29 Jun, 2007

La jornada del 27 de juny tot just acabava de començar. Com és habitual, a les 9 del matí els membres de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca (EIA) s’incorporaven als seus treballs als diferents jaciments, tal com van fer els destinats a la Sima del Elefante. “Va ser molt ràpid, no feia ni 10 minuts que havia començat a excavar al nivell 9 i de cop i volta veig que em surt una dent. De seguida ho vaig comentar als experts que tenia a prop meu, vam cridar a l’Eudald Carbonell, al José María Bermúdez, i a més investigadors que es trobaven en altres jaciments de la Sierra; entre tots vam poder confirmar que es tractava d’un molar humà”, explica la protagonista de la descoberta, Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i membre de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Premolar d'una espècie anterior a l'Homo antecessor descoberta el 27 de juny a la Sima del Elefante a Atapuerca - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

“Aquesta troballa esdevinguda a TE9 és molt important perquè és la prova definitiva de la presència humana a la Sierra d’Atapuerca fa, almenys, 1,2 milions d’anys”, assegura Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector del Projecte Atapuerca. Carbonell explica: “en anys anteriors havíem trobat indústria lítica que avalava aquesta antiguitat, i si hi ha instruments de pedra, hem de pensar que hi ha hagut homínids que els han fabricat, però mai no havíem descobert restes humanes en aquest jaciment”.

Rosa Huguet, investigadora de l'IPHES - URV responsable de la troballa, amb el premolar protagonista a la Sima del Elefante - Crèdit foto: Jordi Mestre

En el mateix sentit, Rosa Huguet, que tot just fa unes setmanes va llegir la seva tesi doctoral a la URV basada en les ocupacions humanes a Atapuerca i Orce, assenyala: “a la tesi ja defensava presència d’homínids a Atapuerca fa 1,2 milions d’anys, però m’havia fonamentat en les marques de tall que havia observat en restes de fauna, que haurien estat consumides per aquests homínids, i en la indústria lítica apareguda. El fet que ara hagi sortit aquest molar és una prova directa que avala l’ocupació humana a la Sima del Elefante en aquell període”.

Aquesta dent és exactament un P4, un premolar inferior molt ben conservat i que s’atribuiria a un adult. Sobre l’espècie d’homínid a la qual podria pertànyer, Carbonell ha apuntat: “no ho sabem encara, però es tractaria en tot cas d’un ancestre de l’Homo antecessor. Seria una espècie anterior a aquesta, per tant, s’avançaria en 400.000 anys l’arribada dels primers pobladors europeus”. Fins el 27 de juny, l’homínid més antic que hauria entrat a Europa era l’Homo antecessor, descobert també a Atapuerca, però en aquest cas a Gran Dolina, amb una antiguitat d’uns 800.000 anys”.

L'equip que aquests dies treballa a la Sima del Elefante amb dos dels codirectors del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell i José María Bermúdez - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Les datacions de les restes arqueològiques sempre és una feina àrdua, que es recolza en diferents tècniques. En aquest cas, Carbonell ha manifestat: “de moment hem emprat les dades bioestratigràfiques del nivell on ha aparegut el molar; la presència del micromamífer Allophaiomys lavocati ens indica una antiguitat de més d’1,2 milions d’anys. Alhora, les primeres proves de paleomagnetisme que hem efectuat ens parlen d’una polaritat inversa”. Hi ha hagut èpoques en que el nord magnètic s’ha orientat cap al sud geogràfic, i al revés; les roques ens informen de l’estat d’aquesta polaritat i, per tant, de l’antiguitat dels fòssils.

José María Bermúdez, Eudald Carbonell i Juan Luis Arsuaga, durant la roda de premsa de presentació del molar, divendres 29 de juny, a Atapuerca - Crèdit foto: IPHES - Jordi Mestre

Carbonell ha remarcat: "farem més proves de paleomagnetisme perquè pensem que fins i tot podríem anar més enllà dels 1,2 milions d’anys. De moment, però, els jaciments d’Atapuerca refermen la seva importància com un indret clau per a l’estudi de l’evolució humana, perquè tenim restes de les seqüències de diferents espècies d’homínids, d’1.2 milions d’anys, de 800.000 i de 500.000 anys”.

technorati tags: Atapuerca , Sima del Elefante , primeras ocupaciones humanas , Homo antecessor , IPHES , Eudald Carbonell

27 Jun, 2007

Codirigir tesis doctorals, organitzar seminaris de tercer cicle i, a més llarg termini, impulsar un màster conjunt sobre conservació i socialització del patrimoni, són els principals objectius de la visita que en els últims dies ha efectuat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona Cristina Corona, coordinadora dels estudis d’arqueologia a l’Escola Nacional d’Antropologia  i Història (ENAH) de Mèxic, segons ha explicat Robert Sala, professor que desenvolupa les mateixes funcions a la URV amb el Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana.

 

      Robert Sala i Cristina Corona, en una sessió de treballa a la URV la setmana passada

Robert Sala ha indicat que l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) ja té un conveni amb l’ENAH pel que fa a recerca i ara, en el context de la internacionalització de la docència, el que es pretén potenciar els ensenyaments de tercer cicle. A l’esmentada escola mexicana, les línies docents de Prehistòria van desaparèixer fa uns anys i actualment es vol recuperar aquesta especialitat; el model que seguiran serà el de personal docent investigador que ja s’aplica a l’IPHES i a la URV, dins de les accions de codesenvolupament amb altres institucions que promou aquest institut de recerca participat per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Cristina Corona ha indicat: “l’acord amb l’IPHES permetrà que des de l’ENAH obrim noves línies d’investigació, alhora que es facilita la docència a molts dels nostres estudiants que, actualment, han d’aprendre els mètodes d’excavació, i sobretot el treball de camp, en zones monumentals, puguin endinsar-se en el coneixement de la Prehistòria en jaciments de context molt diferent al d’allí, doncs a Mèxic els conjunts arqueològics més antics es remunten només a 15.000 anys abans d’ara, que és el moment que es relaciona amb l’ocupació dels primers pobladors en aquest país”.

La responsable de l’ensenyament d’arqueologia a l’ENAH ha insistit en què “amb aquesta col·laboració amb l’IPHES podrem formar científics qualificats, perquè en necessitem”.

Un màster intercontinental

En aquesta línia, Robert Sala ha avançat que el curs 2007 – 2008 la URV i l’ENAH ja posaran en marxa la codirecció de tesis doctorals i la col·laboració conjunta en l’organització de seminaris dins del Doctorat en Quaternari i Prehistòria que ja s’imparteix a la URV. A més llarg termini, “volem oferir –assenyala Sala- un màster sobre conservació i socialització del patrimoni que podria comptar amb la participació també de la Universitat d’Uxda (Marroc oriental), amb la qual l’IPHES ja hi treballa”. Cal remarcar que en aquests moment el Marroc està duent a terme una pla de reestructuració dels museus del país pel que fa als continguts, amb la qual cosa aquest ensenyament de tercer cicle afavoriria la formació dels professionals.

Per la seva part, Cristina Corona ha puntualitzat: “a Mèxic ja teníem una línia dedicada a la conservació i socialització del patrimoni amb la qual cosa podem contribuir a complementar les iniciatives de socialització que ja impulsa l’IPHES”.

El coordinador del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV ha remarcat: “una col·laboració a tres bandes, i amb universitats de tres continents diferents seria molt adequada perquè ens beneficiaria a tots. El nou màster complementaria l’actual, s’organitzaria seguint una estructura similar i afavoriria projectes de codesenvolupament de l’IPHES – URV a l’Àfrica, a Amèrica i evidentment a Europa”.

technorati tags: màster Erasmus Mundus , conservació , restauració , IPHES , Mèxic , evolució humana

21 Jun, 2007

“Aprofundir en el coneixement de l’Homo antecessor i obtenir més dades per avançar en l’estudi de l’evolució humana, en general”, són els objectius principals de la campanya d’excavacions que s’ha iniciat aquesta setmana a Atapueca (Burgos), segons ha explicat Eudald Carbonell, codirector del Projecte Atapuerca i director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La campanya coincideix amb el desè aniversari de la distinció amb el Premi Príncipe de Asturias d’Investigació Científica i Tècnica a la recerca desenvolupada per l’equip internacional que  treballa en aquest complex arqueològic.

Membres de l'Equip Internacional d'Atapuerca treballant al nivell 10 de Gran Dolina - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

Durant el juny hi treballen unes 40 persones de les quals 25 són personal investigador de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV); també hi prenen part alguns estudiants del Màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix en aquest centre. La xifra total d’excavadors arribarà a 140 al juliol, amb especialistes provinents de centres d’investigació de l’Estat espanyol i de l’estranger.

Eudald Carbonell concreta les accions que es duran a terme als diferents jaciments del conjunt arqueològic d’Atapuerca durant el juny: “Al Mirador (complex Cueva Mayor), una cova que va ser habitada per poblacions de l’Edat del Bronze i neolítiques, intervindrem en nivells del Plistocè Superior per comprovar si hi ha material d’aquest període. A la Sima del Elefante, al nivell 9, de més d’un milió d’anys, hi ha molt de sediment que cal netejar abans de preparar una excavació en extensió”.  En aquest jaciment, l’equip hi té posades moltes esperances per esbrinar millor les ocupacions humanes d’aquella època, doncs en campanyes anteriors s’han trobat restes d’indústria lítica, instruments de pedra que haurien utilitzat els homínids en aquells temps.

  La Sima del Elefante, d'una antiguitat de més d'un milió d'anys - Crèdit foto: Jordi Mestre - IPHES

A Gran Dolina, al nivell 10, datat en uns 370.000 anys, “es va localitzar anys enrere      –recorda Carbonell- un campament d’homínids, que va ser usat amb intensitat per l’Homo heidelbergensis  i durant molts anys s’han estat extraient moltes restes lítiques, de fauna, etc. L’any passat vam acabar d’obtenir tot aquest material i ara continuarem avançant en l’excavació d’aquesta àrea”.

L’altre punt d’interès també té a veure amb la Gran Dolina, però en aquest cas en el nivell 6, on el 1994 van aparèixer les restes humanes que després van propiciar la definició d’una nova espècie, l’Homo antecessor. En aquest sentit, Eudald Carbonell ha puntualitzat: “el nostre repte és continuar posant al descobert restes d’homínids d’aquesta espècie de 800.000 anys d’antiguitat per avançar en el seu coneixement”.

technorati tags: Atapuerca , Homo antecessor , Sima del Elefante , indústria lítica , Eudald Carbonell

18 Jun, 2007

Amb l’exposició Atapuerca, un viatge als nostres orígens, que arriba per primer cop a Catalunya, i que es podrà veure a Can Llobet, a Calella (Maresme), a partir del 22 de juny, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), d’acord amb l’Ajuntament d’aquest municipi, dóna el primer pas per impulsar la creació d’un centre de recerca i de socialització de la ciència en aquest municipi a l’entorn dels humans i de la seva relació amb el medi ambient, idea que va sorgir dels contactes mantinguts fa uns mesos entre el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, i l’exalcalde d’aquesta localitat, Josep Basart; el nou alcalde, Josep Maria Juhé, ha assumit plenament el projecte amb el conveni marc de col·laboració que s’ha signat el 18 de juny a Calella. Carbonell ha anunciat que aquesta vila serà la seu de l’Àrea de Socialització de l’IPHES i s’ha avançat l’entrada en funcionament en els pròxims dies del portal “evoluciona.org”, que inclou la televisió IP (per Internet) “Evoluciona TV”, que s’oferirà en col·laboració amb Calella TV, des de l’adreça http://www.evoluciona.org, ja en període de proves i visible només a estones, per això de moment molt sovint només surt la web d’un congrés.

             La mostra és un recorregut per l'evolució humana des de fa 4 milions d'anys

El conveni que l’IPHES i l’Ajuntament de Calella l’han signat dilluns dia 18 de juny el director de l’esmentat institut, Eudald Carbonell, i el nou alcalde de Calella, Josep Maria Juhé. L’acord marc contempla la redacció d’un projecte executiu que aquest institut presentarà durant el mes de setembre de 2007 on es definiran les necessitats, les activitats a desenvolupar, les fonts de finançament i la projecció de futur del centre. “En tot cas, aquest entorn conceptual no serà un museu de prehistòria o d’evolució, sinó un espai actiu i obert a la ciutadania on s’oferiran exposicions, conferències, projeccions àudiovisuals... i es presentaran publicacions, iniciatives adreçades als escolars, etc”, ha puntualitzat Rafel Sospedra, cap de l’Àrea de Socialització de la Ciència de l’IPHES.

“Tot allò que s’organitzi, això sí, estarà sempre relacionat amb el medi ambient i els humans, incidint, a tall d’exemple, en aspectes com l’aigua (control, propietat, malbaratament, guerra...), el sòl, la tecnologia, la població, l’habitatge, etc”, ha afegit Sospedra. 

Titularitat municipal, gestió IPHES

El centre serà de titularitat municipal, però estarà gestionat i administrat per l’IPHES. També es preveu establir col·laboracions entre aquest nou ens i la Fundació Atapuerca, una vegada constituïts els òrgans de govern del centre, ja que el director de l’IPHES, Eudald Carbonell, és vicepresident executiu de l’esmentada entitat i codirector del Projecte Atapuerca. Precisament, Carbonell ha dit que Calella serà la seu de l’Àrea de Socialització de l’IPHES i ha puntualitzat que “la nostra idea és impulsar iniciatives similars dedicades a la ciència en diferents municipis”. De moment, “Calella es configura en aquest sentit com un nucli clau, situat estratègicament entre Girona i Barcelona, amb un important volum de turisme de nivells molt diversos, i amb un nombre considerable de primeres i segones residències”, ha puntualitzat Rafel Sospedra.

