www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

29 Ago, 2006

Una excavació de l’IPHES a Moià pretén esbrinar la relació de competència ecològica entre els carnívors i els neandertals fa entre 60.000 i 100.000 anys

Un equip científic de vint persones, liderat per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), i dirigits per Jordi Rosell, excava fins el 10 de setembre a la Cova del Toll (60.000 anys) i a la Cova de les Toixoneres (100.000 anys), al terme municipal de Moià (Bages – Catalunya), amb la finalitat d’esbrinar la relació de competència existent entre els carnívors i els neandertals que van ocupar aquestes cavitats.

Els treballs es van iniciar el passat 20 d’agost, i aporten diàriament una mitjana de 50 restes de fauna, entre les quals sobresurten el cavall, el cérvol, l’ós de les cavernes, les guineus i les hienes; troballes que enriqueixen encara més el conjunt faunístic de gran rellevància que ja s’havia perfilat en anteriors campanyes, i que ha estat assignat cronològicament a les darreries del Pleistocè mig i a la primera meitat del superior. Paral·lelament, s’ha localitzat indústria lítica, i esporàdicament algun fogar, que avalarien la presència humana en aquests espais. Es tractaria de caçadors neandertals que pernoctarien en aquestes coves de forma puntual, i per molt poc temps, estades d’una nit, per exemple.

L’estudi de la competència entre neandertals i carnívors és una línia de recerca que ha suscitat un dels debats més apassionants de la literatura científica actual que tracta sobre les relacions establertes entre ambdós agents. Així, mentre alguns autors defensen una postura de competència ecològica no solament per l’espai, sinó també pel menjar, altres consideren que es tracta exclusivament d’un problema arqueològic derivat de les condicions de formació dels jaciments. Un dels problemes més importants amb els quals topa aquesta discussió és la manca de dades empíriques reals.

Per contribuir-ne al seu coneixement, l’IPHES efectua aquesta investigació a Moià, en la qual hi prenen part investigadors d’aquest institut, membres de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i d’altres de la resta de l’Estat espanyol, així com estudiants del Màster Europeu Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix aquest centre.

Molts dels jaciments utilitzats per analitzar el problema estan excavats d’antic i no ofereixen els criteris interpretatius necessaris: manquen dades estratigràfiques, microespacials, etc. Per contra, les intervencions més recents s’han dut a terme en contexts exclusivament antròpics o en llocs on les condicions de sedimentació no permeten abordar el problema amb suficients garanties d’èxit (jaciments a l’aire lliure, manca de treballs arqueoestratigràfics i zooarqueològics en coves, ...).

Cova Teixoneres

Des d’aquest punt de vista, tant la Cova del Toll com la Cova de les Toixoneres (que observem a la imatge), recobren una importància capital. Les anàlisis realitzades suggereixen que eren caus de carnívor, principalment de hiènids i d’úrsids, entre aquests últims l’ós de les cavernes. La presència humana en època pleistocena és mínima en ambdues cavitats: fins al moment tan sols s’ha recuperat una petita col•lecció d’artefactes lítics atribuïts al mosterià que hipotèticament procedeix de la Cova de les Toixoneres. D’aquesta manera és possible intentar caracteritzar el comportament d’aquests grans predadors a les nostres contrades i comparar-lo amb el propi dels neandertals en contexts similars, com l’Abric Romaní de Capellades (Anoia) on la presència de carnívors és molt escadussera.

Més informació a http://prehistoria.urv.net/cat/recerca/recerca06.html

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La segona lletra de cotxe: