El bloc de les activitats de l'IPHES

30 Gen, 2009

Programa

El col·loqui està coorganitzat entre la Jawaharlal Nehru University i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

“Socialització i diversitat humana” és el títol de la conferència que va pronunciar Eudald Carbonell, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) dijous dia 29 de gener, a Nova Delhi (la Índia).

Amb aquesta xerrada es va encetar el Col·loqui Internacional sobre Multiculturalisme: el cas d’Espanya i l’Índia, que  coorganizat per la Jawaharlal Nehru University (JNU) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), en el marc del conveni que mantenen ambdues institucions, es desenvolupa a Nova Delhi del 29 al 31 de gener a la universitat de la Índia. En el mateix col.loqui hi prenen part altres professors de la URV com Maria Bargalló, Antoni Salcedo, Joan Prat, Joan Maria Thomàs, José Carlos Suárez i Cynthia Wyatt.

La creació d'eines és un dels trets dels humans

Eudald Carbonell va tractar aspectes relacionats amb l’evolució humana com l’emergència de l’intel.ligència operativa, la creació d’eines per part dels primers homínids, el desenvolupament del cervell, els processos de socialització i resocialització cada vegada que s’adquireix una nova tecnologia, les xarxes socials i la comunicació , les primeres dispersions humanes i qui les van protagonitzar, així com la variabilitat biològica i cultural que s’ha constatat amb les diferents espècies, així com la situació actual de la única que queda al planeta: l’Homo sapiens. Per a aquesta última, entre els reptes, Carbonell insisteix en la necessitat d’integrar la diversitat, socialitzar la ciència i la tecnologia, tenir consciència d’espècie i insta a l’evolució responsable i el progrés conscient.

En el mateix col·loqui s'aborden altres aspectes com els conceptes d’identitat, els indígenes, la migració, el multilingüisme, i el que uneix la cultura índia i l’espanyola.

technorati tags: socialització , diversitat , evolució humana , la Índia , tecnologia , ciència , identitat

25 Gen, 2009

La capacidat de previsió, una organització social més complexa i millors estratègies en són la clau de l'èxit

“Hi ha llocs en què tots plegats hi anaven més tips i d’altres en què competien més pels recursos, però, en tot cas, els homínids sempre s’imposen als grans carnívors. La capacitat de previsió, una organització més complexa i millors estratègies, sense perdre de vista el domini de la tecnologia, en són la clau de l’èxit”. Així s’expressa Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), codiretor, juntament amb Enrique Baquedano (director del Museu Arqueològico Regional de la Comunidad de Madrid) del I Congreso sobre Cubiles de Hienes y Otros Grandes Carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica, que del 21 al 24 de gener s’ha celebrat a Alcalá de Henares (Madrid).

Una de les sessions d'aquesta reunió científica. El primer per l'esquerra és Jordi Rosell - Crèdit: Mario Torquemada / MAR

L’objectiu d’aquesta reunió científica era esbrinar si realment en temps prehistòrics hi havia lluita entre homínids, hienes i altres grans carnívors per ocupar un espai determinat i gaudir dels recursos que aquest els hi oferia. Jordi Rosell ha indicat: “les aportacions científiques sobre aquesta qüestió durant el congrés han demostrat que el comportament dels homínids abans de l’aparició en escena de l’Homo sapiens era molt més complexa i variada del que ens pensàvem, però, en qualsevol cas, sempre són els homínids els qui s’imposen als gran carnívors”, remarca Jordi Rosell.

 Imatge de grup dels participants al congrés - Crèdit: IPHES

Això s’explica, segons el mateix investigador de l’IPHES, perquè els homínids “sempre són els primers en arribar al lloc dels recursos, cosa que nosaltres sabem gràcies a l’estudi de les restes òssies que observem en els jaciments on excavem. També ens dóna també molta informació sobre les paleodietes”.

Les principals disciplines implicades en aquesta investigació són la zooarqueologia (la relació dels homínids amb la fauna del passat)  i la tafonomia (els processos que intervenen en la formació d’un jaciment), però n’hi ha moltes més, com sedimentologia, els elements traça i la paleontologia, entre d’altres, tal com ha quedat evidenciat en el caràcter multidisciplinar del congrés que va finalitzar dissabte 24 a la nit.

Enrique Baquedano, un dels codirectors del congrés, sosté el pòster d'aquesta reunió científica - Crèdit: MarioTorquemada / MAR

“En aquest sentit –puntualitza Jordi Rosell- una altra qüestió important ha estat veure com es complementen les diferents disciplines , i posar en comú una metodologia per analitzar aquests problemes”.

Alhora, el I Congreso sobre Cubiles de Hienes y Otros Grandes Carnívoros en los yacimientos arqueológicos de la Península Ibérica ha servit per “comprovar l’alt nivell i la diversitat d’estudis que s’efectuen –assenyala Jordi Rosell- i reunir per primer cop cinc generacions que treballen aquest tema: els més veterans  com Emiliano Aguirre i  Jesús Altuna, dels anys seixanta i setanta;  el grup de l’època d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES i; els doctorats als anys noranta com Carlos Díez (Universitat de Burgos); els qui van presentar la tesis als inicis del 2000, com el mateix Jordi Rosell, i els qui hores d’ara viuen la fase predoctoral.

D’altra banda, Jordi Rosell ha remarcat que “aquest congrés ha evidenciat la necessitat d’aplicar sistemàticament totes aquestes disciplines en l’estudi dels diferents jaciments, cosa que no empre es fa, i alhora s’ha posat de manifest l’alt nivell científic dels especialistes en totes aquestes problemàtiques referides, ja que són referència mundial en aquest àmbit d’estudi i tenen una gran activitat”.

technorati tags: hienes , grans carnívors , IPHES , competència , recursos , previsió , organització social , complexitat

21 Gen, 2009

Programa

Alcalà de Henares reuneix més d'un centenar d'investigadors en un congrés internacional coorganitzat per l'IPHES

Un dels temes que en la Prehistòria antiga més literatura científica ha generat és tot allò referent a l’acció dels grans carnívors, principalment les hienes. Saber quin era el comportament d’aquests grans carnívors, els seus hàbits cavernaris, la seva evolució, el paper que desenvolupament en el medi, les extincions o la seva relació amb els grups humans són alguns dels aspectes més tractats, però, encara queden grans interrogants, per exemple, si alguns d’ells van desaparèixer per un canvi climàtic o en competència amb els homínids pel mateix espai i pels mateixos recursos.

Excavacions a Moià, on treballen mmebres de l'IPHES

A la Península ibèrica existeixen un bon nombre de jaciments on la presència de hienes i d’altres carnívors és molt abundant. En els darrers anys hi ha hagut troballes molt interessants que ara són objecte de debat entre el centenar d’experts que  del 21 al 24 de gener assisteixen al I Congrés de Hienes i Altres Gran Carnívors en Jaciments Arqueològics de la Península Ibèrica, que es realitza al Museu Regional de Madrid, a Alcalá de Henares, coorganitzat per Enrique Baquedano, director de l’esmentat museu, i Jordi Rosell, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

Jordi Rosell, membre de l'IPHES i coorganitzador del congrés - Crèdit: Jordi Mestre / IPHES

Aquest institut hi té una participació molt activa amb 26 membres que donaran a conèixer les darreres investigacions en base a les restes localitzades a jaciments com Atapuerca (Gran Dolina i Galeria, a Burgos), Maltravieso (Cáceres), Tossal de la Font (Castelló), Cova de Toixoneras (Moià – Barcelona), Bolomor (València), Cova 120 (Girona).

Sobre els grans carnívors trobats en aquests indrets presenten pòsters i/o comunicacions part del personal investigador de l’IPHES i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: Juan Ignacio Morales, Marina Mosquera, Dan Cabanes, Rosa Huguet, Antoni Canals, Jordi Rosell, Eudald Carbonell, Ruth Blasco, Isabel Expósito, Hugo Blain, Lucía López-Polín, Florent Rivals, Carlos Lorenzo, Juan Manuel López, Cristina Fernández, Palmira Saladié, Antonio Rodríguez, Jordi Agustí, Bienvenido Martínez, Artur Cebrià, Andreu Ollé, Josep Vallverdú, Isabel Cáceres, Montse Esteban, Paola García i Josep Maria Vergès.

technorati tags: hienes , carnívors , Plistocè , Atapuerca , Eudald Carbonell , homínids , canvi climàtic , medi

20 Gen, 2009

L'estudi s'ha complementat amb experiments al Zoo de Barcelona i a Prades

Omnívor és com es designa a aquells éssers que es nodreixen de tot tipus d’aliments, és a dir, tant d’origen animal com vegetal. Això constitueix una avantatge evolutiva, perquè és més fàcil sobreviure en qualsevol entorn, cosa que no succeeix entre els qui tenen una dieta molt especialitzada, doncs quan hi ha escassetat del seu menjar corren el perill d’extingir-se.  A més dels humans, el porc i l’ós són els qui tenen una dieta omnívora. Per tant, quan es troben en els jaciments restes d’ossos de fauna mossegats cal identificar bé qui les ha produïdes per saber, per exemple, quin tipus d’aprofitament dels animals han fet els humans.

Palmira Saladie, aquest migdia durant l'acte de defensa de la seva tesi doctoral, a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona - Foto: Jordi Mestre / IPHES

Aquest ha estat l’objectiu principal de la tesi doctoral titulada Mossegades d’omnívors. Aproximació experimental i aplicació zooarqueològica a la Sierra de Atapuerca, que Palmira Saladié, membre de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) ha defensat dimarts 20 de gener a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El treball l’ha efectuat sota la codirecció d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i Juan Carlos Díez ((I+D+i/Universidad de Burgos,  professor titular i membre del EIA).

Codirectors, membres del tribunal i l'autora de la tesi simulen gest de mossegades un cop acabat l'acte - Jordi Mestre / IPHES

Els jaciments investigats, tots ells ubicats a Atapuerca, han estat els nivells TD5 i TD6 de Gran Dolina, ambdós del Plistocè inferior i amb una antiguitat superior als 800.000 anys, MIR21 (uns 7.000 anys abans d’ara) i MIR4 (d’uns 4.000 anys) de la Cueva de El Mirador. Cal especificar que dels quatre, n’hi ha dos on estudis anteriors havien avalat la pràctica del canibalisme, cas de TD6 on es va identificar una nova espècie: l’Homo antecessor; “d’aquesta manera ampliàvem el registre i podíem esbrinar altres comportaments”, assegura Palmira Saladié, “per l’interès que té l’estudi del canibalisme d’aquesta antiguitat, ja que no està gens documentat”.

Els óssos menjaven cérvols i cavalls

“A TD5 –explica Palmira Saladié- s’ha pogut determinar que els óssos han actuat sobre restes de cérvols i de cavalls i d’aquesta manera hem documentat, per primer cop, que en la seva dieta incloïen aquests dos animals, cosa que no se sabia”.

El jaciment de Gran Dolina (Atapuerca), un dels que ha estudiat Palmira Saladié pel seu interès pel canibalisme 

L’autora de la tesi puntualitza que durant el segle XX s’han estudiat molt bé les marques efectuades amb elements culturals que es constaten en els fòssils, per exemple, les marques de tall que els homínids ha realitzat amb eines de pedra, en canvi, no està gens estudiat altres modificacions detectades en els ossos, com és el cas de les mossegades. “L’objectiu ha estat, per tant, crear un marc metodològic que ens permeti reconèixer aquests tipus de senyals en els conjunts arqueològics. Els humans i els carnívors presenten característiques dentals diferents però, en canvi, comparteixen característiques dentals amb altres omnívors com el porc i l’ós. Així es va considerar que aquests tres grups podien deixar senyals específiques i reconeixibles als ossos”.

El Mirador, un dels jaciments on han sortit moltes de les restes de fauna analitzades per Palmira Saladie

Per poder contrastar aquesta hipòtesi, a més d’estudiar minuciosament les 7.000 restes esmentades, “s’ha experimentat –declara Palmira Saladié- amb animals en llibertat, amb senglars a Prades, i amb ximpanzés al Zoo de Barcelona. A més, també he treballat amb humans. En el primer cas els hi llençava ossos d’altres animals i després veia quin tipus de mossegades havien deixat. En el cas dels humans, amb el mateix objectiu, diferenciava entre ossos crus i cuinats. Les dades obtingudes amb aquests treballs les comparava amb les mossegades dels fòssils d’Atapuerca i així podia identificar amb més seguretat qui les havia produïdes”.

technorati tags: mossegades , fauna , Atapuerca , Homo antecessor , porc , ós , Cueva del Mirador , Grandolina , Eudald Carbonell , canibalisme

19 Gen, 2009

L'acte es fa dimarts dia 20 de febrer a les 19.30 h al Museu Arqueològic de Tarragona

El Clan de l’Ós de les Cavernes, de Jean M. Auel, és una obra publicada per primer cop el 1980 que ha assolit un gran èxit de públic. Rigorosament documentada, aquesta novel·la reflecteix sentiments i conflictes socials en el marc de les societats prehistòriques de fa uns 25.000 – 35.000 anys.

Eudald Carbonell, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, en fa ara una presentació d’aquest llibre dins de les activitats complementàries de l’exposició Les dones en la Prehistòria, que aquests dies es pot veure al Museu Arqueològic de Tarragona.

Portada del llibre en la seva edició en català

L’acte es dimarts 20 de gener, a les 19.30 hores, al mateix museu, entitat organitzadora d’aquesta iniciativa juntament amb el Club de Lectura de las Biblioteca Pública de Tarragona.

Sobre l’autora

Jean M. Auel es va consagrar com una magnífica narradora amb El Clan de l’Ós de les Cavernes, la primera d’una sèrie anomenada “Els fills de la Terra”. En aquestes publicacions, l’autora reconstrueix fil per randa, a partir de les vivències del personatge Ayla, les formes de comportament d’una humanitat primitiva i les particularitats d’una geografia encara en formació corresponent a l’Europa Central.

technorati tags: prehistòria , Homo sapiens , Europa central , els fills de la Terra , humanitat , geografia

15 Gen, 2009

 El director de l'IPHES s'adreçarà a elles divendres dia 16 de gener amb dos intèrprets de la llengua de signes

“Coneixem Atapuerca des de sempre i hem anat moltes vegades a visitar els jaciments, però ara volíem saber més a fons quin tipus d’investigació es realitza sobre els fòssils que allí s’han descobert i vam pensar que una manera d’aprofundir-hi era amb una conferència”, explica Germán de Miguel, president de l’Asociación de Personas Sordas Fray Pedro Ponce de León, de Burgos.

La xerrada la farà el director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, divendres 16 de gener, a les 19.30 h, a la seu de l’esmentada entitat, ubicada al carrer de Federico Olmeda, n. 9, davant dels nous jutjats de Burgos.

Restes d'Homo antecessor, una nova espècie descoberta en aquests 30 anys d'excavació a Atapuerca - Crèdit: IPHES

La intervenció d’Eudald Carbonell comptarà amb la participació de dos intèrprets que traduiran les paraules d’aquest científic a la llengua dels signes. “D’aquesta manera –manifesta Germán de Miguel- volem apropar el coneixements de les darreres troballes d’Atapuerca a totes les persones sordes de la província de Burgos, perquè ens consta que tenen molt d’interès sobre aquest tema i vindran des de diverses localitats”. Tot i així, la conferència està oberta al públic en general.

La xerrada porta per títol “El primer europeu: la mandíbula de Sima de Elefante. 30 anys d’investigació a Atapuerca”. Eudald Carbonell es referirà a les qüestions encara pendents de resoldre sobre les primeres dispersions humanes i com i quan aquestes van arribar al continent europeu. En aquest debat, el director de l’IPHES explicarà quines respostes es poden donar basant-se amb les troballes que s’han trobat a Atapuerca al llarg de 30 anys de recerca.

technorati tags: sords , Atapuerca , jaciments , intèrprets , llengua de signes , Eudald Carbonell , recerca

15 Gen, 2009

Fins al dia 18 de gener encara es pot visitar a la Plaça de la Llibertat

L’exposició itinerant Neolític. De nòmades a sedentaris explica, que de forma didàctica i amena mostra un període fonamental en l'evolució cultural de la nostra espècie: el neolític, es podrà veure a la Plaça de la Llibertat de Reus fins al 18 de gener. Aquesta iniciativa, promoguda per “la Caixa”, ha estat comissariada per Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i assessorada per Eudald Carbonell, director del mateix centre de recerca.

En aquest període, anomenat així per l'aparició d'una nova tècnica en l'elaboració d'instruments lítics, la nostra espècie assoleix avanços imprescindibles en tots els camps. Del mode de vida caçador-recol·lector en grups de pocs individus, es passa a la formació de poblats estables agrícoles i ramaders i, una mica més tard, a la creació de veritables ciutats i a la invenció de les primeres escriptures.

Geogràficament, els processos de desenvolupament del neolític es van produir a llocs diferents i molt distants (l'Índia, la Xina, l'Àfrica i Amèrica), encara que els més antics estan documentats a l'Orient Mitjà.

Una altra de les característiques del neolític és l'inici de la vida sedentària - Crèdit: Lluís Batista

A les regions de l'Orient Mitjà en les quals es coneix bé un procés autònom cap a la producció artificial d'aliments, la seqüència cultural comença amb un complex de l'epipaleolític o mesolític, que en unes zones passarà al neolític preceràmic amb dues fases (agricultors i més endavant també pastors que encara no coneixen la terrisseria), després al neolític ceràmic, per iniciar finalment el calcolític (amb grans ciutats i escriptura).

L'exposició s'estructura en cinc àmbits, el primer dels quals actua a tall d'introducció. Els quatre restants mostraran els orígens dels mitjans de producció d'aliments (agricultura i ramaderia), l'avenç tecnològic lligat a aquests mitjans (ceràmica) i l'inici de la història (escriptura). 

DADES PRÀCTIQUES

Horari

De dimarts a divendres de 12'30 a 14 hores i de 18 a 21 hores. Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 hores i de 17 a 21 hores. Dilluns no festiu tancat. Els dies 25, 26 de desembre de 2008 i 1 de gener de 2009, tancat.

Visites Escolars

Activitat gratuïta

Fins  al 18/01/2009

Lloc: PLAÇA DE LA LLIBERTAT

Adreça: Plaça de la Llibertat, s/n

Localitat: REUS (TARRAGONA)

Tipus de públic: Públic General

 

technorati tags: neolític , exposició , socialització , ceràmica , revolució tecnològica , tècncia , nòmades , sedentaris

12 Gen, 2009

Membres de l’IPHES també analitzen amb investigadors francesos indústria lítica trobada  a França coetània a les restes de la Sima del Elefante d’1 milió d’anys

Eudald Carbonell i Robert Sala, director i coordinador dels estudis de postgrau, respectivament, de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), impartiran una conferència cadascun d’ells dimecres dia 14 de gener, a la seu del Museu de l’Home de Paris. Aquestes xerrades formen part d’una sèrie programada amb motiu de la inauguració, el mateix dia, a les 18.30 h, de l’exposició Atapuerca, a la recerca de les petjades dels primers europeus, organitzada per la Junta de Castilla y León.

Sima del Elefante - Foto: IPHES

El director de l’IPHES intervindrà a les 14.15 h i pronunciarà la conferència El primer europeu i la mandíbula de la Sima del Elefante: 30 anys de recerca a Atapuerca. Eudald Carbonell tractarà les qüestions encara pendents de resoldre sobre les primeres ocupacions humanes al continent europeu, incidint especialment en la informació que sobre aquest tema aporten els fòssils trobats a Atapuerca (Burgos) i, més concretament a la Sima del Elefante, on s’han posat al descobert restes humanes d’1,2 milions d’anys.

Eudald Carbonell, als jaciments d'Atapuerca (Burgos) - Foto: Jordi Mestre / IPHES

Per la seva part, Robert Sala parlarà de Les microtraces d’utilització de les eines lítiques d’Atapuerca. Es referirà sobretot a la indústria lítica apareguda als jaciments de Gran Dolina, on es va poder documentar una nova espècie, l’Homo antecessor (de 800.000 anys abans d’ara), i a Galeria, on va viure l’espècie Homo heilderbergensis, fa uns 300.000 anys.

Finalment, també signa una comunicació, amb altres membres de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca, Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES. Porta per títol Les restes humanes de la Sima de los Huesos i la presentarà Juan Luis Arsuaga, codirector del Projecte Atapuerca juntament amb José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell.

D’altra banda, juntament amb Robert Sala, aquests dies es troben ja a Paris Xosé-Pedro Rodríguez, investigador de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Arturo de Lombera, que va cursar en aquest centre el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Social. Tots tres, formant equip amb investigadors de l’Institut de Paleolontologia Humana (IPH) de Paris analitzen material lític descobert al jaciment de Pont de Lavaud, a França, on s’han trobat instruments de pedra de fa sobre 1, 1 milions d’anys, és a dir, que és coetani a la Sima del Elefante d’Atapuerca. “D’aquesta manera podem avaluar la tecnologia existent ens diferents punts d’Europa fa sobre un milió d’anys, moment en què es produeixen les primeres ocupacions humanes”, remarca Robert Sala.

technorati tags: Eudald Carbonell , Robert Sala , Atapuerca , indústria lítica , Homo antecessor , Sima del Elefante , Paris , conferències , exposicions

9 Gen, 2009

L’escorxador de mamuts guarda relació amb sistemes d’aprovisionament de l’Àfrica més remota

El registre arqueològic integrat per mamuts descobert a la Boella ha esdevingut la prova més consistent per determinar la cronologia d’aquest jaciment que se situaria en més de 800.000 anys. Aquesta és la principal conclusió a la qual ha arribat la trentena d’experts que durant tres dies han participat a la reunió científica Workshop 2009 INQUA-IPHES que del 7 al 9 de gener s’ha celebrat a La Canonja.

Josep Vallverdú, una dels coordinadors del workshop i director de les excavacions, ha manifestat: “Efectivament, tenim una sèrie d’evidències molt robustes i consistents per a precisar la cronologia de la Boella. Una de les dades cronològiques més precises són les restes de mamut, de l’espècie Mammuthus meridionalis, que té una antiguitat molt propera als 800.000 anys”.

Foto de grup dels participants al workshop 2009 INQUA-IPHES - Jordi Mestre / IPHES

El mateix investigador ha precisat que aquest moment “és molt rellevant en l’evolució humana i en la història natural recent de la Terra. Hi ha canvis ambientals i culturals prominents. Pel que fa al primer aspecte, s’instal·la una ciclicitat glacial interglacial amb períodes de 100.000 anys i es produeix un augment de l’aridesa que avança cap els biomes temperats”.

Vallverdú ha afegit que aquest nou escenari ecològic del 800.000 anys ”possiblement recull una sincronia en el medi natural, i concretament en evolució humana, perquè sembla que es produeixen canvis en el poblament i les estratègies de subsistència. Possiblement també cal esmentar la generalització dels campaments bases”.

En aquest sentit, l’escorxador de mamuts de la Boella “té relació –assenyala- amb modes d’aprovisionament observats anteriorment en l’arqueologia prehistòrica d’Àfrica més remota, però en el continent Euroasiàtic l’escassa documentació existent limita la construcció de teories més fermes sobre el comportament dels nostres ancestres”.

Per aquest motiu, “la Boella, junt a altres jaciments com TD6 de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos), obre el camí per a conèixer d’una manera fiable i argumentada la història dels ecosistemes i l’evolució humana fora d’Àfrica”, declara.

El workshop 2009 INQUA-IPHES ha suposat, en tot cas, “una primera aproximació per confirmar la cronologia de la Boella, però sobretot, ha servit també per posar en comú els problemes que es podran definir per tal d’encarar les futures recerques sobre evolució humana en el tram temporal de 1 milió fins a 800.000 anys abans del present”, conclou Josep Vallverdú.

technorati tags: Boella , mamut , escorxador , cronologia , La Canonja , workshop , evolució humana , Àfrica

8 Gen, 2009

 

Josep Vallverdú (IPHES) comenta amb diferents experts les troballes de la Boella, aquest matí als laboratoris de l'IPHES. Jordi Mestre / IPHES

La trentena de persones expertes en fòssils de fa un milió d’anys han conegut de primera mà gran part de les restes trobades a la Boella, aquest matí als laboratoris que té l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a la Plaça de la Imperial Tàrraco. D’aquesta manera ha començat avui la segona sessió del workshop 2009 INQUA – IPHES, que té com a finalitat aprofundir en el coneixement de les primeres ocupacions humanes al continent europeu, fa sobre un milió d’anys.

Marie-Agnès Courty (IPHES) comenta diferents aspectes del jaciment de la Boella durant la visita d'aquest matí - Jordi Mestre / IPHES

Posteriorment el grup s’ha traslladat al jaciment de la Boella, ubicat al municipi de La Canonja (Tarragonès), on han rebut in situ diverses explicacions per part de personal investigador de l’IPHES. Aquesta tarda la reunió científica prossegueix a porta tancada al castell de Masricard de la mateixa localitat.

Més informació sobre el workshop, que finalitza demà, en aquest mateix bloc

technorati tags: Boella , laboratori , IPHES , jaciment , primeres ocupacions humanes

7 Gen, 2009

 Per obtenir el programa detallat cliqueu aquí                                                           HORARIS D'ATENCIÓ ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

VIDEO produït per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona: QUI VA MATAR EL MAMUT?

Comença la reunió científica amb una trentena d'experts per debatre el valor dels fòssils de la Boella en l'estudi de les primeres ocupacions humanes

Una trentena d'experts mundials han iniciat aquesta tarda el workshop 2009 INQUA - IPHES que fins divendres se celebra a La Canonja (Tarragona) per estudiar a fons els fòssils descoberts per l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) al jaciment de la Boella, d'un milió d'anys d'antiguitat.

A la taula, Josep Vallverdú i Marie-Agnès Courty, ambdós personal investigador de l'IPHES i coordinadors del workshop aquesta tarda en el moment d'iniciar-se la reunió científica a La Canonja - Jordi Mestre / IPHES

Eudald Carbonell, director d'aquest centre de recerca, ha remarcat que "aquesta reunió és molt significativa perquè suposa la incorporació de personal investigador vinculat a l'IPHES a l'INQUA (Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari, entitat que dóna suport a aquest tipus d'activitats científiques) i això ens serveix per col.locar la Boella i els seus estudis entre els jaciments de primer ordre davant de la comunitat internacional per aprofundir en el coneixement de les primeres ocupacions humanes".

Al workshop hi pren part personal investigador  que treballa a diferents països del món, especialment a Suïssa, Anglaterra, França, Siria, Xina, Índia, així com a tot el Mediterrani i al Nord d'Àfrica. Tots ells aprofiten aquests dies per conèixer de primera mà i debatre els resultats preliminars de les recerques que es desenvolupen a l’entorn del jaciment del la Boella, d’un milió d’anys d’antiguitat, ubicat en l’esmentat municipi. Aquest workshop es fa a iniciativa de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) amb la col·laboració de l’INQUA. A més de la Boella, es tractarà d’altres jaciments del mateix període emplaçats al sud-est asiàtic, Xina, Síria i també a l’Estat espanyol.

Al workshop hi assisteixen experts que treballen a jaciments de diferents llocs del món - Jordi Mestre / IPHES 

La reunió, nomenada Workshop 2009 INQUA-IPHES (accés detall programa) té lloc al Castell de Masricard, amb el títol genèric Events singulars observats en registres arqueoestratigràfics: una perspectiva complementària als arxius continentals i marins d’alta resolució. “Un event és un canvi sedimentari provocat per factors com episodis volcànics, inundacions causades pel règim pluvial, incendis en períodes de sequera o de caràcter còsmic, com podria ser, en aquest darrer cas, l’impacte d’un asteroide sobre la sobre la Terra”, assenyala Marie-Agnès Courty, investigadora de l’IPHES – CNRS (Centre Européen de Recherches Préhistoriques) i coordinadora del workshop INQUA-IPHES juntament amb Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES i director del projecte de recerca de la Boella.

 

Fòssils de mamut junt a restes d'eines lítiques trobades al jaciment de la Boella

Els assistents, per tant, debatran sobre les evidències del registre ambiental i cultural que apareixen en el canvi magnetoestratigràfic Brunhes d’Euràsia, que esdevé fa uns 800.000 anys. En aquest context, el Barranc de la Boella “és un projecte de recerca recent que pretén documentar la paleoecologia i l’arqueologia prehistòrica del camp de Tarragona durant el Plistocè inferior, és a dir, fa un milió d’anys”, remarca Josep Vallverdú. El mateix investigador assenyala: “a partir de la presentació d’aquesta excavació, s’avaluarà com el seu registre arqueològic pot proporcionar una perspectiva complementària als sediments continentals i marins que ja es coneixen, per tal de precisar el límit i les característiques del canvi ambiental de fa uns 800.000 anys”.

Imatge d'arxiu de l'excavació d'urgència efectuada el 2007, quan es van descobrir les defenses de mamut - Crèdit: IPHES

Mamuts i material lític

El jaciment de la Boella està integrat en les terrasses altes del riu Francolí. El 2007 es va efectuar una excavació d’urgència per membres de l’IPHES i van aparèixer restes de mamut de l’espècie Mammuthus meridionalis. També s’ha documentat  un registre de producció in situ d’instruments de pedra associats a les restes de megafauna. “Aquestes troballes avalen l’ocupació humana de la regió de Tarragona a inicis del Plistocè mig, essent una de les datacions més antigues documentades a l’Estat espanyol”, indica Vallverdú.

technorati tags: worshop , Boella , mamut , indústria lítica , INQUA , Brunhes , sediments , jaciment , La Canonja