www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

5 Feb, 2013

Fa sobre 5.000 anys al Nord d’Àfrica dominava un clima Mediterrani similar a l’actual, però una mica més àrid

Així ho demostra un estudi de micromamífers basat en les restes fòssils trobades a la cova de Guenfouda, localitzada a la regió d’Oujda a l’est del Marroc

Aquesta zona és un bon indret per analitzar l’evolució de la biodiversitat durant el quaternari

A inicis del període geològic conegut com Holocè, és a dir, fa entre 4.500 i 6.000 anys abans del present, en plena expansió del Neolític, moment en què sorgeix el sedentarisme, al nord d’Àfrica dominava un clima mediterrani similar a l’actual, però lleugerament més àrid, amb un paisatge molt heterogeni.

mircromamífers de Guenfouda (Marroc)

Una petita mostra d'alguns dels micromamífers de la Cova de Guenfouda que s'han analitzat en aquest estudi - IPHES

Aquestes dades s’han obtingut gràcies a l’estudi de 405 restes de micromamífers que almenys correspondrien a 170 individus i que han permès identificar 12 taxons (grups). Les restes van ser descobertes a la cova de Guenfouda, localitzada a la regió d’Oujda, a la província de Jerada, a l’est del Marroc, durant les campanyes d’excavació arqueològica desenvolupades entre el 2007 i el 2009.

Guenfouda

La Cova de Guenfouda a la regió d’Oujda, a la província de Jerada, a l’est del Marroc - IPHES

Els resultats obtinguts són comparables a altres llocs del nord d’Àfrica amb cronologies anàlogues, com Ez Zarka i El Harhoura 2, també al Marroc. L’estudi s’ha publicat a la revista Historical Biology: An International Journal of Paleobiology, en un article titulat “The small mammals from the Holocene site of Guenfouda (Jerada, Eastern Morocco): chronological and paleoecological implications”, signat, en el moment de lliurar l’article per dos membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), Juan Manuel López-García (que lidera l’article i actualment investiga a la Università degli Studi di Ferrara) i Jordi Agustí, i Hassan Aouraghe de la Université Mohamed 1er d’Oujda.

Musaranya, esquirol i ratpenat

Les restes estudiades son d’Elephantulus rozeti (musaranya elefant nord-africana), Crocidura russula (musaranya comuna), Crocidura whitakeri (musaranya magrebí), Myotis blythii (ratpenat “ratoner” mitjà), Rhinolophus hipposideros (ratpenat petit de ferradura), Meriones shawii (gerbilid), Apodemus sylvaticus (ratolí de bosc), Dipodillus campestris (gerbid campestre), Eliomys (rata cellarda), Atlantoxerus getulus (esquirol moruno) i Ctenodactylus (gundi).

Juan Manuel López-García

L'investigador Juan Manuel López-García - Jordi Mestre/IPHES

Juan Manuel López-García ha observat: “L’absència de taxons recentment introduïts al Marroc com Mus musculus (ratolí mediterrani), Rattus rattus (rata traginera) i Rattus norvegicus (rata gris), ens ha permès establir una cronologia relativa pel jaciment de la cova de Guenfouda del principi de l’Holocè. A més, l’associació de micromamífers mostra un paisatge mosaic, és a dir, molt heterogeni”. En aquest sentit, cal assenyalar que el Marroc, situat entre l’oceà atlàntic i el mar mediterrani, és un bon indret per entendre l’evolució de la biodiversitat durant el quaternari.

Referència bibliogràfica

López-García, Juan Manuel; Agustí, Jordi and Aouraghe, Hassan (2013): “The small mammals from the Holocene site of Guenfouda (Jerada, Eastern Morocco): chronological and paleoecological implications”, Historical Biology: An International Journal of Paleobiology, 25:1, 51-57

technorati tags: , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Com se li diu al dia 25 de desembre: