El bloc de les activitats de l'IPHES

5 Jun, 2007

La Boella, un antic escorxador de 700.000 anys d'antiguitat

Publicat per csb 17:14 | Enllaç permanent | Comentaris (0) | Retroenllaços (0) | Excavacions

L’aparició de restes del microvertebrat conegut com a Mimomys savini, que desapareix fa 600.000 anys, atorga al jaciment de la Boella (La Canonja - Tarragona) una antiguitat superior a aquesta data, a l’inici del Plistocè mig, sobre els 700.000 anys. D’aquesta manera s’ha pogut precisar la forquilla que donava la presència en el mateix indret de mamuts, que van viure a Euràsia entre fa 2,5 milions d’anys i 600.000 anys, i alhora es considera que aquest jaciment hauria actuat com un escorxador perquè era on els homínids aprofitaven els grans herbívors que han aparegut per a la seva pròpia alimentació.

Per tant, la intervenció arqueològica d’urgència al Barranc de la Boella, a la qual se li ha donat el nom de sondeig La Boella Conventions Resort, confirma aquest jaciment com un arxiu d’excepció per il·lustrar l’evolució de la vida i dels éssers humans entre més d’un milió d’anys i mig milió d’anys. Els treballs han anat a càrrec de membres de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).

 D'esquerra de dreta, Emiliano Aguirre, expert paleontòleg comenta les restes de molars de mamut trobades a la Boella. Al seu costat Eudald Carbonell i Josep Vallverdú, director i responsable de l'excavació respectivament. Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

Josep Vallverdú, responsable del sondeig La Boella Conventions Resort, ha manifestat: “entre un milió i mig milió d'anys hi ha diferents escenaris de l'evolució humana per acabar d’argumentar mitjançant les evidències paleontològiques i arqueològiques.. Un d’ells és la coexistència de diferents homínids i tradicions tècniques procedents d'Àsia i Àfrica o només d'Àfrica. La Boella pot contribuir a documentar quan comença i quan s'acaba aquesta coexistència en termes de transició, és a dir, en el sentit de com els artefactes i les espècies biològiques canvien. En definitiva, ens pot permetre conèixer quan esdevé la primera i la darrera aparició d’espècies biològiques com els microvertebrats o els tipus d'artefactes de pedra”.

La complexitat de les datacions

Tot i que amb el Mimomys savini descobert, una rata d’aigua, amb unes característiques del ciment dental lleument diferent al trobat al nivell TD6 d'Atapuerca (Burgos), datat en més de 800.000 anys, s’ha pogut precisar la cronologia del sondeig La Boella Conventions Resort entorn a l'inici del Pleistocè mig (780.000 – 700.000 anys), “el pròxim hivern, gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament de la Canonja, sabrem també la polaritat magnètica dels seus dipòsits sedimentaris. D’aquesta manera, encara es podrà afinar més, doncs fa uns 780.000 anys –explica Vallverdú- en tot el globus terrestre hi ha un canvi en la polaritat magnètica registrada en les roques”.

Hi encara hi haurà més: “Una altre anàlisis que esperem fer és el de la racemització dels aminoàcids dels caragols també trobats en els garbells del sediment rentat. S'han trobat uns petits caragols sobre els qual es pot obtenir una edat relativa basada en la degradació de les proteïnes atrapades en la closca”, avança Vallverdú.

Un dels objectius del sondeig La Boella Conventions Resort era tot just obtenir una cronologia precisa dels dipòsits sedimentaris. Aquesta tasca es fa emprant diferents tècniques, de camp i de laboratori, per tal d’evitar les incerteses derivades d’utilitzar només una línia d’investigació. “Cal esmentar, però, que estem molt satisfets –puntualitza Josep Vallverdú- de la recerca en microvertebrats duta a terme en aquest sondeig. És una tècnica senzilla i fiable que no necessita grans complicacions analítiques, i és molt immediata”.

Durant els treballs de La Boella Conventions Resort, vora el Mas de la Boella, s’han rentat vora 9 metres cúbics de terra, entre els quals s’han trobat fòssils de petita grandària, durant les tasques de garbellat i triatge. També s'han realitzat exploracions i s’han obtingut mostres de sediment en altres indrets del Barranc.

Defenses i instruments de pedra

Els fòssils que ha posat al descobert en el sondeig La Boella Conventions Resort, s’han s’han trobat en dos dipòsits sedimentaris de nivells o estrats arqueopaleontològics diferents. En cadascun d’aquests nivells hi ha un parell de defenses i altres parts esquelètiques de proboscidis (costelles, escàpules, molars...), així com restes d’altres tipus de fauna del Plistocè, entre elles cèrvids i èquids.

 Junt a aquestes defenses s'observen instruments lítics que els homínids haurien fet servir per esquarterar l'animal - Crèdit foto: Gerard Campeny/IPHES

En tots dos nivells també hi ha artefactes lítics (instruments de pedra) que principalment són de sílex, tant en la seva varietat de roca de chert com en la de lidita, encara que n’hi ha igualment de quarsita, esquist i pòrfir. En el primer nivell és molt remarcable el conjunt d’artefactes de sílex de la varietat chert. Es tracta d’artefactes molt íntegres i ben preservats, la qual cosa permetrà als investigadors disposar d’una informació de primera qualitat per reconstruir com s’han fabricat els artefactes de pedra amb aquesta varietat de roca del sílex (chert). Particularment, cal referir-se a set peces, d’uns 60 mil·límetres de llarg, de poc gruix i vores amb tallants molt agudes), totes elles molt aptes per al seu ús com a ganivets. De fet, vàries d’aquestes peces, a primer cop d’ull, presenten estigmes d’aquest ús a les vores.

D’altre banda, en els dos nivells excavats hem documentat una associació fonamental que ens repeteix molt sovint i és l’aparició de grans encluses i percutors que servirien per manipular la biomassa. Josep Vallverdú ha remarcat: “són grans artefactes que serveixen per aprofitar in situ restes com el moll dels ossos, les vísceres o el cervell, i els ganivets, que només surten al nivell 1, s’emprarien per filatejar, per obtenir petites trossos de carn que es consumirien fora del jaciment”.

De tot això, Marina Mosquera conclou. “Tant les característiques tècniques de producció instrumental, com els útils en sí, indiquen un alt grau de control tècnic per part dels homínids que els van produir i suggereixen que estaven avançats en el seu desenvolupament tecnològic”.

Part de l’antiga vall del Francolí

“Una altre descoberta molt interessant feta al Barranc de la Boella –puntualitzat Josep Vallverdú- és l'evidència d'uns afloraments on hi ha marques que indiquen una antiga línia de costa amb un elevació de 60 metres sobre el litoral actual. En aquest indret el senyor Ramón Capdevila, responsable de la primera excavació efectuada al Barranc de la Boella el 1970, també hi va recuperar fòssils l'any 1976, actualment dipositats al Museu Salvador Vilaseca de Reus.

Finalment s'han recollit indicis per tal de començar a argumentar que el Barranc de la Boella va ser part l'antiga vall del Francolí quan aquest riu circulava per davant de les Gavarres i desembocava en un estuari davant de La Canonja. Aquesta investigació sobre la paleogeografia de la desembocadura del Francolí és només una hipòtesis de treball que precisa més documentació.

Els dipòsits del Barranc de la Boella són un arxiu d'excepció per il·lustrar l'evolució de la vida i l'home entre més d'un milió d'anys i mig milió d'anys. Al ser una zona d'ambients humit, tant en forma d'aiguamoll i fluvial, ha concentrat la distribució dels éssers vius. Però, de forma fonamental, l'estabilitat geoquímica dels sediments, assegurada pel gruix dels conglomerats que retenen aigua de forma constant, és la que ha permès que es conservin restes d'animals tant grossos com els mamuts, o altres petites com els microvertebrats.

Arribades i extincions de les poblacions

Les diferents capes verdes i motejades del Barranc son contenidors d'una gran quantitat de fòssils distribuïts entre un i mig milió d'anys. “La nostra intenció –assegura Vallverdú- és explorar en els pròxims anys aquest registre temporal mitjançant petits sondeigs. Aquesta feina tracta de ordenar en seqüències les moltes capes que contenen fòssils del Barranc. Aquesta gestió ens permetrà valorar i disposar d'indicis significatius sobre les diferents arribades i extincions de les poblacions biològiques del Camp de Tarragona entre un milió i mig milió d’anys abans del present. És un període amb molt poca documentació arqueològica i paleontològica que cal conèixer amb l’objectiu de comprendre i socialitzar la Història dels ecosistemes i l’autoecologia dels primers homínids d’Euràsia”.