                                  

La mostra, Atapuerca, un viatge als nostres orígens, n’és també un primer exemple, doncs està promoguda per la Fundació Atapuerca. Aquesta exposició es podrà visitar del 22 de juny al 21 de setembre, data aquesta última en què es preveu presentar el projecte del centre d’interpretació i socialització de la ciència, amb l’objectiu de ser ja una acció del que haurà de ser un espai actiu, obert al públic al general i a la innovació, aplicant el concepte de socialització que defensa l’IPHES. Aquest consisteix en un procés gràcies al qual la ciutadania aprèn, incorpora i fa seus els elements de la cultura del seu entorn social. En aquest sentit, l’IPHES tracta de desenvolupar mecanismes, oportunitats i plataformes per promoure la socialització del coneixement en general i de l'evolució humana en particular.

La socialització del coneixement no és només la divulgació dels resultats, sinó que també tracta que aquests i les metodologies emprades en ciència siguin assumides per la ciutadania, de manera que aquesta pugui interpretar millor els conceptes, esforços, èxits i també els fracassos que produeix la recerca científica. Així, la comprensió de la nostra evolució i la dels nostres entorns, tant canviants, s’han d’incorporar als valors socials per fer-les críticament compatibles amb la resta de coneixements, afeccions o creences que tenim en altres aspectes de la vida humana.

Escenografies i interactivitat

Atapuerca. Un viatge als nostres orígens és una exposició molt divulgativa creada per la Fundació Atapuerca. El recorregut s’inicia ara fa uns 4 milions d'anys, quan va sorgir a l'Àfrica un dels nostres ancestres; tots som, en definitiva, descendents d'aquells primers africans, per incidir especialment en els jaciments de la Sierra de Atapuerca, a Burgos, com un gran aparador de l'evolució humana. D’aquesta manera s’ofereix al visitant la possibilitat de fer un viatge als orígens del gènere Homo, al qual tots pertanyem, i d'entendre que no hem estat els primers ni serem els darrers habitants d’aquest planeta.

A Atapuerca hi  han sorgit troballes tant espectaculars com eines datades en 1,2 milions d'anys, o una nova espècie, l'Homo antecessor, d’uns 800.000 anys, o la primera evidència d’enterraments de morts a la Sima de los Huesos fa 500.00 anys, aportacions que es tracten a la mostra.

HORARIS VISITES MOSTRA

Diumenges i dilluns l'exposició resta tancada.

De dimarts a divendres
Matí: de 10 a 13 hores, visita concertada per grups i escoles d'estiu. Gratuïta
Tarda: de 18 a 21.30, visita lliure o comentada en funció del número de visitants Gratuïta

Dissabte:
Tarda: de 18 a 21.30, visita lliure o comentada en funció del número de visitants Gratuïta

Activitats relacionades:
Visita comentada per un membre de l'equip d'investigació d'Atapuerca i de l'IPHES:
dissabtes de juliol i agost, de 20 a 21.30 hores. Gratuïta.
Cal reservar prèviament

Curs "D'on venim?. Els orígens de la humanitat".
Dissabtes del mes d'agost, de 18.30 a 19.45 hores.
impartit per un membre de l'equip d’investigació d'Atapuerca, i membre de l'IPHES. gratuïta.
Cal reservar prèviament

Telèfon de reserves: 93 296 92 59 (Schola Didàctica Activa)

technorati tags: Atapuerca , socialització de la ciència , recerca , evoluciona.org , televisió IP

15 Jun, 2007

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) continua realitzant activitats de recerca a Mèxic. Concretament, en el darrer mes s’han realitzat prospeccions arqueològiques als estats de Sonora, Baixa Califòrnia i Oaxaca amb l’objectiu de conèixer millor el primer poblament del continent americà i les seves manifestacions simbòliques, tan espectacularment representades en els conjunts rupestres de la península californiana, i poder impulsar projectes coparticipats amb institucions mexicanes. A més, l’equip ha ofert diferents conferències.

Ramon Viñas durant l'excavació a Barranco del Muerto, a Santiago Chazumba, Oaxaca, en el moment de trobar fauna plistocènica

En aquest viatge hi ha pres part Ramon Viñas i Jordi Mestre per part de l’IPHES, Juan F. Ruiz López de la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distancia) i Albert Rubio, adscrit al SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona, en el marc del Projecte Biodiversitat i societats caçadores - recol·lectores del Quaternari de Mèxic, finançat per AECI (Agencia Española de Cooperación Internacional), executat sota la direcció de Ramon Viñas, des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i de Joaquim Arroyo, paleontòleg de l’INAH (Institut Nacional d’Antropología i Història) des de Mèxic.

 

Pintures rupestres de l'abric de la Pinguica, Canipolé (Loreto), Sierra de la Giganta, a la Baixa California Sud

A l’estat de Sonora, s’ha fet un recorregut pel nord fins a la regió volcànica del Pinacate. i s’han inspeccionat diversos conjunts de gravats rupestres (geoglifs) i pintures, com la Cova Pintada, els conjunts de gravats de la Proveedora i Calera, que es troben entre els més importants de Nordamèrica. El grup va estar acompanyat, en aquest cas, per Cesar Quijada de l’INAH, amb qui l’IPHES hi té un conveni de col·laboració. Totes aquestes accions permetran concretar durant els propers mesos un pla de treball amb l’INAH per realitzar altres campanyes el pròxim any.

A l’estat de Oaxaca, a la Barranca del Muerto del poble de Santiago Chazumba, s’han iniciat tasques d’excavació per recuperar restes de fauna plistocènica, és a dir, més antiga de 10.000 anys.

Alhora s’ha dut a terme una exploració arqueològica per la Baixa Califòrnia, amb resultats molt bons, doncs s’ha pogut delimitar una zona d’interès a prop de la Laguna de San Ignacio, als voltants de la Sierra de San Francisco, on es localitza el Gran Mural declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. A l’esmentat indret, s’han localitzat restes d'un possible mamut, a uns 3 m de fondària i dins del terreny d'un rancho, que poden ser de gran importància per situar les cronologies de la presència humana en aquest estat de Mèxic, tan relacionat amb les poblacions caçadores recol·lectores del sud-oest de Nord-amèrica i les seves relacions culturals amb les manifestacions rupestres de la Baixa Califòrnia, una zona on no hi ha gaires jaciments ben estratificats en seqüència i, per tant, en aquest sentit, aquest jaciment podria ser de gran importància.

Vora la ciutat de San Ignacio s’ha visitat un altre dipòsit que conté fauna plistocènica. Tot aquest recorregut s’ha complementat amb les visites als conjunts rupestres de la serra de la Giganta, on s’han localitzat alguns jaciments arqueològics amb coves per excavar.

Professors i alumnes a l'entarda de l'INAH, a Ciutat de Mèxic, durant el cicle de conferències sobre manifestacions rupestres impartides per l'IPHES

El seguiment dels llocs visitats ha aportat nova informació contextual per preparar un nou projecte d’excavacions arqueològiques coparticipades entre l’IPHES, l’INAH i l’UNAM (Universidad Nacional Autònoma de México) per aprofundir en el coneixement del primer poblament del continent americà abans referit.

D’altra banda, durant al seva estada a Mèxic, l’equip ha dut a terme un cicle de conferències a l’ENAH (Escola Nacional d’Antropologia e Història de Méxic) sota el títol Coves i art rupestre: expressió de les relacions ésser humà-fauna.

technorati tags: pintures rupestres , Baixa California , mamut , primers pobladors americans

12 Jun, 2007

Durant el Neolític, l’ésser humà es converteix en sedentari i basa la subsistència en la domesticació d’animals i el cultiu de plantes. Els factors que van motivar el pas d’una economia a l’altra van ser, principalment, els canvis climàtics i l’augment demogràfic, juntament amb l’evolució cultural de les últimes comunitats paleolítiques i el seu canvi de model econòmic.

En aquest marc, es produeixen vuit “avenços” principals en la història de l’evolució humana. Aprofundir en el coneixement d’aquestes fites, d’una manera didàctica, és l’objectiu de la conferència que pronunciarà Lluís Batista, membre de la Unitat de Museografia de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), divendres 15 de juny, a les 20.30 hores, a la seu del Consell Comarcal de la Terra Alta, al carrer de la Bassa d’en Gaire, 1, a Gandesa.

Polir pedres i inventen la ceràmica

Una de les fites té a veure amb la tecnologia, ja que el terme Neolític fa referència a un canvi en el sistema de producció d’eines, consistent en polir les pedres i no tallar-les com s’havia fet fins al moment; són instruments relacionats amb les feines agrícoles. Altres avenços tenen a veure amb l’art esquemàtic, una manera nova d’elaborar pintures que representen una nova cultura.

 

L'art esquemàtic, un nou estil pictòric que s'inicia al Neolític, tal com es veu a la mostra que acull Gandesa

Però la innovació tecnològica més important del Neolític va ser l’aparició de la ceràmica. D’altra banda, es comencen a conrear vegetals, a petita escala, després d’haver practicat sempre la recol·lecció. Alhora, es domestiquen els animals, pel que fa a l’habitatge, els assentaments en cova conviuen amb els campaments de cabanes; irrompen noves formes d’espais funeraris, com la deposició en construccions megalítiques, i s’inicia l’explotació minera, cas de les mines de Can Tintorer, a Gavà.

Exposició a l'Antiga Presó

Aquesta xerrada és una activitat complementària a l’exposició Sedentaris. Els primers poblats a Catalunya, que es pot veure a l’Antiga Presó de Gandesa fins al 17 de juliol, i en la qual s’exhibeix com van esdevenir tots aquests canvis. El comissari de la mostra és el mateix Lluís Batista i ha estat promoguda per l'Obra Social de la Fundació "la Caixa".

technorati tags: Neolític , tecnologia , sedentaris , exposició. domesticar animals

9 Jun, 2007

Responsables de La Boella Conventions Resort, ubicat a La Canonja (Tarragona), i arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) han gaudit aquesta setmana d’un dinar especial per celebrar plegats els èxits assolits durant la campanya d’excavacions efectuada al jaciment de la Boella en les darreres setmanes, una intervenció que ha rebut el nom de sondeig La Boella Conventions Resort, a les instal.lacions del qual es va efectuar la trobada.

En el dinar hi van prendre part una quinzena d’investigadors que d’una manera desenfadada i cordial van compartir taula amb Vicens Martí de Dalmau, director general del grup Reside, que gestiona La Boella Conventions Resort, i Oriol Cortés, enginyer agrònom i representant de la finca de la Boella. A més, cal destacar la presència del prestigiós paleontòleg Emiliano Aguirre, que va reconèixer el valor de les restes aparegudes i va brindar entusiasmat pel futur d’aquest projecte d’investigació; Eudald Carbonell, director de l’IPHES; Roc Muñoz, alcalde de La Canonja, i Ramon Capdevila, responsable de la primera excavació efectuada a la Boella el 1970.

technorati tags: excavació , La Boella , Emiliano Aguirre , Eudald Carbonell

7 Jun, 2007

En la història de les primeres dispersions humanes, saber quines rutes d’accés van utilitzar els primers homínids que, procedents de l’Àfrica van arribar a Europa, continua sent un dels debats principals en l’estudi de l’evolució humana. Entre les possibles vies d’entrada i sortida d’Àfrica cap a Euràsia, el Corredor Llevantí del Mediterrani es considera el camí normal. Alhora, alguns investigadors consideren que aquests primers moviments humans es van produir en paral·lel a l’expansió de la fauna; els homínids haurien seguit els animals, mentre que d’altres aposten pel domini o no de la tecnologia.

La Dra Rivka Rabinovich, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, i Bienvenido Martínez, estudiant els fòssils de Gesher Benot Ya'aqov

En aquest marc, el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) integrat a l’equip de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha desplaçat del 29 de maig al 9 de juny a l’important jaciment de Gesher Benot Ya’akov (GBY), a Jerusalem (Israel), per estudiar les restes fòssils de mamífers, sobretot bòvids, i dins d’aquests especialment els búfals d’origen africà, que s’han trobat en aquest indret, dins del projecte de recerca que dirigeix la professora Naama Goren-Inbar de la Universitat Hebrea de Jerusalem.

Associacions faunístiques

“L’interès per aquests fòssils ve determinat  perquè al llarg del Corredor Llevantí del Mediterrani es troben nombroses localitats arqueopaleontològiques que presenten associacions faunístiques molt singulars, integrades tant per espècies de mamífers d’origen africà com asiàtic. Per aquest motiu, el coneixement del registre fòssil d’aquesta regió del planeta és fonamental per entendre com i en quines condicions els homínids van ser capaços d’emigrar i arribar a Europa”, ha manifestat Bienvenido Martínez-Navarro.

La cronologia de Gesher Benot Ya’akov se situa entre fa 700.000 i 900.000 anys, essent, per tant, similar, als nivells inferiors de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), però a diferència d’aquest últim, el jaciment de Jerusalem té una indústria lítica molt més evolucionada, corresponent al Mode 2 o axelià., la qual cosa indica que aquesta cultura, originaria de l’Àfrica, es va adoptar a l’Orient Mitjà abans de dispersar-se per tot el continent euroasiàtic.

technorati tags: dispersions humanes , bòvids , IPHES , Gesher Benot Ya'akov

5 Jun, 2007

L’aparició de restes del microvertebrat conegut com a Mimomys savini, que desapareix fa 600.000 anys, atorga al jaciment de la Boella (La Canonja - Tarragona) una antiguitat superior a aquesta data, a l’inici del Plistocè mig, sobre els 700.000 anys. D’aquesta manera s’ha pogut precisar la forquilla que donava la presència en el mateix indret de mamuts, que van viure a Euràsia entre fa 2,5 milions d’anys i 600.000 anys, i alhora es considera que aquest jaciment hauria actuat com un escorxador perquè era on els homínids aprofitaven els grans herbívors que han aparegut per a la seva pròpia alimentació.

