31 Mai, 2006
En marxa els preparatius per a l'inici el 15 de juny de la nova campanya d'excavació a Atapuerca
Al voltant de 200 persones participaran aquest any en la
campanya d’excavació que començarà a Atapuerca el pròxim 15 de juny, de les
quals unes 70 intervenen a través de l’Àrea de Prehistòria de la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La campanya es perllongarà fins a les acaballes de juliol. Perquè tot estigui
a punt quan arribin els investigadors, des de fa uns dies, ja treballa en
aquest conjunt arqueològic un equip dedicat específicament a la planificació i
a la logística ,
que rep el nom de Logística y Gestión (L&G), per dur a terme els preparatius corresponents.
El creixement del Projecte Atapuerca i la magnitud que ja ha
assolit obliga a que cada campanya les tasques prèvies siguin més complexes i
es destinin més recursos i temps. Entre tots els aspectes a tenir en compte hi ha
el transport diari dels excavadors, des del lloc on resideixen a Burgos o a les
rodalies d’Atapuerca fins als jaciments, el proveïment de material arqueològic,
el laboratori de campanya, el subministrament de fonts d’energia, el catering,
l’allotjament, les assegurances mèdiques, l’agenda de visites d’experts,
personalitats i periodistes, etc.
A més dels científics veterans i estudiants del Màster Europeu Erasmus Mundus
en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la
URV, hi prendran part professionals procedents de la
Universitat de Burgos, de la
Universitat Complutense, del Museu Nacional de Ciències
Naturals de Madrid i d’altres centres d’investigació tant de l’Estat espanyol
com de l’estranger. S’intervindrà principalment en els jaciments de Gran Dolina, Sima del Elefante i Galería, pel que fa a la
zona coneguda com a Trinchera del Ferrocarril, i també, a la
Sima de los Huesos i Portalón, integrants aquests dos últims
de la Cueva Mayor.
A més, s’actuarà en d’altres jaciments de l’entorn com la
Cueva del Mirador.
Per saber més:
www.fundacionatapuerca.com
30 Mai, 2006
El bloc és notícia, amb més de 3.700 visites
“El bloc d’Eudald Carbonell i el seu
equip” és el
protagonista d’una informació a Vilaweb,
on es deixa constància de la importància que tenen aquests tipus d’eines que
d’una manera senzilla arriben arreu del món i, conseqüentment, s'evidencia el seu potencial
per afavorir la socialització del
coneixement.
Vilaweb,
portal pioner a Catalunya, remarca:
“Eudald Carbonell, conegut
arqueòleg i director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
(IPHES), ha entrat a la blocosfera per
explicar el dia a dia de les investigacions que fa juntament amb el seu equip. Al
bloc, que
s'actualitza força sovint, hi trobem no sols informació sobre les seves
activitats arqueològiques, sinó també reflexions sobre la ciència, la història
i el comportament humà en general”.
Aquest
bloc es va posar en marxa el febrer
passat i des de llavors ja ha rebut més
de 3.700 visites, passant del centenar que va tenir el primer mes de
funcionament fins a les 500 que quasi ha
rebut en només la darrera setmana.
Per
tant, el creixement és considerable i des
d’aquí convidem a tots els internautes a participar-hi amb les vostres
opinions sobre el que anem publicant. No us faci por. Si us endinseu amb
tranquil·litat descobrireu que l’evolució
humana i el seu futur és part de vosaltres i teniu moltes coses a dir.
Amb
accés directe des de la web de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), està penjat al portal TINET (Tarragona Internet), a blocs.TINET, on gairebé sempre apareix com un dels blocs més actius i molt sovint els seus articles estan entre els més llegits.
Com
dèiem el dia que vam estrenar el bloc, allò
que pretenem és tenir-vos al dia de les nostres activitats, que desitgem us
ajudin a pensar sobre la nostra espècie i el nostre compromís amb la societat. És el que nosaltres pretenem
des de fa molts anys amb la socialització de la ciència.
29 Mai, 2006
Televisió de Catalunya parla del llibre “Entendre la ciència des de dins”
El programa Campus
que s'emet dimarts dia 30 de
maig, a les 10 h, al K3 de Televisió
de Catalunya, inclou en la seva secció de llibres NEU-e, “Entendre
la ciència des de dins (o si més no intentar-ho)”, d’Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social”,
i Policarp Hortolà, professor d’investigació
de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,
institució que ha editat aquest volum.
El programa, després de la primera emissió prevista per dimarts 30 de maig, es podrà veure
també en els següents horaris, dies i canals:
· Dimarts 30 de maig pel K3 de Televisió de Catalunya, a les
10 h.
· Dimecres 31 de maig pel 33 de Televisió de Catalunya, a les
3.30 h.
· Dijous 1 de juny per Televisió de Catalunya Internacional,
a les 15.30 h.
· Diumenge 4 de juny per Televisió de Catalunya
Internacional, a les 12.45 h.
· Diumenge 4 de juny pel 3/24 de Televisió de Catalunya, a
les 15.30 h.
En aquest mateix bloc
teniu alguns fragments d’“Entendre la ciència des de dins (o si més
no intentar-ho)”, i àmplia informació sobre aquest volum i sobre els autors, que vam difondre amb motiu de la seva presentació
a Tarragona i a Barcelona.
28 Mai, 2006
Una exposició itinerant mostra com era la vida a l’època del Neolític
De
nòmades a sedentaris és el títol de l’exposició itinerant que fins el 4 de juny es pot visitar en una
carpa instal·lada a la Plaça d’Espanya de Burgos,
organitzada per la Fundació
“la Caixa”. La
mostra ha comptat amb l’assessorament d’Eudald
Carbonell, director de l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codrirector del Projecte Atapuerca. Aquesta exposició
recull, a partir de diversos recursos museogràfics, les fites culturals i zones geogràfiques on es va desenvolupar el Neolític.
La mostra reprodueix la decisiva evolució cultural de la nostra
espècie en el període comprès entre fa
13.000 i 5.000 anys, quan l’homo
sapiens efectua un canvi transcendental, passant del sistema de vida dels darrers caçadors recol·lectors a les primeres
societats urbanes, de nòmades a sedentaris.
El contingut de la mostra s’estructura al voltant de cinc àmbits
cronològics: els darrers nòmades caçadors recol·lectors, les primeres pràctiques
agrícoles, la domesticació animal per a la ramaderia, l’ús de la ceràmica i el
desenvolupament de l’escriptura.
Horari de visites
De dimarts a divendres de 12.30 a 14 i de 18 a 21 h
Dissabtes i diumenges, d’11 a 14 h i de 17 a 21 h
Visites escolars amb
cita prèvia al 947 28 88 40
Més informació:
- Ajuntament de Burgos -
947 28 88 40
- Obra Social “la Caixa” – www.lacaixa.es
25 Mai, 2006
Prospeccions en dunes d’Algèria per trobar els primers pobladors del nord d’Àfrica
Un equip encapçalat per Eudald Carbonell, director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana
i Evolució Social), i Robert Sala, professor de
la Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona, realitzen aquestes dies
prospeccions en una zona de dunes a la
regió de Mostaganem, a uns 300 km a l’est de l’Alger
(Algèria). L’objectiu és localitzar restes
fòssils dels primers pobladors del nord d’Àfrica. Els treballs es desenvolupen del 24 al 31 de maig, conjuntament amb investigadors de la Universitat d’Alger,
en el marc d’un conveni signat entre aquesta institució i la URV el 1998.
L’equip
efectuarà cates de prospeccció en alguns dels jaciments més significatius
localitzats durant la campanya de l’any passat. Aquests jaciments estan a la
costa i tenen la singularitat de trobar-se en dunes compactades, és dir, que
han fossilitzat. Robert Sala ha assegurat: “és
la primera vegada a nivell mundial que s’excaven dunes d’una manera sistemàtica. Fins ara mai s’havia
intervingut en aquest tipus d’estructures perquè es considerava que no havien
estat mai ocupades, però nosaltres l’any passat van trobar peces d’indústria lítica de fins a un milió d’anys que demostrarien l’explotació humana d’aquests entorns litorals des del Plistocè
mitjà antic (més de 500.000 anys abans d’ara).
En
aquesta línia els arqueòlegs pretén descobrir i contextualitzar nous materials
del Plistoce i dur a terme estudis inicialment referits a la Geologia, la Paleontologia i
l’Arqueologia. Aquests treballs serviran, a més, per ampliar les relacions
científiques i acadèmiques ja desenvolupades en el marc del Màster Europeu en Quaternari i Prehistòria en què participa la Universitat Rovira i Virgili.
Un altre aspecte important de la
campanya d’aquesta any a l’Alger serà obtenir datacions radiomètriques i
paleomagnètiques
sistemàtiques dels paquets sedimentaris. Tot amb la finalitat última de
contextualitzar de forma precisa els paquets i nivells in situ, que més endavant s’hauran d’excavar.
22 Mai, 2006
L’IPHES investiga com vivien els homínids de La Riba fa uns 500.000 anys
El pròxim divendres, 26 de maig, finalitzarà l’excavació
que des del passat dia 8 desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia
Humana i Evolució Social) a La Cansaladeta, al terme
municipal de La Riba
(Alt Camp), sota la codirecció de Josep
Maria Vergès i Andreu Ollé. Aquesta excavació forma
part del projecte de recerca que desenvolupa l’Àrea de Prehistòria de la URV titulat "Evolució paleoambiental i poblament
prehistòric a les conques dels rius Francolí i Gaià". La datació del
jaciment és de Plistocè mitjà, i hi ha indicis que apunten a que podria
trobar-se al voltant del mig milió d’anys.
Ens
els treballs hi participen dotze persones entre investigadors de l'IPHES i
alumnes del Màster europeu d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, impartit
per l’equip d’Eudald Carbonell a la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona. La singularitat d’aquest jaciment fa que sigui clau per
entendre els patrons d’assentament humà
en època pleistocènica (780.000 – 120.000 anys) a les comarques meridionals
de Catalunya i també de la
Península ibèrica.
La Cansaladeta és molt important per ser dels pocs jaciments d’aquesta antiguitat que s’han mantingut en
estratigrafia, és a dir, que presenta els materials in situ, al lloc on ja estaven durant les ocupacions humanes
d’aquella època. Això permet al científics esbrinar d’una manera molt fidedigne
com distribuïen l’espai i quin ús feien
de cada zona. Josep Maria Vergès ha assenyalat: “el fet que el jaciment estigui situat a l’interior d’un meandre ha
afavorit la seva conservació, perquè el riu quan fa corba diposita el
sediment cap a l’interior i erosiona la banda dreta”. A més, la presència d’una
paret calcària l’ha protegit al llarg del temps.
Aquest jaciment es troba
a l’estret que el riu Francolí ha
configurat al seu pas per La Riba,
1 km al
sud-est del nucli urbà. El dipòsit arqueològic es localitza a la part superior
d’una de les terrasses fluvials del marge esquerre del riu, al peu d’un antic
abric actualment desmantellat, a una alçada de 260 m sobre el nivell del mar
i de 50 m
sobre el llit actual del riu. Va ser
descobert per membres de l’Àrea de Prehistòria de la URV l’octubre de 1998. Des
del 2002 s’excava de forma ininterrompuda.
Des que es va intervenir al jaciment per primer cop, el 1999, ja s’han
descobert a l’entorn de 4.000 restes
que aporten dades fonamentals per entendre com vivien els homínids que ocupaven
La Riba fa mig
milió d’anys enrere, aproximadament .El material recuperat és
essencialment indústria lítica (més
del 90%), encara que també conserva fauna
(la resta). Les matèries primeres emprades en els processos tècnics de
fabricació d’instrument lític ha estat el sílex
(més d’un 85 %), seguit a molta distància (sobre el 6%) pel quars,
entre d’altres, que obtindrien d’un radi situat entre 3 i 10 km del jaciment. Part del
registre lític presenta alteracions per
l’efecte del foc, identificades a partir de la coloració (rubefacció).
La presència de restes faunístiques és un dels aspectes
més rellevants de la
Cansaladeta ja
que no és comú l’existència de fauna associada a indústria lítica en jaciments
de cronologies similars a Catalunya. S’han pogut identificar elements
pertanyents a rinoceròtids, èquids, cèrvids i, sobretot, lepòrids. El conjunt
faunístic presenta dues constants al llarg de la seva seqüència estratigràfica
(successió de nivells): les reduïdes
dimensions dels fòssils i la forta alteració postdeposicional de les restes,
és a dir, que des que van quedar enterrades han sofert diferents processos,
bàsicament químics (l’acció d’arrels i pigmentacions per òxid de manganès) i
físics (arrodoniments i polits), encara que també s’han observat alteracions
relacionades directament amb l’acció humana com l’existència de superfícies
cremades, marques de tall i evidències de fracturació antròpica.
Les fortes corrosions
químiques detectades a la superfície de les restes ens informen de l’acció de
les plantes, a vegades produïdes per arrels modernes, la qual cosa indica que
el procés d’alteració d’aquest jaciments ha continuat fins a l’actualitat. Pel
que respecte a les evidències antròpiques, aquestes ens revelen que els
paleopobladors van aprofitar els recursos animals, tant els externs (carn) com
els interns (moll).
19 Mai, 2006
Catalanisme social i consciència crítica d'espècie (I), per Eudald Carbonell
L’acceleració històrica dels
processos d’espècie és una realitat d’una gran contingència social. Això ha fet que emergeixi en el sí dels
humans la consciència
crítica d’espècie. És en aquest marc on podem entendre les
transformacions que s’estan produït en el nostre procés evolutiu i, com a
conseqüència, la recerca de la nostra identitat animal i cultural.
Aquest plantejament general em serveix d’excusa per poder desenvolupar
una fragmentària però contingent anàlisi històrica que em serveix per plantejar
com ha de
ser el futur del nostre poble, el català, en el marc de la planetització
irreversible.
Així com la revolució industrial del XIX a Catalunya no va acabar amb
l’organització social rural ni amb les unitats domèstiques tradicionals, la
revolució científico-tècnica sí que està transformant tant l’organització de les
unitats domèstiques com les relacions socials de producció tant a l’Occident
com a l’Orient.
Mentre que en el segle XIX i a l’inici del segle XX, la feble estructura
urbana catalana sovint és del poble pagès tant per tasques lligades a la
producció com a l’àmbit domèstic, ara, al segle XXI, l’estructura rural ha
desaparegut i Catalunya és totalment urbana, és correcte parlar de la Catalunya ciutat, no és
cap eufemisme. L’espai rural ha
deixat de ser un espai productiu per convertir-se en espai d’esbarjo i, per
tant, marginal a l’hora de socialitzar la població que hi viu. A
Catalunya, la producció agrària s’ha concentrat en determinades parts del
territori, avui només representa el 4 % de la població. La resta de catalans es
dediquen als serveis i cada vegada menys a la producció industrial.
Una vegada perduda la
Guerra de Successió l’any 1714, el decret de Nova
planta fa que Catalunya entri en un
procés molt delicat per la persecució de la nostra llengua i dels nostres
costums. Això, que històricament és una realitat, moltes vegades s’oblida. La
realitat servirà per justificar històricament el renaixement del catalanisme,
una forma ideològica interclassista
d’organització de la nostra nació al segle XIX.
No és, per tant, res més que l’intent de normalitzar una situació
injusta. En
aquest segle, es va produir un fenomen molt interessant que es manifesta amb la Renaixença; en aquest esdeveniment
i en la seva socialització, és on hem de buscar els fonaments del que passarà
al segle XX.
La industrialització, més ben dit la revolució industrial, no és
possible sense fons d’energia viable. L’aigua, i més tard el vapor, signifiquen
fonts d’energia bàsica per al cicle productiu, per això tots els rius
importants i no tant importants de Catalunya són aprofitats per produir força
motriu al segle XIX i principis del XX. La burgesia industrial, bàsicament
sustentada en el sector tèxtil, i més endavant la paperera i altres sectors aconsegueix
bons excedents la qual cosa permetrà que les classes dominats de l’època puguin
dedicar una gran quantitat de temps a la cultura i a l’estructuració social.
Molts dels protagonistes d’aquell procés
eren fills de la burgesia rural i industrial els quals havien estat en contacte
amb les mainaderes que els van transmetre els costums rurals i catalans de les
quals havien viscut impregnades des de l’edat mitjana. L’accés a la cultura de la Il·lustració i el Romanticisme,
així com els hàbits locals i la llengua
cristal·litzen en l’emergència del nou catalanisme.
Eudald Carbonell
16 Mai, 2006
Presentació de la Ruta de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades
DIA: Divendres 19
de maig
HORA: a les 20
hores
LLOC: sala d'actes del Museu d'Arqueologia Salvador
Vilaseca, Raval de Santa Anna, 59, Reus
Ramon Viñas, investigador de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i conservador del CIAR
(Centre d’Interpretació d’Art Rupestre) de Montblanc, presentarà en un acte
públic la Ruta
de l'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades. Serà divendres dia 19 de maig a
les 20 hores, a la sala d'actes del Museu
d'Arqueologia Salvador Vilaseca, a Reus.
Les balmes de les
muntanyes de Prades conserven un conjunt magnífic de pintures rupestres que ens
parlen del món real i simbòlic dels nostres avantpassats. Per la seva qualitat
i singularitat, la UNESCO
va declarar-les Patrimoni Mundial. Al CIAR es poden veure una bona mostra d’aquestes imatges
prehistòriques i també una exposició que introdueix a aquest enigmàtic món. A més, des de fa uns
mesos es disposa d’una publicació, Montblanc.
Muntanyes de Prades, de la qual n’és autor el mateix Ramon Viñas, amb el
patrocini del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).
A aquestes muntanyes s’ha
conservat fins a l’actualitat un patrimoni molt important, pintat o gravat, a
les parets de petites coves i balmes, on s’hi representen figures humanes,
animals i altres signes realitzats en formes realistes, esquemàtiques i
abstractes, dintre d’un espai temporal d’execució que va des dels primers
caçadors recolectors fins ben entrada l’edat mitjana.
Des del setembre passat,
aquest itinerari de la Conca
de Barberà forma part de la Ruta
de l'Art Rupestre de Catalunya, juntament amb El
Cogul (Les Garrigues, Lleida) i Ulldecona (Montsià, Tarragona), una iniciativa
impulsada pel MAC. En tots aquests indrets es conserven una sèrie de conjunts
excepcionals sobre la vida a la prehistòria, amb una antiguitat, en alguns casos
de més de 8.000 anys. La fragilitat extrema és una característica tan pròpia
d’aquestes pintures com ho és la seva bellesa. La seva preservació depèn de
tots nosaltres.
Per saber més:
Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, Muntanyes de
Prades
www.mccb.es
Per concertar visites guiades de grups i escoles,
adreceu-vos a la seu central del Museu Comarcal de la Conca de Barberà, info@mccb.es, tel. i fax 977 860 349.
14 Mai, 2006
Arqueòlegs de la URV excaven un jaciment plio-plistocè a Caldes de Malavella
El jaciment del Camp dels Ninots, de Caldes de
Malavella (La
Selva-Girona), és aquests dies objecte d’una excavació per
part d’arqueòlegs de l’Àrea de Prehistòria de
la Universitat Rovira
i Virgili de Tarragona i de l’IPHES (Institut
Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). La campanya es va
iniciar el passat dia 8 i es perllongarà fins al 31 de maig, sota la codireccció de Robert Sala,
Gerard Campeny i Bruno Gómez. El jaciment
té una antiguitat que va des del pliocè (entre
5 i 2 milions d’anys) fins el plistocè (de 2
milions d’anys fins a 10.000 aproximadament).
Es tracta d’un volcà d'explosió de tipus maar
que es va originar fa aproximadament uns 5 milions d’anys. Un maar són aquelles
estructures volcàniques en el con de les quals, després d’haver-se produït
l’explosió, s'hi forma un llac i posteriorment basses i tolls. Durant aquest
període els animals hi anirien a veure i molts d'ells hi quedarien atrapats i
finalment moririen.
Aquesta és la quarta campanya de la
URV en aquest jaciment, en la qual hi participen una desena
de persones. Fins
ara les troballes han estat espectaculars. Durant els tres primers
anys s’han posat al descobert dos bous sencers, 4 tortugues, restes de rinoceront,
negatius de fulles, negatius de fusta, pol·lens i fitòlits, tots ells aproximadament
amb una
cronologia d’uns 3'5 milions d’anys.
A més, durant la primera campanya, el 2003, en
un altre sector del volcà es van trobar 8 eines de pedra i una resta òssia,
cosa que fa pensar els investigadors en la possibilitat de trobar encara nivells plistocènics,
ja que el material de les últimes tres campanyes ha estat només pliocè. Cal tenir en compte que tot just és fa dos milions d’anys, al plistocè,
quan apareixen els primers homínids. Per aquest motiu, entre els
objectius d'enguany es pretén tornar a excavar en el sector esmentat, per
aprofundir en el seu coneixement.
L’obtenció de tota aquesta informació permet
contribuir a esbrinar les dinàmiques paleoecològiques esdevingudes a la comarca
de La Selva al
llarg del temps.
Per saber més:
http://prehistoria.urv.net/cat/recerca/recerca10.html
11 Mai, 2006
La URV cerca estructures neolítiques a Cambrils
Investigadors de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona cercaran estructures neolítiques, d’uns 6.500 anys d’antiguitat, al jaciment El Cavet, al terme municipal de Cambrils (Baix Camp), a partir del pròxim 22 de maig fins el 2 de juny, sota la direcció de Marta Fontanals, investigadora de l’Àrea de Prehistòria de la URV. Es tracta de les primeres actuacions que realitza aquest grup d’arqueòlegs en el marc del conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de Cambrils i l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). Aquesta excavació pretén documentar el sector I d’aquest conjunt arqueològic, ja que es tracta d’una part que pateix constants agressions que acceleren la seva degradació.
El jaciment El Cavet es troba dividit en dos sectors. En el sector I, el més petit, s’hi han localitzat 15 estructures negatives, possiblement sitges, tot i que no es descarta que se'n puguin documentar més. La campanya anterior s’inicià l’excavació en aquest sector, intervenint en 5 estructures, i aquest any es continua amb l’objectiu d’excavar totes les restants. Les expectatives estan centrades en la possible localització de més estructures pertanyents al neolític antic, doncs en l'anterior campanya se’n documentà una.
L’existència d’estructures d’aquesta cronologia pot convertir El Cavet en un dels jaciment de referència per a l’estudi de les primeres comunitats agricultores i ramaderes de la vessant mediterrània de la Península Ibèrica. Principalment s’han datat restes neolítiques, però també s’hi ha localitzat en aquest indret sitges d’època ibèrica.
10 Mai, 2006
Eudald Carbonell reivindica la societat del pensament
L’arqueòleg Eudald Carbonell ha
reivindicat aquest vespre la societat del pensament, enfront a la del
coneixement. Aquesta idea l'ha defensat durant l’acte de presentació del seu
darrer llibre, Entendre la ciència (o si més
no intentar-ho), del
qual n’és coautor amb Policarp Hortolà. L’acte
s’ha desenvolupat a la llibreria La
Capona de Tarragona.
Els autors han mantingut un engrescat
debat amb els assistents a l’entorn de la capacitat de la humanitat per
afrontar els seus problemes i evitar el col·lapse d’espècie, és
a dir, com preveure una situació que se'ns escapi de les mans com a col·lectiu i que representi
la nostra desaparició. En aquest sentit, Eudald Carbonell ha instat a pensar, com a eina que ens ajudi a tenir consciència crítica
d’espècie i cercar solucions als problemes i
a les situacions injustes que nosaltres mateixos generem. Una manera d’aconseguir-ho,
segons Carbonell, és socialitzant la ciència.
Aquest coautor, director de l’IPHES (Institut de
Paleocologia Humana i Evolució Social), ha reclamat que la recerca no sigui una
qüestió tècnica d’uns quants sinó que aquest coneixement es transfereixi a la
societat per ajudar a l’espècie a tenir més consciència del que som i a on
anem.
Tot això, en paraules d’Eudald Carbonell,
vol dir “integrar”. I ho ha exemplificat amb
l’organització d’una comunitat de veïns: “si volem que tots els qui viuen a la
mateixa escala es portin bé, hem de facilitar que tots se sentin corresponsables
i tothom hi col·labori. Doncs nosaltres el que pretenem es que es faci això
mateix, però com a espècie”. I va insistir en què “perquè això sigui possible
cal pensar i després decidir. Pensem i
actuem”.
8 Mai, 2006
Presentació a Tarragona del llibre “Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)" i fragments per comentar
Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)
Autors: Eudald
Carbonell i Policarp Hortolà
TARRAGONA
Dia: dimecres 10 de maig
Hora: 19.00 hores
Lloc: llibreria La Capona, C/ Gasòmetre, 41
FRAGMENTS
Us oferim uns fragments del llibre, per
engrescar-vos a llegir-lo o a opinar des d’aquest bloc.
Són fragments extrets de l’epíleg:
Una prospectiva de la ciència per al nou mil·lenni
Quan estem
immersos en un procés d’investigació científica, molts cops l’objecte de
treball ens aparta dels escenaris epistemològics i, per tant, ens allunya de
les consideracions filosòfiques. De vegades s’ha criticat al col·lectiu
científic que, si se li preguntés què és la ciència, molts dels seus membres no
sabrien què respondre. Si veritablement això és així, entre tots hem de fer un
esforç per reconduir la situació. No aprofitar l’experiència empírica com a
element constructiu en el marc de l’acció teòrica pot produir-nos greus
problemes d’acció intel·ligent en el nostre treball científic.
(...) D’altra
banda, la ciència està definida per la mateixa comunitat. La comunitat està
demarcada per la seva estructura social i per la seva dinàmica històrica. La
ciència és un producte social, i la comunitat científica és un producte
rellevant de la societat. Per això gaudeix del reconeixement, explícit o
implícit, de la ciutadania. És important admetre que els científics, en tant
que militants socials, en construir la ciència la transformen en un producte
social. La comunitat científica, per consegüent, ha de ser socialitzada perquè
així el cercle es tanqui en benefici de la societat.
(...) La falta de
comprensió del fenomen social de la ciència ha fet concebre-la a través d’una
dicotomia aberrant, classificant-la en ciències dures i ciències toves. Aquest
debat, cada cop més viciat en els temps de la revolució cientificotècnica, ha
distorsionat una visió unitària de la Humanitat i de la Natura que l’ha generat. Aquesta
deformació forma part també de la confusió que s’ha generat per la praxi mecànica dels científics, molts
cops aïllada de la realitat i convertida en una tasca de tipus pràctic i tècnic
en comptes de ser una pràctica científica on teoria i acció són la mateixa
cosa. En confondre ciència amb mètode s’ha produït un dels errors més
significatius dels temps moderns.
(...) Fins ara, el
paradigma científic ha estat en mans de la física, especialment de la mecànica
—fos aquesta la clàssica d’Isaac Newton, la quàntica de Max Planck o la relativista d’Albert Einstein— i de la física de partícules en
general, arran de l’èxit del Projecte Manhattan de bomba atòmica, amb físics
com Julius Robert Oppenheimer al capdavant. Tanmateix, no és cap disbarat
imaginar-se que el futur paradigma estarà en mans de la biologia. A causa del
salt qualitatiu que per a la humanitat suposa el Projecte genoma humà i —es
vulgui o no— les tècniques de clonatge, probablement s’iniciarà una fase
paradigmàtica transitòria, extraordinària o postnormal dominada per la genètica molecular. A parer nostre és
previsible que més endavant sí que emergeixi un paradigma científic
veritablement “revolucionari” que prendria el relleu a la genètica molecular, i
que provindria en gran mesura de l’ecologia. Aquesta, en tant que ciència
biològica holística, podria donar resposta a alguns dels problemes més greus
que amenacen actualment la nostra espècie i que, en última instància,
condueixen irremeiablement a la fam: contaminació, desforestació, esgotament de
recursos no renovables...”
6 Mai, 2006
Presentació i roda de premsa a Barcelona del nou llibre d'Eudald Carbonell i Policarp Hortolà
Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)
Autors: Eudald Carbonell i Policarp Hortolà
RODA DE PREMSA
Dia: dilluns
8 de maig
Hora i Lloc: 11.30 h, a la seu del Col.legi de Periodistes de
Catalunya, Rambla Catalunya,
10 1r – Barcelona
amb
els coautors
ACTE OBERT AL PÚBLIC
Dia: dilluns 8 de
maig
Hora i Lloc: 19.30 h, a la seu del Col.legi de
Periodistes de Catalunya, Rambla
Catalunya, 10 1r – Barcelona
La
presentació anirà a càrrec de Jorge Wagensberg, director de l’Àrea de Ciència i Medi
Ambient del Museu de la
Ciència.
Pròxima presentació:
TARRAGONA
Dia: dimecres 10 de maig
Hora: 19.00 hores
Lloc: llibreria La Capona, C/ Gasòmetre, 41
Fitxa
tècnica del llibre
Autors: Eudald Carbonell i
Policarp Hortolà
Col·lecció: Llavors d’Idees, 1
Publicacions URV – (A+C)
Nombre de pàgines: 104
Resum
Entendre la ciència des
de dins (o si més no intentar-ho) revisa els criteris de la ciència i la seva
filosofia, alhora que exposa els problemes més importants amb els quals la
humanitat s’enfronta en la relació ciència-societat. Per elaborar aquesta obra,
els autors s’han basat, d’una banda, en argumentacions de diversos especialistes
en epistemologia i, d’una altra, en les idees que ha generat la pràctica
quotidiana de la tasca científica. Lectures pausades i experiència són, doncs,
el fonament d’aquest curt assaig, alhora subjectiu i empíric.
Els autors
Eudald
Carbonell (Ribes de Freser, 1953) és prehistoriador. Catedràtic de
Prehistòria de la
Universitat Rovira i Virgili i director de l’Institut Català
de Paleoecologia Humana i Evolució Social. Codirigeix les excavacions dels
jaciments arqueològics i paleontològics de la serra d’Atapuerca.
Policarp
Hortolà (Badalona, 1958) és biòleg. Investigador docent contractat
de la Universitat
Rovira i Virgili, és responsable del laboratori d’arqueologia
molecular de l’Àrea de Prehistòria d’aquesta universitat.
Tots dos autors, a banda de publicar llibres i
articles de recerca, reflexió i divulgació científica, han impartit cursos
d’epistemologia a la
Universitat Rovira i Virgili, entre altres matèries com ara
la paleoecologia humana.
5 Mai, 2006
IPHES, un institut social i crític amb la nostra espècie
Aquest vespre s'ha efectuat la presentació pública de l'IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), un acte lluït que ha comptat amb la presència de centenars de persones, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, amb Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i president d'honor de l'esmentat centre d'investigació.
Aquest acte és la culminació de més de 12 anys de treball atrevit, innovador a l'Estat espanyol, a favor del coneixement de la nostra espècie i de la socialització de la tecnologia, que és en definitiva, segons el pensament d'Eudald Carbonell, director de l'IPHES, la característica que ens ha fet humans.
Jordi Pujol ha destacat: "hi ha iniciatives en el camp de la ciència en què tothom s'hi apunta, són de caire més tècnic, com per exemple, l'ICIQ (Institut Català d'Investigació Química), però a vegades hi ha projectes en els quals costa més arrossegar-hi la gent, com és el cas d'intentar estructurar un institut per saber qui som, d'on venim, on anem... I és el que hem va proposar de fer el professor Eudald Carbonell quan jo era president de la Generalitat, un institut en el qual jo sempre li vaig posar molta il.lusió".
A més, ha remarcat la capacitat d'Eudald Carbonell per entusiasmar amb els seus projectes, de tal forma que a ell mateix el va captivar quan li va explicar el que pretenia fer i va visitar el jaciment de l'Abric Romaní, a Capellades.
Per a Carbonell, l'IPHES, "posa Catalunya en el mapa mundial de la recerca sobre evolució humana". I va afegir que vol ser un "institut que ajudi a saber a la nostra espècie com cal que ens comportem per tenir una millor relació social i amb el nostre entorn ecològic", insistint en el caràcter social de l'IPHES. En aquest sentit, és la prospectiva, un dels reptes principals d'aquest organisme: utilitzar el mètode científic per sistematitzar conjectures sobre l'evolució futura de la humanitat, fetes per mitjà d'hipòtesis i amb la finalitat de preveure els canvis que esdevindran i de preparar-s'hi amb unes accions congruents.
4 Mai, 2006
Presentació pública de l'IPHES
DIVENDRES DIA 5 DE
MAIG 2006
Sala
Genius del Palau Firal i Congressos de Tarragona.
c/Arquitecte
Rovira, 2. 43001 Tarragona.
19 hs
Presentació pública de l’IPHES
(Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), dirigit per Eudald Carbonell, catedràtic
de Prehistòria de la URV i codirector dels jaciments d’Atapuerca.
Amb la presència
del MH Sr. Jordi Pujol, president
honorífic de l’IPHES; Sr. Xavier Hernàndez,
Director General de Recerca i vicepresident de l’IPHES; Eudald Carbonell, director de l’IPHES;
Il·lm. Sr. Joan Miquel Nadal, alcalde
de Tarragona; Excma. Sra. Rosa Solà,
vicerectora d’Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i
Virgili, i Il·lm. Sr. Joan Aregio,
president de la Diputació de Tarragona.
En
acabar l’acte s’oferirà una copa de cava.
QUÈ ÉS L’IPHES?
L’IPHES és un
Institut Transdisciplinar de Recerca Avançada. Neix l’any 2006, amb l’objectiu
de fomentar la recerca i la formació en les ciències de la terra i de la vida,
aplicades a les diferents branques de l’estudi de l’Evolució Humana i la
Història Social, promovent a la vegada la seva socialització.
El nucli científic el constitueix un equip transdisciplinar de prestigi
internacional en els seus respectius camps, fundat a partir de la integració de
personal investigador de la URV i d’altres universitats, reconeguts
internacionalment en qualitat i nombre de publicacions, i membres de l’Equip
d’Investigació d’Atapuerca.
L’equip de recerca integrat a l’IPHES és, a Espanya, el que més impacte
ha obtingut, al llarg dels dotze darrers anys a través de les seves
publicacions internacionals sobre Prehistòria i Evolució humana (Font: ISI Web
of Knowledge:Journal Citation Reports)
web IPHES:
http://www.urv.cat/iphes
