www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

12 Jun, 2009

Ubeidiya es confirma en un jaciment clau per explicar l’ecologia de les primeres dispersions humanes de fa 1,5 milions d’anys

Ens situem al Corredor Llevantí del Mediterrani, l’extensió més al nord del Rift est africà que, seguit pel Mar Roig, penetra cap al nord fins a Síria, formant les conegudes valls del Jordà i de l’Orantes, ambdues molt riques en registres plioplistocènics, entre les que sobresurten jaciments tan importants con Ubeidiya i Gesher Benot Ya’akov a Israel, o Latamne a Síria. De totes aquestes localitats, possiblement la més famosa sigui Ubeidiya, situada just al sud del mar de Galilea, i que conté una associació lítica caracteritzada per indústries axelianes molt primitives, així com una fauna molt diversa i abundant.

Ubeidiya, localització

Ara, una revisió i estudi paleontològic de la col·lecció de grans carnívors registrada fa anys d’Ubeidiya, ha aportat noves dades que ajudaran a entendre millor les característiques ecològiques i climàtiques que van contribuir a que es produïssin les dispersions humanes des d’Àfrica fins a Euràsia. Alhora, les correlacions biocronològiques de l’associació de carnívors, ajudats per dades del paleomagnetisme, s’ha pogut saber que Ubeidiya és entre 100.000 i 200.000 anys més antic del que es pensava, amb una cronologia que el situa entre 1,2 i 1,5 milions d’anys.

Ubeidiya és una localitat arqueopaleontològica molt peculiar perquè és l’única amb una indústria de tipus axeliana, encara que molt primitiva, més antiga d’un milió d’anys trobada fora de l’Àfrica. L’axelià, o indústria de Mode 2, és una tecnologia molt més desenvolupada que l’olduvaià o Mode 1, que apareix al continent africà fa entre 1,5 i 1,6 milions d’anys, i encara que arriba al Corredor Llevantí de la Mediterrània molt ràpidament, tarda quasi un milió d’anys en penetrar a Europa, on les indústries axelianes més antigues tenen entre 500.000 i 600.000 anys.

Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l'IPHES / Jordi Mestre - IPHES

Els resultats d’aquest treball es donen a conèixer en l’article Els grans carnívors d’Ubeidiya (Plistocè inferior, Israel): Implicacions biocronològiques i biogeogràfiques, que publica el Journal of Human  Evolution, en el número 56 que acaba de fer-se públic. Està signat per Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES; Miriam Blemaker i Ofer Bar-Yosef, ambdos professors de la Universitat de Harvard.

Per il·lustrar la importància d’aquest nou estudi, Martínez-Navarro ha destacat: “els humans, com part de la comunitat de grans mamífers estem sotmesos a les mateixes condicions que afecten a aquests. Ubeidiya és una mescla d’espècies d’origen africà i euroasiàtic per dos motius: està a la cruïlla de camins entre els dos continents i, d’altra banda, la vall del Jordà és la prolongació del Rift Valley est africà cap al nord. Per això, el corredor llevantí és una regió molt particular, on hi arriba una gran influència africana que no es propaga a altres regions d’Euràsia. Alhora, moltes espècies euroasiàtiques arriben fins a aquest corredor, però no penetren a l’Àfrica”.

El mateix investigador ha especificat: “Quan alguna espècie africana passa aquesta barrera i assoleix altres regions euroasiàtiques, és un fet molt significatiu, igual que quan alguna espècie euroasiàtica penetra a l’Àfrica, perquè aporten informació molt interessant sobre les condicions climàtiques i ecològiques, com la temperatura o la humitat, o la presència d’ambients oberts o boscosos, que van acompanyar les primeres dispersions humanes”.

Una dada també molt rellevant que s’ha documentat amb aquesta revisió del material paleontològic és la presència de l’espècie de tigres de dents de sabre, Megantereon whitei i dels grans cànids d’origen euroasiàtic, el xacal Canis mosbachensis i el gos pintat, Lycaon lycanoides. “Aquest últim és un carnívor amb un comportament social altament elaborat –comenta Bienvenido Martínez-Navarro- i es caracteritza perquè procedent d’Euràsia colonitza Àfrica entorn el límit Plio-Plistocè, és a dir, fa uns 1,8 milions d’anys, seguint el camí contrari dels homínids que, també per les mateixes dates, però procedents de l’Àfrica, colonitzen Euràsia. Homínids i licaons, doncs, es van creuar en el Corredor Llevantí mentre duien a terme les seves respectives dispersions i Ubeidiya és un dels jaciments on es manifesta aquesta coincidència”.

technorati tags: , , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















La meitat de 12: