7 Jun, 2007
Estudien a Israel fòssils de mamÃfers per saber com es van produir les primeres dispersions humanes
En la història de les primeres dispersions humanes, saber quines rutes d’accés van utilitzar els primers homínids que, procedents de l’Àfrica van arribar a Europa, continua sent un dels debats principals en l’estudi de l’evolució humana. Entre les possibles vies d’entrada i sortida d’Àfrica cap a Euràsia, el Corredor Llevantí del Mediterrani es considera el camí normal. Alhora, alguns investigadors consideren que aquests primers moviments humans es van produir en paral·lel a l’expansió de la fauna; els homínids haurien seguit els animals, mentre que d’altres aposten pel domini o no de la tecnologia.
La Dra Rivka Rabinovich, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, i Bienvenido Martínez, estudiant els fòssils de Gesher Benot Ya'aqov
En aquest marc, el paleontòleg Bienvenido Martínez-Navarro, professor d’investigació ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) integrat a l’equip de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), s’ha desplaçat del 29 de maig al 9 de juny a l’important jaciment de Gesher Benot Ya’akov (GBY), a Jerusalem (Israel), per estudiar les restes fòssils de mamífers, sobretot bòvids, i dins d’aquests especialment els búfals d’origen africà, que s’han trobat en aquest indret, dins del projecte de recerca que dirigeix la professora Naama Goren-Inbar de la Universitat Hebrea de Jerusalem.
Associacions faunístiques
“L’interès per aquests fòssils ve determinat perquè al llarg del Corredor Llevantí del Mediterrani es troben nombroses localitats arqueopaleontològiques que presenten associacions faunístiques molt singulars, integrades tant per espècies de mamífers d’origen africà com asiàtic. Per aquest motiu, el coneixement del registre fòssil d’aquesta regió del planeta és fonamental per entendre com i en quines condicions els homínids van ser capaços d’emigrar i arribar a Europa”, ha manifestat Bienvenido Martínez-Navarro.
La cronologia de Gesher Benot Ya’akov se situa entre fa 700.000 i 900.000 anys, essent, per tant, similar, als nivells inferiors de Gran Dolina a Atapuerca (Burgos), però a diferència d’aquest últim, el jaciment de Jerusalem té una indústria lítica molt més evolucionada, corresponent al Mode 2 o axelià., la qual cosa indica que aquesta cultura, originaria de l’Àfrica, es va adoptar a l’Orient Mitjà abans de dispersar-se per tot el continent euroasiàtic.
technorati tags: dispersions humanes , bòvids , IPHES , Gesher Benot Ya'akov
