www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

22 Mai, 2006

L’IPHES investiga com vivien els homínids de La Riba fa uns 500.000 anys

El pròxim divendres, 26 de maig, finalitzarà l’excavació que des del passat dia 8 desenvolupa l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) a La Cansaladeta, al terme municipal de La Riba (Alt Camp), sota la codirecció de Josep Maria Vergès i Andreu Ollé. Aquesta excavació forma part del projecte de recerca que desenvolupa l’Àrea de Prehistòria de la URV titulat "Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí i Gaià". La datació del jaciment és de Plistocè mitjà, i hi ha indicis que apunten a que podria trobar-se al voltant del mig milió d’anys.

Ens els treballs hi participen dotze persones entre investigadors de l'IPHES i alumnes del Màster europeu d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, impartit per l’equip d’Eudald Carbonell a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La singularitat d’aquest jaciment fa que sigui clau per entendre els patrons d’assentament humà en època pleistocènica (780.000 – 120.000 anys) a les comarques meridionals de Catalunya i també de la Península ibèrica.

La Cansaladeta és molt important per ser dels pocs jaciments d’aquesta antiguitat que s’han mantingut en estratigrafia, és a dir, que presenta els materials in situ, al lloc on ja estaven durant les ocupacions humanes d’aquella època. Això permet al científics esbrinar d’una manera molt fidedigne com distribuïen l’espai i quin ús feien de cada zona. Josep Maria Vergès ha assenyalat: “el fet que el jaciment estigui situat a l’interior d’un meandre ha afavorit la seva conservació, perquè el riu quan fa corba diposita el sediment cap a l’interior i erosiona la banda dreta”. A més, la presència d’una paret calcària l’ha protegit al llarg del temps.

Aquest jaciment es troba a l’estret que el riu Francolí ha configurat al seu pas per La Riba, 1 km al sud-est del nucli urbà. El dipòsit arqueològic es localitza a la part superior d’una de les terrasses fluvials del marge esquerre del riu, al peu d’un antic abric actualment desmantellat, a una alçada de 260 m sobre el nivell del mar i de 50 m sobre el llit actual del riu. Va ser descobert per membres de l’Àrea de Prehistòria de la URV l’octubre de 1998. Des del 2002 s’excava de forma ininterrompuda.

Des que es va intervenir al jaciment per primer cop, el 1999, ja s’han descobert a l’entorn de 4.000 restes que aporten dades fonamentals per entendre com vivien els homínids que ocupaven La Riba fa mig milió d’anys enrere, aproximadament .El material recuperat és essencialment indústria lítica (més del 90%), encara que també conserva fauna (la resta). Les matèries primeres emprades en els processos tècnics de fabricació d’instrument lític ha estat el sílex (més d’un 85 %), seguit a molta distància (sobre el 6%) pel quars, entre d’altres, que obtindrien d’un radi situat entre 3 i 10 km del jaciment. Part del registre lític presenta alteracions per l’efecte del foc, identificades a partir de la coloració (rubefacció).

La presència de restes faunístiques és un dels aspectes més rellevants de la Cansaladeta ja que no és comú l’existència de fauna associada a indústria lítica en jaciments de cronologies similars a Catalunya. S’han pogut identificar elements pertanyents a rinoceròtids, èquids, cèrvids i, sobretot, lepòrids. El conjunt faunístic presenta dues constants al llarg de la seva seqüència estratigràfica (successió de nivells): les reduïdes dimensions dels fòssils i la forta alteració postdeposicional de les restes, és a dir, que des que van quedar enterrades han sofert diferents processos, bàsicament químics (l’acció d’arrels i pigmentacions per òxid de manganès) i físics (arrodoniments i polits), encara que també s’han observat alteracions relacionades directament amb l’acció humana com l’existència de superfícies cremades, marques de tall i evidències de fracturació antròpica.

Les fortes corrosions químiques detectades a la superfície de les restes ens informen de l’acció de les plantes, a vegades produïdes per arrels modernes, la qual cosa indica que el procés d’alteració d’aquest jaciments ha continuat fins a l’actualitat. Pel que respecte a les evidències antròpiques, aquestes ens revelen que els paleopobladors van aprofitar els recursos animals, tant els externs (carn) com els interns (moll).

Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















A quin mes es celebra nadal: