14 Ago, 2009
L’Abric Romanà celebra 100 anys de la seva descoberta sent un referent mundial per conèixer el món neandertal
· Un workshop internacional aclarirà com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys
· L’IPHES, continuador de la tasca d’Amador Romaní, investiga aquest jaciment
· Per la seva base l’Abric Romaní s’amplia i és més gran del que es pensava
Dossier història de les investigacions
L’Abric Romaní com a lloc d’hàbitat des del Plistocè fins a la seva transformació com a jaciment arqueològic en la època contemporània ha estat aprofitat de diferents maneres al llarg de la història. El 9 d’agost de 1909 Amador Romaní el va descobrir i de la seva mà, sota la coordinació de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es va emprendre una excavació que suposarà l’inici d’un viatge –que encara continua- per conèixer a fons la seva història.
En aquest video Eudald Carbonell comenta el valor científic de l'Abric Romaní per conèixer els neandertals i presenta el workshop internacional del centenari del descobriment d'aquest jaciment que es farà a l'octubre
En aquest periple, el 1983 s’obre una nova etapa (veure dossier història excavacions) amb l’inici sistemàtic del seu estudi. Al capdavant d’aquests treballs, amb intervencions sistemàtiques cada any a l’estiu, s’hi posa Eudald Carbonell, que el 1988 s’incorpora a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on crearà un equip científic que el 2006 propiciarà el naixement de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), centre de recerca que d’aquesta manera s’ha convertit en continuador de la tasca iniciada el 1909 per Amador Romaní.
Empreses de l’entorn i institucions
Ara, per actualitzar la relació institucional entre l’IPHES i l’Ajuntament de Capellades s’ha signat un conveni marc en la línia de seguir treballant per potenciar la recerca científica, la docència i la socialització a l’entorn d’aquest jaciment. Alhora, ambdues parts han signat un altre conveni, aquest específic, per organitzar el workshop internacional “The Neanderthal Home: spatial and social behaviours” (L’Espai domèstic dels neandertals: comportament social i i ús de l’espai), que del 6 al 9 d’octubre es dura a terme a Tarragona i a Capellades.
Aquest mes l'Abric Romaní acull la 27ena campanya d'excavacions - Gerard Campeny / IPHES
D’altra banda, en els darrers quasi 30 anys d’excavacions modernes, l’Ajuntament de Capellades sempre ha promogut la col·laboració de les empreses de l’entorn per poder tirar endavant la campanya d’excavacions anual que es realitza a l’estiu. Així, fa uns anys es va comptar amb el suport de l’empresa Romanyà Valls i ara s’ha signat un conveni entre el consistori municipal, amb l’alcaldessa Ana Maria Sánchez, i Bercontres-Centre de Gestió Mediambiental, representada pel seu director comercial, Josep Font, amb el mateix objectiu.
A més, des de l’Ajuntament ocasionalment també s’ha arribat a acords concrets amb altres institucions, com ha passat amb la Generalitat de Catalunya o la Diputació de Barcelona, gràcies a les quals s’ha pogut disposar de la infraestructura necessària mínima per començar a dotar a l’Abric Romaní d’un equip cultural que faciliti les visites de la ciutadania, l’adequació d’una sala de recepció on es projecten audiovisuals, així com un edifici de serveis (recepció, botiga, lavabos, bar restaurant...), la col·laboració per a la realització del nou Museu dels Neandertals de Catalunya (que podria inaugurar-se dintre de dos o tres anys) i la finalització de les les obres del recorregut arqueològic al voltant de l’Abric Romaní.
Roda de premsa celebrada a l'Abric Romaní divendres 14 - Gerard Campeny / IPHES
Pregó i visites al jaciment
Per la seva part, l’equip científic també s’ha implicat molt amb la societat civil de Capellades, amb la realització, per exemple, de jornades de portes obertes, enguany mateix cada dia d’11 a 13, i de 17 a 19 h, qui vulgui pot anar a visitar les excavacions. A més, s’han ofert diverses xerrades i s’han realitzat presentacions de llibres. Una altra senyal de bona sintonia és que dissabte dia 15 d’agost, a les 12 h, Eudald Carbonell farà el pregó de la festa major de Capellades, a la Plaça Catalunya d’aquesta localitat.
Tot plegat ha propiciat que ara se celebri el centenari de la descoberta d’aquest jaciment amb diverses activitats especials, com el workshop internacional abans referit que reunirà un grup de convidats restringit en diferents sessions de treball. L’objectiu és aprofundir en el coneixement de diversos aspectes relacionats amb aquesta espècie com la genètica, la botànica, la fauna, els instruments lítics, els models de distribució espacial o els fogars de l’Abric Romaní.
Eudald Carbonell ha remarcat: “En aquest congrés es debatrà sobre com organitzaven l’espai domèstic els neandertals i, en aquest sentit, l’Abric Romaní esperem que ens pugui aclarir com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys”. Serà, d’altra banda, una posada al dia de les investigacions efectuades sobre aquesta espècie.
Edició de monografies
Aquest serà el segon workshop d’aquestes característiques que se celebra a Capellades impulsat per l’equip d’Eudald Carbonell. El 1995 es va desenvolupar un altre, “Cultural change and human evolution: the crisis at 40 ka bp”. que va propiciar, dos anys després, la monografia The Last Neandertals The First Anatomically Modern Humans (Editors: Eudald Carbonell i Manuel Vaquero). En aquesta ocasió també s’editarà un llibre amb les aportacions del nou workshop. A més, sortirà una monografia dedicada al centenari del jaciment, un volum que traurà l’acreditada editorial americana Springer dins de la sèrie “Vertebrate Paleobiology & Paleoanthropology”.
D'esquerra a dreta, Marcel.li Martorell, regidor de l'Ajuntament de Capellades; Josep Font, director comercial de Bercontres-Centre de Gestió Mediambiental - Gerard Campeny / IPHES
Totes aquestes accions han afavorit igualment que pròximament Capellades esdevingui el lloc més important per a l’estudi del Paleolític Mig amb l’Abric Romaní com a eix central. Aquesta jaciment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plataformes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques. Aquest fenomen ha garantit que les restes arqueològiques es conservin d’una manera excepcional, sobretot algunes com són els fogars i les restes de fusta (carbonitzada o no), gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien els neandertals i els costums que tenien.
Però les aportacions científiques d’aquests jaciment, lluny d’acabar-se, auguren un futur molt brillant: l’any passat es pensava que només quedaven dues o tres campanyes més d’excavacions quan l’equip es va adonar que continuava més enllà dels límits considerats. “Aquest estiu hem extret ja tones de sorra i hem pogut observar que per la base el jaciment s’amplia i, per tant, és més gran del que ens pensàvem. Conseqüentment, nosaltres haurem dedicar més anys d’excavació per conèixer l’abast de l’Abric Romaní”, remarca Eudald Carbonell.
O sigui, que encara queden molts episodis per escriure sobre aquesta història protagonitzada per les societats de neandertals.
technorati tags: Amador Romanà , Capellades , Abric Romanà , Eudald Carbonell , workshop , neandertals , museu , excavacions
