El bloc de les activitats de l'IPHES

29 Set, 2009

Web oficial del congrés

L'acte d'inauguració, amb representació de diverses institucions i autoritats, s'ha celebrat dimarts 29 de setembre a Orce

El Palacio de los Segura, situat a la localitat granadina d'Orce, ha acollit avui l'acte d'inauguració oficial del Congrés SEQS INQUA 2.009 Orce i Lucena, que ha comptat amb la presència de l'alcalde d'Orce i diputat de la Diputació de Granada, José Ramón Martínez Olivares, el delegat provincial de Cultura a Granada de la Junta d'Andalucía, Pedro Benzal, el president de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari), Mauro Coltorti, i el membre del Comitè científic del congrés, organitzador del mateix per encàrrec de la SEQS i investigador ICREA col·laborador de l'IPHES (Institut Català de Paleoeecología Humana i Evolució Social), Bienvenido Martínez-Navarro. Aquest congrés es desenvoluparà fins al 3 d'octubre i porta per títol El quaternari al sud d'Espanya: un pont entre l'Àfrica i el domini alpí. A ell assisteixen més de 70 experts de diversos països d'Europa, Àsia occidental i Àfrica septentrional.

 D'esquerra a dreta: Bienvenido Martinez-Navarro, Pedro Benzal, Jose Ramón Martínez Olivares, Henry de Lumley i Mauro Coltorti - Sergio Ros Montoya

Mentrestant, avui, en un ambient distès i acollidor els participants s'han congratulat per la celebració d'aquestes sessions científiques a Orce que, a més inclou altres activitats a la seu compartida de Lucena (Còrdova).

En la seva intervenció, l'alcalde d'Orce, ha assegurat estar molt content "per la celebració d'aquest tipus de reunions en un lloc tan increïble com aquest, amb un registre paleontològic excepcional, encara que certament no exempt de polèmiques". José Ramón Martínez Olivares va afegir: "ens congratulem, doncs, que el congrés es realitzi a Orce i que es vagi a parlar de ciència"

Per la seva banda, Pedro Benzal, delegat de Cultura a Granada de la Junta d'Andalusia, que ha asisitit en representació de la consellera de Cultura i Presidenta d'Honor del Congrés, ha assenyalat: "És una gran satisfacció celebrar aquest congrés a Orce i contribuir així a convertir aquesta localitat en una referència mundial per a les investigacions sobre Plistocè ".

Lliçó inaugural a càrrec de María Rita Palombo - Sergio Ros Montoya

Benzal també ha afirmat: "És una trobada científica molt important per a la nostra conselleria de cultura". I ha comentat: "Com a conseqüència del desenvolupament de la Llei de Patrimoni andalús i que permet figures de protecció específiques, s'està ultimant el Pla Director de la Conca Guadix-Baza en el qual es regulen les activitats relacionades amb el Plistocè. Aquest pla director està plantejat com el full de ruta per als propers 15-20 anys, ja que la zona de Guadix-Baza és una àrea prioritària d'actuació del govern andalús en 4 aspectes fonamentals: protecció, conservació, investigació i la seva valorització ".

En aquest sentit, Benzal va puntualitzar: "La celebració d'aquest congrés es veu com la oportunitat per marcar un punt de partida a la investigació sobre aquests jaciments de Guadix-Baza de cara a dels propers anys". Al seu torn va remarcar: "la conselleria vol facilitar la investigació i que no la intercedeixin altres aspectes que no siguin estrictament científics i els emmarcats en el Pla Director perquè Orce i tota la seva comarca es converteixin en una referència en els estudis del Plistocè. Volem que la zona de l'altiplà granadí ocupi el lloc que li correspon en la Història, sent aquest el desig exprés de la Consellera de Cultura de la Junta d'Andalusia".

El congrés compta amb la presència de molts joves - Sergio Ros

El professor Mauro Coltorti, president de la SEQS, ha declarat: "És molt adequat discutir que passa en els darrers 2 milions d'anys en aquesta àrea de la conca de Guadix-Baza, un dels llocs més importants d'Europa per les seves restes faunístiques i registre estratigràfic, ja que a tots ens interessa saber quan, on i com van evolucionar els humans, així com conèixer quines relacions hi ha entre aquest procés i els diversos canvis climàtics". Finalment es va referir a la presència de gent jove en el congrés: "És per a mi una gran satisfacció perquè ells són el present i el futur dels estudis del Quaternari".

Henry de Lumley, membre del Comitè d'Honor del congrés, ha manifestat: "La conca de Guadix-Baza té un registre excepcional per estudiar en paral·lel múltiples dades (magnetoestratigrafía, estatigrafía, fauna ...) dels últims 2 milions d'anys. Aquesta conca és un dels llocs més rellevants per comprendre l'arribada de l'ésser humà a Europa meridional, fa més d'un milió d'anys, i les interaccions d'aquest amb el medi ambient". Per aquest motiu va assenyalar: "Espero que la Junta d'Andalusia i l'Ajuntament d'Orce donin el suport necessari per reprendre les excavacions"

Bienvenido Martínez-Navarro, organitzador de l'esdeveniment, ha recalcat el fet que "totes les institucions han donat suport a la celebració d'aquest congrés, cedint les seves instal·lacions entre altres iniciatives".

technorati tags: congrés , SEQS , Orce , Lucena , canvis climàtics , institucions , inauguració , IPHES , Juanta de Andalucía , Ayuntamiento de Orce

29 Set, 2009

·        També s’han recuperat milers d’empremtes de fulles, fruits i troncs que permetran restituir el paisatge de l’època

·        S’ha efectuat un sondeig de 60 m de profunditat per extreure mostres de sediment que permetrà conèixer l’origen d’aquest jaciment amb la participació d'experts de diferents disciplines

Dossier de premsa general sobre el Camp dels Ninots

En el desè aniversari del descobriment del volcà del Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona), els resultats obtinguts dels treballs d’excavació que l'IPHES ha realitzat durant aquest mes de setembre han estat un cop més molt interessants. La variabilitat i excepcionalitat dels fòssils recuperats confirmen que el volcà del Camp dels Ninots és un dels millors jaciments paleontològics d’Europa per tal de conèixer la vida animal i vegetal durant el Pliocè, al voltant dels 3.500.000 anys.

Fòssil de tortuga amb el cap i les extremitats - Gerrad Campeny / IPHES

Així, per exemple, s´han recuperat desenes de restes fòssils, especialment de microvertebrats, sent l’acumulació més important aconseguida mai fins ara pertanyent als 3.5 milions d’anys. En concret, la campanya d’enguany ha posat al descobert nombroses tortugues, granotes, peixos, tritons, sargantanes, ocells, insectes, etc. en el mateix nivell on, en excavacions anteriors, van aparèixer dos esquelets complets de bòvids i un esquelet de tapir també sencer.

Entre aquests animals destaquen les tortugues aquàtiques localitzades en connexió anatòmica (Mauremys leprosa. A més, l’excepcionalitat d’aquestes restes és que, fins i tot, en algun cas, s´ha conservat el crani i les extremitats, unes parts del cos que són molt fràgils i per aquest motiu és molt difícil la seva preservació.

L’excavació d’enguany també ha posat al descobert una col·lecció de 20 granotes fossilitzades (Pelophylax), perfectament conservades. Junt a elles s’han localitzat també capgrossos. Finalment, s´han posat de manifest restes aïllades de rinoceront pertanyent a l’espècie Stephanorhrinus jeanvireti.

Fulles com aquestes facilitaran saber com era el paisatge fa 3,5 milions d'anys- Gerard Campeny / IPHES

D’altra banda s’han registrat milers d’empremtes de fulles, fruits i troncs, que són una prova directa de com era el paisatge de fa 3,5 milions d’anys. En aquella època, al Camp dels Ninots, hi abundaven arbres i plantes de tipus subtropical, conformant un paisatge frondós, molt humit, amb una pluviositat superior a l’actual.

En primer terme a l'esquerra, Francesc Burjachs, amb altres membres de l'equip mostrajant el sediment obtingut durant el sondeig. Al fons es pot veure la sonda amb la que s'ha arribat fins a més de 60 m de profunditat - Gerard Campeny / IPHES

Els treballs arqueològics es van iniciar el 2 de setembre i finalitzen avui dimarts dia 29, doncs demà es destina a recollir l’excavació. En aquesta ocasió hi ha pres pas un equip integrat per una vintena d’especialistes d’àrees molt diverses com l’arqueologia, la paleontologia, la geologia, la biologia o la restauració de fòssils,  provinents de diferents punts de l’Estat (Tarragona, Girona, Vigo, Salamanca, etc.) i de l’estranger (Geòrgia, França i Argèlia).

La complexitat i variabilitat dels materials que s´han recuperat en el jaciment fan necessària la coordinació de diferents disciplines científiques, essent doncs un treball clarament transdisciplinar. En aquest sentit, els treballs s’han centrat en l’excavació en extensió dels nivells paleontològics on, en els darrers anys, han aportat gran quantitat de material fòssil i, en la perforació mitjançant una sonda mecànica per tal d’arribar a la base del volcà i conèixer el seu potencial.

Amb el sondeig mecànic, que ha arribat a una profunditat de fins a 60 m, s’han conegut els nivells més antics del volcà del Camp dels Ninots. Aquests treballs, coordinats pel professor Dr. Oriol Oms, de la Universitat Autònoma de Barcelona, han permès extreure una seqüència contínua de sediment que permetrà aplicar múltiples analítiques per conèixer la gènesi del jaciment. Recordem que el jaciment del Camp del Ninots està format per sediments lacustres que pertanyen a l’antic llac que es formà en el cràter d´un volcà d’explosió tipus maar.

En el sondeig hi ha pres part investigadors de la Universitat de Burgos, els quals han mostrejat els sediments extrets per la sonda per tal d’aplicar el sistema d’anàlisi paleomagnètica i de susceptibilitat magnètica. Aquesta és una tècnica de datació que ha de permetre confirmar la cronologia del jaciment.

Per altra banda, s’han extret altre mostres per tal de realitzar anàlisis de pol·lens i fitòlits sota la coordinació del professor Francesc Burjachs, investigador ICREA a l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i col·laborador de l’IPHES. Amb la informació obtinguda es podrà conèixer l’evolució climàtica i paisatgística de l’àrea Mediterrània durant el Pliocè. És a primera vegada que es realitzen aquestes anàlisis de forma sistemàtica i amb una seqüència sedimentaria tant àmplia.

L’exposició i un llibre

Coincidint amb la campanya d’excavació, durant tot el mes de setembre i fins el 12 d’octubre, es pot visitar l’exposició itinerant “Ara fa 3,5 milions d’anys. El Camp dels Ninots”, al local social El Casino de Caldes de Malavella. Aquesta exposició està comissariada pels directors del projecte de recerca, Bruno Gómez, Gerard Campeny i Robert Sala; ha estat produida per l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i per  l'Ajuntament de Caldes de Malavella. En aquesta mostra es pot observar el material recuperat des de l’any 2003.

En els propers mesos, l’equip d’investigació del Camp dels Ninots, presentarà un llibre divulgatiu i molt gràfic, El Camp dels Ninots. Rastres de l’evolució, en el qual es recullen tots els resultats obtinguts fins ara. Aquesta publicació està coordinada pels directors del projecte de recerca i produïda per l’IPHES i l’Ajuntament de Caldes de Malavella. 

technorati tags: Camp dels Ninots , sondeig mecànic , paisatge , Pliocè , volcà , connexió anatòmica , exposició , granotes , rinoceront

28 Set, 2009

• Dimarts 29 es constitueix i es reuneix per primer cop la comissió de seguiment de la Cueva de Maltravieso

La desena campanya d’excavacions de l’EPPEX (Equipo Primeros Pobladores de Extremadura) a Càceres ha posat al descobert més de 200 eines de indústria lítica, obtingudes als jaciments El Millar i la Cueva de Santa Ana. Els treballs s’han efectuat del 13 al 26 de setembre, sota la direcció d’Eudald Carbonell i Antoni Canals, director i investigador respectivament de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). D’altra banda, dimarts dia 29 de setembre es constitueix i es reuneix per primer cop la comissió de seguiment de la Cueva de Maltravieso, que comptarà amb la presència del professor Carbonell.

La riquesa tecnològica que han aportat els treballs arqueològics d’enguany, efectuats les darreres setmanes a El Millar i a la Cueva de Santa Ana “ajudarà a entendre com eren els artefactes que elaboraven les primeres poblacions d’aquella zona, quins usos tenien i, en definitiva,  contribuirà a saber com era la vida quotidiana d’aquelles societats prehistòriques”, ha manifestat Antoni Canals.

Punta mosteriana trobada al jaciment El Millar aquesta campanya - EPPEX

La majoria de les peces descobertes s’han trobat a El Millar, on s’ha acabat l’excavació que s’havia iniciat en la campanya anterior, en una àrea de 60 m. Entre les eines sobre surten les puntes de llança, ascles i nuclis, realitzades amb quars i quarsita. Es tracta de tecnologia mosteriana i, per tant, de Mode 3, ja molt desenvolupada, encara que no es pot precisar més la seva cronologia a falta de les datacions absolutes. “Ara bé –indica Canals- per la cultura que s’observa, el lloc on han aparegut, etc, podem avançar que pertanyen a aquesta classe”.

Excavacions a El Millar aquest setembre - EPPEX

És el mateix que succeeix amb la desena de peces descobertes a la Cova de Santa Ana, però en aquest cas són una mica més antigues, axelianes, és a dir, de Mode 2. En aquest cova s’ha dut a terme una prospecció estratigràfica d’uns tres metres de profunditat, que era una extensió d’un anterior sondeig. S’han aconseguit alguns fenedors, nuclis i també restes de fauna que encara no ha estat identificada. Aquesta serà una de les tasques de laboratori que ara haurà de desenvolupar l’equip aquest hivern.

Treballs arqueològics a la Cueva de santa Ana aquest setembre - EPPEX

Mentrestant, dimarts dia 29 de setembre es constitueix i es reuneix per primer cop la comissió de seguiment de la Cueva de Maltravieso, ubicada també a Càceres, tot i que la trobada tindrà lloc a la localitat de Mèrida. L’objectiu es debatre diferents qüestions relacionades amb la conservació de les representacions artístiques rupestres  que conté aquesta cavitat. Per part de l’EPPEX, que ha efectuat diferents campanyes d’excavació en aquest indret, hi assistirà Eudald Carbonell, codirector del projecte Primeros Pobladores de Extremadura.

technorati tags: tecnologia , mosteriana , indústria lítica , puntes , EPPEX , Maltravieso , Cueva de Santa Ana , El Millar , prehistòria

24 Set, 2009

• Són una finestra oberta al coneixement dels canvis climàtics

• Es tracta de la trobada anual de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari)

El sud d'Espanya, i més concretament les Conques de Guadix-Baza i Granada, presenten un significat especial en el context d'Europa per abordar els problemes de cronologia dels jaciments quaternaris, ja que conserven un detallat registre estratigràfic i paleobiológico del Plioplistocè, és a dir, des de fa més de 5 milions d'anys. Per tal de conèixer a fons aquest llegat arqueopaleontològic se celebrarà el congrés científic El quaternari al sud d'Espanya: un pont entre l'Àfrica i el domini alpí, del 28 de setembre al 3 d'octubre, al Palau de los Seguras, a Orce .

Es tracta del congrés anual de la SEQS (Subcomissió Europea d'Estratigrafia del Quaternari), que ha corresponsabilitzat l'organització del mateix a Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Així doncs, aquests dies a Orce es donaran cita nombrosos experts de diversos països d'Europa, Àsia occidental i Àfrica septentrional

 Bienvenido Martínez-Navarro excavant a Venta Micena (Orce) l'any 2005 - Jordi Mestre / IPHES

Martínez-Navarro ha destacat: "és molt important conèixer bé aquest registre estratigràfic perquè és una finestra oberta a l'estudi del canvi climàtic i mostra aspectes sobre la distribució paleobiogeográfica i l'evolució dels mamífers al sud-oest europeu durant tot el Plio-Plistocè. De fet, la informació cronològica i paleobiològica que ofereixen aquests jaciments "és ja una referència per a la resta d'Europa, ja que la sedimentació a les conques i en les coves circumdants és molt coneguda", ha afegit.

Entre els jaciments objecte de discussió científica cal referir especialment als de Fuente Nueva 3 i Barranco León (entre 1,3-1,4 milions d'anys), on s'han documentat els tecnocomplexes lítics ( "olduvaià o Mode 1") més antics de l'Europa occidental, associats a un registre excepcional de fauna del Plistocè inferior. També s'han trobat indústries lítiques preacheulianes en els jaciments de Huéscar-1 (900.000-1 milió d'anys), i Cúllar Baza-1 (600.000-700.000 anys). El tecnocomplex Acheulià (o Mode 2) està també representat en el jaciment de la Solana del Zamborino (300.000-400.000 anys). A l'entorn de les conques neogenquaternàries del sud-est espanyol també s'han documentat importants sistemes càrstics amb bons registres arqueològics, com el Boquete de Zafarraya (Alcaucín), la Cova de l'Àngel (Lucena), o la Cova de la Carihuela (Píñar) . Aquests són, al seu torn, alguns dels jaciments arqueològics i paleoantropològics més antics d'Europa.

L'estret de Gibraltar

Els assistents orientaran la seva feina a avaluar la connexió entre la part central sud d'Europa i el nord d'Àfrica, així com a una millor comprensió dels canvis estratigràfics, geomorfològics i sedimentològics, i al sud d'Espanya. Aquesta àrea geogràfica, que està considerada com el cul de sac de l'oest d'Europa, també convida a la discussió sobre les connexions humanes i faunístiques amb altres regions d'Euràsia i Àfrica del Nord. Actualment hi ha un debat molt arrelat a la comunitat científica per esbrinar si això va poder passar a través de l'estret de Gibraltar, sent aquest un dels temes de discussió del congrés.

El col·loqui inclourà ponències orals i pòsters, així com sortides de camp. Les ponències seran presentades per conferenciants convidats. Els temes inclouen: El registre paleobiològic (fòssils i artefactes) al Sud d'Espanya: connexions entre l'Àfrica i el continent Europeu; canvis climàtics, estratigrafia i sedimentologia del sud-oest d'Europa. Comparació amb l'Europa continental, els Pirineus i el Domini Alpí; datació de dipòsits quaternaris: noves metodologies, problemes i perspectives; l'augment de l'adaptació de Nord a Sud de la fauna i la flora durant el Quaternari, així com la sedimentació en conques tectòniques i canvis climàtics.

El congrés es complementa amb excursions per mostrar la geologia i les conegudes localitats arqueopaleontològiques lacustres del Neogen-Quaternari de les conques de Guadix-Baza i Granada, així com la visita dels jaciments càrstics de la Cova de l'Àngel i Zafarraya.

A dia d'avui al congrés s'han inscrit 81 persones dels quals 46 són de l’Estat espanyol, amb una forta participació andalusa i d'altres parts d'Espanya i, a més, també 35 estrangers, repartits de la següent manera: França 10, Itàlia 7; Portugal 1; Holanda 2; Anglaterra 1; Polònia 1; Rússia 6; Lituània 1; Ucraïna 1; Marroc 2; Eritrea 1; Índia 1; i l'Iran 1.

És de destacar la presència de científics de la talla del Prof Henry de Lumley (França), M. Coltorti, M. R. Palombo (Itàlia), T. van Kolfschoten, E. Westerhoff (Holanda), A. Tesakov (Rússia), P. Rivas, Eudald Carbonell (IPHES), A. Pérez-González, Robert Sala (IPHES), E. Baquedano (Espanya), entre d'altres, a més de la gran majoria dels científics que treballen en els jaciments de la conca de Guadix-Baza i en altres llocs d'Andalusia (Jordi Agustí –IPHES- , I. Toro, P. Palmqvist, A. Arribas , C. Visors, C. Barroso, Oriol Oms, F. Giles, o el mateix organitzador del congrés, B. Martínez-Navarro, entre d'altres).

Aquest congrés s'ha donat a conèixer aquest migdia a Orce a Granada en el transcurs d'una roda de premsa que ha comptat amb la participació de Pedro Benzal, delegat de Cultura de la Junta d'Andalusia en aquesta ciutat; María Asunción Pérez, de l'àrea de Cultura de la Diputació de Granada, José Ramón Martínez, alcalde d'Orce, i Bienvenido Martínez-Navarro.

technorati tags: jaciments , congrés , Orce , fauna , flora , Plioplistocè , quaternari , SEQS , disperions humanes , estret de Gibraltar

23 Set, 2009

Relació de tesis i horaris de presentació

Per primer cop alumnat d’altres països venen a la URV a llegir-les

Els jaciments de l’Abric Romaní -que enguany celebra el centenari del seu descobriment-, Atapuerca (Burgos), La Cansaladeta (La Riba – Alt Camp), Orgnac 3 (Ardèche, sud-est de França), el Camp dels Ninots (Caldes de Malavella – Girona), El Malacate (Sonora – México), Errayah (Algèria occidental), així com la gestió de museus con el de Maçao a Portugal o l’estudi sobre algunes exposicions itinerants relacionades amb les primeres poblacions humanes són alguns dels temes d’anàlisi de les 25 tesis de Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que es presenten els dies 24 i 25 de setembre, de 9 a 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Per primer cop, alumnat d’altres universitats sòcies del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana venen a la URV a defensar-les, doncs fins ara cada estudiant ho feia en la seva universitat d’origen. Aquesta oferta acadèmica es realitza en partenariat amb d'altres institucions europees, concretament Università degli Studi di Ferrara (Itàlia), Muséum National d'Histoire Naturelle (Paris, França), Instituto Politécnico de Tomar (Portugal) i Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro (Portugal).

Les primeres tesis d’aquest màster es van llegir el 2006. Moltes del treballs de recerca que es donen a conèixer ara tenen com a base diferents projectes d’investigació en els quals hi participa l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), en la línia d’aquest centre d’unir docència al treball de camp i a la socialització.

Precisament, el Mâster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana es va començar a impartir a la URV el curs 2004-2005, gràcies a la recerca que es realitza a l’IPHES, amb participació als principals projectes mundials en el seu àmbit. “Recentment, la Comissió Europea ha notificat  l’acord de la seva renovació, cosa que permetrà gaudir durant cinc anys més de la garantia i qualitat que representa formar part del programa Erasmus Mundus per a la captació d’alumnat i per a la internacionalització de la URV, ha recordat Robert Sala, coordinador dels Estudis de Postgrau de l’IPHES.

 

 

technorati tags: Erasmus Mundus , arqueologia , quaternari , evolució humana , recerca , docència , socialització

21 Set, 2009

• Les excavacions a la vall baixa del Francolí ens permeten conèixer el passat més remot del Camp de Tarragona

Cèrvids, cavalls i hipopòtams són algunes de les espècies de grans herbívors trobades aquestes dies al Barranc de la Boella, a les comarques del Baixa Camp i Tarragonès, al Camp de Tarragona. Juntament a aquests animals extingits, han aparegut eines de pedra tallades pels homínids magistralment elaborades. De moment, aquestes són les principals aportacions dels treballs arqueològics que des del passat 4 de setembre es desenvolupen a la Mina i el Forn, dos jaciments que encara no disposen d’una datació aproximada, però que per les evidències documentades tindrien una cronologia d’entre fa ara un milió i 700.000 anys.

Concretament, es duen a terme diferents sondeigs per determinar la  concentració de les restes arqueopaleontològiques i el seu interès patrimonial.  Aquesta feina l’efectuen membres de IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN), que avui han rebut la visita del delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté. Precisament, l’excavació és possible gràcies a aquesta institució, a l’Ajuntament de La Canonja, als propietaris de la finca on es troben la Mina i el Forn,  a la URV i al Consejo Superior de Investigacions Científicas (CSIC).

Restes d'un crani d'hipopòtam descobertes aquests dies - Jordi Mestre / IPHES

“Els jaciments de la Mina i el Forn són només una petita mostra del registre potencial que aflora a l’esmentat barranc”, observa Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i investigador de l'IPHES.. A la Mina, per exemple, hi ha una estrat arqueològic de gra fi que conté diferents nivells amb restes fòssils més antigues de 800.000 anys. “Una d’aquestes capes –puntualitza- conté una acumulació densa de materials arqueopaleontològics, tot i que només hem excavat ben just 6 metres quadrats. Les restes són elements esquelètics d’animals extints i peces de sílex tallades per grups d’humans. Els óssos i les dents identificades suggereixen una elevada diversitat d’espècies fòssils. Entre les més significatives, pel que fa al seu valor patrimonial, grandària i singularitat, hi ha fragments d’un crani i diverses dents d’hipopòtam”.

Josep Vallverdú, responsable de l'excavació, al Barranc de la Boella - Jordi Mestre / IPHES

En el jaciment del Forn, l’equip ha recuperat, en una superfície de 12 metres quadrats,  dues capes amb materials arqueopaleontològics dispersos. “Les restes d’animals trobades –explica Josep Vallverdú-  pertanyen a grans herbívors: cèrvids, cavalls i hipopòtam. En el nivell 2 del mateix jaciment s’han posat al descobert peces disperses de pedra tallades pels grups humans prehistòrics elaborades amb sílex, esquist i quars”. Sobresurt una gran peça d’esquist, “perquè ha estat elaborada excel·lentment”, remarca el mateix investigador.

Xavier Sabaté, davant de la taula, aquest migdia observant algunes restes fòssils trobades a la Boella - Jordi Mestre / IPHES

Tot i que encara  no es disposa d’una datació aproximada per aquests dos nivells explorats del Forn, les evidències documentades apunten a una edat de final del Pleistocè Inferior (780.000 anys) i inici del Pleistocè Mig (700.000 anys).

Els sondeigs del Forn i la Mina en proporcionen una informació molt rica sobre l’ocupació d’ecosistemes fluvials durant diferents períodes cronològics, entre fa ara un milió i 700.000 anys. “És un interval temporal poc conegut de l’evolució biològica i paleogeogràfica a Europa”, matisa Vallverdú . En aquest període “hi ha importants canvis paleoambientals i paleobiològics, com l’arribada de noves espècies i entre elles les poblacions humanes prehistòriques. En aquest indret del Camp de Tarragona sembla doncs que hi ha una documentació molt singular de l’evolució biològica i ambiental d’una segona dispersió d’homínids per l’actual Europa”, indica.

Les ocupacions més velles de la Mina es localitzen en una riera afluent del Francolí, quan aquest transcorria entre Constantí i la Canonja, al peu de les Gavarres, al Camp de Tarragona. “Aquí hem documentat que, en aquest indret, carnívors, carronyaires, homínids i herbívors freqüentaven els afluents del Francolí,  representant un paleoambients similar al registrat en altres jaciments que ens informen sobre els orígens de la humanitat, a l’Àfrica Oriental”, assenyala.

 Eina de pedra tallada amb esquist trobada al jaciment El Forn - Josep Vallverdú / IPHES

La presència humana al Forn també sembla que es localitza en entorns fluvials, atenent al registre estratigràfic, “encara que els llocs que els llocs d’ocupació o habitats són més propis de planes d’inundació, més obertes, i més característiques del tram final de la vall del Francolí, quan aquest riu arribava al mar”, indica Vallverdú. Les restes aquí descobertes se situen entorn a tolls, aiguamolls i petits llacs de la ribera del Francolí, en un delta fluvial on conflueix l’aigua d’altres afluents, possiblement més perennes, que la del període més antic documentat al jaciment de la Mina. “Les restes de pedra tallades de gran format són acumulades vora grans herbívors, la qual cosa ens porta a proposar un altre tipus de jaciment ja documentat a l’escorxador de mamuts excavat l’any 2007”, comenta.

De cara als pròxims anys, l’equip espera localitzar zones de concentració de restes arqueopaleontològiques mitjançant la delimitació d’acumulacions denses. A més, Josep Vallverdú ha afegit: “També hem trobat capes sense material a la Mina correlatives a les registrades al jaciment del Forn. D’aquesta manera, la caracterització de la dispersió de les acumulacions arqueopaleontològiques ens ajudarà a decidir on situar, d’una forma més sistemàtica, excavacions en gran superfície, els propers anys.

L’excavació d’aquestes àrees denses, dispeses i buides de registre arqueopaleontològiques facilitarà el coneixement de la paleoecologia de les poblacions humanes més remotes del Camp de Tarragona, així com la seva evolució biològica i paleogeogràfica.

technorati tags: Camp de Tarragona , Boella , el Forn , la Mina , hipopòtam , cavall , cèrvids , eines de pedra , Francolí

17 Set, 2009

Un petit penjoll prehistòric realitzat amb una dent de carnívor, encara no identificat, és una de les troballes més significatius de la campanya arqueològica desenvolupada aquest estiu a Cova Eirós (Triacastela, Lugo). Aquest ornament presenta una raspadura en la seva superfície, així com una perforació que serviria per travessar algun tipus de material, a manera de cadena, i així poder lluir-lo com a ornament personal. Es calcula que podria tenir una antiguitat d'almenys 17.000 anys.

A la mà s'observa el penjoll descobert - GEPN

Encara que no s'ha donat a conèixer fins ara, aquest descobriment es va produir fa unes setmanes, mentre un equip integrat per membres del Grup d'Estudis per la Prehistòria del Nord-oest (GEPN) (Dte. Història 1) de la Universitat de Santiago de Compostela, en col·laboració d'especialistes de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), així com d'altres centres universitaris, realitzaven una excavació en aquest jaciment.

L'ornament ha aparegut en un nou nivell arqueològic localitzat durant la mateixa campanya. Pertany al Paleolític superior i es troba per sobre d'una altra capa datada en 32.000 anys, pel que la seva edat és més moderna. La importància d'aquest nou nivell és que està situat al nord-oest peninsular, en una zona geogràfica on hi ha absència de dipòsits d'una cronologia compresa entre els 30.000 i els 17.000 anys, de manera que, si es confirma la seva edat amb les noves datacions absolutes que es duran a terme, aquest nivell pot completar el mapa dels assentaments paleolítics d'aquesta àrea aportant dades molt interessants sobre nous períodes.

Excavacions a Cova Eirós, aquest estiu - GEPN

Això és una aportació científica molt important: "ja que hem estat testimonis de l'arribada a Galícia de les primeres poblacions humanes modernes (Homo sapiens), ja que en aquest nivell superior s'han trobat també restes d'eines elaborades amb sílex i cristall de roca, d'acord amb una tecnologia laminar basada en la fabricació de petites làmines", explica Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l'IPHES.

L'any passat, a Triacastela, ja es va posar en relleu la importància de Cova Eirós, ja que és l'únic jaciment del nord-oest peninsular on podem trobar petjades de l'ocupació de neandertals i alhora d'Homo sapiens, la nostra espècie. En aquest sentit, el seu valor s'ha vist reforçat encara més en aquesta campanya, ja que s'ha trobat una gran quantitat de material lític i de restes de fauna, de fa entre 30.000-84.000 anys d'antiguitat, que ajudarà a entendre com era la vida de cadascuna d'aquestes espècies, així com la seva complexitat tecnològica i social, convertint Triacastela en un referent de la península ibèrica.

Cova Eirós és, a més, l'únic jaciment de Paleolític mitjà de Galícia, on, juntament amb eines de quars i quarsita s'han trobat restes dels animals que caçaven i menjaven els neandertals. Això permetrà estudiar més a fons les formes de vida d'aquesta espècie i reconstruir el paisatge i la fauna de fa 80.000 anys.

technorati tags: prehistòria , penjoll , ornament personal , IPHES , Paleolític superior , GEPN , Homo sapiens , neandertals , eines de pedra , fauna , paisatge , Galícia

16 Set, 2009

DOSSIER de premsa – WEB de la mostra – VÍDEO de l’exposició – VÍDEO restitucions Homo antecessor - PODCAST

• Inclou recreacions del paisatge i restitucions del rostre del primer europeu

• També hi ha un espai didàctic i pedagògic per a la canalla

Hipopòtams, rinoceronts gegants, tigres de dents de sabre, elefants, licaons i altres habitants de la sabana, sempre sota l’atenta mirada de carronyaires com les antigues hienes o el primer europeu: l’Homo antecessor, són alguns dels principals protagonistes de l’exposició Europa ara fa un milió d’anys, que del 16 de setembre al 16 de gener, es pot visitar al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (MASV), a Reus.

Vídeo sobre l'exposició realitzat per l'Àrea de Socialització de l'IPHES

Aquesta mostra ens trasllada, de manera didàctica, als orígens de la vida al planeta Terra, ens narra com van configurar-se de forma progressiva els actuals continents i com les diferents variacions climàtiques van determinar l’aparició d’una vegetació i fauna específiques –entre elles l’espècie humana– en diferents localitzacions geogràfiques.

A dalt una escenografia protagonitzada per homínids i un tigre de dents de sabre. A sota diferents explicacions sobre les disciplines que permeten saber com era el passat - F. X. Cabrero / IMMR

Així descobrim la fauna que hi havia a la Península Ibèrica ara fa un milió d’anys, quan imperava un ecosistema similar al de les sabanes humides de l’Àfrica actual, amb animals insòlits i ja extingits. El muntatge expositiu inclou recreacions de paisatges de l’època i grans escenografies.

Com a novetat es presenta també una restitució virtual de l’Homo antecessor, que podeu veure en aquest vídeo elaborat per l'Àrea de Socialització de l'IPHES:

 Per a la canalla s’ha concebut un espai didàctic i pedagògic on poden completar l’esquelet de diferents espècies d’homínids i efectuar mots encreuats sobre l’evolució humana.

L'exposició explica com era l'ecosistema a l'època de l'Homo antecessor - Lluís Batista / IPHES

La mostra Europa fa un milió d’anys ha estat produïda per l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) amb la col•laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT).

L’horari d’obertura al públic, en dies feiners i de dimarts a dissabte, és de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores.

technorati tags: socialització , canvis climàtics , fauna , Europa , restitució paleoambiental , sabana , Àfrica , Reus , evolució humana

11 Set, 2009

• Eudald Carbonell: "el projecte s'ha consolidat i té un especial interès perquè ha fet acadèmia i ha format nous professionals"

• Es desenvolupa en els jaciments El Millar i la Cueva de Santa Ana, a Càceres

• Alhora, té lloc el novè camp de treball dirigit a joves interessats en l'arqueologia

Del 13 al 26 de setembre, l'Equipo de Investigación Primeros Pobladores de Extremadura (EPPEX) porta a terme la desena campanya d'excavacions a Càceres, en aquesta ocasió en els jaciments El Millar i la Cueva de Santa Anna, sota la direcció d'Eudald Carbonell i Antoni Canals, director i investigador de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) respectivament. La campanya coincideix amb el 9 º Camp de Treball "Primers Pobladors", dirigit a joves interessats en formar-se en arqueologia. A més, el diumenge 20 de setembre es realitzaran unes jornades de neteja i adequació de la Cueva del Conejar, també a Càceres.

Pel que fa al balanç d'aquests deu anys d'investigació, docència i socialització del EPPEX, Antoni Canals ha comentat: "hem aconseguit que en aquest temps l'arqueologia que es realitza a Extremadura sobre les primeres poblacions humanes hagi assolit un estatus propi al panorama europeu, ja que el Paleolític extremeny s’ha guanyat un lloc normalitzat, i de qualitat, en aquest àmbit que fins aleshores no havia tingut ".

 Treballs arqueològics a la Cueva de Santa Ana, en una campanya anterior - CIMOV/Cáceres

Eudald Carbonell ha destacat que projecte Primeros Pobladores de Extremadura "s'ha consolidat i té un interès especial perquè està formant professionals a través del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que impartim a Tarragona. Un exemple de l'acadèmia que portem a terme és la recent presentació de la primera tesi doctoral que surt del EPPEX i hi ha quatre més en preparació. Al seu torn s'han impulsat diferents activitats de socialització".

El Millar

Els treballs arqueològics d’aquesta campanya es desenvolupen paral·lelament al jaciment a l'aire lliure d'El Millar i en la Cueva de Santa Ana. El Millar es troba situat a la plana granítica a mig camí entre els aiguamolls de Malpartida de Càceres i el karst Càceres. Aquest jaciment va ser localitzat durant les prospeccions realitzades durant l'any 1999 a la finca del mateix nom.

En un tall realitzat per a l'extracció d'àrids es va observar la presència d'eines antigues realitzades sobre cants de pedra. La seva excavació va començar l'any 2000. Des de llavors s'han realitzat vuit campanyes d'excavació. En l'actualitat s'han excavat uns 50m2.

Excavació al jaciment El Millar, en una imatge d'arxiu - EPPEX

En el jaciment del Millar s'han trobat més de sis mil eines tallades en pedra, principalment en quars de diferents qualitats. La indústria lítica del jaciment El Millar presenta uns patrons assignats al Paleolític Mitjà (500.000-40.000 BP).

Aquest jaciment està íntimament relacionat amb els del karst proper, on es troben la Cova de Santa Anna, la Cova de Maltravieso i la Cova del Conejar. L'articulació del territori i l'ús del mateix per part dels homínids del plistocè, que trobaven a la plana Càceres un lloc recurrent per a la captació de recursos, han creat aquest palimpsest en el qual trobem representat en un petit paquet sedimentari, una gran diversitat tecnològica i cronocultural que abasta gran part del pleistocè mitjà.

La Cueva de Santa Anna

Per la seva banda, la cova de Santa Anna s'obre sobre un petit turó a l'interior del campament militar CIMOV n º 1, a 12 km al sud de la ciutat de Càceres. Els sondejos efectuats a la cavitat han proporcionat les primeres evidències sobre l'evolució tècnica dins del Complex Cacereño. Aquesta singular cavitat conté en els seus nivells eines lítiques en les quals es pot apreciar l'evolució tecnològica dels homínids en els últims 800.000 anys. El jaciment conserva a més un important conjunt paleontològic en què destaquen les restes d'ungulats caçats pels homínids. Santa Anna és un dels pocs jaciments peninsulars en què es conserva indústria lítica axeliana en estratigrafia el que la converteix en un lloc de referència per als estudis d'evolució humana

Camp de Treball

El Camp de Treball "Primers Pobladors d'Extremadura", organitzat dins de la Campanya d'Estiu 2009 per l'Institut de la Joventut d'Extremadura de la Conselleria dels Joves i l'Esport de la Junta d'Extremadura, permet que un total de 25 joves puguin participar en les excavacions portades a terme per EPPEX. D'aquests, 13 són d'Extremadura i 12 d'altres punts de la geografia espanyola, com Galícia, Madrid, el País Basc o Andalusia.

La Campanya d'Excavació compta a més amb la col·laboració directa de la Diputació de Càceres, així com amb el suport de l'Ajuntament de Càceres, l'Ajuntament de Malpartida de Càceres i el Museu de Càceres.

També cal destacar que, com a activitat complementària al Camp de Treball, el diumenge 20 de setembre es realitzaran unes jornades de neteja i adequació de la Cueva del Conejar, promogudes per ARBA (Associació per a la Recuperació dels Boscos Autòctons) amb la col·laboració d'EPPEX.

technorati tags: EPPEX , Extremadura , primeras poblaciones humanas , tecnología , industria lítica , Cueva de Santa Ana , El Conejar , El Millar , campo de trabajo , Erasmus Mundus

9 Set, 2009

La recuperació de vàries restes humanes pertanyents a enterraments del Neolític Final, així com la troballa d’una mandíbula infantil, a més de nombrosa industria lítica, són les principals aportacions del sondeig efectuat aquesta estiu a Valdavara (Becerreá, Lugo)., sota la codirecció de Manuel Vaquero, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i Susana Alonso, col·laboradora de l’IPHES/URV.  Els treballs es van dur a terme durant el juliol, en el marc del projecte de recerca “Ocupacions humanes durant el Pleistocè a la conca del Miño”, desenvolupat conjuntament per la URV i la Universidad Santiago de Compostela

Durant aquest campanya ha continuat l’excavació dels sondeigs iniciats en les dues campanyes anteriors i que tenen com objectiu establir la seqüència cronocultural del jaciment. “En cap dels quatre sondeigs on s’ha treballat s’ha arribat a la roca mare, la qual cosa vol dir que l’any vinent s’haurà de continuar amb aquesta fase preliminar del projecte”, ha puntualitzat Manuel Vaquero.

Aquestes actuacions afecten les dues localitzacions arqueològiques diferenciades des de l’any 2007: Valdavara 1 i Valdavara 2. A l’interior de Valdavara 1 s’ha continuat amb l’excavació del sondeig iniciat l’any 2007 i en el que s’havien documentat nivells corresponents a la Prehistòria Recent (Neolític Final – Calcolític) i al Paleolític Superior final (Magdalenià Inferior-Mig). “Per sota dels nivells magdalenians s’ha documentat aquest any a un nivell estèril força potent, però encara no s’ha arribat al substrat”, apunta Vaquero. A més a més, s’ha començat un segon sondeig més cap a l’interior de la cova, en el qual s’ha excavat el dipòsit de la Prehistòria Recent i s’ha arribat al sostre de la seqüència magdaleniana. És en aquest sondeig on s’han recuperat vàries restes humanes, sobretot de petit tamany, com ara dents i falanges. Aquests fòssils pertanyen  a enterraments del Neolític Final – Calcolític, que ja es coneixien. A més a més, s’han recuperat alguns artefactes entre els quals destaca un fragment de destral polida, que es podrien associar a aquest context funerari. Alhora, “s’han trobat també restes de ceràmica i de fauna, i eines en pedra, evidències de l’ús de la cova com a lloc d’hàbitat”, afegeix Manuel Vaquero.

A la part exterior de Valdavara 1 ha finalitzat l’excavació del nivell Mesolític documentat l’any passat, en el qual té una cronologia al voltant dels 10.000 anys abans del present. “Aquest nivell ha proporcionat una abundant indústria lítica en quars, destacant la troballa de remuntatges que indiquen que les relacions espacials entre els artefactes estan prou ben conservades i que les restes no han patit desplaçaments postdeposicionals importants. Per sota del nivell mesolític s’ha trobat un estrat de blocs que podrien correspondre a un episodi d’esfondrament del sostre de la cova, la cronologia del qual encara es desconeix.

Mandíbula humana trobada a Valdavara aquesta campanya - Manuel Vaquero / IPHES

Finalment, a Valdavara 2 s’ha continuat l’excavació del sondeig iniciat l’any 2007, en el qual s’havien documentat unes inhumacions infantils de l’Edat del Bronze. Enguany ha finalitzat l’excavació d’aquest nivell d’enterraments, trobant-se noves restes humanes, “entre les quals destaca una mandíbula (veure foto) que probablement correspon al mateix individu de 6-7 anys que ja fou identificat l’any 2008”, comenta Manuel Vaquero.

Per sota d’aquest nivell s’ha identificat un altre que de moment només ha proporcionat restes de fauna, entre les qual dominen els carnívors. La cronologia d’aquest nivell paleontològic encara està per determinar, “però hi ha dades que indiquen que es força més antic que els enterraments del Bronze i que probablement correspon al Pleistocè Superior”, assenyala el mateix investigador. En finalitzar la campanya tampoc s’havia arribat a la roca mare.

Manuel Vaquero ha afegit, a més, que els resultats de la campanya del 2009 “indiquen que la potència estratigràfica del jaciment és més important del que s’havia estimat en un principi, la qual cosa fa necessari perllongar un any més la fase inicial de sondeigs prevista en el projecte”.

technorati tags: restes humanes , fòssils , fauna , Valdavara , Galícia , IPHES , Neolític , Edat del Bronze , ceràmica

8 Set, 2009

S'estrena dimecres dia 9 a les 10.05 h parlant de crisi econòmica i d’espècie

“És un luxe haver fitxat a l'Eudald Carbonell perquè revolucionarà el futur analitzant com érem fa milions d'anys enrere”, així s’ha expressat Manuel Fuentes, director i presentador de la nova temporada d’El Matí de Catalunya Ràdio, que ha incorporat al director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social al seu llistat de col·laboradors. En aquest cas, protagonitzarà la secció de ciència “Retorn al futur”, que s’emetrà periòdicament els dimecres després del butlletí informatiu de les 10 h.

En conversa amb Manuel Fuentes, la primera intervenció d’Eudald Carbonell, es podrà escoltar dimecres dia 9 de setembre. El tema a analitzar serà la crisi econòmica i d’espècie.

Aquesta activitat s’emmarca en la línia de l’IPHES de socialitzar la ciència i la tecnologia aplicant el valor científic de l'anàlisi dels processos evolutius de la nostra espècie a la realitat més actual per poder afrontar un futur més humanitzat.

technorati tags: ciència , Catalunya Ràdio , Manuel Fuentes , IPHES , Eudald Carbonell , socialització , humanització , evolució , anàlisi

7 Set, 2009

Els treballs de camp duts a terme a la Cova dels Rossegadors, o Polvorí, al municipi de la Pobla de Benifassà, a la província de Castelló, han posat de relleu un nou abric amb restes de pintures rupestres, que corresponen a fragments de 8 figures de tipus llevantí o naturalista-estilitzat postpaleolític. Aquesta troballa s'emmarca en el projecte de recerca L'Art Rupestre del Parc de la Valltorta-Gasulla i Nord de Castelló, codirigit entre l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i el Museu de la Valltorta.

Es tracta d'un petit panell de pintures localitzat a l'extrem dret d'un abric, obert en roca calcària, situat a uns 50 m de distància i 25 m per sobre de la Cova del Polvorí. Les dimensions del recinte són: 30 m de longitud, 4 m d'alçada, i una plataforma de base d'uns 2 m d'amplada.

El conjunt conté diverses restes de figures amb unes mesures que oscil·len entre 1,5 i 7,3 cm, totes de color vermellós, "destacant entre elles la part superior d'una figura humana de cap arrodonida que transporta alguns estris, així com diversos restes de quadrúpedes indeterminats ", puntualitza Ramon Viñas.

Un detall de les noves pintures descobertes - Albert Rubio

Cal destacar que cap dels investigadors, que amb anterioritat han treballat en el conjunt del Polvorín, havia advertit la presència d'aquest segon conjunt. El descobriment es va produir el dia 17 de juliol d'aquest any quan aquest equip feia unes fotografies del conjunt rupestre del Polvorí des de la vessant oposada. "El fill de la família que viu a les instal·lacions de la Hidroelèctrica del Xúquer (on es troba la Cova del Polvorí), de nom Óscar -comenta Ramon Viñas, investigador de l'IPHES- ja ens havia explicat que el seu avi li havia dit que existien altres pintures rupestres en un abric molt proper, al costat del pantà d'Ulldecona o de la Sènia. Així doncs, ens desplacem fins al marge oposat del torrent per realitzar unes preses fotogràfica de la zona, i advertim la presència d'unes restes de pintura en un abric contigu".

Abric dels Rossegadors on es localitzen les noves pintures - Albert Rubio

L'equip que ha protagonitzat la troballa el formen: Guillermo Morote, director del Museu de la Valltorta i codirector d'aquest projecte juntament amb Ramón Viñas (IPHES), Albert Rubio del Seminari d´Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona; Juan F. Ruíz de la Universitat de Castilla La Mancha, i els alumnes Ruman Banerjee de les Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Vanesa Gómez i Fernando Montero de la Universitat de Castilla La Mancha, a Cuennca, i Ileana Cruz, de l'Escola Nacional d'Antropologia i Història de la ciutat de Mèxic.

El projecte, que es perllongarà fins al 2013, preveu finalitzar aquest any els treballs de camp en les coves del Polvorí o Rossegadors, La Tenalla, Centelles, La Mustela i Cabrera, totes elles localitzades a la província de Castelló.

technorati tags: pintura rupestre , abric , Cova dels Rossegadors , IPHES , Ramon Viñas

4 Set, 2009

La du a terme un equip dirigit per l’IPHES entre el 4 i el 26 de setembre

Un equip integrat per una quinzena de persones participen en la segona campanya d’excavació al Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès) que es realitza entre el 4 i el 26 de setembre. Es preveu continuar treballant en la zona coneguda com la Mina, una capa de més antiguitat que l’explorada fa dos anys en una intervenció d’urgència, durant el sondeig nomenat Centre de Convencions, i on es van localitzar les de defenses de mamut (Mammuthus meridionalis) i un abundant conjunt de peces de sílex i esquist tallades pels homínids. També s’actuarà en la superfície d’excavació de l’àrea coneguda com el Forn.

“La manca de protecció del jaciment de la Boella, que es veu sovint afectat tant per estar en un zona inundable com per l’activitat dels furtius, aconsella obrir pocs metres i aplicar el format sondeig, que permetrà, d’altra banda, disposar d’una mostra sobre la riquesa específica dels nivells fossilífers i afinar el registre estratigràfic”, ha comentat Josep Vallverdú, responsable de l’excavació i investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

A  la Mina els dipòsits tenen una edat mínima de 800.000 anys i es continuarà treballant en el sondeig de l’any passat, on es van localitzar nombroses restés lítiques i faunístiques. Es tracta d’una superfície de 9 metres quadrats vora la llera inundable del Barranc, “que pot ser un arxiu de molta resolució sobre la paleoecologia humana més remota del Camp de Tarragona”, confirma Josep Vallverdú.     

                                    

Excavacions a la Boella en una imatge d'arxiu de quan van aparèixer restes de mamut - IPHES

En el jaciment del Forn es preveu excavar una superfície d’extensió reduïda, uns 4 a 9 metres quadrats. “Es tracta de documentar el registre arqueopaleontològic que es correspon lateralment, a l’altre costat del Barranc, al recuperat en el sondeig del Centre de Convencions, quan en una intervenció d’urgència fa dos anys es van posar al descobert diverses restes de mamut amb una antiguitat superior als 700.000 anys”, assenyala Vallverdú.

De tota manera, el mateix investigador precisa: “L’edat d’aquest dipòsit és encara incerta, tot i que la biostratigrafia assenyala una edat mínima del Pleistocè Mig inicial (sobre els 780.000 anys). El conjunt fòssil es troba en diferents capes ja explorades l’any passat gràcies a un petit sondeig on es va recuperar restes òssies d’hipopòtam i mymonis savini entre altres poques. “Aquesta zona ha estat malmesa per furtius, que han provocat la destrucció de les restes arqueopaleontològiques del jaciment. Es preveu excavar tota la successió estratigràfica”, puntualitza.

La intervenció al Barranc de la Boella compte amb l’ajut de l’Ajuntament de la Canonja. Els treballs de camp són duts a terme gràcies a membres de IPHES, de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, del Museo de Ciencias Naturales de Madrid (MNCN) i voluntaris.  

technorati tags: Boella , mamut , excavacions , sondeig , Plistocè , IPHES

3 Set, 2009

• Vivien en un entorn que els garantia els recursos necessaris per a la seva subsistència
• Es tracta de la primeres tesi doctoral que produeix l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura

El dèficit existent sobre estudis historiogràfics del Plistocè a la regió d'Extremadura en el segle passat i l'auge que ve desenvolupant-se en el segle XXI sobre la investigació en aquestes cronologies, va ser el motiu principal de l'estudi que ara s'ha presentat i que integra, per primera vegada, tot el coneixement referent a la tecnologia de les poblacions prehistòriques que es van desenvolupar pel territori que avui coneixem políticament com a província de Càceres, o centre est peninsular des d'un punt de vista geogràfic.

"Això feia necessari un estudi exhaustiu que ajudés a conèixer les zones que s'han investigat fins al moment, el material arqueològic recuperat i la interpretació d'aquests conjunts, així com l'observació de les absències de registre arqueològic a la resta del territori, indagar en les possibles causes i ajudar a plantejaments futurs de treball", explica Dolores Mejías, autora de la tesi doctoral Tecnocomplexes del Plistocè a la Conca Mitja-Baixa del Tajo. El jaciment Vendimia en la Penillanura del Salor, zona i afluents integrats, codirigida per Antoni Canals i Eudald Carbonell, investigador i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) respectivament. La defensa de la tesi s'ha realitzat el dijous 3 de setembre a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Excavacions al jaciment Vendimia - IPHES

Gràcies a aquesta investigació, "s'ha pogut caracteritzar i contextualitzar tots aquells conjunts lítics que puguin adscriure als modes tècnics del Plistocè i integrats a la conca mitjana-baixa del Tajo (Província de Càceres, Extremadura)", afirma Dolors Mejías. Així s'ha observat l'evolució tecnològica registrada en els diferents modes tècnics (Mode 1, 2, 3 i 4) en els jaciments de la Penillanura, Alagón y Campo Arañuelo. Les restes d'instruments analitzats és de diversos milers, només en el de Vendimia s'han examinat 2.164 peces Aquest jaciment és un referent a nivell historiogràfic, ja que és el primer excavat sistemàticament. "A partir del seu descobriment arrenquen una sèrie d'intervencions en zones properes del que hem anomenat Complejo Cacereño, jaciments a l'aire lliure i en coves, dels quals les diverses actuacions han permès un millor coneixement del Plistocè a la regió", afegeix Dolors Mejías.

Dolores Mejías, dijous 3 de setembre, a l'extrem esquerre de la taula, durant la defensa de la tesi doctoral a la URV - Laura Muñoz / IPHES

L'anàlisi d'aquestes restes d'indústria de pedra s'ha dut a terme aplicant el Sistema Lògic Analític. Tradicionalment la relació entre els artefactes d'un conjunt industrial s'ha enfocat des del punt de vista de la tipologia, en canvi aquest mètode té en compte el procés tècnic de fabricació de cada eina, la seva relació amb el medi i el procés de selecció de la matèria primera.

En aquest sentit, Dolors Mejías ha apuntat: "Fins al moment, els registres lítics es troben en concordança amb les unitats geogràfiques o espacials fisiogràfiques següents: La Penillanura, sistemes càrstics, dipòsits pluvials, unitats del Terciari", constata Dolors Mejías. "A més, els jaciments estudiats (integrats al Complex Cacereño, Vegas del Alagón, Las Villuercas i Campo Arañuelo, fonamentalment), solen ubicar-se en fronteres fisiogràfiques, amb una diversitat que fa de la zona un lloc idoni per a l'explotació d'un ampli espectre de recursos naturals ", ha afegit.

Vista general del jaciment Vendimia - IPHES

Totes aquestes evidències deixen entreveure un ecosistema que permet l'obtenció de cadascun dels recursos necessaris per a les comunitats de caçadors i recol·lectors. Així doncs, "aquests diferents àmbits geomorfològics són ocupats per grups humans al llarg del Plistocè, territoris en què es realitzarien diferents activitats de subsistència i comportament social", afegeix Mejías.

En general, tots ells són zones amb varietat de recursos abiòtics (material lític per als processos de talla) i fluvials, aquests darrers al seu torn atraients de recursos biòtics (fauna i flora), llocs accessibles que faciliten els moviments, la visibilitat del territori i les rutes de trànsit entre els grups d'homínids del Plistocè. Solen donar-se nombrosos exemples de jaciments ubicats en punts estratègics dins el paisatge, connectant diferents unitats geomorfològiques. "Les relacions entre aquestes, la litologia, captació i tipus de suport, així com els modes tècnics evidenciats, queden patents.", manifesta l'autora de la investigació.

Dolores Mejías del Cosso és llicenciada en Geografia i Història, especialitat Prehistòria i Arqueologia, a la Universitat d'Extremadura. Va obtenir el Diploma d'estudis avançats i suficiència investigadora (DEA) en el mateix centre amb el treball "Proposta metodològica per a l'estudi del material arqueològic del jaciment Vendimia de Malpartida de Cáceres". Té a més el Graduat Superior en Arqueologia del Quaternari obtingut a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el bienni 2000-2002, actualment transformat en Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Forma part de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, on es produeix per primera vegada una tesi doctoral, en la línia de coordinar el treball de camp de les excavacions en les quals participa l'IPHES amb la docència.

technorati tags: excavacions , EPPEX , Extremadura , sistemes càrstics , Vendimia , Erasmus Mundus , primeros pobladores , indústria lítica , tesis doctoral

2 Set, 2009

Dossier de premsa català i castellà – Mostra virtual – Vídeo amb resum d’imatges

• L’inici d’aquesta campanya coincideix amb la inauguració el divendres dia 4 d’una mostra sobre aquest jaciment a Caldes de Malavella
• Enguany s’efectuarà un sondeig de fins a 100 metres de profunditat per obtenir mostres del sediment i poder conèixer millor el volcà on està ubicat el Camp dels Ninots
• Visita guiada a la mostra i a l’excavació el 26 de setembre en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni

 

 En grans plafons de la mostra es reconstrueix com era el paisatge de fa 3,5 milions d'anys - Lluís Batista / IPHES

A les portes de la inauguració divendres dia 4 de setembre, a les 19 hores, al local social El Casino, a Caldes de Malavella, de l’exposició Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, dijous dia 3 l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) enceta una nova campanya d’excavació en aquest jaciment amb l’objectiu de trobar més fòssils d’aquella època.

Per aquest motiu, la intervenció arqueològica se centrarà en la cala on l’any passat va aparèixer un esquelet complert de tapir, juntament amb restes de tortugues, granotes, peixos, troncs, fulles, etc. A més, s’efectuarà un sondeig, que arribarà fins a una profunditat de 100 metres, en el volcà on es troba integrat el Camp dels Ninots per tal d’agafar diferents mostres de sediments i saber fins a quina cronologia es remunta aquest jaciment.

Imatge d'arxiu de l'excavació de l'any passat que, entre d'altres restes, va posar al descobert aquest tapir de fa 3,5 milions d'anys - Gerard Campeny /IPHES

Els objectius de la campanya consisteixen, bàsicament, en continuar l’excavació en la cala on va aparèixer el 2008 un esquelet complet de tapir, juntament amb restes de tortugues, granotes, peixos, troncs, fulles, etc. “Realment, la campanya de l’any passat va ser la més extraordinària i productiva que s´ha realitzat fins ara en el jaciment i, per tant, aquest any volem continuar excavant a la mateixa zona”, han subratllat Gerard Campeny i Bruno Gómez, dos dels codirectors de l’excavació juntament amb Robert Sala, aquest últim coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES.

Durant l’excavació, aquest any es realitzarà, per primera vegada, una perforació mecànica per rotació que ha de permetre conèixer els nivells més profunds del volcà del Camp dels Ninots i obtenir mostres del sediment per efectuar posteriorment diferents analítiques que permetran principalment la restitució paleoambiental de l’indret, entre altres coses: “L’objectiu d’aquests treballs és poder conèixer la formació del volcà del Camp dels Ninots, juntament amb l’evolució del clima i el paisatge de fa 3,5 milions d’anys”, han indicat els codirectors de l’excavació.

Per dur a terme aquesta activitat es desplaçaran fins a Caldes de Malavella personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitad de Burgos, del Instituto Geológico y Minero de España i de l’IPHES, per tal d’aplicar sistemes de coneixement de la litoestratigrafia, el paleomagnetisme, els pol·lens i empremtes vegetals, entre d’altres.

Video amb imatges d'arxiu sobre la mostra que ara es pot veure a Caldes de Malavella - Àrea de Socialització de l'IPHES

L’excavació es durà a terme entre els dies 3 i 30 de setembre i hi intervindrà un equip d’una 15 de persones entre membres de l’IPHES i especialistes i alumnat de França, Geòrgia, Itàlia i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,  doncs en aquest centre d’imparteix el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

Pel que fa a l’exposició Ara fa 3,5 milions d’anys, el Camp dels Ninots, aquest està produïda per l’Ajuntament de Caldes de Malavella i l´IPHES; Bruno Gómez i Gerard Campeny en són els comissaris. Restarà oberta en el local El Casino, al carrer de  Jacint Verdaguer, núm. 9,  entre els dies 4 de setembre i 12 d’octubre de 2009 (ambdós inclosos).

La mostra permet, de manera didàctica i atractiva, saber com era el paisatge d’aquells anys, gràcies a la informació que ha proporcionat l’estudi transdisciplinar dels fòssils obtinguts en aquest jaciment gironí.

“La gran quantitat de  fòssils recuperats fan d’aquest jaciment un indret indispensable per conèixer els darrers 3,5 milions d’anys de la nostra història”, subratllen Gerard Campeny i Bruno Gómez.  Així es constata en una sèrie de plafons on es fa una aproximació de com era el clima, el paisatge i els animals que vivien a l’entorn del Camp dels Ninots fa uns 3,5 milions d'anys, amb les dades fins ara obtingudes durant les set anteriors campanyes d’excavació, la primera de les quals es va dur a terme el 2003.  La intervenció arqueològica es realitza en el cràter de l’antic volcà d’aquest indret on fa milions d’anys s’hi formà un llac d’aigües termals, configurant així, un entorn ric en flora i fauna.

A més, a l’exposició -com es veu a la imatge- s’exhibeixen dibuixos a escala real dels animals reconstruïts i es pot gaudir de 4 reproduccions amb la mida real de quatre dels cinc esquelets animals localitzats: un tapir sencer, dos bous -un de sencer i l'altre, de mig cos-, i un rinoceront, que s’han recreat tenint en compte els mateixos fòssils que han aparegut a les excavacions del Camp dels Ninots.

La mostra es complementa amb diferents vídeos que reconstrueixin els animals en 3D, dos clips que donen a conèixer, per una banda, en què consisteix la metodologia d'una excavació i, de l’altre, com es fa el motlle d’un esquelet d’animal quan es troba durant una campanya. També es projecta un documental de 25 minuts de durada, filmat el 2006, durant els treballs que van revelar les restes d’un rinoceront i d’un bòvid.

Com a activitat complementària, el 26 de setembre, a les 12, hi haurà una visita guiada a l’exposició i als treballs d’excavació del Camp dels Ninots en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni.

HORARI EXPOSICIÓ

Dijous i divendres, de 17 a 20 h

Dissabtes, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h

Diumenges i festius, d’11 a 14 h

technorati tags: excavació , Camp dels Ninots , exposició , socialització , sondeig , restitució paleoambiental , clima , paisatge , macromafauna , mamífers , Caldes de Malavella