16 Feb, 2010
Els neandertals de l’Abric Romanà ja tenien un espai d’ús únic com a dormitori i de descans fa uns 55.000 anys
Fins ara aquest tipus d’habitació només s’havien documentat en llocs utilitzats per l’espècie Homo sapiens
Es localitza a l’àrea més interna i protegida de l’abric, ocupant una zona d’uns 10-15 metres quadrats que feien servir entre 6 i 8 individus
En aquests espais s’efectuen petits "snacks" (tapes) a partir de les sobres de menjar de l'anterior àpat
Les investigacions relacionades amb el món neandertal no paren d’aportar noves dades que avalen la teoria defensada des de fa molts anys per l’equip científic d’Eudald Carbonell en el sentit de que eren éssers que ja posseïen una gran complexitat social i organitzativa. Ara, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ha demostrat que els grups neandertals que van viure a l’Abric Romaní (Capellades, Anoia) fa 55.000 anys tenien una distribució de l’espai que incloïa un lloc per ús únicament com a dormitori i per descansar, de manera similar a com ho fan actualment les societats caçadores recol·lectores; estava situat a la zona més interna i protegida de l’abric. “Fins ara aquest tipus d’habitació només s’havia documentat en llocs utilitzats per l’espècie Homo sapiens. És un fet poc contrastat en espècies anteriors en el registre mundial i possiblement el nivell N de l’Abric Romaní sigui un dels pocs casos ben documentats atribuïts als neandertals”, afirma Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES.
Zona dormitori i descans de l'Abric Romaní - Gerard Campeny / IPHES
Aquesta nova aportació científica es dóna a conèixer en un article que membres d’aquest centre de recerca publiquen al Current Anthropology corresponent al volum 51 del número 1 de febrer de 2010, titulat “Sleeping activity area within the site structure of archaic human groups. Evidence from Abric Romaní level N combustion activity areas”. Els signants són: el propi Vallverdú, Manuel Vaquero, Isabel Cáceres, Ethel Allué, Jordi Rosell, Palmira Saladié, Gema Chacón, Andreu Ollé, Antoni Canals, Robert Sala, Eudald Carbonell i M. A. Courty, del Museu d'Història Natural de Paris, associada a l’IPHES.
Josep Vallverdú ha explicat: “En el nivell N de l’Abric Romaní hem detectat una àrea d'activitat que ha estat reutilitzada per més d’un grup. Aquest ús repetit li ha atorgat la visibilitat suficient per a interpretar que és una zona de dormir i descansar”. És un lloc amb molt poques restes arqueològiques, només amb les de tipus carbonós generades per l'ús del foc. Per la distancia entre els fogars s’ha calculat que hi podrien cabrà entre 6 i 8 individus en un espai total d’entre 10 i 15 metres.
Detall de la troballa de les estructures de combustió espaiades (1 metre entre elles) del nivell N de l'Abric Romaní - Gerard Campeny / IPHES
En aquesta il·lustració de l'Abri Pataud (Les Eyzies - Dordogne) s'observen estructures d'humans moderns molt semblants a les descobertes a l'Abric Romaní
En l’àrea de dormitori s’han identificat cinc estructures de combustió ubicades a intervals de 1 metre entre cadascuna d’elles. “Aquest patró espaial té molta analogia amb els observats a les zones de dormir i de descans de poblacions modernes estudiats per l'Etnologia Prehistòrica i l'Etnoarqueologia”, assegura Vallverdú.
El mateix investigador ha puntualitzat: “hem vist que hi ha dues maneres de fer foc. En les estructures de combustió de la zona dormitori hem observat que es fa sempre un damunt de l’altre, genera pocs residus de combustió i produeix gruixos importants de sediments cremat (rubefacció). En altres àrees del mateix nivell N els fogars es juxtaposen lateralment i tenen gruixos importants de residus de combustió. En definitiva, els neandertals utilitzaven el foc de distinta manera, segons el indret on es trobaven dins els jaciment.
En aquesta habitació s’ha trobat una empremta de fusta. Josep Vallverdú ha assenyalat: “Pot ser és una resta que pertanyia a una arquitectura orgànica de la zona de dormir i descansar. És a dir, un element d'una construcció, que es va fossilitzar en estar sota una gotera de l'abric”.
En tot cas, a l’Abric Romaní queda clar que divideixen l'espai en funció de l'activitat i a la zona dormitori hi ha absència de restes que puguin denotar alguna altra funció, per exemple, presència d’indústria lítica, que podria significar confecció d’instruments, ni fòssils de fauna. “Seria una àrea d'activitat que la literatura anomena de propòsit especial (special purpose activity area), o sigui destinada a complir exclusivament una funció que, a més, seria repetida al llarg de vàries estades de manera que es conservaria la memòria sobre l'ús d'aquesta zona de l'abric entre els diferents episodis d'ocupació”, manifesta Josep Vallverdú..
Es tracta d’un comportament que també s'ha observat en poblacions primitives actuals. “Amb l’estudi d’aquestes s’ha comprovat que en aquestes àrees dormitori i d’estar s’efectuen petits "snacks" (tapes) a partir de les sobres de menjar de l'anterior àpat. En canvi, el menjar cuinat s’elabora en un altre espai i amb un altre tipus de fogar”, puntualitza.
technorati tags: dormitori , neandertals , foc , snacks , tapes , humans moderns , Homo sapiens , complexitat social , Abri Pataud
