el fet de posseir una dieta carnívora que els permetia sobreviure en un entorn ecològic divers, com el de Vallparadís".

En aquest lloc, "aquells espècimens -conten Garcia i Martínez- tenien una capacitat adaptativa tan desenvolupada que no van ser selectius en el moment d'escollir la presa que consumien o les matèries primeres utilitzades en els processos de talla dels instruments". Aquesta estratègia d'adaptació generalista suposa que els homínids no haurien requerit d'una tecnologia gaire avançada per explotar els recursos disponibles. Per tant, "proposem que aquestes primeres poblacions europees haurien sabut molt bé com treure partit dels cadàvers dels animals trobats a les zones que vorejaven el riu, convertint-se en els grans depredadors, desplaçant de la cúspide de la cadena tròfica els grans carnívors", conclouen.

Referència bibliogràfica:

Martínez, K., Garcia, J., Carbonell, E., Agustí, J., Bahain, J. -J., Blain, H -A., Burjachs, F., Càceres, I., Duval, M., Falguères, Ch., Gómez, M. i Huguet, H. (2010). "A new Lower Pleistocene archeological site in Europe (Vallparadís, Barcelona, Spain)", Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS, USA).

technorati tags: , , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: