www.iphes.cat Castellano |  Français |  English

5 Jun, 2009

Estudien l’impacte del canvi climàtic de fa 800.000 anys a la vall del Jordà i el seu potencial per preveure escenaris futurs

·        Les restes de fauna trobades a l’important jaciment de Gesher Benot Ya’akov, a Israel, ajudaran a  entendre-ho

·        Tot i ser de cronologia similar a Gran Dolina (Atapuerca), els homínids de la vall del Jordà estaven més avançats tecnològicament

Saber per què i com es van produir canvis climàtics del passat com, per exemple, el registrat fa entre 700.000 i 800.000 anys, a la Vall del Jordà (Israel), situat a l’entrada d’Euràsia, són qüestions de gran interès científic perquè poden aportar dades claus en el coneixement de les primeres dispersions humanes des de l’Àfrica i la ruta que van seguir aquells homínids. Una d’aquestes es produeix durant la transició del Plistocè inferior a Plistocè mig, moment en què va començar una etapa amb importants canvis climàtics cíclics, alternant moments freds (glaciacions) amb períodes temperats (interglacials), que sorgeixen després d’un llarg període d’estabilitat climàtica que va caracteritzar el Plistocè inferior. El seu estudi pot aportar dades claus per preveure escenaris de futur pel que fa als canvis climàtics.

Naama Goren i Bienvenido Martínez investigant plegats

Bienvenido Martínez-Navarro amb Naama Goren, a Israel - IPHES

Una manera d’esbrinar quin impacte han tingut aquests canvis en el passat és estudiar  les restes de fauna que es troben als jaciments. Aquesta és una de les línies de recerca que desenvolupa Bienvenido Martínez-Navarro, investigador ICREA a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), que acaba de tornar d’Israel on ha presentat alguns dels seus treballs en el marc del congrés Climate change in the Upper Jordan Valley between ca 800 and 700 ka ago. Its impact on the environment and hominids and its potential as a prediction for futures scenarios, convidat per la professora Naama Goren, una de les arqueòlogues especialista en indústries paleolítiques més prestigioses i reconegudes al món.

En el marc d’aquest congrés, Bienvenido Martínez-Navarro ha donat a conèixer un treball basat en les restes de bòvids trobats al jaciment Gesher Benot Ya’akov, amb una antiguitat d’entre 700.000 i 800.000 anys, efectuat juntament amb Rivka Rabinovich, conservadora de les col·leccions de fòssils de vertebrats de la Universitat Hebrea de Jerusalem, amb la que col·labora des de fa una dècada. Aquest jaciment és doncs d’una cronologia similar a la de Gran Dolina (Atapuerca) on es va descobrir l’Homo antecessor ara fa 15 anys.

Bienvenido Martínez-Navarro al desert de Negev

Bienvenido Martínez-Navarro al desert del Negev, durant una sortida del congrés - IPHES

Gesher Benot Ya’akov, ubicat a la vall superior del Jordà, conté un dels registres més antics, si no el més antic, amb presència de Bos (toro) fora d’Africa. “L’estudi d’aquest animal m’interessa –assenyala Bienvenido Martínez-Navarro- perquè és un llinatge d’origen africà que ve del búfal d’Olduvai (Pelorovis oldowayensis)  -com vam publicar ara fa un parell d’anys a la revista Quaternary Research-, que es dispersa cap a Euràsia quant es produeix la transició Pleistocè inferior – Pleistocè mig. D’aquesta manera podem esbrinar quina fauna va acompanyar la dispersió humana fora d’Àfrica que també es produeix en aquest moment i intentar aclarir les condicions ecològiques i climàtiques en què es va produir aquesta dispersió.

Per aprofundir en la investigació d’aquesta hipòtesi, cal destacar que Gesher Benot Ya’akov és igualment important perquè, a més de restes de fauna, aquest jaciment es caracteritza per la presència d’una indústria acheuliana desenvolupada i, a més, s’han trobat evidències de foc controlat pels homínids, cosa que indicaria que són les més antigues del món, segons les dades que han publicat Naama Goren i els seus col·laboradors.

“Aquest fet també demostra –explica Bienvenido Martínez- que quan a Gesher Benot Ya’akov ja havia arribat una indústria acheuliana molt elaborada (o de mode 2), als nivells inferiors de Gran Dolina, l’Homo antecessor encara està associat a una indústria preacheuliana o de Mode 1. Això vol dir que els homínids del jaciment israelià estan molt més avançats culturalment i tecnològicament que els d’Atapuerca”.

technorati tags: , , , , , , , ,
Comentaris
Afegeix un comentari

Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Capital d'Espanya: