24 Jul, 2007

Un tros d’arrel convertit en un negatiu de fusta d’uns 300.000 - 400.000 anys d’antiguitat i restes de carbó amb la mateixa cronologia trobades a la Covacha de los Zarpazos d’Atapuerca (Burgos), juntament amb nombroses restes d’Homo antecessor al jaciment de Gran Dolina amb marques d’haver estat cruspides per altres homínids, i en diferents nivells, és a dir, en distints períodes de temps, són les noves singularitats destacades per Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a balanç de la campanya d’enguany que finalitza el dia 27 d’aquest mes. A aquestes singularitats cal afegir-hi la descoberta d’una dent humana fa uns dies a la Sima del Elefante, amb una antiguitat de més d’un milió d’anys.

Una troballa gens habitual

El negatiu de fusta o pseudomorf (peça que s’obté quan un mineral és substituït per un altre diferent, però sense que canviï la forma del primer), és un tros d’arrel, d’uns tres centímetres de gruix. “Atenent al seu tamany, considerem que hauria estat traslladada pels homínids a l’interior de Covacha dels Zarpazos, però no sabem quin ús en feien. La seva singularitat rau en què no és gens habitual trobar els negatius en jaciments arqueològics i, menys encara, de fa uns 300.000 – 400.000 anys”, assegura Carbonell. S’ha procedit a fer  un motlle d’escaiola a partir del negatiu, l’empremta de la peça fossilitzada, per tal de poder aprofundir més a fons sobre el coneixement de la mateixa.

     Treballs a la Covacha de los Zarpazos aquest juliol - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre

La Covacha de los Zarpazos també ha aportat una altra sorpresa: un tros de carbó de pi. “Això ens fa pensar –manifesta Eudald Carbonell- que els homínids que van ocupar aquest indret coneixien el foc, però encara no hem trobat cap fogar que ho avali; aquest serà un dels nostres objectius pels pròxims anys”.

Les eines per esquarterar l’Homo antecessor

D’altra banda, la campanya d’enguany ha revelat nombroses restes humanes d’Homo antecessor, a Gran Dolina, que demostren la pràctica habitual del canibalisme en aquest jaciment fa 800.000 anys. Jordi Rosell, investigador docent de la URV ho explica: “l’estrat Aurora, on es van trobar les primeres restes d’Homo antecessor l’any 1994, posseeix uns 50 centímetres de potència amb moltes petites capes o nivells, la qual cosa indicaria ocupacions en diferents moments al llarg del temps, tot i que no sabem encara a quants moments es corresponen aquestes capes”.

La qüestió és que “en tres d’un total de cinc capes s’ha consumit carn humana –remarca Jordi Rosell- i, per tant, podríem pensar que la pràctica del canibalisme va ser habitual i, en principi, no seria per manca d’aliments, doncs juntament a les restes d’homínids consumits hem trobat fragments abundants de fauna de cérvol, bisons, porcs salvatges...”

 

                 Imatge de conjunt del jaciment de Gran Dolina - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre

Associades a aquestes troballes han aparegut moltes peces d’indústria lítica que serien les eines amb les quals haurien esquarterat als humans. Són del mode 1, poc elaborades. Continua sense saber-se, però si els qui consumien Homo antecessor eren d’aquesta mateixa espècie o d’una altra.

Aquest any, d’Homo antecessor, s’han recuperat 19 noves restes de les quals sobresurten un parietal d’un adult i un omòplat d’un infant, essent aquesta última una part del cos que encara no s’havia documentat, amb la qual cosa “anem completant l’esquelet d’aquesta espècie”, observa Eudald Carbonell.

En primer terme, Eudald Carbonell explicant les troballes de Gran Dolina i altres jaciments inclosos a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrocaril, en roda de premsa el 24 de juliol a Atapuerca - Crédit foto: Jordi Mestre - IPHES

Espai Cultural i dos mesos d’excavacions

La riquesa del conjunt arqueològic d’Atapuerca i l’enorme vàlua científica de les troballes que se succeeixen han propiciat que la Junta de Castilla y León declari en els pròxims dies aquests jaciments “Espai Cultural”. És una nova figura de protecció del patrimoni que s’estrena amb Atapuerca i va destinada a béns d’excel·lència, posant èmfasi en la gestió del territori per damunt de la singularitat de les peces.

Alhora, en aquest cas, es reforça la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) i la nova distinció afecta a tota la Sierra d’Atapuerca així com a diversos municipis on estan enclavats els jaciments, encapçalats per Atapuerca e Ibeas de Juarros. D’aquesta manera s’habilitaran una sèrie d’elements per un desenvolupament sostenible d’un espai molt singular amb un gran potencial de futur.

D’altra banda, a partir de l’any que ve, la campanya d’excavacions passarà del mes i mig que dura actualment als dos mesos, d’acord amb les necessitats observades pels codirectors del Projecte Atapuerca.

technorati tags: Atapuerca , foc , fusta , Homo antecessor , canibalisme , Eudald Carbonell , IPHES

16 Jul, 2007

“La campanya d’enguany a Atapuerca està sent molt gratificant perquè estan sortint fòssils humans al mateix temps en diferents jaciments, concretament a la Sima de los Huesos, a Gran Dolina i a la Sima del Elefante, cosa que mai ens havia passat”, assegura Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

 

    Vista panoràmica dels treballs que es desenvolupen al nivell 10 de Gran Dolina (TD10) - Crèdit foto: IPHES -Jordi Mestre

Aquest mes un equip transdisciplinar integrat per 150 persones, amb una presència important de personal investigador de l’IPHES i de l'Àrea de Prehistòria de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) treballen intensament per obtenir més dades de les diferents espècies que han poblat de forma continuada la Sierra de Atapuerca (Burgos) des de fa 1.200.000 anys.

De totes les troballes obtingudes aquest any, de moment, Carbonell ha remarcat la dent humana que va sortir a la Sima del Elefante els primers dies d’excavació: “Mai havien sortit restes humanes en aquest jaciment i això ha estat molt important no únicament per la seva vàlua científica sinó perquè l’equip en general ha sortit molt reforçat, cohesionat i més motivat”.

Campaments a  Gran Dolina

Altres restes significatives dels darrers dies tenen el seu punt de mira a Gran Dolina, al nivell conegut com a TD10, d’entre 350.000 i 400.000 anys d’antiguitat, que deuria utilitzar l’Homo heidelbergensis, coetani dels homínids que habitaven Galeria i la Sima de los Huesos. “A TD10 hem observat un canvi de tipus d’ocupació que estaria protagonitzada per la presència de caçadors de bòvids i trobem moltes eines de sílex que haurien emprat aquests homínids”, assegura Carbonell.

 

Detall del nivell 10 de Gran Dolina on surten moltes eines de sílex en el que seria un campament d'Homo heidelbergensis - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre

També a Gran Dolina, al nivell TD6, on el 1994 es van trobar restes d’una nova espècie, l’Homo antecessor, “hem pogut identificar un campament en el qual hem observat una acumulació d’eines de gran format. Trobem molts nuclis de pedra a partir dels quals haurien elaborat aquestes peces”, puntualitza el director de l’IPHES.

Així doncs, la campanya d’enguany es desenvolupa complint les previsions de l’equip, que aquest cap de setmana ha efectuat un nou canvi de torn amb la renovació de 50 participants. A dia d’avui a la Sierra d’Atapuerca hi treballen 150 persones procedents de diverses universitats i centres de recerca de l’Estat espanyol i  de l’estranger. Aquest serà l’equip que posarà punt i final a la 29a campanya que es clourà a l’entorn del 25 de juliol.

technorati tags: Atapuerca , Sima del Elefante , Gran Dolina , Sima de los Huesos , sílex , Homo heidelbergensis

10 Jul, 2007

Quan, com i per què els nostres avantpassats van abandonar les activitats de caça i recol·lecció en favor de l’agricultura i la ramaderia, i van decidir establir-se en petits poblats de cabanes? Aquestes són algunes de les principals preguntes que intenta respondre l’exposició itinerant Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya que, organitzada per la Fundació “la Caixa”, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Terra Alta, l’Ajuntament de Gandesa i l’Associació d’Història Antiga de les Terres de l’Ebre, es pot veure a Gandesa fins al 17 de juliol. El comissari de la mostra és Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

           Una de les escenografies presents a la mostra que ara es pot veure a Gandesa

El clima, la influència d’altres cultures i un augment demogràfic van provocar que fa més de 8.000 anys els habitants de Catalunya deixessin de ser caçadors recol·lectors per adoptar progressivament una forma de vida sedentària, tot donant pas al que es coneix com el període Neolític. Aquest canvi va significar un avenç social i cultural no igualat posteriorment fins a la Revolució Industrial. Aquests avenços els van introduir grups humans del Pròxim Orient, on aquest procés ja s’havia desenvolupat 3.000 anys abans, i que van arribar al nord de la Península a través de les costes italianes.

La mostra reconstrueix aquest important procés mitjançant recreacions d'àmbits, reproduccions d’objectes, audiovisuals, plànols i taules cronològiques, en una exposició estructurada en dos àmbits: l’introductori, que mostra una forma de vida basada en la caça i la recol·lecció i un altre dedicat al Neolític, que es conclou amb un grup escultòric que ens introdueix al Calcolític o Edat del Coure.

INFORMACIÓ PRÀCTICA

Horari:

De dilluns a dissabte de 10 a 13 h i de 16 a 19 h.

Diumenges i festius de 10 a 14 h

Lloc: Gandesa – Antiga Presó – Carrer del Pes Vell s/n

Entrada gratuïta

Per saber més: www.lacaixa.es

technorati tags: exposició , sedentaris , Neolític , cabanes , Pròxim Orient , Gandesa

5 Jul, 2007

L’intercanvi acadèmic relacionat amb el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i socialitzar amb diverses conferències l’arqueologia com a ciència que esbrina el passat han estat els dos objectius principals del viatge que recentment ha efectuat Xosé Pedro Rodríguez, investigador principal de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la URV del projecte titulat Arqueologia i Gestió del Patrimoni: Intercanvi Educatiu entre Espanya i Xile, finançat per l’Agència Espanyola de Col·laboració Internacional (AECI) del Ministeri d’Assumptes Exteriors.

Cinta S. Bellmunt.- En termes generals, quines activitats ha desenvolupat a Xile?

Xosé Pedro Rodriguez.- L’objectiu del viatge era l’intercanvi acadèmic amb l’Instituto d’Història de la Universitat Catòlica de Valparaiso, la qual cosa ha implicat realitzar una sèrie de reunions amb historiadors d’aquesta institució. La finalitat era informar-los-hi de com es desenvolupen els estudis de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i difondre entre els estudiants xilens el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que impartim en aquesta universitat.

Una altra fita ha estat oferir una sèrie de conferències i seminaris sobre arqueologia prehistòrica a les ciutats de Viña del Mar i a Santiago de Xile. Finalment, pretenia entrar en contacte amb arqueòlegs xilens i visitar alguns jaciments.

C.S.B.- Com s’han concretat aquestes intencions?

X.P.R.- A Viña del Mar vaig donar un seminari sobre Arqueologia Prehistòrica, organitzat per l’Institut d’Història de la Universitat Catòlica de Valpaiso; i als estudiants d’aquest mateix centre els hi vaig oferir unes xerrades fonamentalment sobre metodologia arqueològica i com aquesta ciència contribueix al coneixement de la vida material de les societats del passat. A la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Xile vaig pronunciar la conferència “El primer poblament d’Europa: vells paradigmes i nous enfocaments”.

Tulor, el poblat permanent més antic de la zona d'Atacama (Xile), datat en 2.800 anys abans d'ara

C.S.B.- I pel que fa als contactes acadèmics?

X.P.R.- He mantingut reunions amb professors de l’Institut d’Història de la Universitat Catòlica de Valparaiso per intercanviar impressions i discutir sobre l’estructura acadèmica dels estudis de Prehistòria a Xile i a Espanya, i sobre el paper que han de desenvolupar aquestes especialitats en el marc de l’ensenyament d’Història. Desgraciadament a Xile hi ha poques universitats que imparteixin assignatures sobre arqueologia prehistòrica i, en aquest sentit, l’esmentada universitat es planteja potenciar aquest tipus d’estudis en un futur no molt llunyà.

A la Universitat de Xile, a Santiago de Xile, vaig mantenir contactes amb investigadors del Departament d’Antropologia; hi van prendre part arqueòlegs, entre ells Donald Jackson, i antropòlegs físics, com Eugenio Aspillaga, per discutir sobre la situació de la recerca arqueològica actual a Xile, i aprofundir en les relacions ja establertes en l’estada que ja van fer Eudald Carbonell i Igor Parra fa uns mesos. Aquest estiu, dos investigadors xilens vindran a Atapuerca (Burgos), mentre realitzem la campanya d’excavacions d’enguany, i és possible que puguem concretar acords específics de futur. La nostra intenció, dins dels projectes de codesenvolupament que impulsa l’IPHES, pretenem donar-los-hi suport i col·laborar amb les iniciatives arqueopaleontològiques que aquest xilè està preparant.

C.S.B.- Quins jaciments va visitar i amb quina intenció?

X.P.R.- Vaig estar sobretot per la zona d’Atacama, amb l’objectiu de visitar diferents restes arqueològiques. En aquesta zona destaquen les ocupacions de caçadors recol·lectors de des de fa 10.000 anys, així com d’altres més recents, com, per exemple, Tulor, el poblat permanent més antic d’aquesta àrea, datada en 2.800 anys abans d’ara. També vaig anar al Museu de San Pedro de Atacama, un dels més interessants de Xile des del punt de vista arqueològic, perquè mostra tota l’evolució del poblament humà de la regió d’Atacama, des de les primeres ocupacions, fa uns 10.000 anys, fins a l’arribada dels colonitzadors espanyols.

technorati tags: docència , evolució humana , IPHES , Atacama , estudis Prehistòria