Per tant, la intervenció arqueològica d’urgència al Barranc de la Boella, a la qual se li ha donat el nom de sondeig La Boella Conventions Resort, confirma aquest jaciment com un arxiu d’excepció per il·lustrar l’evolució de la vida i dels éssers humans entre més d’un milió d’anys i mig milió d’anys. Els treballs han anat a càrrec de membres de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

 D'esquerra de dreta, Emiliano Aguirre, expert paleontòleg comenta les restes de molars de mamut trobades a la Boella. Al seu costat Eudald Carbonell i Josep Vallverdú, director i responsable de l'excavació respectivament. Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

Josep Vallverdú, responsable del sondeig La Boella Conventions Resort, ha manifestat: “entre un milió i mig milió d'anys hi ha diferents escenaris de l'evolució humana per acabar d’argumentar mitjançant les evidències paleontològiques i arqueològiques.. Un d’ells és la coexistència de diferents homínids i tradicions tècniques procedents d'Àsia i Àfrica o només d'Àfrica. La Boella pot contribuir a documentar quan comença i quan s'acaba aquesta coexistència en termes de transició, és a dir, en el sentit de com els artefactes i les espècies biològiques canvien. En definitiva, ens pot permetre conèixer quan esdevé la primera i la darrera aparició d’espècies biològiques com els microvertebrats o els tipus d'artefactes de pedra”.

La complexitat de les datacions

Tot i que amb el Mimomys savini descobert, una rata d’aigua, amb unes característiques del ciment dental lleument diferent al trobat al nivell TD6 d'Atapuerca (Burgos), datat en més de 800.000 anys, s’ha pogut precisar la cronologia del sondeig La Boella Conventions Resort entorn a l'inici del Pleistocè mig (780.000 – 700.000 anys), “el pròxim hivern, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de la Canonja, sabrem també la polaritat magnètica dels seus dipòsits sedimentaris. D’aquesta manera, encara es podrà afinar més, doncs fa uns 780.000 anys –explica Vallverdú- en tot el globus terrestre hi ha un canvi en la polaritat magnètica registrada en les roques”.

Hi encara hi haurà més: “Una altre anàlisis que esperem fer és el de la racemització dels aminoàcids dels caragols també trobats en els garbells del sediment rentat. S'han trobat uns petits caragols sobre els qual es pot obtenir una edat relativa basada en la degradació de les proteïnes atrapades en la closca”, avança Vallverdú.

Un dels objectius del sondeig La Boella Conventions Resort era tot just obtenir una cronologia precisa dels dipòsits sedimentaris. Aquesta tasca es fa emprant diferents tècniques, de camp i de laboratori, per tal d’evitar les incerteses derivades d’utilitzar només una línia d’investigació. “Cal esmentar, però, que estem molt satisfets –puntualitza Josep Vallverdú- de la recerca en microvertebrats duta a terme en aquest sondeig. És una tècnica senzilla i fiable que no necessita grans complicacions analítiques, i és molt immediata”.

Durant els treballs de La Boella Conventions Resort, vora el Mas de la Boella, s’han rentat vora 9 metres cúbics de terra, entre els quals s’han trobat fòssils de petita grandària, durant les tasques de garbellat i triatge. També s'han realitzat exploracions i s’han obtingut mostres de sediment en altres indrets del Barranc.

Defenses i instruments de pedra

Els fòssils que ha posat al descobert en el sondeig La Boella Conventions Resort, s’han s’han trobat en dos dipòsits sedimentaris de nivells o estrats arqueopaleontològics diferents. En cadascun d’aquests nivells hi ha un parell de defenses i altres parts esquelètiques de proboscidis (costelles, escàpules, molars...), així com restes d’altres tipus de fauna del Plistocè, entre elles cèrvids i èquids.

 

 Junt a aquestes defenses s'observen instruments lítics que els homínids haurien fet servir per esquarterar l'animal - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

En tots dos nivells també hi ha artefactes lítics (instruments de pedra) que principalment són de sílex, tant en la seva varietat de roca de chert com en la de lidita, encara que n’hi ha igualment de quarsita, esquist i pòrfir. En el primer nivell és molt remarcable el conjunt d’artefactes de sílex de la varietat chert. Es tracta d’artefactes molt íntegres i ben preservats, la qual cosa permetrà als investigadors disposar d’una informació de primera qualitat per reconstruir com s’han fabricat els artefactes de pedra amb aquesta varietat de roca del sílex (chert). Particularment, cal referir-se a set peces, d’uns 60 mil·límetres de llarg, de poc gruix i vores amb tallants molt agudes), totes elles molt aptes per al seu ús com a ganivets. De fet, vàries d’aquestes peces, a primer cop d’ull, presenten estigmes d’aquest ús a les vores.

