www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

21 Set, 2008

Presenten noves dades sobre els canvis climàtics del passat registrats a Atapuerca i a les Illes Balears en un congrés que es fa a Palma de Mallorca

Primers resultats sobre l’evolució de les zones humides de les illes Pitiüses

La palinologia és una disciplina de la botànica, en concret de la paleobotànica, dedicada a l'estudi del pol·len i espores fòssils. L’observació al microscopi d’aquestes restes trobades al jaciments arqueològics ens aporta una valuosa informació, per exemple, permet saber com era el paisatge d’un lloc determinat fa milers d’anys i d’aquesta manera poden obtenir altres informacions com quin era el clima, en funció de la vegetació identificada, i els canvis climàtics esdevinguts en el passat.

Del 22 al 25 de setembre, a Caixa Forum – Gran Hotel de Palma de Mallorca es desenvolupa el XVI Internacional A.P.L.E Symposium of Palynology en el qual hi prenen part amb diferents comunicacions i pòsters personal investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Una de les aportacions (programa en pdf) té a veure amb el jaciment arqueològic d’El Mirador (Atapuerca, Burgos), on s’han pogut efectuar datacions de carbons i cereals en una cronologia que va des del darrer terç del segle VI fins la meitat del quart mil·lenni abans d'ara. Tot en només 4 metres de potència sedimentària on s’han documentat 17 nivells arqueològics. “Això converteix la seqüència palinològica d’El Mirador en la més complexa i extensa de les existents per a un context arqueològic Neolític en l’àmbit geogràfic de la Meseta Norte de la Penísula Ibèrica”, puntualitza Francesc Burjachs, invesigador ICREA a l’IPHES i un dels autors de la comunicació sobre Atapuerca, juntament amb Isabel Expósito i Riker Yll, tots membres d’aquest institut.

Jaciment El Mirador (Atauerca, Burgos)

                                     Jaciment El Mirador, ubicat a Atapuerca (Burgos) - Crèdit: IPHES

“Des del punt de vista de l’evolució de la vegetació –comenta Burjachs- l’aspecte més remarcable és la regressió dels boscos i l’increment de les formacions herbàcies i estan en relació amb la intensificació de l’activitat de pasturatge, que afavoreix la proliferació de matolls. De la composició vegetal i del seu desenvolupament es dedueix l’existència d’un context climàtic temperat i més humit que a l’actualitat”.

La importància dels pins a Eivissa

D’altra banda, membres de l’IPHES també presenten als primers resultats d’un estudi efectuat per conèixer les característiques i l’evolució de les zones humides de les illes Pitiüses, per interès de diverses institucions. Per aquest motiu es van dur a terme diferents sondejos a les acaballes del 2007 i ara es fan públics els resultats d’alguns d’ells, concretament de dos que es van fer a la zona de Ses Feixes, pròxims a la ciutat d’Eivissa. L’estudi constata l’existència d’aquesta àrea humida des d’inicis de l’Holocè (la darrera i actual època geològica, iniciada fa més d’11.700 anys, és a dir, després de la darrera glaciació) i la seva importància en la caracterització del medi natural de la illa.

Riker Yll i Fraancesc Burjachs

Riker Yll, al centre de la imatge, amb Francesc Burjachs realitzant tasques de laboratori - Crèdit: IPHES

D’altra banda, s’observa com la pronunciada dinàmica de substitució d’espècies, pròpies de les illes veïnes de Mallorca i Menorca, a Eivissa no es registra. La instal·lació d’espècies més xèriques, és a dir, que resisteixen l’escassetat d’aigua, ja des de l’inici de l’Holocè, sembla minvar els efectes del canvi climàtic esdevinguts a mitjans d’aquest període, reflectint una estabilitat notable de les condicions del medi i de les espècies vegetals durant els últims mil·lennis. En qualsevol cas, les anàlisis demostren la importància dels pins en aquesta illa, així com el caràcter autòcton dels Quercus.

Finalment, Burjachs, Expósito, Yll y Ethel Allué signen una altra investigació, en aquest cas sobre els paisatges dels grups humans que van patir la transició climàtica de passar d'una època glacial a l'actual període temperat interglacial. En aquest context es presenten els resultats de l'Abric Agut de Capellades (Anoia), excavació dirigida per Manuel Vaquero (IPHES - URV), i de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera), així com d'altres dipòsits naturals de la façana mediterrània de la Península ibèrica; l'estudi es basa en les anàlisis dels pòl.lens i carbons vegetals trobats en aquests jaciments.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Primavera, estiu, tardor i: