17 Gen, 2013
Adéu al Carlos del Candil, un revitalitzador de la nit i de les activitats culturals a Tarragona
Fa pocs dies, dissabte 11 de gener, al mur de Jordi Barbera al Facebook es llegia: “Avui enterren a Palas del Rei al Carlos Blanco (el Carlos del Candil). D'ell en vaig aprendre moltes coses i en vaig desaprendre encara més. Ahir unes amigues anaven a portar unes flors al Candil. És un altre Candil, però un dia va ser el seu i el de tots”.
Carlos Blanco, un personatge lligat a la nit i a la vida cultural de Tarragona - Cedida arxiu perosnal Carlos Blanco
Així va ser com molts vam rebre la notícia de la mort del Carles del Candil, el 10 de gener al seu poble natal, on havia nascut el 3 de setembre de 1957. Amb 23 anys va arribar a Tarragona i durant la dècada dels noranta del segle passat va ser un revitalitzador de les nits i de les activitats culturals de Tarragona, primer des del bar Suau a la Part Alta i després, i on realment va impulsar un programa estable d’activitats, va ser des del Candil, a la Plaça de la Font de Tarragona.
De seguida que va agafar aquest local, amb l’entusiasme i l’alegria que el caracteritzava, va començar a crear complicitats amb molts amics i amigues perquè l’ajudessin a promoure activitats culturals. Era obvi el seu plaer per la lectura, sempre havia dit que la seva il·lusió era vendre llibres, i una mica ho va fer durant el poc temps que va tenir un quiosc a la Plaça de la Font. Així va ser com pel Candil van passar diferents autors i es van organitzar sopars tertúlies amb Juan Manuel de Prada o Javier Tomeo, aprofitant el seu pas per Tarragona amb motiu del Encuentro de Escritores que es feia a la Universitat Rovira i Virgili, sense oblidar-nos dels recitals de poesia amb Olga Xirinacs ni del filòsof José Luis López Aranguren.
A l'esquerra, de peu, el Carlos al Candil, als anys noranta del segle passat - Arxiu personal Carlos Blanco
Però les primeres tertúlies que va organitzar van ser sobre evolució humana, de la mà d’Eudald Carbonell, ara director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). A l’hora del cafè, un dia a la setmana durant el curs 1994-95, al Candil es parlava d’homínids, de socialització de la ciència, de pensament, d’espècie, de la dieta dels nostres avantpassats, de tecnologia... Moltes d’aquestes trobades van comptar amb la presència de personal investigador d’Atapuerca, quan encara no havien estat distingits amb el Premio Príncipe de Asturias, que arribaria el 1997. Després es van ampliar a altres àmbits culturals.
Unes flors al Candil en homenatge al Carlos, el dia de la seva mort - IPHES
La sintonia entre l’equip d’Eudald Carbonell i el Carlos del Candil sempre havia estat evident. Per això, quan se’n va anar a viure a Falset va promoure també una conferència d’Eudald Carbonell amb motiu de la publicació del llibre Els somnis de l’evolució.
Tot aquest camí compartit tenia com a base una profunda amistat i la lluita ferma per una societat més justa i humanitzada.
Amic, amb immens agraïment, sempre et recordarem. Una abraçada molt forta.
technorati tags: bars , cultura , vida nocturna , Tarragona , llibres , filosofia , literatura , evolució humanaEscrÃboche algo en galego, Carles, Carliños, porque ti tiñas dúas esta dualidade xa no teu nome. Eras tenrura e decisión, enerxÃa e delicadeza pero sobre todo eras metade amigo e metade pai.
Orgullosa de ser a túa sobriña.
Sempre en Palas e comigo tamén!
Grazas a todos por serdes tan cariñosos, non sabedes o que isto significa.
De persones, de amor, de integritat, de tu... Carlos era immens, excessiu, generós.
S'ha anat una persona molt important en la meva vida
El Suau, el Candil... però sobretot el Carles. Llarga vida al poeta i lluitador de Palas de Rei, amb qui tantes il·lusions vaig compartir... I grà cies per aquesta entrada al blog.
Publicat per Eduard Boada 20 Gen 2013, 22:09Em costava entendre't i seguia assegut a la vora esmicolant-nos les angoixes mútuament. Em vas ensenyar el significat d'algunes paraules: amistat, valor, dignitat, bellesa. Calia ser, només ésser, esdevenir, fluir... Al final ho he entès.
Grà cies amic!
Estimat Carlos, el Candil i tu signifiquen per a mi i per molta altra gent tota una època. El dia que vam saber de la teva mort hi va haver llà grimes, emoció i una pila de records divertidÃssims i entranyables. Quin luxe haver-te conegut i estimat! Grà cies.
Publicat per KRMN 20 Gen 2013, 18:09Recordo una memorable sessió de contes a El Candil, on vaig explicar com escriure un conte i després tothom hi va participar. Conservo el del meu cosà Tino DÃaz, inseparable de El Candil.
No cal dir l'amabilitat i acolliment de Carlos, a qui dedico un record per fils invisibles i espero que el pugui compartir.
Carlos,pensar en tu, veure't i abraçar-te, ha estat sempre molt dolç i tendre, com eres tú.
Grà cies bon amic,per la teva sensibilitat i pel teu carinyo que seguirà sempe estant en mi.
Encara recordo el dia en què el vaig conèixer. Va ser l'endemà de la inaguració del Suau. Sabent que era gallec li vaig dir que jo era de Betanzos, s'ho va creure, jaja.
Des d'aqui vull recordar també a un altre estimat amic,Felipe, tots tres vam viure, juntament a altres amics i amigues,moments realment molt especials.
Carlos i Felipe, sempre us recordarem.
Fa un parell de dies que el meu fii em va dir mama man dit que sa mort el carlitos.el meu fill te 23 anys i tambe sel estimabamolt. El. Carlos a sigunt una persona molt inmportant per la meva familia. Per mi era mes que familia hem tingut llargues converses sobrela manera de viute la vida. I aixo ell o a sapigut fer te persones per arreu del mon que sempre. El portarem en el nostre cor
Un peto i una. Abrazada amic.