D’altre banda, en els dos nivells excavats hem documentat una associació fonamental que ens repeteix molt sovint i és l’aparició de grans encluses i percutors que servirien per manipular la biomassa. Josep Vallverdú ha remarcat: “són grans artefactes que serveixen per aprofitar in situ restes com el moll dels ossos, les vísceres o el cervell, i els ganivets, que només surten al nivell 1, s’emprarien per filatejar, per obtenir petites trossos de carn que es consumirien fora del jaciment”.

De tot això, Marina Mosquera conclou. “Tant les característiques tècniques de producció instrumental, com els útils en sí, indiquen un alt grau de control tècnic per part dels homínids que els van produir i suggereixen que estaven avançats en el seu desenvolupament tecnològic”.

 

Part de l’antiga vall del Francolí

“Una altre descoberta molt interessant feta al Barranc de la Boella –puntualitzat Josep Vallverdú- és l'evidència d'uns afloraments on hi ha marques que indiquen una antiga línia de costa amb un elevació de 60 metres sobre el litoral actual. En aquest indret el senyor Ramón Capdevila, responsable de la primera excavació efectuada al Barranc de la Boella el 1970, també hi va recuperar fòssils l'any 1976, actualment dipositats al Museu Salvador Vilaseca de Reus.

Finalment s'han recollit indicis per tal de començar a argumentar que el Barranc de la Boella va ser part l'antiga vall del Francolí quan aquest riu circulava per davant de les Gavarres i desembocava en un estuari davant de La Canonja. Aquesta investigació sobre la paleogeografia de la desembocadura del Francolí és només una hipòtesis de treball que precisa més documentació.

Els dipòsits del Barranc de la Boella són un arxiu d'excepció per il·lustrar l'evolució de la vida i l'home entre més d'un milió d'anys i mig milió d'anys. Al ser una zona d'ambients humit, tant en forma d'aiguamoll i fluvial, ha concentrat la distribució dels éssers vius. Però, de forma fonamental, l'estabilitat geoquímica dels sediments, assegurada pel gruix dels conglomerats que retenen aigua de forma constant, és la que ha permès que es conservin restes d'animals tant grossos com els mamuts, o altres petites com els microvertebrats.

Arribades i extincions de les poblacions

Les diferents capes verdes i motejades del Barranc son contenidors d'una gran quantitat de fòssils distribuïts entre un i mig milió d'anys. “La nostra intenció –assegura Vallverdú- és explorar en els pròxims anys aquest registre temporal mitjançant petits sondeigs. Aquesta feina tracta de ordenar en seqüències les moltes capes que contenen fòssils del Barranc. Aquesta gestió ens permetrà valorar i disposar d'indicis significatius sobre les diferents arribades i extincions de les poblacions biològiques del Camp de Tarragona entre un milió i mig milió d’anys abans del present. És un període amb molt poca documentació arqueològica i paleontològica que cal conèixer amb l’objectiu de comprendre i socialitzar la Història dels ecosistemes i l’autoecologia dels primers homínids d’Euràsia”.

technorati tags: mamuts , Plistocè. La Boella , indústria lítica , herbívors

4 Jun, 2007

Uns 200 veïns de La Canonja van aprofitar la Jornada de Portes Obertes que es va organitzar dissabte 2 de juny perquè poguessin visitar el jaciment del Barranc de la Boella, en el qual hi ha treballat durant tot el maig l’equip d’arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). De 3 a 7 se la tarda, els arqueòlegs van oferir diverses explicacions sobre aquest jaciment i les troballes que s’han posat al descobert, alhora que els visitants van poder compartir coneixement amb ells i formular directament les seves preguntes.

La ruta s’iniciava a la part de dalt de l’excavació on podien observar les espectaculars troballes de mamut que ha revelat aquest sondeig d’urgència a la Boella. En una altra part, damunt d’una taula, s’exhibien fotos -tal com es veu a la imatge- i materials arqueològics de  les diferents troballes d’aquesta excavació, algunes molt espectaculars com un molar de mamut sense desgast, un altre molt desgastat, una escàpula també de mamut protegida amb poliuretà i indústries lítiques. Alhora, es va posar especial èmfasi en les feines de rentat de sediment, sistema que s’utilitza, entre d’altres coses, per localitzar les restes de microvertebrats que d’altra manera podrien passar desapercebuts; d’aquestes explicacions es va encarregar Lluch Bennassar, membre de l’Àrea de Prehistòria de la URV.

Finalment, els visitants podien gaudir d’una exhibició de talla experimental dels diferents modes de producció lítica, tasca de la qual va tenir cura Miquel Guardiola, alumne de la llicenciatura d’Història que s’imparteix a la URV.

 

technorati tags: Jaciment Boella , La Canonja , mamut , indústria lítica