www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

24 Jul, 2007

Troben a Atapuerca un negatiu de fusta d’uns 300.000 anys, indicis d’ús del foc i proves de pràctica habitual de canibalisme per part de l’Homo antecessor

Un tros d’arrel convertit en un negatiu de fusta d’uns 300.000 - 400.000 anys d’antiguitat i restes de carbó amb la mateixa cronologia trobades a la Covacha de los Zarpazos d’Atapuerca (Burgos), juntament amb nombroses restes d’Homo antecessor al jaciment de Gran Dolina amb marques d’haver estat cruspides per altres homínids, i en diferents nivells, és a dir, en distints períodes de temps, són les noves singularitats destacades per Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca, catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), com a balanç de la campanya d’enguany que finalitza el dia 27 d’aquest mes. A aquestes singularitats cal afegir-hi la descoberta d’una dent humana fa uns dies a la Sima del Elefante, amb una antiguitat de més d’un milió d’anys.

Una troballa gens habitual

El negatiu de fusta o pseudomorf (peça que s’obté quan un mineral és substituït per un altre diferent, però sense que canviï la forma del primer), és un tros d’arrel, d’uns tres centímetres de gruix. “Atenent al seu tamany, considerem que hauria estat traslladada pels homínids a l’interior de Covacha dels Zarpazos, però no sabem quin ús en feien. La seva singularitat rau en què no és gens habitual trobar els negatius en jaciments arqueològics i, menys encara, de fa uns 300.000 – 400.000 anys”, assegura Carbonell. S’ha procedit a fer  un motlle d’escaiola a partir del negatiu, l’empremta de la peça fossilitzada, per tal de poder aprofundir més a fons sobre el coneixement de la mateixa.

Covacha de los Zarpazos

     Treballs a la Covacha de los Zarpazos aquest juliol - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre

La Covacha de los Zarpazos també ha aportat una altra sorpresa: un tros de carbó de pi. “Això ens fa pensar –manifesta Eudald Carbonell- que els homínids que van ocupar aquest indret coneixien el foc, però encara no hem trobat cap fogar que ho avali; aquest serà un dels nostres objectius pels pròxims anys”.

Les eines per esquarterar l’Homo antecessor

D’altra banda, la campanya d’enguany ha revelat nombroses restes humanes d’Homo antecessor, a Gran Dolina, que demostren la pràctica habitual del canibalisme en aquest jaciment fa 800.000 anys. Jordi Rosell, investigador docent de la URV ho explica: “l’estrat Aurora, on es van trobar les primeres restes d’Homo antecessor l’any 1994, posseeix uns 50 centímetres de potència amb moltes petites capes o nivells, la qual cosa indicaria ocupacions en diferents moments al llarg del temps, tot i que no sabem encara a quants moments es corresponen aquestes capes”.

La qüestió és que “en tres d’un total de cinc capes s’ha consumit carn humana –remarca Jordi Rosell- i, per tant, podríem pensar que la pràctica del canibalisme va ser habitual i, en principi, no seria per manca d’aliments, doncs juntament a les restes d’homínids consumits hem trobat fragments abundants de fauna de cérvol, bisons, porcs salvatges...”

 Vista de Gran Dolina

                 Imatge de conjunt del jaciment de Gran Dolina - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre

Associades a aquestes troballes han aparegut moltes peces d’indústria lítica que serien les eines amb les quals haurien esquarterat als humans. Són del mode 1, poc elaborades. Continua sense saber-se, però si els qui consumien Homo antecessor eren d’aquesta mateixa espècie o d’una altra.

Aquest any, d’Homo antecessor, s’han recuperat 19 noves restes de les quals sobresurten un parietal d’un adult i un omòplat d’un infant, essent aquesta última una part del cos que encara no s’havia documentat, amb la qual cosa “anem completant l’esquelet d’aquesta espècie”, observa Eudald Carbonell.

roda de premsa de balanç 2007

En primer terme, Eudald Carbonell explicant les troballes de Gran Dolina i altres jaciments inclosos a la zona coneguda com a Trinchera del Ferrocaril, en roda de premsa el 24 de juliol a Atapuerca - Crédit foto: Jordi Mestre - IPHES

Espai Cultural i dos mesos d’excavacions

La riquesa del conjunt arqueològic d’Atapuerca i l’enorme vàlua científica de les troballes que se succeeixen han propiciat que la Junta de Castilla y León declari en els pròxims dies aquests jaciments “Espai Cultural”. És una nova figura de protecció del patrimoni que s’estrena amb Atapuerca i va destinada a béns d’excel·lència, posant èmfasi en la gestió del territori per damunt de la singularitat de les peces.

Alhora, en aquest cas, es reforça la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) i la nova distinció afecta a tota la Sierra d’Atapuerca així com a diversos municipis on estan enclavats els jaciments, encapçalats per Atapuerca e Ibeas de Juarros. D’aquesta manera s’habilitaran una sèrie d’elements per un desenvolupament sostenible d’un espai molt singular amb un gran potencial de futur.

D’altra banda, a partir de l’any que ve, la campanya d’excavacions passarà del mes i mig que dura actualment als dos mesos, d’acord amb les necessitats observades pels codirectors del Projecte Atapuerca.

technorati tags: , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: