17 Ago, 2006
Eudald Carbonell presideix la Festa de l’Arbre Fruiter de MoiÃ
Eudald Carbonell,
director de l’IPHES (Institut Català de Paleocoleogia Humana i Evolució Social)
presideix dimecres
dia 17 d’agost, la centenà ria Festa de l'Arbre Fruiter de Moià , una
commemoració instituïda pel tenor Francesc Viñas amb l’objectiu de potenciar el
respecte a la natura, agafant com a sÃmbol l'Arbre Fruiter. L’acte tindrÃ
lloc al Parc Municipal de Moià , a dos quarts de sis de la tarda.
La Festa de
l'Arbre Fruiter de Moià va complir l’any passant cent anys, que representen tot
un segle de la història de Catalunya. Per tant, enguany Eudald Carbonell inicia la nova centúria
d’aquesta celebració, que al llarg del temps ha estat presidida per
diferents Presidents de la
Generalitat, com Francesc Macià , Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Pasqual
Maragall, i per diverses personalitats del món polÃtic i del món
cultural, com Antoni
Deig, bisbe de Solsona, o Ã’scar Ribas, excap del govern del Principat
d’Andorra.
L’Ajuntament de Moià ,
organitzador de la Festa,
consideren que amb la participació
d’Eudald Carbonell li reten també un homenatge a la prehistòria i és alhora un agraïment a
la tasca que aquest cientÃfic desenvolupa pel que fa a l’estudi de
l’evolució humana. Cal destacar que des de fa uns anys, l’equip del director de
l’IPHES desenvolupa en aquest municipi un projecte d’investigació i anualment es realitza una
campanya d’excavació.
Eudald
Carbonell serà rebut
pels nens i nenes de Moià que millor han cuidat un arbre,
participarà en la plantada de tres arbres, sÃmbol dels 300 que
es plantaran més tard i que han estat cuidats per nens i nenes de la població
(de 9 a 13
anys), i pronunciarà un parlament.
Els orÃgens
d’una tradició
El 17
d’agost de 1904 es fundava a la vila de Moià la Lliga Defensa de
l’Arbre Fruiter i s’instituïa la
Festa de l’Arbre Fruiter, que se celebraria per primera
vegada el 16 d’agost de 1905. El fundador i impulsor de la iniciativa era el
tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià 1863 – Barcelona, 1933), que en aquells
moments estava en el punt culminant de la seva carrera artÃstica, destacant
sobretot per la interpretació de les òperes wagnerianes.
