28 Feb, 2010
Xerrada sobre PaleolÃtic a nens i nenes de 5è de primà ria dins el programa L’IPHES a les escoles
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) oferirà una conferència sobre el Paleolític a diferents grups de nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Freta de Calella (Maresme), dilluns 1 de març a partir de les 9 del matí, i és previst que la darrera intervenció finalitzi sobre les 13 hores; el mateix farà un dia després, dimarts dia 2, al CEIP Salicrú de la mateixa localitat. Aquestes intervencions formen part del programa L’IPHES a les escoles, que es va iniciar fa uns mesos a la escola Pía, centre on ja s’han donat dues xerrades sobre Paleolític i dues mes sobre Neolític amb un veritable èxit.
Lluís Batista, durantla xerrada a l'Escola Pía de Calella
En aquesta ocasió, Lluís Batista tractarà el Paleolític d’una forma global i didàctica tot referint-se a diferents fites que van caracteritzar aquest període, així com de les diferents espècies de primats que hi van viure. El recorregut s’inicia fa uns 10 milions d’anys i acaba amb el començament de l’Holocè, fa uns 10.000 anys. Durant aquest temps tenen lloc diferents fets molt importants per a l’evolució humana.
“La nostra espècie -Homo sapiens- és el resultat d’un llarg procés evolutiu en què destaquen cinc moments crucials: el bipedisme, la creació d’eines, el control del foc, l’autoconsciència i, finalment, el llenguatge simbòlic. Cinc fites que marquen una diferència qualitativa i que han estat determinants per definir l’home modern”, comenta Lluís Batista.
La conferència va acompanyada d'un il•lustratiu PowerPoint, i de reproduccions d'objectes reals com cranis d’homínids i de fauna, instruments lítics, etc. “Amb anterioritat a la data de la xerrada, i a través de la regidoria d'Educació i Ciència de l'Ajuntament de Calella, es fa arribar a l'escola un dossier didàctic sobre les diverses temàtiques, elaborat per l’IPHES, per tal de que el professorat pugui preparar els temes a classe”, puntualitza Lluís Batista.
technorati tags: escoles , nens i nenes , primà ria , PaleolÃtic , IPHES , bipedisme , foc , pensament simbòlic , art21 Feb, 2010
Xerrada sobre el NeolÃtic adreçada a nens i nenes de 5è de primà ria
Lluís Batista, arqueòleg i responsable de l’Àrea de Socialització de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) oferirà una conferència sobre el Neolític a diferents grups de nens i nenes de 5e de primària de l’Escola Pía de Calella (Maresme), dilluns 22 de gener a partir de les 9 del matí, i és previst que la darrera intervenció finalitzi sobre les 12 del migdia. Aquest acte forma part del programa L’IPHES a les escoles, que es va iniciar fa uns dies al mateix col·legi; l’èxit assolit ha propiciat que s’organitzés una de nova xerrada que no estava inclosa a la programació inicial.
Lluís Batista, a la seu de l'IPHES a Tarragona - Gerard Campeny / IPHES
La xerrada tractarà el període Neolític a les nostres terres d’una forma global i didàctica a través de les fites o “avanços” que defineixen un abans i un desprès respecte a etapes anteriors. “Durant el Neolític l'ésser humà es converteix en sedentari i basa la seva subsistència en la domesticació d’animals i plantes. Els factors que van motivar el pas d’una economia a l’altre varen ser principalment els canvis climàtics i l’augment demogràfic, junt amb la evolució cultural de les últimes comunitats paleolítiques i el seu canvi de model econòmic”, comenta Lluís Batista.
A Catalunya, els processos de domesticació d’animals i plantes i l’aparició de la ceràmica (determinants del Neolític), es donen amb un retard d’uns 3.000 anys respecte a Orient Mitjà, des d’on arriben fins les nostres terres.
La conferència va acompanyada d'un il·lustratiu PowerPoint, i de reproduccions d'objectes reals com instruments lítics, ceràmiques, etc. “Amb anterioritat a la data de la xerrada, i a través de la regidoria d'Educació i Ciència de l'Ajuntament de Calella, es fa arribar a l'escola un dossier didàctic sobre les diverses temàtiques, elaborat per l’IPHES, per tal de que el professorat pugui preparar els temes a classe”, puntualitza Lluís Batista.
technorati tags: socialització , escoles , primà ria , neolÃtic , sedentarisme , canvis climà tics16 Feb, 2010
Els neandertals de l’Abric Romanà ja tenien un espai d’ús únic com a dormitori i de descans fa uns 55.000 anys
Fins ara aquest tipus d’habitació només s’havien documentat en llocs utilitzats per l’espècie Homo sapiens
Es localitza a l’àrea més interna i protegida de l’abric, ocupant una zona d’uns 10-15 metres quadrats que feien servir entre 6 i 8 individus
En aquests espais s’efectuen petits "snacks" (tapes) a partir de les sobres de menjar de l'anterior àpat
Les investigacions relacionades amb el món neandertal no paren d’aportar noves dades que avalen la teoria defensada des de fa molts anys per l’equip científic d’Eudald Carbonell en el sentit de que eren éssers que ja posseïen una gran complexitat social i organitzativa. Ara, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha demostrat que els grups neandertals que van viure a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia) fa 55.000 anys tenien una distribució de l’espai que incloïa un lloc per ús únicament com a dormitori i per descansar, de manera similar a com ho fan actualment les societats caçadores recol·lectores; estava situat a la zona més interna i protegida de l’abric. “Fins ara aquest tipus d’habitació només s’havia documentat en llocs utilitzats per l’espècie Homo sapiens. És un fet poc contrastat en espècies anteriors en el registre mundial i possiblement el nivell N de l’Abric Romaní sigui un dels pocs casos ben documentats atribuïts als neandertals”, afirma Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES.
Zona dormitori i descans de l'Abric Romaní - Gerard Campeny / IPHES
Aquesta nova aportació científica es dóna a conèixer en un article que membres d’aquest centre de recerca publiquen al Current Anthropology corresponent al volum 51 del número 1 de febrer de 2010, titulat “Sleeping activity area within the site structure of archaic human groups. Evidence from Abric Romaní level N combustion activity areas”. Els signants són: el propi Vallverdú, Manuel Vaquero, Isabel Cáceres, Ethel Allué, Jordi Rosell, Palmira Saladié, Gema Chacón, Andreu Ollé, Antoni Canals, Robert Sala, Eudald Carbonell i M. A. Courty, del Museu d'Història Natural de Paris, associada a l’IPHES.
Josep Vallverdú ha explicat: “En el nivell N de l’Abric Romaní hem detectat una àrea d'activitat que ha estat reutilitzada per més d’un grup. Aquest ús repetit li ha atorgat la visibilitat suficient per a interpretar que és una zona de dormir i descansar”. És un lloc amb molt poques restes arqueològiques, només amb les de tipus carbonós generades per l'ús del foc. Per la distancia entre els fogars s’ha calculat que hi podrien cabrà entre 6 i 8 individus en un espai total d’entre 10 i 15 metres.
Detall de la troballa de les estructures de combustió espaiades (1 metre entre elles) del nivell N de l'Abric Romaní - Gerard Campeny / IPHES
En aquesta il·lustració de l'Abri Pataud (Les Eyzies - Dordogne) s'observen estructures d'humans moderns molt semblants a les descobertes a l'Abric Romaní
En l’àrea de dormitori s’han identificat cinc estructures de combustió ubicades a intervals de 1 metre entre cadascuna d’elles. “Aquest patró espaial té molta analogia amb els observats a les zones de dormir i de descans de poblacions modernes estudiats per l'Etnologia Prehistòrica i l'Etnoarqueologia”, assegura Vallverdú.
El mateix investigador ha puntualitzat: “hem vist que hi ha dues maneres de fer foc. En les estructures de combustió de la zona dormitori hem observat que es fa sempre un damunt de l’altre, genera pocs residus de combustió i produeix gruixos importants de sediments cremat (rubefacció). En altres àrees del mateix nivell N els fogars es juxtaposen lateralment i tenen gruixos importants de residus de combustió. En definitiva, els neandertals utilitzaven el foc de distinta manera, segons el indret on es trobaven dins els jaciment.
En aquesta habitació s’ha trobat una empremta de fusta. Josep Vallverdú ha assenyalat: “Pot ser és una resta que pertanyia a una arquitectura orgànica de la zona de dormir i descansar. És a dir, un element d'una construcció, que es va fossilitzar en estar sota una gotera de l'abric”.
En tot cas, a l’Abric Romaní queda clar que divideixen l'espai en funció de l'activitat i a la zona dormitori hi ha absència de restes que puguin denotar alguna altra funció, per exemple, presència d’indústria lítica, que podria significar confecció d’instruments, ni fòssils de fauna. “Seria una àrea d'activitat que la literatura anomena de propòsit especial (special purpose activity area), o sigui destinada a complir exclusivament una funció que, a més, seria repetida al llarg de vàries estades de manera que es conservaria la memòria sobre l'ús d'aquesta zona de l'abric entre els diferents episodis d'ocupació”, manifesta Josep Vallverdú..
Es tracta d’un comportament que també s'ha observat en poblacions primitives actuals. “Amb l’estudi d’aquestes s’ha comprovat que en aquestes àrees dormitori i d’estar s’efectuen petits "snacks" (tapes) a partir de les sobres de menjar de l'anterior àpat. En canvi, el menjar cuinat s’elabora en un altre espai i amb un altre tipus de fogar”, puntualitza.
technorati tags: dormitori , neandertals , foc , snacks , tapes , humans moderns , Homo sapiens , complexitat social , Abri Pataud9 Feb, 2010
Editen a la Canonja una guia didà ctica sobre el jaciment de la Boella adreçada a les escoles
S’han fet 4 versions: una per al professorat, una per a l’alumnat de primària, una altra per a l’ESO i una per a batxillerat
Quan l’any 2007 van aparèixer unes defenses de mamut de més de 800.000 anys d’antiguitat, durant una excavació que duien a terme membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoeoclogia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), l’interès de la comunitat educativa per conèixer la importància d’aquestes troballes i el conjunt del jaciment de seguida es va manifestar. Per aquest motiu, l’Ajuntament de la Canonja, a través del Patronat de Cultura del Castell de Masricart i la Regidoria d’Ensenyament, va decidir impulsar l’edició d’una guia didàctica mitjançant l’IPHES. Aquest projecte ja és una realitat i dilluns 8 de febrer es va presentar al professorat de diferents centres educatius de La Canonja.
Un moment de la presentació de la guia a la comunitat educativa de la Canonja, dilluns 8 de febrer, a l'ajuntament d'aquesta municipi - Cedida Ajuntament de la Canonja
“Ens vam trobar –recorden Francesc Roca i Felicià Cañellas, regidor i tècnic de Cultura respectivament de l’Ajuntament de la Canonja- en què rebíem moltes peticions per venir a veure les restes de mamut i ens demanaven informació, però nosaltres no disposàvem de cap tipus de material elaborat amb rigor científic per poder facilitar-los-hi. Per tant, vam considerar que calia una guia i que l’havia de fer l’IPHES, ja que la direcció de l’excavació la té aquest institut i són ells qui l’estudien”.
La guia didàctica, concebuda a manera de quadern de treball i editada en català, porta per títol El jaciment prehistòric del barranc de La Boella i es presenta en quatre versions: una per al professorat, una per a l’alumnat de primària, una altra per a l’ESO i una per a batxillerat. L’autoria és d’Ana Rodríguez i Sergio García, col·laboradors de l’IPHES; ha estat coordinada per Josep Vallverdú, responsable de l’excavació de la Boella i investigador del mateix institut; inclou imatges captades per Jordi Mestre, fotògraf de l’IPHES, i té il·lustracions de Mauricio Anton.
Portada d'una de les versions de la guia
Produïda per l’Ajuntament de La Canonja, les quatre versions es presenten en format digital. “Era l’opció més adequada per poder incloure actualitzacions, ja que la recerca sobre les restes trobades a la Boella poden generar nova informació en qualsevol moment, igual que les futures excavacions”, comenta Francesc Roca. “Així garantim que facilitem dades científiques noves i amb caire pedagògic”, assegura.
En general, però amb enfocs diferents, les quatre versions de la guia expliquen aspectes del què és l’arqueologia, les ciències amb les quals treballa de manera transdisciplinar, com era l’hàbitat de La Canonja fa uns 800.000 anys, com s’estudien les restes fòssils, quines eines configuraven aquells homínids, com eren els mamuts i altres animals amb quals convivien, etc. A més, s’inclouen una sèrie de preguntes per reflexionar sobre els temes de que tracta, un vocabulari, referències bibliogràfiques, recursos on line i una proposta d’activitats.
Josep Vallverdú ha remarcat: “l’edició d’aquesta guia és un exemple de molt bona col·laboració entre organismes, en aquest cas entre l’Ajuntament de la Canonja, que sempre s’ha mostrat entusiasmat pel projecte d’investigació que impulsem a la Boella, i l’IPHES, que d’aquesta manera també transfereix coneixement en evolució humana al nostre entorn pròxim. Esperem que en un futur iniciatives com aquesta siguin una normalitat i puguin revertir, a més, en equipaments culturals i científics per als municipis”.
technorati tags: Boella , mamut , guia didà ctica , eina pedagògica , jaciment , prehistòria , escoles , La Canonja , socialització , publicacions , llibres , comunitat educativa4 Feb, 2010
Últims dies per inscriure’s al curs sobre l’evolució del comportament humà que es fa a la Fundació Mona
S’imparteix els dies 19 i 20 de febrer al centre de recuperació de primats de Riudellots de la Selva
Conèixer els principals processos biològics i culturals que han modelat l’evolució humana, i saber com interactuen les diferents disciplines que treballen en aquest camp és l’objectiu del Curs monogràfic Orígens i Evolució del Comportament Humà que els dies 19 i 20 de febrer s’impartirà al centre de recuperació de primats de Riudellots de la Selva, per part de David Riba, becari de la Fundación Atapuerca adscrit a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que elabora la seva tesi doctoral sobre les capacitats cognitives del ximpanzés, en aquestes instal·lacions de la Fundació Mona.
David Riba comenta en aquest video el contingut principal i objectius del curs - Fundació Mona
El curs té un caire eminentment teòric, però inclou observacions en directe dels ximpanzés que viuen a la Fundació Mona i la projecció d’alguns vídeos. A més, s’ha previst una demostració de talla lítica prehistòrica i un encesa de foc aplicant els mètodes prehistòrics.
El temari que impartirà David Riba s’estructura a l’entorn de cinc blocs: els primats superiors durant el Miocè, el procés d’hominització, la fauna i flora durant el Quaternari; l’evolució conductual, cultural i tecnològica del gènere Homo, i el canvi del període Plistocè a l’Holocè.
Principalment adreçat a alumnat i llicenciats en Història, Antropologia, Arqueologia Prehistòrica, Geologia, Psicologia i Biologia, està obert al públic en general interessat en qüestions relacionades amb l’evolució humana.
technorati tags: docència , foc , indústria lÃtica , comportament humà , ximpanzès , hominització , holocè , plistocè , canvi climà tic , quaternari2 Feb, 2010
Una mostra fotogrà fica reflecteix el treball de les dones cientÃfiques en jaciments com Atapuerca i l’Abric RomanÃ
“Arqueologia en clau de gènere” es pot veure del 3 al 21 de febrer a A Estrada (Pontevedra) - Cartell i díptic
La Sala d’Exposicions Caixanova a A Estrada (Pontevedra) acull del 3 al 21 de febrer la mostra fotogràfica itinerant “Arqueologia en clau de gènere”, produïda per la Fundación Atapuerca, amb la col·laboració del IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Comissariada per Cristina Fernández-Laso (Equipo de Investigación de Atapuerca) i Raquel Platero, l’objectiu d’aquesta iniciativa és donar visibilitat a una petita part del treball que les dones científiques desenvolupen en importants projectes d’investigació en arqueologia prehistòrica a l’Estat espanyol. L’acte d’inauguració té lloc demà dimecres 3 de febrer a les 20.30 hores.
Restaurar les peces arqueològiques que surten als jaciments és una de les tasques que desenvolupen algunes dones científiques
En l’exposició poden observar-se 39 imatges del treball de camp, investigació i socialització que desenvolupen les dones científiques i que tradicionalment havia estat dut a terme únicament per homes. Les fotografies han estat preses bàsicament en els jaciments d’Atapuerca (Burgos) i l’Abric Romaní (Capellades, Barcelona).
Amb experiències, formació i trajectòries professionals diferents (arqueòlogues, antracòlogues, biòlogues, geògrafes, historiadores, paleontòlogues, restauradores, zooarqueòlogues, primatòlogues, palinòlogues, geòlogues, topògrafes, prehistoriadores, especialistes en tecnologia lítica, estudiants de tercer cicle i un llarg etcètera), contribueixen al desenvolupament de les investigacions en l’arqueologia prehistòrica a Espanya.
L’autoria de les imatges és de Mª Cristina Fernández-Laso, Raquel Platero, Jordi Mestre, Esteban Galaz i Abel Morcillo.
FITXA TÈCNICA
Exposició “Arqueologia en clau de gènere”
Data: Del 3 al 21 de febrer de 2010.
Lloc: Sala de Exposicions Caixa Nova, A Estrada (Pontevedra. Espanya)
Horaris: De dilluns a divendres: 18:30 - 20:30 h. Dissabte: 11:30 - 13:30 h.
Comissàries: Cristina Fernández Laso i Raquel Platero.
Producció: Fundación Atapuerca
Col·labora: IPHES i Ajuntament de A Estrada
technorati tags: exposició , fotografia , dones , topògrafes , prehistoriadores , primatòlogues , tecnologia lÃtica
