www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

17 Gen, 2013

Adéu al Carlos del Candil, un revitalitzador de la nit i de les activitats culturals a Tarragona

Fa pocs dies, dissabte 11 de gener, al mur de Jordi Barbera al Facebook es llegia: “Avui enterren a Palas del Rei al Carlos Blanco (el Carlos del Candil). D'ell en vaig aprendre moltes coses i en vaig desaprendre encara més. Ahir unes amigues anaven a portar unes flors al Candil. És un altre Candil, però un dia va ser el seu i el de tots”.

Carlos Blanco

Carlos Blanco, un personatge lligat a la nit i a la vida cultural de Tarragona - Cedida arxiu perosnal Carlos Blanco

Així va ser com molts vam rebre la notícia de la mort del Carles del Candil, el 10 de gener al seu poble natal, on havia nascut el 3 de setembre de 1957. Amb 23 anys va arribar a Tarragona i durant la dècada dels noranta del segle passat va ser un revitalitzador de les nits i de les activitats culturals de Tarragona, primer des del bar Suau a la Part Alta i després, i on realment va impulsar un programa estable d’activitats, va ser des del Candil, a la Plaça de la Font de Tarragona.

De seguida que va agafar aquest local, amb l’entusiasme i l’alegria que el caracteritzava, va començar a crear complicitats amb molts amics i amigues perquè l’ajudessin a promoure activitats culturals. Era obvi el seu plaer per la lectura, sempre havia dit que la seva il·lusió era vendre llibres, i una mica ho va fer durant el poc temps que va tenir un quiosc a la Plaça de la Font. Així va ser com pel Candil van passar diferents autors i es van organitzar sopars tertúlies amb Juan Manuel de Prada o Javier Tomeo, aprofitant el seu pas per Tarragona amb motiu del Encuentro de Escritores que es feia a la Universitat Rovira i Virgili, sense oblidar-nos dels recitals de poesia amb Olga Xirinacs ni del filòsof José Luis López Aranguren.

Carlos Blanco al Candil

A l'esquerra, de peu, el Carlos al Candil, als anys noranta del segle passat - Arxiu personal Carlos Blanco

Però les primeres tertúlies que va organitzar van ser sobre evolució humana, de la mà d’Eudald Carbonell, ara director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social). A l’hora del cafè, un dia a la setmana durant el curs 1994-95, al Candil es parlava d’homínids, de socialització de la ciència, de pensament, d’espècie, de la dieta dels nostres avantpassats, de tecnologia... Moltes d’aquestes trobades van comptar amb la presència de personal investigador d’Atapuerca, quan encara no havien estat distingits amb el Premio Príncipe de Asturias, que arribaria el 1997. Després es van ampliar a altres àmbits culturals.

Flors en record de Carlos Blanco

Unes flors al Candil en homenatge al Carlos, el dia de la seva mort - IPHES

La sintonia entre l’equip d’Eudald Carbonell i el Carlos del Candil sempre havia estat evident. Per això, quan se’n va anar a viure a Falset va promoure també una conferència d’Eudald Carbonell amb motiu de la publicació del llibre Els somnis de l’evolució.

Tot aquest camí compartit tenia com a base una profunda amistat i la lluita ferma per una societat més justa i humanitzada.

Amic, amb immens agraïment, sempre et recordarem. Una abraçada molt forta.

technorati tags: , , , , , , ,
Comentaris

Carlos Petons infinits del Titi............

Publicat per Jordi Capafons Ossó 07 Feb 2013, 15:05

Escríboche algo en galego, Carles, Carliños, porque ti tiñas dúas esta dualidade xa no teu nome. Eras tenrura e decisión, enerxía e delicadeza pero sobre todo eras metade amigo e metade pai.
Orgullosa de ser a túa sobriña.
Sempre en Palas e comigo tamén!
Grazas a todos por serdes tan cariñosos, non sabedes o que isto significa.

Publicat per Cristina 02 Feb 2013, 20:19

De persones, de amor, de integritat, de tu... Carlos era immens, excessiu, generós.
S'ha anat una persona molt important en la meva vida

Publicat per Emi-Niceas Martínez 24 Gen 2013, 23:08

El Suau, el Candil... però sobretot el Carles. Llarga vida al poeta i lluitador de Palas de Rei, amb qui tantes il·lusions vaig compartir... I gràcies per aquesta entrada al blog.

Publicat per Eduard Boada 20 Gen 2013, 22:09

Em costava entendre't i seguia assegut a la vora esmicolant-nos les angoixes mútuament. Em vas ensenyar el significat d'algunes paraules: amistat, valor, dignitat, bellesa. Calia ser, només ésser, esdevenir, fluir... Al final ho he entès.
Gràcies amic!

Publicat per xavi chamorro 20 Gen 2013, 20:25

Estimat Carlos, el Candil i tu signifiquen per a mi i per molta altra gent tota una època. El dia que vam saber de la teva mort hi va haver llàgrimes, emoció i una pila de records divertidíssims i entranyables. Quin luxe haver-te conegut i estimat! Gràcies.

Publicat per KRMN 20 Gen 2013, 18:09

Recordo una memorable sessió de contes a El Candil, on vaig explicar com escriure un conte i després tothom hi va participar. Conservo el del meu cosí Tino Díaz, inseparable de El Candil.
No cal dir l'amabilitat i acolliment de Carlos, a qui dedico un record per fils invisibles i espero que el pugui compartir.

Publicat per Olga Xirinacs Díaz 20 Gen 2013, 11:15

Carlos,pensar en tu, veure't i abraçar-te, ha estat sempre molt dolç i tendre, com eres tú.
Gràcies bon amic,per la teva sensibilitat i pel teu carinyo que seguirà sempe estant en mi.

Publicat per Menuda 19 Gen 2013, 18:25

Encara recordo el dia en què el vaig conèixer. Va ser l'endemà de la inaguració del Suau. Sabent que era gallec li vaig dir que jo era de Betanzos, s'ho va creure, jaja.
Des d'aqui vull recordar també a un altre estimat amic,Felipe, tots tres vam viure, juntament a altres amics i amigues,moments realment molt especials.
Carlos i Felipe, sempre us recordarem.

Publicat per Mati Roldán Crespo 19 Gen 2013, 14:07

Des del Priorat, on va viure fins fa poc, en sumem a record.

Publicat per roser 19 Gen 2013, 14:03

Fa un parell de dies que el meu fii em va dir mama man dit que sa mort el carlitos.el meu fill te 23 anys i tambe sel estimabamolt. El. Carlos a sigunt una persona molt inmportant per la meva familia. Per mi era mes que familia hem tingut llargues converses sobrela manera de viute la vida. I aixo ell o a sapigut fer te persones per arreu del mon que sempre. El portarem en el nostre cor
Un peto i una. Abrazada amic.

Publicat per rosa maria franquet 19 Gen 2013, 13:46

M'he assabentat ara..estic trista, va ser de les persones que més he apreciat i que en un moment donat va tenir molta influència i va ser crucial en el rumb de la meva vida. Un dia em va dir: "els bons s'en aviat" Així ha sigut.

Publicat per Rosa 19 Gen 2013, 10:00

Uno de los sentimientos más gratos de mi vida es el inmenso orgullo que tengo por haber sido amigo de Carlos.

Publicat per Julio 18 Gen 2013, 17:27
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















El segon mes de l'any: