6 Jun, 2008
Troben 700 nous instruments de pedra que permetran estudiar l’evolució tecnològica de fa entre 500.000 i 300.000 anys abans d’ara
Saber com s’ha produït un canvi tecnològic en el passat és una feina molt difícil i els experts s’esforcen per conèixer com han esdevingut les transicions d’un mode de produir eines a un altre. A aquesta tasca hi contribuirà molt el jaciment la Cansaladeta, a la Riba (Alt Camp), on a la campanya efectuada durant el maig per l’IPHES ha posat al descobert un nivell o estrat d’uns 400.000 anys d’antiguitat, similar a TD 10 de Gran Dolina, a Atapuerca (Burgos).
Andreu Ollé (esquerra) i Josep Maria Vergès, en primer terme, codirectors de la Cansaladeta, en la campanya d'enguany - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES
“Ambdós nivells són comparables perquè cobreixen un rang temporal similar, per la riquesa del seu registre i perquè en tots dos hi ha seqüències de talla molts completes, és a dir, que són conjunts idonis sobre els quals estudiar totes les fases de producció dels instruments lítics”, expliquen Josep Maria Vergès i Andreu Ollé, codirectors de l’excavació i investigadors de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES.
A la campanya efectuada del 5 al 30 de maig s’han obtingut uns 700 instruments de pedra que “ajudaran a comprendre la variabilitat tecnològica del Plistocè mitjà, especialment –observa Andreu Ollé- els processos de canvi que porten dels conjunts de mode 2, amb els seus característics grans instruments, com bifaços i fenedors (una mena de destral de mà), als de mode 3, caracteritzats per l’obtenció sistemàtica d’ascles a partir de nuclis preparats, les quals són transformades per retoc en diversos tipus d’instruments especialitzats en diferents usos”.
Gran concentració d'indústria lítica a la Cansaladeta - Crèdit foto: Andreu Ollé - IPHES
Josep Maria Vergès, comenta: “enguany hem treballat en el nivell E del jaciment, molt similar al tram inferior de TD10 de Gran Dolina, a Atapuerca, amb una indústria acheuliana amb caràcters ja de transició cap al Mode 3. Estaria datat sobre els 400.000 anys i és molt ric en material”.
Aquests instruments de pedra “estan elaborats amb matèria primera agafada del riu Francolí, molt a prop del jaciment, a tan sols uns 30 metres de distància. N’hi ha molt i això fa que no treballin gaire la talla, no reciclen, perquè tenen molt de material i sovint agafarien un nou bloc de pedra del qual obtenien una ascla bastant grossa per esquarterar els animals, i així cada vegada”. La majoria d’aquestes peces estan elaborades amb sílex, tot i que també n’hi ha algunes fetes amb quarsita, corniana i quars.
En el seu conjunt, Vergès destaca que la Cansaladeta “és un bon jaciment per estudiar els canvis tecnològics, perquè tenim 11 nivells d’ocupacions humanes de forma continuada que permeten observar molt bé aquestes transformacions, ja que és una seqüència estratigràfica que va del mig milió d’anys als 300.000. Per tant, són molts estrats per un període tan curt, amb la qual cosa pots apreciar detalls i petits canvis molt interessants”.
Estudiants dels Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana fent pràctiques acadèmiques a la campanya d'enguany de la Cansaladeta - Crèdit foto: Andreu Ollé
El mateix arqueòleg ha destacat: “jaciments d’aquesta època a la Península Ibèrica són molt poc freqüents i, normalment, apareixen sense el seu context estratigràfic. De fet, la Cansaladeta i TD10 en serien pràcticament els únics”.
Alhora, la situació en àrees geogràfiques diferents d’aquests dos jaciments, “ens permetrà saber si entre un lloc i un altre hi havia diferències o no, i per què. En principi –assenyala Josep Maria Vergès- semblen molt similars, encara que hem de practicar els estudis de laboratori que ens permetrà obtenir informació que ara, a primer cop d’ull, no podem apreciar”.
La primera acció a la Cansaladeta es va efectuar el 1999 amb una intervenció d’urgència per comprovar la potencialitat del jaciment i des del 2002 s’excava cada any. Enguany hi ha participat vuit persones, moltes d’elles estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En el marc d’excavacions com aquesta els alumnes efectuen les pràctiques acadèmiques que cal superar.
technorati tags: indústria lÃtica , canvi tecnològic , Atapuerca , estratigrafia , Mà ster Erasmus Mundus , ocupacions humanes
