9 Feb, 2013
Xerrada sobre 10 anys d’excavacions al Camp dels Ninots, on s’han trobat restes fòssils de fins a 3,1 milions d’antiguitat
L’oferiran els arqueòlegs de l’IPHES Bruno Gómez i Gerard Campeny, al Palau Marc, a Barcelona, el 20 de febrer, a les 19 hores
Excavació d'un tapir durant la campanya de l'any passat al Camp dels Ninots - Gerard Campeny/IPHES
Sota el títol Treballs de recuperació del fòssil del tapir al Camp dels Ninots (Caldes de Malavella, Gerard Campeny i Bruno Gómez, arqueòlegs de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del projecte de recerca que es desenvolupa en aquest jaciment, oferiran una xerrada de balanç de 10 anys d’excavacions arqueopaleontològiques en aquest indret.
L’acte serà dijous 20 de febrer, al Palau Marc, a Barcelona, a les 19 hores, dins del programa Tribuna d’Arqueologia que organitza la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Jordi Agustí, responsable de l’Àrea de Recerca de l’IPHES, serà el moderador de la sessió.
Resum
El jaciment del Camp dels Ninots és un volcà d’explosió d’edat pliocena en el qual posteriorment s’hi va formar un llac. Aquesta mena d’estructures volcàniques reben el nom de maar. Les particulars condicions geològiques, corresponents a una sedimentació lacustre, són ideals per a la preservació de fòssils. L’aparició d’esquelets complerts i en connexió anatòmica fan que el jaciment sigui considerat, segons el terme alemany, un Konservat-Lagerstätte, és a dir, com una fotografia del passat.
Des del 2003, any en què es va començar el projecte de recerca, s’ha excavat en diversos indrets del volcà que han posat al descobert restes faunístiques, algunes de les quals són esquelets sencers i en connexió anatòmica de cronologia pliocena (de fa sobre 3,1 milions d’anys d’antiguitat), i també restes lítiques d’edat quaternària (d’uns 17.000 anys abans d’ara).
A la imatge de l'esquerra,Gerard Campeny, i a la dreta, Bruno Gómez - Lara Jaruchik
En els nivells pliocens s’han recuperat un total de cinc esquelets de tapir (Tapirus arvernensis), deu bòvids (Alephis tigneresi) i dos rinoceronts (Stephanorhinus jeanvireti), així com una vintena de tortugues (Mauremys leporsa), gran quantitat d’amfibis (cf. Pleurodeles sp., Lissotriton aff. helveticus, Pelophylax cf. perezi), peixos d’aigua dolça (cf. Leuciscus) i rosegadors (Apodemus atavus).
Pel que fa als nivells quaternaris s’ha obtingut un conjunt de 603 objectes en una superfície de 65 m², dels quals 579 són restes lítiques.
En definitiva, els treballs sistemàtics d’excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan revelant un autèntic tresor per a la paleontologia internacional. La seva excepcionalitat no només ofereix una oportunitat única per estudiar l’ecosistema del nostre entorn durant el Pliocè, sinó que ens proporciona unes dades paleoambientals que ens ajudaran a entendre les dinàmiques climàtiques que s’han vingut desenvolupant fins els nostres dies.
technorati tags: arqueologia , plistocè , quaternari , fauna , paleoclima , volcans , Konservat-Lagerstätte , excavacions , arqueopaleontologia
