15 Nov, 2010
Eudald Carbonell, el segon cientÃfic més conegut de Catalunya
El director de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i codirector del Projecte Atapuerca, Eudald Carbonell, és el segon científic de Catalunya més conegut per la població, segons es constata en una enquesta efectuada per Talència, la institució de foment a la recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa (DIUE ) de la Generalitat de Catalunya. L’enquesta interrogava sobre sis investigadors, els qui més havien sortit als mitjans de comunicació el 2009.
Eudald Carbonell a la Sierra de Atapuerca mentre TVE li feia un reportatge sobre el seu bloc personal - Jordi Mestre / IPHES
Eudald Carbonell ha obtingut la segona posició del rànquing amb el 8,8%, després del director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i director de l’Institut cardiovascular de l’Hospital Mount Sinai de Nova York (EUA), Valentí Fuster, que ha estat el primer amb un 9,6%; en tercer lloc, a molta distància, hi trobem Joan Massagué, director del programa de Biologia i Genètica del Càncer del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York (MSKCC) i director adjunt de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB), amb el 5,5%.
Els resultats d’aquesta enquesta, que inclou molts més aspectes, es van donar a conèixer pel conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, amb motiu de la presentació de la 15a Setmana de la Ciència a Catalunya. L’objectiu és posar les bases del futur Baròmetre Català de Percepció Social de la Ciència, que impulsarà Talència el 2011 per encàrrec del DIUE. Aquest estudi espera ser un element clau per al disseny de les polítiques públiques de divulgació científica i socialització de la ciència, una de les àrees actuals d’actuació de Talència contemplades en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI).
L’enquesta conclou –entre altres qüestions- que el nivell de coneixement dels catalans i catalanes sobre els seus científics vius més cèlebres és encara escàs. Actualment, el 16,7% de la població sap reconèixer algun dels 6 científics catalans més citats als mitjans el 2009 (Josep Baselga, Joan Massagué, Andreu Mas-Colell, Valentí Fuster, Pedro Alonso i Eudald Carbonell). L’altre 17,6% de la població diu conèixer alguna d’aquestes personalitats però li atorga una altra professió.
La baixa quota de coneixement dels científics a Catalunya es correspon amb les dades disponibles en aquest sentit a nivell europeu i estatal. Si bé no existeixen estudis de coneixement de científics vius (només n’hi ha de científics morts, des d’Aristòtil a Newton o Edison), aquesta professió està ben valorada, ja que té el reconeixement social del 47,9% de la població de l’estat i és una dedicació atractiva pel 55%, segons l’Encuesta de Percepción Social de la Ciència de la Fundación Española de Ciencia y Tecnología (FECYT) –edició de 2008-.
No obstant, el 57% dels europeus i el mateix percentatge d’espanyols, pensa que els científics haurien d’informar més de la seva tasca, segons l’Eurobaròmetre de Ciència i Tecnologia (juny de 2009), el que mostra, en general, l’absència en la percepció social de la figura del científic comunicador. Aquests aspectes podrien justificar en part el poc coneixement de les personalitats científiques en espectres amplis de la població.
technorati tags: estadÃstiques , personal investigador , enquestes , socialització , mitjans de comunicació , evolució humana , ciència
