El bloc de les activitats de l'IPHES

5 Jul, 2007

La URV i l'IPHES exporten docència en evolució humana a Xile

Publicat per csb 08:31 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Docència

L’intercanvi acadèmic relacionat amb el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, i socialitzar amb diverses conferències l’arqueologia com a ciència que esbrina el passat han estat els dos objectius principals del viatge que recentment ha efectuat Xosé Pedro Rodríguez, investigador principal de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i de l'Àrea de Prehistòria de la URV del projecte titulat Arqueologia i Gestió del Patrimoni: Intercanvi Educatiu entre Espanya i Xile, finançat per l’Agència Espanyola de Col·laboració Internacional (AECI) del Ministeri d’Assumptes Exteriors.

Cinta S. Bellmunt.- En termes generals, quines activitats ha desenvolupat a Xile?

Xosé Pedro Rodriguez.- L’objectiu del viatge era l’intercanvi acadèmic amb l’Instituto d’Història de la Universitat Catòlica de Valparaiso, la qual cosa ha implicat realitzar una sèrie de reunions amb historiadors d’aquesta institució. La finalitat era informar-los-hi de com es desenvolupen els estudis de Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i difondre entre els estudiants xilens el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que impartim en aquesta universitat.

Una altra fita ha estat oferir una sèrie de conferències i seminaris sobre arqueologia prehistòrica a les ciutats de Viña del Mar i a Santiago de Xile. Finalment, pretenia entrar en contacte amb arqueòlegs xilens i visitar alguns jaciments.

C.S.B.- Com s’han concretat aquestes intencions?

X.P.R.- A Viña del Mar vaig donar un seminari sobre Arqueologia Prehistòrica, organitzat per l’Institut d’Història de la Universitat Catòlica de Valpaiso; i als estudiants d’aquest mateix centre els hi vaig oferir unes xerrades fonamentalment sobre metodologia arqueològica i com aquesta ciència contribueix al coneixement de la vida material de les societats del passat. A la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de Xile vaig pronunciar la conferència “El primer poblament d’Europa: vells paradigmes i nous enfocaments”.

Tulor, el poblat permanent més antic de la zona d'Atacama (Xile), datat en 2.800 anys abans d'ara

C.S.B.- I pel que fa als contactes acadèmics?

X.P.R.- He mantingut reunions amb professors de l’Institut d’Història de la Universitat Catòlica de Valparaiso per intercanviar impressions i discutir sobre l’estructura acadèmica dels estudis de Prehistòria a Xile i a Espanya, i sobre el paper que han de desenvolupar aquestes especialitats en el marc de l’ensenyament d’Història. Desgraciadament a Xile hi ha poques universitats que imparteixin assignatures sobre arqueologia prehistòrica i, en aquest sentit, l’esmentada universitat es planteja potenciar aquest tipus d’estudis en un futur no molt llunyà.

A la Universitat de Xile, a Santiago de Xile, vaig mantenir contactes amb investigadors del Departament d’Antropologia; hi van prendre part arqueòlegs, entre ells Donald Jackson, i antropòlegs físics, com Eugenio Aspillaga, per discutir sobre la situació de la recerca arqueològica actual a Xile, i aprofundir en les relacions ja establertes en l’estada que ja van fer Eudald Carbonell i Igor Parra fa uns mesos. Aquest estiu, dos investigadors xilens vindran a Atapuerca (Burgos), mentre realitzem la campanya d’excavacions d’enguany, i és possible que puguem concretar acords específics de futur. La nostra intenció, dins dels projectes de codesenvolupament que impulsa l’IPHES, pretenem donar-los-hi suport i col·laborar amb les iniciatives arqueopaleontològiques que aquest xilè està preparant.

C.S.B.- Quins jaciments va visitar i amb quina intenció?

X.P.R.- Vaig estar sobretot per la zona d’Atacama, amb l’objectiu de visitar diferents restes arqueològiques. En aquesta zona destaquen les ocupacions de caçadors recol·lectors de des de fa 10.000 anys, així com d’altres més recents, com, per exemple, Tulor, el poblat permanent més antic d’aquesta àrea, datada en 2.800 anys abans d’ara. També vaig anar al Museu de San Pedro de Atacama, un dels més interessants de Xile des del punt de vista arqueològic, perquè mostra tota l’evolució del poblament humà de la regió d’Atacama, des de les primeres ocupacions, fa uns 10.000 anys, fins a l’arribada dels colonitzadors espanyols.