El bloc de les activitats de l'IPHES

3 Set, 2009

• Vivien en un entorn que els garantia els recursos necessaris per a la seva subsistència
• Es tracta de la primeres tesi doctoral que produeix l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura

El dèficit existent sobre estudis historiogràfics del Plistocè a la regió d'Extremadura en el segle passat i l'auge que ve desenvolupant-se en el segle XXI sobre la investigació en aquestes cronologies, va ser el motiu principal de l'estudi que ara s'ha presentat i que integra, per primera vegada, tot el coneixement referent a la tecnologia de les poblacions prehistòriques que es van desenvolupar pel territori que avui coneixem políticament com a província de Càceres, o centre est peninsular des d'un punt de vista geogràfic.

"Això feia necessari un estudi exhaustiu que ajudés a conèixer les zones que s'han investigat fins al moment, el material arqueològic recuperat i la interpretació d'aquests conjunts, així com l'observació de les absències de registre arqueològic a la resta del territori, indagar en les possibles causes i ajudar a plantejaments futurs de treball", explica Dolores Mejías, autora de la tesi doctoral Tecnocomplexes del Plistocè a la Conca Mitja-Baixa del Tajo. El jaciment Vendimia en la Penillanura del Salor, zona i afluents integrats, codirigida per Antoni Canals i Eudald Carbonell, investigador i director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) respectivament. La defensa de la tesi s'ha realitzat el dijous 3 de setembre a la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Excavacions al jaciment Vendimia - IPHES

Gràcies a aquesta investigació, "s'ha pogut caracteritzar i contextualitzar tots aquells conjunts lítics que puguin adscriure als modes tècnics del Plistocè i integrats a la conca mitjana-baixa del Tajo (Província de Càceres, Extremadura)", afirma Dolors Mejías. Així s'ha observat l'evolució tecnològica registrada en els diferents modes tècnics (Mode 1, 2, 3 i 4) en els jaciments de la Penillanura, Alagón y Campo Arañuelo. Les restes d'instruments analitzats és de diversos milers, només en el de Vendimia s'han examinat 2.164 peces Aquest jaciment és un referent a nivell historiogràfic, ja que és el primer excavat sistemàticament. "A partir del seu descobriment arrenquen una sèrie d'intervencions en zones properes del que hem anomenat Complejo Cacereño, jaciments a l'aire lliure i en coves, dels quals les diverses actuacions han permès un millor coneixement del Plistocè a la regió", afegeix Dolors Mejías.

Dolores Mejías, dijous 3 de setembre, a l'extrem esquerre de la taula, durant la defensa de la tesi doctoral a la URV - Laura Muñoz / IPHES

L'anàlisi d'aquestes restes d'indústria de pedra s'ha dut a terme aplicant el Sistema Lògic Analític. Tradicionalment la relació entre els artefactes d'un conjunt industrial s'ha enfocat des del punt de vista de la tipologia, en canvi aquest mètode té en compte el procés tècnic de fabricació de cada eina, la seva relació amb el medi i el procés de selecció de la matèria primera.

En aquest sentit, Dolors Mejías ha apuntat: "Fins al moment, els registres lítics es troben en concordança amb les unitats geogràfiques o espacials fisiogràfiques següents: La Penillanura, sistemes càrstics, dipòsits pluvials, unitats del Terciari", constata Dolors Mejías. "A més, els jaciments estudiats (integrats al Complex Cacereño, Vegas del Alagón, Las Villuercas i Campo Arañuelo, fonamentalment), solen ubicar-se en fronteres fisiogràfiques, amb una diversitat que fa de la zona un lloc idoni per a l'explotació d'un ampli espectre de recursos naturals ", ha afegit.

Vista general del jaciment Vendimia - IPHES

Totes aquestes evidències deixen entreveure un ecosistema que permet l'obtenció de cadascun dels recursos necessaris per a les comunitats de caçadors i recol·lectors. Així doncs, "aquests diferents àmbits geomorfològics són ocupats per grups humans al llarg del Plistocè, territoris en què es realitzarien diferents activitats de subsistència i comportament social", afegeix Mejías.

En general, tots ells són zones amb varietat de recursos abiòtics (material lític per als processos de talla) i fluvials, aquests darrers al seu torn atraients de recursos biòtics (fauna i flora), llocs accessibles que faciliten els moviments, la visibilitat del territori i les rutes de trànsit entre els grups d'homínids del Plistocè. Solen donar-se nombrosos exemples de jaciments ubicats en punts estratègics dins el paisatge, connectant diferents unitats geomorfològiques. "Les relacions entre aquestes, la litologia, captació i tipus de suport, així com els modes tècnics evidenciats, queden patents.", manifesta l'autora de la investigació.

Dolores Mejías del Cosso és llicenciada en Geografia i Història, especialitat Prehistòria i Arqueologia, a la Universitat d'Extremadura. Va obtenir el Diploma d'estudis avançats i suficiència investigadora (DEA) en el mateix centre amb el treball "Proposta metodològica per a l'estudi del material arqueològic del jaciment Vendimia de Malpartida de Cáceres". Té a més el Graduat Superior en Arqueologia del Quaternari obtingut a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el bienni 2000-2002, actualment transformat en Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Forma part de l'Equipo Primeros Pobladores de Extremadura, on es produeix per primera vegada una tesi doctoral, en la línia de coordinar el treball de camp de les excavacions en les quals participa l'IPHES amb la docència.

technorati tags: excavacions , EPPEX , Extremadura , sistemes càrstics , Vendimia , Erasmus Mundus , primeros pobladores , indústria lítica , tesis doctoral