13 Gen, 2007
Excaven a Mèxic un dels darrers mamuts que va viure abans de l’extinció de la megafauna al continent americà
La
presència d’un mamut,
de l’espècie Mammuthus columbi, d’uns
10.000 anys d’antiguitat –que observa
l'investigador de l'IPHES Ramon Viñas en aquesta imatge- ha motivat una excavació al jaciment plistocè de
El Mirador, situat a més
de
L’objectiu
es recuperar les restes paleontològiques i localitzar evidències humanes o d’activitat
humana junt a la presència de megafauna, doncs hi ha documentades molt poques troballes
arqueològiques d’aquest període i algunes
teories relacionen l’arribada dels humans al continent americà amb l’extinció
de la megafauna. Trobar nous
fòssils ajudarà a entendre l’ocupació humana a Mèxic durant les acaballes del
pleistocè i a valorar més a fons la validesa o no d’aquesta teoria.
Interès acadèmic i proves humanes
Els
treballs, que es van iniciar al desembre, i no finalitzaran fins els
primers mesos del 2007, amb una nova campanya, estan dirigits per l’arqueòloga Irán
Irais Rivera, investigadora del laboratori
de Palinologia de l’ENAH (Escola
Nacional d’Antropologia i Història), i el doctor Joaquim Arroyo, paleontòleg de
l’INAH (Institut Nacional
d’Antropología i Història), i compten amb la col·laboració del doctor Ramon
Viñas, investigador de l’IPHES
(Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
“El meu interès per
aquest tipus de jaciments –assegura Viñas- és, a part
de l’acadèmic, de formació de alumnes d’arqueologia i Prehistòria (ha impartit durant 10 anys classes a l’ENAH),
localitzar evidències o proves d’intervenció humana, doncs en tenim molt
poques, tal pel que fa a fauna com a indústria de finals del pleistocè, i per
això es important treballar en aquest jaciment d’Hidalgo, que a més ens indica el canvi climàtic produït a les acaballes d’aquest període”.
Projecte d’urgència i salvaguardar
“La presència d’aquests animals –ha matisat Ramon
Viñas- ens poden ajudar a trobar evidències humanes, ja que es considera que
els grups humans van ser una de les causes de la seva extinció. En
aquesta excavació han sortit algunes petites ascles, dubtoses d’atribuir a una
acció antròpica, i algun fragment d’obsidiana que –en aquest sentit- caldrà
considerar”.
Sobre
les causes que han propiciat la descoberta d’aquest mamut, Ramon Viñas ha
assenyalat: “Molt sovint a l’altiplà mexicà afloren restes d’aquestes animals,
ja que va ser una espècie molt comuna del final del pleistocè. Les
pluges o els esllavissaments deixen les restes a mercè de la gent i dels
espoliadors. Per evitar arribar a
aquesta situació, cal tenir un projecte d’urgència a punt i salvaguardar aquestes restes”.
En aquest cas concret, Viñas ha explicat: “les pluges del 2004 van revelar l’existència dels ossos d’aquest animal, que es trobaven dins d’un paleocanal, i va ser excavat, parcialment, per especialistes del INAH, deixant visibles part de l’esquelet (sense extreure’l); la gent del poble hi va instal·lar un petit tancat per protegir-lo. Aquest museu in situ o “museo de sitio”, que en diuen ells, és una mesura que s’aplica per impedir que desaparegui aquest tipus de patrimoni. De tota manera, amb el pas del temps els ossos, exposats a la intempèrie, es van ressentir i es va fer necessària una excavació completa per estudiar-los i consolidar-los, amb la condició que es tornessin a col·locar al seu lloc originari”. Dintre d’uns mesos l’excavació continuarà.
