8 Mai, 2006
Presentació a Tarragona del llibre “Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)" i fragments per comentar
Entendre la ciència (o si més no intentar-ho)
Autors: Eudald
Carbonell i Policarp Hortolà
TARRAGONA
Dia: dimecres 10 de maig
Hora: 19.00 hores
Lloc: llibreria La Capona, C/ Gasòmetre, 41
FRAGMENTS
Us oferim uns fragments del llibre, per
engrescar-vos a llegir-lo o a opinar des d’aquest bloc.
Són fragments extrets de l’epíleg:
Una prospectiva de la ciència per al nou mil·lenni
Quan estem
immersos en un procés d’investigació científica, molts cops l’objecte de
treball ens aparta dels escenaris epistemològics i, per tant, ens allunya de
les consideracions filosòfiques. De vegades s’ha criticat al col·lectiu
científic que, si se li preguntés què és la ciència, molts dels seus membres no
sabrien què respondre. Si veritablement això és així, entre tots hem de fer un
esforç per reconduir la situació. No aprofitar l’experiència empírica com a
element constructiu en el marc de l’acció teòrica pot produir-nos greus
problemes d’acció intel·ligent en el nostre treball científic.
(...) D’altra
banda, la ciència està definida per la mateixa comunitat. La comunitat està
demarcada per la seva estructura social i per la seva dinàmica històrica. La
ciència és un producte social, i la comunitat científica és un producte
rellevant de la societat. Per això gaudeix del reconeixement, explícit o
implícit, de la ciutadania. És important admetre que els científics, en tant
que militants socials, en construir la ciència la transformen en un producte
social. La comunitat científica, per consegüent, ha de ser socialitzada perquè
així el cercle es tanqui en benefici de la societat.
(...) La falta de
comprensió del fenomen social de la ciència ha fet concebre-la a través d’una
dicotomia aberrant, classificant-la en ciències dures i ciències toves. Aquest
debat, cada cop més viciat en els temps de la revolució cientificotècnica, ha
distorsionat una visió unitària de la Humanitat i de la Natura que l’ha generat. Aquesta
deformació forma part també de la confusió que s’ha generat per la praxi mecànica dels científics, molts
cops aïllada de la realitat i convertida en una tasca de tipus pràctic i tècnic
en comptes de ser una pràctica científica on teoria i acció són la mateixa
cosa. En confondre ciència amb mètode s’ha produït un dels errors més
significatius dels temps moderns.
(...) Fins ara, el
paradigma científic ha estat en mans de la física, especialment de la mecànica
—fos aquesta la clàssica d’Isaac Newton, la quàntica de Max Planck o la relativista d’Albert Einstein— i de la física de partícules en
general, arran de l’èxit del Projecte Manhattan de bomba atòmica, amb físics
com Julius Robert Oppenheimer al capdavant. Tanmateix, no és cap disbarat
imaginar-se que el futur paradigma estarà en mans de la biologia. A causa del
salt qualitatiu que per a la humanitat suposa el Projecte genoma humà i —es
vulgui o no— les tècniques de clonatge, probablement s’iniciarà una fase
paradigmàtica transitòria, extraordinària o postnormal dominada per la genètica molecular. A parer nostre és
previsible que més endavant sí que emergeixi un paradigma científic
veritablement “revolucionari” que prendria el relleu a la genètica molecular, i
que provindria en gran mesura de l’ecologia. Aquesta, en tant que ciència
biològica holística, podria donar resposta a alguns dels problemes més greus
que amenacen actualment la nostra espècie i que, en última instància,
condueixen irremeiablement a la fam: contaminació, desforestació, esgotament de
recursos no renovables...”
