29 Gen, 2007
L'evolució de la capacitat de conèixer i l’extinció dels neandertals són dos dels temes centrals d’un cicle de xerrades coordinat per Eudald Carbonell
L’evolució de la capacitat de conèixer o cognició, l’extinció dels neandertals, els primers pobladors europeus, i com el coneixement del passat ens ajuda a reflexionar sobre el present i el futur de l’ésser humà són els temes que protagonitzen un cicle de conferències coordinat per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector de les excavacions a Atapuerca.
El cicle s’efectuarà a Tarragona del 31 de gener al 28 de febrer, dins de les activitats paral.leles de l’exposició “Restes i rastres dels nostres ancestres”, organitzada per la Fundació “la Caixa”. Les xerrades tindran lloc a la sala d’actes del Centre Social i Cultural d’aquesta entitat, al carrer de Cristòfor Colom 2, a la mateixa seu on s’exhibeix la mostra.
Imatge d'un dels fòssils d'animals que es pot veure a la mostra, el Protoceratops andrewsi - Crèdit: cedida "la Caixa"
Eudald Carbonell, que oferirà la primera conferència, ha destacat: “El desenvolupament científic i tècnic humà, a través de disciplines com la paleontologia, la botànica, la genètica, l’ecologia i l’arqueologia, entre d’altres, permet de conèixer els fets fonamentals del procés evolutiu de la biofesra. Tots ells són rastrejables en una evolució continua que forma part de la història evolutiva del planeta Terra, aquest petit racó de l’univers que habitem”. És el que s’intentarà donar a conèixer amb aquestes xerrades, obertes al públic en general, i gratuïtes.
Primera conferència: Dimecres, 31 de gener a les 19.30 h
“Estudiar el passat per reflexionar sobre el present i el futur de l’ésser humà”
Eudald Carbonell, director de l’IPHES i codirector de les excavacions a Atapuerca.
La posició del planeta Terra en el nostre sistema solar, l’aparició dels éssers vius, la seva evolució, el procés d’homització i el nostre desenvolupament conscient ens ha de permetre millorar com a persones.
Pròximes conferències:
Dimecres, 14 de febrer, a les 19.30 h
“Gibraltar: L’últim refugi dels neandertals?”
Clive Finlayson, director del Museu de Gibraltar, Gibraltar
Dimecres 21 de febrer, a les 19.30 h
“De Turcana al Caucas. La història dels primers europeus”
Jordi Agustí, professor d’investigació ICREA (Institut Català de Recerca Avançada) integrat a l’IPHES
Dimecres, 28 de febrer a les 19.30 h
“L’evolució de la cognició: del cervell a les primeres pràctiques mortuòries”
Marina Mosquera, professora titular de l’Institut de Paleoecologia Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
A mida que s’acosti el dia de cada xerrada us facilitarem més informació des d’aquest bloc
26 Gen, 2007
Jorge Wagensberg: “El científic ha de comunicar emocions”
“El científic ha de comunicar emocions”, va afirmar de manera contundent Jorge Wagensberg, físic i director de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient de la Fundació “la Caixa”, durant la trobada que va mantenir dijous a la nit amb investigadors de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a la seu social d’aquesta entitat financera a Tarragona.
Wagensberg va fer aquestes declaracions durant la xerrada que va oferir a més de 40 investigadors de l’IPHES amb motiu de l’exposició “Restes i rastres dels nostres ancestres”, que s’exhibeix al Centre Social i Cultural Tarragona, al carrer Cristòfor Colom, 2, d’aquestes ciutat, fins el 4 de març. Durant la seva intervenció va assegurar que la clau per arribar a interessar el públic que visita les exposicions és “comunicar emocions i, perquè això sigui possible, cal investigar, fer treball de camp i fer immersions en el món d’allò que volem explicar”.
També va referir-se a l’esforç que cal fer per trobar l’essència d’una peça quan s’estudia per incloure-la en un museu. “Són restes i rastres que ens obliguen a interpretar”, va assegurar. I pel que fa a la presentació pública d’aquestes objectes, Wagensberg va remarcar que “tenim dades que demostren que només un 3% de les persones que visiten un museu o una exposició es llegeixen els textos que acompanyen les peces. Per aquest motiu, nosaltres cada vegada substituïm més les explicacions tradicionals per la presentació d’idees amb dibuixos tipus còmic”, tal com succeeix a la mostra “Restes i rastres dels nostres ancestres”.
25 Gen, 2007
Nova conferència d’Eudald Carbonell sobre consciència crítica d’espècie
En el marc del cicle anual de conferències organitzat per el Col·lectiu el Ganxo, Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social), pronunciarà la conferència titulada "Consciència crítica d'espècie", divendres dia 26 de gener a les 20 h, al centre cultural
Carbonell considera que l’acceleració històrica dels processos d’espècie és una realitat d’una gran contingència social. Això ha fet que emergeixi en el sí dels humans la consciència crítica d’espècie. És en aquest marc on podem entendre les transformacions que s’estan produït en el nostre procés evolutiu i, com a conseqüència, la recerca de la nostra identitat animal i cultural.
El Col·lectiu el Ganxo, nascut a principis de l'any 2003, fa xerrades i activitats que pretenen apropar a la comarca del Vallès oriental personatges de la cultura i la ciència catalanes que, des del seu punt de vista, puguin aportar continguts de primera mà. Amb aquesta intenció, i entre d’altres, ja han passat per les xerrades que organitzem el lingüista Joan Solà; el naturalista Martí Boada; l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté; la demògrafa Anna Cabré, l'escriptor Alfred Bosch, l'ecòleg Joandomènec Ros o la cuinera Carme Ruscalleda.
23 Gen, 2007
L’IPHES contribueix al codesenvolupament del Marroc en patrimoni cultural
L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), juntament amb
També hi ha planificada una excavació que es durà a terme el pròxim abril en l’esmentat país africà per localitzar restes arqueològiques de fins a dos milions d’anys, amb l’objectiu de contribuir a l’estudi de l’evolució humana i formar especialistes en aquesta àrea científica al nord d’Àfrica.
Per organitzar aquesta excavació, han estat a Tarragona -tal com observem a la foto- els professors Hassan Aouraghe, Kamal El-Hammouti i Hamid Haddouni, del Centre Universitari de Recherches en Archéologie (CURA) de
Hassan Aoraghe ha manifestat: “l’organització de l’IPHES i la metodologia de treball que s’utilitza a Atapuerca són un model a seguir i ho volem aplicar al Marroc”. El mateix professor ha destacat el caràcter transdisciplinar de l’equip, que han definit també de ser molt actiu.
L’excavació és el primer pas d’una sèrie d’altres accions amb objectius socialitzadors, com la realització d’una exposició sobre els primers pobladors del Marroc, que s’exhibirà en diferents indrets d’aquest país i la col·laboració amb el Museu de Nador per muntar una instal·lació d’aquest tipus totalment nova.
Robert Sala ha puntualitzat: “actualment ja desenvolupem un projecte d’investigació a Algèria, però la idea és ampliar el nostre camp d’acció a altres països del continent africà per tal d’obtenir una visió regional del poblament humà i contribuir al codesenvolupament regional al nord d’Àfrica en aquells àmbits d’activitats que ens són propis, cas de la recerca en prehistòria i evolució humana i la formació d’especialistes en socialització del patrimoni”.
21 Gen, 2007
Conferència d’Eudald Carbonell a la Real Academia Nacional de Medicina, a Madrid
En
el marc de les sessions científiques que organitza
La
intervenció d’Eudald Carbonell anirà precedida per una xerrada sobre
“L’ensenyament de
19 Gen, 2007
"Pensament crític", per Eudald Carbonell
El món de la
ideologia està en crisi; per contra, el pensament fragmentari es troba en una
fase rampant. La
manca de reconeixement de la crítica com activitat en la construcció social
L'intent
d'homogeneïtzar la societat civil i transportar-la per la manipulació a
l'alienació fent-la fora
La incapacitat per fer emergir la
consciència crítica d'espècie i per socialitzar-la pot portar conseqüències
funestes al conjunt dels humans del planeta. El despotisme il·lustrat en les preses de decisió i la burocratització
dels que prenen les iniciatives estructurals posen en perill el nostre futur
com espècie.
La forma adequada de fer les grans
transformacions socials hauria de ser convèncer; la
imposició com a mecanisme jeràrquic únic pot tenir greus conseqüències, ho
estem advertint contínuament. La presa de decisions que acabaran
per afectar-nos a tots nosaltres només són possibles per mitjà del coneixement,
explicant les coses a tothom.
Al segle XX, la
nostra espècie va ser capaç d'alfabetitzar al 60 % dels humans
Sovint l'esforç requereix no aplegar-nos als interessos personals sinó avançar-nos als plantejaments de classe i d'espècie que objectivament siguin més beneficiosos per a tothom. La lluita per una societat humana desproveïda de classes socials i proveïda de pensament conscient ha de ser una utopia per a tots els que sempre hem pensat en termes de transformació de la realitat.
Qui pensa en transformar, pensa en formar-se a ell mateix, un motor dels humans per entrar en una lògica biològica i social per posar en pràctica programes consistents des de la perspectiva de controlar i organitzar l'espècie de manera participativa i igualitària. Això és possible, pensar així és possible encara que cal reconèixer que és difícil de posar en pràctica sense caure en l'idealisme estèril o en un romanticisme infantil.
És el pensament crític entès com una voluntat
de reorganització de les accions humanes per fer-nos capaços i obtenir
capacitats. El pensament i l'acció pel coneixement objectivable i pràctic; l'acció dels
humans en consciència d'espècie i la cohesió que pot generar aquest tipus de
pensament en el marc de desenvolupament humà.
Convertir el coneixement en pensament social
seria una de les estratègies més practicables i útils
Humans amb consciència d'espècie, una espècie
que ara es comença a plantejar el futur. I el futur depèn en bona part
Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)
Aquest article va ser publicat el 22 de novembre de
17 Gen, 2007
Com ens vam fer sedentaris
Fa 8.000 anys, els habitants del territori que actualment anomenem Catalunya van deixar de viure en coves per adoptar progressivament un mode de viure sedentari, en poblats estables formats per unes quantes cabanes. Al mateix temps van abandonar a poc a poc la caça i la recol·lecció en pro de noves formes de producció d'aliments: l'agricultura i la ramaderia. Com va ser aquest procés?
Conferència
Lluís
Batista, membre de
El conferenciant ha avançat: “Els factors que van
motivar el pas d’una economia a l’altra van ser principalment els canvis
climàtics i l’augment demogràfic, junt amb l'evolució cultural de les últimes
comunitats paleolítiques i el seu canvi de model econòmic. A Catalunya, els processos de domesticació
d’animals i plantes i l’aparició de la
ceràmica (determinants del Neolític), sorgeixen amb un retard d’uns 3.000 anys
respecte a Orient Mitjà, des d’on arriben fins les nostres terres”.
En la
seva intervenció, Batista repassarà la transició entre les dues economies, per una banda, la dels caçadors recol·lectors del Paleolític superior
i, per l’altra, la dels agricultors i ramaders del Neolític. Un cop al
Neolític es referirà a les diverses etapes d’aquest període, en què es produeix
un
important canvi tecnològic, en comptes de tallar la pedra, com s’havia fet fins
llavors, ara es polirà i s’emprarà en tasques agrícoles. Alhora, amb el Neolític apareix la ceràmica i la metal·lúrgia, així com l’art
esquemàtic que definirà les noves pintures.
15 Gen, 2007
Conferència d’Eudald Carbonell a la Universitat de Siena, a Itàlia
“Sierra
de Atapuerca: Hominització i Humanització” és el títol
de la conferència que impartirà Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)
a estudiants de Prehistòria, doctorands, doctors, investigadors i professors de
la Universitat de Siena, dimarts dia 16 de gener, a la seu d’aquesta institució italiana.
La presència de Carbonell a la Universitat de Siena s’emmarca “en el programa de conferències que organitza el Departament d’Arqueologia i d’Història de l’Art, secció de Prehistòria d’aquest centre acadèmic. En el cicle hi participen diferents experts en prehistòria i protohistòria europea”, segons ha explicat Omar Filippi, professor de l’esmentat departament.
En la seva conferència, el director de l’IPHES exposarà que “l’ús social de la tècnica va ser el fet que va permetre la hominització. Ara cal que entenguem bé aquest procés tot integrant la diversitat humana i socialitzant la tècnica per assumir el nostre passat com espècie animal i entrar definitivament en la humanització. Això és: adquirir una consciència crítica d’espècie”, ha manifestat.
13 Gen, 2007
Excaven a Mèxic un dels darrers mamuts que va viure abans de l’extinció de la megafauna al continent americà
La
presència d’un mamut,
de l’espècie Mammuthus columbi, d’uns
10.000 anys d’antiguitat –que observa
l'investigador de l'IPHES Ramon Viñas en aquesta imatge- ha motivat una excavació al jaciment plistocè de
El Mirador, situat a més
de
L’objectiu
es recuperar les restes paleontològiques i localitzar evidències humanes o d’activitat
humana junt a la presència de megafauna, doncs hi ha documentades molt poques troballes
arqueològiques d’aquest període i algunes
teories relacionen l’arribada dels humans al continent americà amb l’extinció
de la megafauna. Trobar nous
fòssils ajudarà a entendre l’ocupació humana a Mèxic durant les acaballes del
pleistocè i a valorar més a fons la validesa o no d’aquesta teoria.
Interès acadèmic i proves humanes
Els
treballs, que es van iniciar al desembre, i no finalitzaran fins els
primers mesos del 2007, amb una nova campanya, estan dirigits per l’arqueòloga Irán
Irais Rivera, investigadora del laboratori
de Palinologia de l’ENAH (Escola
Nacional d’Antropologia i Història), i el doctor Joaquim Arroyo, paleontòleg de
l’INAH (Institut Nacional
d’Antropología i Història), i compten amb la col·laboració del doctor Ramon
Viñas, investigador de l’IPHES
(Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
“El meu interès per
aquest tipus de jaciments –assegura Viñas- és, a part
de l’acadèmic, de formació de alumnes d’arqueologia i Prehistòria (ha impartit durant 10 anys classes a l’ENAH),
localitzar evidències o proves d’intervenció humana, doncs en tenim molt
poques, tal pel que fa a fauna com a indústria de finals del pleistocè, i per
això es important treballar en aquest jaciment d’Hidalgo, que a més ens indica el canvi climàtic produït a les acaballes d’aquest període”.
Projecte d’urgència i salvaguardar
“La presència d’aquests animals –ha matisat Ramon
Viñas- ens poden ajudar a trobar evidències humanes, ja que es considera que
els grups humans van ser una de les causes de la seva extinció. En
aquesta excavació han sortit algunes petites ascles, dubtoses d’atribuir a una
acció antròpica, i algun fragment d’obsidiana que –en aquest sentit- caldrà
considerar”.
Sobre
les causes que han propiciat la descoberta d’aquest mamut, Ramon Viñas ha
assenyalat: “Molt sovint a l’altiplà mexicà afloren restes d’aquestes animals,
ja que va ser una espècie molt comuna del final del pleistocè. Les
pluges o els esllavissaments deixen les restes a mercè de la gent i dels
espoliadors. Per evitar arribar a
aquesta situació, cal tenir un projecte d’urgència a punt i salvaguardar aquestes restes”.
En aquest cas concret, Viñas ha explicat: “les pluges del 2004 van revelar l’existència dels ossos d’aquest animal, que es trobaven dins d’un paleocanal, i va ser excavat, parcialment, per especialistes del INAH, deixant visibles part de l’esquelet (sense extreure’l); la gent del poble hi va instal·lar un petit tancat per protegir-lo. Aquest museu in situ o “museo de sitio”, que en diuen ells, és una mesura que s’aplica per impedir que desaparegui aquest tipus de patrimoni. De tota manera, amb el pas del temps els ossos, exposats a la intempèrie, es van ressentir i es va fer necessària una excavació completa per estudiar-los i consolidar-los, amb la condició que es tornessin a col·locar al seu lloc originari”. Dintre d’uns mesos l’excavació continuarà.
9 Gen, 2007
El bloc de l’IPHES incorpora traduccions automàtiques al francès, a l’anglès i al castellà amb caràcter experimental coincidint amb les 20.500 visites
En la línia de potenciar
la socialització
del coneixement i d’afavorir la projecció internacional, hem
activat, en aquest bloc de l’IPHES, traductors automàtics al castellà, a l’anglès i al
francès amb caràcter experimental. Considerem que d’aquesta manera
establirem nous ponts
de comunicació amb altres països, alhora que reforçarem lligams amb el nostre entorn més
immediat.
Tot
això en línia
directa amb la xarxa
de col·laboració i convenis internacionals establerta durant el 2006
de cara a impulsat projectes de recerca, docència i socialització en
Prehistòria i Evolució Humana amb una perspectiva planetària, des
del punt de vista de
Es pot accedir a aquestes traduccions directament des de la pàgina principal del bloc, integrat a la web de l’IPHES, http://www.urv.cat/iphes, que amb l’inici d’any apareix renovada i amb més serveis. Com que es tradueix el bloc íntegre, aquest procés dura uns 30 segons.
Així que ara l’IPHES ofereix el bloc en versió original en català, una versió en anglès, amb l’adreça http://iphes.blogspot.com, i les traduccions automàtiques al castellà i a l’anglès. Alhora, anirem facilitant notes de premsa en diferents idiomes, segons la importància de la notícia, tal com hem fet fins ara.
El bloc de l’IPHES es va posar en marxa el 24 de febrer de 2006; allotjat a TINET (Tarragona Internet), està integrat a la web d’aquest institut, a http://www.urv.cat/iphes. Ha rebut ja 20.500 visites, és a dir, més de 2.000 al mes, amb un ritme de consultes en clar creixement.
Gràcies a la participació d’alguns internautes,
s’han completat o esmenat informacions, s’ha reflexionat a l’entorn d’alguns temes i s’han
aclarit dubtes. Amb tot ens cal aconseguir
augmentar la participació de la comunitat internauta perquè aquesta sigui part
de la xarxa IPHES, aprofitant aquest canal
tan potent que és Internet. És el
nostre desig que continueu participant-t’hi.
4 Gen, 2007
“La mort d’un feixista”, per Eudald Carbonell
Estava a Xile quan va
morir el feixista sud-americà. Diuen que no està bé alegrar-se quan una persona
es mor; d’acord, em sembla un principi racional. Ara bé, Pinochet era una persona? Em quedo tranquil pensant que es tractava d’un monstre,
un ésser que va combatre a tots els qui no pensaven com ell, per exemple, als
comunistes i als socialistes.
Per
a mi era un enemic d’espècie i també un enemic ideològic a combatre. Estic content que ja
no hi sigui, que ens hagi abandonat. No ho estic tant quan penso que aquest dictador
feixista no va poder ser condemnat pels tribunals per assassí i per lladre.
No
desitjo la mort a ningú, i penso que la pena de mort és execrable, excepte per
als qui, com ell, hi estan d’acord. En aquests casos, s’ha de fer una
excepció perquè trobo lògic que quan algú accepta la pena de mort com a forma
de càstig tingui el privilegi de l’autoaplicació.
Sí, escric des de la ràbia dels camarades que varen ser assassinats per aquella bèstia; enfadat perquè no s’ha fet justícia. Escric amb mala llet perquè no hi ha justícia. Però, per altra banda, estic content perquè ho he pogut celebrar en vida, una celebració laica i militant com a comunista, una celebració que dedico a tots els camarades, a totes les persones que va fer matar el botxí.
Mentre era a Xile, vaig anar a Isla Negra per visitar la casa comercialitzada del Pablo Neruda. Vaig pensar en la seva mort i en la seva poesia establint una relació psicològica amb l’arribada de la dictadura militar al seu país i imaginant-me la tristor dels darrers dies del poeta, quan els feixistes anaven fins a casa seva per insultar-lo i provocar-lo.
Em van passar moltes
coses pel cap, entre elles un escrit que vaig
dedicar a Salvador Allende a
Els dies grisos de les dictadures feixistes van acabar a Europa, però encara van ser copiades pels dictadors sud-americans a les ordes de l’imperi. Ara, Amèrica del Sud camina cap a l’esquerra, la revolució bolivariana avança; desitjo que tots els sud-americans tinguin èxit amb la revolució democràtica que no van deixar fer al president xilè. Allende va morir a mans del monstre feixista però sobre la seva mort es construeix una nova societat més justa, i espero que progressi perquè aquells països van lluitar per independitzar-se d’Espanya i ara els toca la justícia social.
Sempre
he estat d’acord amb les revolucions que protegeixen als dèbils i que
intenten portar el món cap una fita solidaria, perquè
sempre he pensat que els humans som iguals i que ens hem de tractar com a
iguals independentment del nostre sexe i de la nostra ideologia. Ara bé, quan ens volen tractar d’una altra forma i manipular-nos
utilitzant factors físics, ètnics o culturals ens hem de col·locar a la banda
del febles i dels maltractats lluitant sense por amb el convenciment que podem
construir un món millor.
Estic content de que hi hagi un dictador menys. El món és millor sense aquests monstres. La democràcia hi guanya. El país també.
Eudald Carbonell, director de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)
Aquest article va ser publicat al diari El Mundo
del siglo XXI, a la secció Prisma, el 3 de gener de 2007
