27 Jun, 2008
Ibermática agilita els processos d’investigació a Atapuerca amb una innovadora base de dades per Internet
Eudald Carbonell: “Fer negoci no és fer diners, sinó que és perseverar l’espècie en el planeta”
L’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) i l’Instituto Ibermática de Innovación (i3B) impulsen una aplicació informàtica innovadora per gestionar la immensa quantitat de dades que generen els fòssils descoberts als jaciments d’Atapuerca. L’eina porta per nom ‘3COOR Data Base’ i és un sistema pioner que permet emmagatzemar i recuperar en qualsevol moment, d’una manera ràpida i eficaç, tota la informació obtinguda amb el treball de camp durant de les excavacions.
Eudald Carbonell i José Luis Larrea, aquesta setmana a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Precisament, aquesta iniciativa s’ha donat a conèixer als mateixos jaciments, en un acte organitzat per Ibermática, i que va comptar amb la presència del president d’aquesta companyia, José Luis Larrea, Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca; Iñaki del Río, director de i3B (Instituto Ibermática de Innovación), i l’investigador de l’EIA, Antoni Canals.
La incorporació d’aquesta pionera solució suposarà un punt d’inflexió a la investigació científica perquè agilitarà molt els processos, eliminant completament el paper, ja que s’aplica un sistema informatitzat de gestió del coneixement arqueològic. Aquest sistema ha sorgit d’un projecte I+D+i consistent en la creació d’una base de dades relacional, integrada per les dades que fins ara ha recopilat l’equip d’Eudald Carbonell que inclou: la informació que s’obté directament al jaciment, la que aporta el personal investigador al laboratori i tota aquella que està relacionada amb els objectes patrimonials.
Personal investigador del EIA treballant durant aquest juny - Crédit foto: Cedida Ibermática
D’aquesta manera, la informació recollida durant el treball de camp s’envia directament a la base de dades, permetent la seva consulta i actualització a través d’Internet, i de forma exclusiva, per part dels membres que integren l’equip.
La base de dades, per tant, inclourà: la informació estructurada que s’obté directament als jaciments (amb les fotos dels objectes que s’obtenen) i la que aporta l’equip quan ho analitzen al laboratori, així com tota la resta d’informació desestructurada relacionada amb les peces. Aquest sistema, que es concep ara a Atapuerca, podria aplicar-se posteriorment en altres indrets com, per exemple, al Machu Picchu (Perú) on el mateix equip desenvolupa un projecte arqueològic. Es preveu que l’aplicatiu sigui plenament operatiu en el termini de dos anys.
Treballs d'excavació al jaciment de Gran Dolina, Atapuerca) aquesta setamna - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
En opinió d’Eudald Carbonell, el ‘3-COOR Database’ “és el primer que es posa en marxa al món i significarà un punt d’inflexió en el futur de les excavacions arqueològiques i paleontològiques. Permetrà que l’anotació de les dades, la transmissió, la seva consulta i la modificació de les dades sigui més ràpida, amb la qual cosa es disposarà de més temps per a l’anàlisi, convertint-se d’aquesta manera Atapuerca com el referent mundial en aquest tipus d’activitats”.
José Luis Larrea va constatar la col·laboració que Ibermática manté ja amb Eudald Carbonell des de fa temps, “amb qui hem après i estem aprenent molt, en el marc d’un projecte que implica un procés de socialització molt important, un projecte que és universal i global”.
technorati tags: Ibermática , Equip Investigació Atapuerca , bases de dades , Internet , patrimoni arqueològic , José Luis Larrea , Eudald Carbonell24 Jun, 2008
El nou edifici de la Fundación Atapuerca estarà enllestit aquest octubre
Les obres de construcció de la nova seu de la Fundación Atapuerca, a Ibeas de Juarros, estaran enllestides aquest octubre, segons ha manifestat Eudald Carbonell, vicepresident d’aquest organisme i director de l’IPHES dimarts dia 24 de juny a Burgos, després de la reunió que ha mantingut el patronat d’aquell ens.
Membres de l'EIA van visitar les obres de la nova seu de la Fundación Atapuerca, la setmana passada. Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Eudald Carbonell ha indicat: “aquest edifici serà per una part la seu administrativa de la Fundación Atapuerca i, d’altra banda, disposarà d’un espai per a la presentació coorporativa d’aquesta entitat”. En aquest sentit, ha puntualitzat que, a més de les àrees de gerència i de reunions del patronat, hi haurà una sala per exposicions i una altra amb caràcter polivalent o s’organitzaran xerrades, cicles de conferències, activitats científiques, etc.
“Aquesta nova infraestructura contribuirà a socialitzar les troballes. Com a Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) vam començar sense res –repassa Carbonell- i amb el creixement que ha experimentat el projecte i l’equip era necessari disposar d’un espai d’aquestes característiques per organitzar la seva estructura interna i per donar a conèixer les descobertes que obtenim als jaciments”.
Aquestes obres van començar el passat novembre i les du a terme l’empresa constructora Aragó Izquierdo, segons projecte dissenyat per l’arquitecte Ignacio Camarero.
Eudald Carbonell va explicar a membres de l'EIA l'estat actual de les obres i com serà la nova seu de la Fundación Atapuerca a Ibeas de Juarros - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
La seu està ubicada a l’entrada d’Ibeas de Juarros, molt a prop del centre de visites als jaciments i davant de les antigues escoles. Tindrà una superfície útil d’uns 545 metres quadrats, distribuïts en tres plantes. L’edifici estarà envoltat per un jardí amb espècies autòctones i es construeix totalment en pedra per seguir el model tradicional de les cases del poble.
Amb aquest, són 14 els edificis que l’EIA té en marxa per tal de poder realitzar les activitats de recerca i socialització de les troballes amb les millors condicions possibles, segons ha afirmat Eudald Carbonell.
technorati tags: Fundación Atapuerca , Eudald Carbonell , socialización , Equipo Investigación de Atapuerca23 Jun, 2008
Cursos per a petits i joves arqueòlegs
Es realitza del 23 al 27 de juny a Monzón (Osca)
Adquirir coneixements bàsics sobre prehistòria, comprendre el mètode arqueològic com una eina per reconstruir les formes de vida i el comportament humà en el passat, conèixer les diferents formes de vida i de subsistència dels grups humans durant aquell període, i adquirir una mínima informació sobre evolució humana, són els objectius principals dels cursos per a joves i petits arqueòlegs que imparteix Montse Esteban, tècnica de zooarqueología de l'IPHES, del 23 al 27 de juny, a Monzón (Osca), organitzat pel Centro de Estudios d'aquesta localitat.
Montse Esteban, professora dels cursos
“Per aconseguir-ho, s’han previst xerrades, pel·lícules, debats, activitats manuals i tallers, entre d’altres”, ha indicat aquesta especialista.
Programació
III Curs Joves
Arqueòlegs-08
Edat: de 13 a 16 anys
Tema del Curs: Prehistòria: El paleolític
Data del 23 al 27 de juny de 2008
Horari: de 17h a 19.30h.
Lloc: Casa de la Cultura de Monzón (Osca)
Coordina: Jaime Peralta Aparicio (Arqueòleg)
IX
Curs Petits Arqueòlegs-08
Edat: 7 a 12 anys
Tema del Curs: Prehistòria: El paleolític
Data del 23 al 27 de juny de 2008
Horari: de 10.30h a 13h.
Lloc: Casa de la Cultura de Monzón (Osca)
Coordina: Ana Carilla Sanz (Arqueòloga)
19 Jun, 2008
Més de 30 membres de l'IPHES participen en l’inici de la campanya d’excavacions d’enguany a Atapuerca
Des d’aquesta setmana la Sierra de Atapuerca (Burgos) s’ha convertit de nou en l’escenari de treball d’un equip de 40 persones que han encetat la campanya d’excavacions d’enguany. Aquesta feina s’allargarà fins a les acaballes de juliol, quan la xifra total de participants haurà arribat a uns 140.
Mentrestant, els primers en arribar, la majoria dels quals són personal investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, més d’una vintena, centren els seus esforços als jaciments de la Sima del Elefante, a la Covacha de los Zarpazos, a Gran Dolina, Cueva del Mirador i l’assentament a l’aire lliure conegut com a Hotel California.
Part de l'equip que aquests dies ja treballa a Atapuerca, molts dels quals són de l'IPHES i de la URV - Crèdit foto: Jordi Mestre /IPHES
Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca, ha manifestat que els primers dies s’han centrat “en muntar tota la infrastructura que necessitem per efectuar el treball de camp, però a partir d’ara ja iniciarem pròpiament l’excavació”, que enguany arriba ja a la 31 temporada.
En aquesta ocasió, entre els objectius principals hi ha trobar més restes d’homínids a la Sima del Elefante, segons ha indicat Carbonell. En aquest jaciment cal recordar que l’any passat es va trobar una mandíbula humana d’1,2 milions d’anys d’antiguitat, atribuïda inicialment a Homo antecessor, que al març va ser portada a la revista Nature.
A Gran Dolina, Eudald Carbonell ha remarcat que “seguim intervenint a TD6, nivell on van sortir les restes que van permetre identificar per primer cop l’Homo antecessor, de 800.000 anys. Volem obtenir més fòssils per poder-lo estudiar millor, tan d’aquesta espècie com de la fauna que va conviure amb ell”. A TD10, nivell datat en uns 370.000 anys, s’ha registrat una intensa ocupació humana i se seguirà treballant per aprofundir en la recerca sobre aquest campament.
Doctors i llicenciats
A la Sierra de Atapuerca hi excava un equip transdisciplinar, amb especialistes d’àrees tan diverses com l’arqueologia, la biologia, la paleontologia, la zoologia, la palinología o la zoologia, entre d’altres. La majoria del personal que hi pren part són ja doctors o llicenciats, encara que també hi ha alguns estudiants, com alguns del Màster d’Arqueologia del Quatermari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV, a Tarragona.
A més de l’IPHES i de la URV, aquests dies hi prenent part membres de la Universitad de Burgos, del CENIEH (Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana de Burgos), del Centro Mixto UCM – Sobre Evolución y Comportamiento Humano i de la Universidad de Zaragoza.
technorati tags: Gran Dolina , Homo antecessor , Sima del Elefante , Nature , Eudald Carbonell16 Jun, 2008
Troben un gravat de pedra i una punta de llança feta amb os de 13.000 anys d’antiguitat
Aquestes troballes s’han posat al descobert a l’excavació de l’IPHES al Molí del Salt
Les primeres tasques de neteja d’un esquist (tipus de roca d’estructura fullada) trobat fa pocs dies al Molí del Salt (Vimbodí) ha revelat el gravat d’un animal, que podria ser un cavall, i té 13.000 anys d’antiguitat. En el mateix jaciment, un equip de l’IPHES també hi ha trobat una punta de llança feta amb os, del mateix període.
En els treballs d'excavació hi han participat alumnes del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari - Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
Aquestes peces són les troballes més significatives de la campanya d’enguany al Molí del Salt, que va finalitzar la setmana passada. Manuel Vaquero, director de l’excavació ha manifestat: “a més del gravat del cavall, hi ha dues pedres més d’esquist a les quals, a primer cop d’ull, sembla que s’observin unes línies que es podrien correspondre a les traces d’algun altre gravat. Són unes pedres planes que estan molt brutes i fins que no tinguem més avançada la neteja no ho podrem mirar bé”.
De moment, amb la plaqueta del cavall, el Molí del Salt és consolida com el jaciment amb la col·lecció més nombrosa de peces d’art moble, amb un total de 10 peces.
A més del gravat, la campanya d’enguany ha posat al descobert una punta de llança feta amb os que utilitzarien per caçar els homínids que van viure al Molí del Salt fa uns 13.000 anys, al Paleolític superior. L’any passat va aparèixer una altra molt similar. “Aquesta fita també és molt importat, perquè restes d’indústria òssia són molt difícils de trobar”, assegura Manuel Vaquero.
Les excavacions al Molí del Salt les dirigeix Manuel Vaquero, que es veu de peu- Crèdit foto: Jordi Mestre / IPHES
El jaciment del Molí del Salt està situat en el municipi de Vimbodí, comarca de la Conca de Barberà, a uns 45 km al nord-oest de la ciutat de Tarragona. Les intervencions arqueològiques es van iniciar l’any 1999, amb l’excavació d’un sondeig de 3 m2 per conèixer l’estratigrafia del jaciment. L’excavació en extensió va començar l’any 2001 i continua en l’actualitat. Aquests treballs ens han permès documentar una seqüència amb tres conjunts arqueoestratigràfics principals. El conjunt superior ha estat datat cap als 8.000 anys b.p. (abans d’ara) i conté una indústria atribuïda a un Mesolític de tipus macrolític. Els dos conjunts inferiors (A i B) pertanyen al Paleolític Superior final i han estat datats entre els 10.800 i els 13.000 anys b.p.
Les excavacions realitzades fins ara han proporcionat un abundant registre lític i ossi. L'objectiu de la intervenció en el jaciment és conèixer la seqüència de canvi cultural que va caracteritzar les comunitats de caçadors-recol·lectors durant la fi del Plistocé i els inicis de l’Holocé al sud de Catalunya.
L’any que ve es compliran 10 anys dels treballs arqueològics al Molí del Salt.
technorati tags: esquist , gravat , PaleolÃtic superior , Vimbodà , llança , caçadors recol.lectors10 Jun, 2008
Un nou conveni garantirà la recerca i la socialització dels projectes que l’IPHES impulsa a la comarca del Pallars JussÃ
Eudald Carbonell: “acords com aquests són un pas important per aconseguir la municipalització de la ciència”
Consolidar i potenciar els projectes de recerca que des de fa un temps impulsa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a les comarques del Pallars Jussà, i promoure la socialització de les troballes que s’obtinguin, són els objectius principals del conveni marc de col·laboració entre aquest institut i el Consell Comarcal del Pallars Jussà formalitzat dimarts dia 10 de juny a la seu del Museu Comarcal de Ciències Naturals, a Tremp. La signatura va anar a càrrec d’Eudald Carbonell, com a director de l’IPHES, i de Xavier Pont, president de l’esmentat consell.
El director de l'IPHES, Eudald Carbonell, i el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Xavier Pont, en l'acte de signatura del conveni - Crèdit: Rafel Sospedra - IPHES
Precisament, en les darreres setmanes ha estat objecte de notícia la descoberta, per part de membres d’aquest institut, d’un nou jaciment arqueològic del Neolític a la Balma de la Massana, a la serralada del Montsec, al municipi d’Alsamora.
Xavier Pont considera que aquesta col·laboració és “molt important” per potenciar la recerca i la socialització dels projectes arqueològics que es desenvolupen en aquesta comarca. A més, el fet de disposar d’un espai com el museu ubicat a Tremp, facilitar una sèrie d’infraestructures que afavorirà el treball de l’IPHES.Eudald Carbonell, ha indicat que “acords com aquests són un pas important per aconseguir la municipalització de la ciència”, creant centres de ciència de participació lúdica, per tal de motivar la gent. L’objectiu seria aconseguir que cada ajuntament tingui una Regidoria de Ciència, “donat que ens dirigim cap a una societat del pensament i del coneixement científic”, ha assenyalat Carbonell.
technorati tags: socialització , recerca , Pallars Jussà , NeolÃtic , municipalització ciència , regidories9 Jun, 2008
El bosc, els minerals i els prats han afavorit l’ocupació humana del Cadà i Andorra des del NeolÃtic fins l’època moderna
Una tesi doctoral demostra que l'alta muntanya mai no ha estat una àrea marginal
Quan s’efectua una excavació són moltes les restes que cal recollir i que després són minuciosament estudiades al laboratori. Aquest és el cas, per exemple, dels carbons. El seu anàlisi, disciplina que es coneix com antracologia, ha permès saber com era l’entorn, i quin ús n’han fet dels recursos forestals els homínids que des del Neolític i fins l’època moderna han ocupat els paisatges d’alta muntanya del Cadí i d’Andorra.
Els directors de la tesi amb la doctoranda durant l'acte de defensa pública dilluns 9 de juny - Crèdit: Cedida ICAC
Aquest estudi, que ha implicat 3 anys de feina, constitueix la tesi doctoral Anàlisi antracològic d’estructures altimontanes a la vall de la Vansa-Serralada del Cadí (Alt Urgell) i a la vall del Madriu (Andorra): explotació de recursos forestals del Neolític a l’època moderna, de Itxaso Euba, dirigida per Ethel Allué (IPHES – URV) i Josep Maria Palet (ICAC). La defensa pública ha tingut lloc dilluns 9 de juny, a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, a Tarragona.
Una de les principals conclusions és que “queda demostrat que l'alta muntanya mai no ha estat una àrea marginal. Fins i tot, en èpoques en què prioritzen les activitats agrícoles, la seva ocupació no disminueix sinó que viu una continuïtat. Això és així, perquè aquest entorn ofereix una sèrie de recursos específics molt apreciats des de la prehistòria. Es tracta del bosc, els minerals i els prats”, afirma Itxaso Euba.
L’estudi ha permès saber que “des del Neolític Antic fins a Època Moderna, les poblacions ramaderes que pugen a aquestes altituds a la recerca de prats estivals, duen a terme un tipus d'explotació de l'entorn llenyós immediatament proper. L'objectiu d'aquests pastors –explica Itxaso Euba- és l'obtenció de bons prats i la fusta s'utilitza per a l'elaboració de llars i construcció d'estructures. Els camps clos i cabanes es construeixen amb una base de pedra seca i la fusta s'utilitza per assolir l’alçària necessària de les estructures i la construcció de sostres”.
Itxaso Euba mentre donava a conèixer públicament la tesi - Crédit: Cedida ICAC
D'altra banda, s’assenyala en la mateixa investigació, que a partir de l’Època Romana, sobretot en el Cadí, “l'activitat metal•lúrgica (almenys una part d'ella, com és la primera transformació del ferro) gana importància i suposem –apunta Itxaso Euba- que el combustible utilitzat és carbó encara que, de moment, no hem documentat cap carbonera d'aquestes cronologies. En aquesta mateixa regió, l'activitat metal•lúrgica adquireix major importància almenys des del segle VIII d.C., sobretot en els voltants del jaciment de Pradell (Serra del Cadí)”.
Tanmateix, la majoria d'informació obtinguda sobre l'ús del medi arbori ha estat a partir del segle XIV. “Això és a causa que la majoria de les estructures corresponen al marge cronològic que discorre des del segle XIV fins al XVIII i es tracta de carboneres que estan directament relacionades amb les fargues de l'entorn”, manifesta l’autora de la recerca.
Els membres del tribunal escolten la presentació de l'autora de la tesi - Crèdit: Cedida ICAC
D'aquesta manera, s’ha pogut conèixer que les espècies explotades per a aquesta activitat són el pi, bedoll i l'avet, les quals es barregen com a combustible a les carboneres. En aquestes s'utilitza fusta verda, llisa i en bon estat i se sap que el carboneig produeix un dels majors impactes de la seva història a la vall del Madriu i a la Serra del Cadí. “A la vall del Madriu hem observat un descens del nivell superior forestal a causa del carboneig”, observa Itxaso Euba. A mesura que un bosc s'esgota, els carboners descendeixen en altitud allunyant-se'n cada vegada més de la farga per continuar fabricant carbó.
“Les carboneres són el tipus d'estructures que en major nombre han aparegut en les excavacions realitzades fins al moment. Aquestes ens ofereixen una informació directa a prop de l'explotació dels boscos. Per això, s’ha intentat comprendre no només el funcionament de les estructures, sinó als propis carboners que construïen les esmentades piles”, assenyala.
L'estudi etnogràfic a través de la lectura de treballs sobre aquestes qüestions, així com les entrevistes efectuades a carboners actuals i l'anàlisi de restes de carboneres dels nostres dies, han ajudat a comprendre també la manera de vida d’aquells personatges. “Els carboners estudiats provenen de l'Ariège majoritàriament i es tracta de gent que no disposava de grans recursos econòmics i necessitava dur a terme una feina que li aportés un extra”, indica Itxaso Euba
D’altra banda, s’ha constatat que les carboneres es construeixen a prop de la matèria primera i dels recursos necessaris per a la seva fabricació, és a dir, el bosc, un camí i recursos d'aigua com el riu. Preferentment es construeixen en zones d'obaga i en vessant per no competir amb les pastures i evitar així conflictes entre ramaders i carboners.
“Les carboneres formen part d'una activitat artesanal i en la majoria d’elles -prossegueix Itxaso Euba- únicament hem detectat una fase d'ús. Gràcies a que els carboners utilitzen totes les espècies arbòries disponibles en l'entorn i que, a més, també exploten la vegetació arbustiva per prendre la xemeneia o cobrir-la, aquestes estructures són bons indicadors de la vegetació de l'entorn immediat. Així, hem pogut observar diverses formacions vegetals dels pisos muntanyès i subalpí. Això es deu a l'explotació de l'entorn molt immediat de totes les estructures, que ens permet veure una imatge de les esmentades formacions amb major precisió, malgrat que es tracti d'estructures en molts casos artesanals i concentracions de carbons”.
L'autora de la tesi treballant en el laboratori, quan preparava la tesi - Crèdit IPHES
D’aquesta manera s’han documentat pinedes de pi negre de solana amb ginebrer i d'obaga amb ericàcies, pinedes de pi negre acompanyades de bedolls i salzes als llocs més humits i les marges del riu del pis subalpí, i en el muntanyès, avetars i pinedes de pi roig amb ginebrer i boix en solana i amb avet en obaga.
El pi representa gairebé la totalitat de pràcticament totes les estructures i en les situades per sobre dels 1.800 metres d'altitud, els carbons analitzats corresponen a pi tipus negre.
El material estudiat d'altra banda, ha permès localitzar diversos fragments de fusta i carbó que conservaven clarament la morfologia com tapes de recipients o un mànec d'algun tipus d'estri. Aquest últim, va aparèixer, a més, en un forn que suposa va haver de funcionar per a la reparació d'eines.
“Es realitzaria la fabricació d'objectes en els temps lliures de pastors i carboners amb la fusta de l'entorn, però és molt possible també que transportessin amb ells objectes realitzats amb altres espècies provinents d'un altre context com el boix o l'avet”, declara Itxaso Euba.
technorati tags: NeolÃtic , recursos forestals , ICAC , IPHES , Cadà , Andorra , pedra seca , carbons , carboneres , ramaders , artesans6 Jun, 2008
Troben 700 nous instruments de pedra que permetran estudiar l’evolució tecnològica de fa entre 500.000 i 300.000 anys abans d’ara
Saber com s’ha produït un canvi tecnològic en el passat és una feina molt difícil i els experts s’esforcen per conèixer com han esdevingut les transicions d’un mode de produir eines a un altre. A aquesta tasca hi contribuirà molt el jaciment la Cansaladeta, a la Riba (Alt Camp), on a la campanya efectuada durant el maig per l’IPHES ha posat al descobert un nivell o estrat d’uns 400.000 anys d’antiguitat, similar a TD 10 de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos).
Andreu Ollé (esquerra) i Josep Maria Vergès, en primer terme, codirectors de la Cansaladeta, en la campanya d'enguany - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
“Ambdós nivells són comparables perquè cobreixen un rang temporal similar, per la riquesa del seu registre i perquè en tots dos hi ha seqüències de talla molts completes, és a dir, que són conjunts idonis sobre els quals estudiar totes les fases de producció dels instruments lítics”, expliquen Josep Maria Vergès i Andreu Ollé, codirectors de l’excavació i investigadors de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES.
A la campanya efectuada del 5 al 30 de maig s’han obtingut uns 700 instruments de pedra que “ajudaran a comprendre la variabilitat tecnològica del Plistocè mitjà, especialment –observa Andreu Ollé- els processos de canvi que porten dels conjunts de mode 2, amb els seus característics grans instruments, com bifaços i fenedors (una mena de destral de mà), als de mode 3, caracteritzats per l’obtenció sistemàtica d’ascles a partir de nuclis preparats, les quals són transformades per retoc en diversos tipus d’instruments especialitzats en diferents usos”.
Gran concentració d'indústria lítica a la Cansaladeta - Crèdit foto: Andreu Ollé - IPHES
Josep Maria Vergès, comenta: “enguany hem treballat en el nivell E del jaciment, molt similar al tram inferior de TD10 de Gran Dolina, a Atapuerca, amb una indústria acheuliana amb caràcters ja de transició cap al Mode 3. Estaria datat sobre els 400.000 anys i és molt ric en material”.
Aquests instruments de pedra “estan elaborats amb matèria primera agafada del riu Francolí, molt a prop del jaciment, a tan sols uns 30 metres de distància. N’hi ha molt i això fa que no treballin gaire la talla, no reciclen, perquè tenen molt de material i sovint agafarien un nou bloc de pedra del qual obtenien una ascla bastant grossa per esquarterar els animals, i així cada vegada”. La majoria d’aquestes peces estan elaborades amb sílex, tot i que també n’hi ha algunes fetes amb quarsita, corniana i quars.
En el seu conjunt, Vergès destaca que la Cansaladeta “és un bon jaciment per estudiar els canvis tecnològics, perquè tenim 11 nivells d’ocupacions humanes de forma continuada que permeten observar molt bé aquestes transformacions, ja que és una seqüència estratigràfica que va del mig milió d’anys als 300.000. Per tant, són molts estrats per un període tan curt, amb la qual cosa pots apreciar detalls i petits canvis molt interessants”.
Estudiants dels Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana fent pràctiques acadèmiques a la campanya d'enguany de la Cansaladeta - Crèdit foto: Andreu Ollé
El mateix arqueòleg ha destacat: “jaciments d’aquesta època a la Península Ibèrica són molt poc freqüents i, normalment, apareixen sense el seu context estratigràfic. De fet, la Cansaladeta i TD10 en serien pràcticament els únics”.
Alhora, la situació en àrees geogràfiques diferents d’aquests dos jaciments, “ens permetrà saber si entre un lloc i un altre hi havia diferències o no, i per què. En principi –assenyala Josep Maria Vergès- semblen molt similars, encara que hem de practicar els estudis de laboratori que ens permetrà obtenir informació que ara, a primer cop d’ull, no podem apreciar”.
La primera acció a la Cansaladeta es va efectuar el 1999 amb una intervenció d’urgència per comprovar la potencialitat del jaciment i des del 2002 s’excava cada any. Enguany hi ha participat vuit persones, moltes d’elles estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En el marc d’excavacions com aquesta els alumnes efectuen les pràctiques acadèmiques que cal superar.
technorati tags: indústria lÃtica , canvi tecnològic , Atapuerca , estratigrafia , Mà ster Erasmus Mundus , ocupacions humanes3 Jun, 2008
Conferència sobre la vall del Nil, una de les rutes de sortida d’Àfrica que van utilitzar els homÃnids en les seves primeres dispersions fora d'aquest continent
La xerrada la fa Bienvenido Martínez-Navarro a Granada dijous dia 5 de juny
“Les troballes arqueopaleontològiques de la vall del Nil demostren que aquesta zona i les costes africanes del Mar Rojo van ser clarament camins utilitzats pels nostres avantpassats en les seves dispersions cap al nord”, explica Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a la URV i col•laborador de l’IPHES.
Aquest serà el tema central de la xerrada titulada “Els homínids del Mar Rojo i la vall del Nil. Una sortida d’Àfrica”, que pronunciarà dijous dia 5 de juny, a les 20 hores, al Museu Arqueològic i Etnològic de Granada, dins del cicle de conferències “La Arqueología: donde la ciencia y la aventura van de la mano”, organitzat per aquesta entitat.
Bienvenido Martínez fa molts anys que treballa a l’Àfrica, en països com Tanzània, Kènia i Etiòpia, on durant els darrers cinc anys ha desenvolupat la seva feina a Eritrea i Sudan, participant activament en els treballs de camp i de laboratori dels jaciments de Plistocè inferior de Buia (Eritrea) i del riu Atbara (Sudan).
Bienvenido Martínez-Navarro, el passat febrer per la zona del riu Atbara, al Sudan - Crèdit: IPHES
Buia és el jaciment més septentrional de tots els localitzats al Rift est africà. Té una cronologia d’un milió d’anys d’antiguitat i en ell es va trobar un crani humà complet, conjuntament amb abundant indústria lítica de tipus acheulià, a més d’una rica fauna de grans mamífers, integrada per abundants restes d’hipopòtams, elefants, rinoceronts, búfals, antílops i també cocodrils.
“La situació geogràfica d’aquests jaciments –explica Bienvenido Martínez- els fa molt interessants, doncs es troben a la ruta de sortida dels homínids des de les latituds tropicals d’Àfrica cap als climes estacionals, amb hiverns i estius, d’Àfrica del Nord i d’Euràsia”. Bienvenido Martínez afegeix: “A més d’aquesta gran riquesa patrimonial, el treball arqueopaleontològic en aquests jaciments africans, es realitza encara amb unes condicions d’aventura interessants. D’una banda, Buia, a la depressió de Danakil, correspon a una de les regions més inhòspites del nostre planeta, on molts dies de l’any la temperatura supera els 60 ºC i les nits no baixen de 24 ºC, en un ambient desèrtic on la vida actualment és molt dura. D’altra banda, el riu Atbara, que creua el desert sudanès, conserva un paisatge extraordinari, encara net d’intervencions arquitectòniques humanes”.
technorati tags: vall del Nil , Plistocè inferior , Buia , Sudan , indústria lÃtica , arqueopaleontologia
2 Jun, 2008
La URV exporta a les Filipines la seva experiència amb el Mà ster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana
L’objectiu és intercanviar experiències per formar nous professionals en evolució humana a Àsia i coparticipar en projectes de recerca i socialització
La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona exporta a les Filipines la seva experiència amb el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en aquest centre des del curs 2004-05, gràcies a la recerca que es realitza des del l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), amb participació als principals projectes mundials.
Robert Sala, professor de l’Àrea de Prehistòria de la URV, director de l’esmentat màster i coordinador de l’Àrea de Docència de l’IPHES, ha estat fa unes setmanes a Manila on ha assistit al Asia Symposium Erasmus Mundus, que tenia per finalitat discutir i avaluar l’intercanvi realitzat en els projectes europeus amb la finalitat d’adoptar mesures per afavorir la internacionalització de l’educació superior i la necessitat de cooperar mundialment en aquest àmbit. En aquest sentit, “la coparticipació en projectes de recerca i de socialització i potenciar la mobilitat dels estudiants entre les Filipines i Europa és un objectiu clar”, assegura.
El professor de la URV i col·laborador de l’IPHES, va donar a conèixer, en l’esmentat simposi, l’experiència que du a terme la Universitat Rovira i Virgili amb els seus socis a la Universitat de Ferrara (Itàlia), el Museu d’Història Natural de Paris, i l’Institut Politècnic de Tomar i la Universitat de Tras Os Montes e Alto Douro, a Portugal. Robert Sala també va impartir una conferència sobre el poblament humà a Atapuerca.
Robert Sala, a la dreta de la imatge, al fons, impartint una xerrada sobre a Atapuerca, durant la seva estada a Filipines
“Ara l’objectiu és concretar quins lligams establim amb la Universitat Diliman de les Filipines” –apunta -. Cal assenyalar que, en el marc del consorci europeu Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria, a la URV ja han vingut a seguir el màster 4 alumnes filipins, dels quals 1, ha fet la seva estada de recerca en aquesta universitat.
La coparticipació amb la universitat filipina passaria per “la necessitat de formar una nova generació de professionals en Evolució Humana, i potenciar la recerca, cosa que es pot aconseguir facilitant la mobilitat dels estudiants per tal d’intercanviar experiències entre alumnes d’aquí i d’allí”.
Els projectes d’investigació que es desenvolupen actualment a Euràsia, i en els quals hi pren part molt activament l’IPHES, com Atapuerca i Orce a l’Estat espanyol, i Dmanisi a Geòrgia, “són alguns dels atractius per captar estudiants, que veuen una possibilitat de treballar en excavacions claus per esbrinar temes molt importants en l’estudi de l’evolució humana com el fet de saber com es van produir les primeres dispersions humanes, les rutes que es van seguir, les espècie que les van protagonitzar, etc. En aquest context, hi ha també la informació que ens pot aportar estudis practicats al Pacífic, on la descoberta esdevinguda a la illa de Flores ha revolucionat el panorama”, assenyala Robert Sala.
D’aquesta manera, des de l’IPHES es pretén consolidar Tarragona com un referent mundial per a l’estudi de l’evolució humana. technorati tags: Erasmus Mundus , mà ster , Filipines , recerca , docència , educació superior , internacionalització , Evolució Humana
