10 Mar, 2009
Perfeccionen una tècnica que mostra amb més precisió la morfologia de les taques de sang en eines prehistòriques o en proves forenses
A primer cop d’ull, podem pensar que una taca de sang és totalment plana. Fins i tot, sembla ser així si es mira amb un microscopi electrònic de rastreig (MER) i se’n prenen les corresponents micrografies (vistes molt augmentades d’una realitat molt petita als nostres ulls). En canvi, el perfeccionament d’una tècnica coneguda com anaglifia –que permet observar en tres dimensions les imatges obtingudes en només dues– ha evidenciat que el relleu d’aquesta taca prima pot estar plena d’irregularitats topogràfiques, com si veiéssim una cadena de muntanyes des de l’aire. Mai fins ara s’havia observat que era així. Ho ha descobert Policarp Hortolà, investigador de l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili que col·labora amb l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Anàglif d'una taca de sang humana
Conèixer la morfologia de les taques de sang, que es troben, per exemple, en eines prehistòriques o en proves forenses és clau per avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques. Aconseguir-ho no és un tasca gens fàcil. Per aquest motiu és molt important perfeccionar i cercar noves tècniques i metodologies de treball que facilitin el seu estudi.
Els resultats obtinguts per Policarp Hortolà es publiquen al volum 40 de la revista Micron, corresponent al número d’abril de 2009, tot i que ja es pot obtenir tant en versió impresa com electrònica, aquesta darrera a la web d’Elsevier. L’esmentat investigador ha aconseguit perfeccionar la tècnica dels anàglifs per a aplicar-la a les taques de sang, amb la qual es pot veure la morfologia de la seva superfície amb molta més precisió de la que s’obtenia fins ara.“És un tècnica estereoscòpica -explica Hortolà- que es basa en la superposició de dues imatges de la mateixa vista, preses des d’angles lleugerament diferents i en dos colors també distints. Aquesta superposició produeix un efecte de visió tridimensional quan les dues imatges es miren amb ulleres que tenen una de les lents de color vermell i l’altra de color verd, blau o bé cian (blau verd)”.
L'autor de la recerca, Policarp Hortolà - Crèdit: Gerard Campeny / IPHES
Aquesta tècnica ja existia, però l’aportació de Policarp Hortolà ha estat “generar anàglifs digitals d’alta qualitat de la microestructura superficial de les taques de sang, a partir de micrografies de microscopi electrònic de rastreig (MER) que han estat posteriorment processades mitjançant software gratuït que s’obté fàcilment a Internet”. D’aquesta manera, assegura Hortolà, “amb l’anàglif podem veure el relleu d’una mostra amb molt més realisme del que s’observa amb una simple micrografia de MER. A més a més, he posat a punt la tècnica, en el sentit de que he pogut estandarditzar les condicions de treball amb les quals es poden obtenir els millors resultats: parells de micrografies de MER fetes amb un angle de diferència alt (10°) i inclinacions simètriques respecte del pla horitzontal (és a dir, –5° i +5°). Amb aquestes condicions, els corresponents anàglifs varen incrementar espectacularment l’efecte de relleu de les micrografies originals”.
Policarp Hortolà ha utilitzat en la seva investigació experimental sang humana sobre sílex. Malgrat tractar-se de recerca bàsica – és a dir, sense una intencionalitat d’aplicació immediata – aquesta ajudarà en qualsevol cas a avançar en el coneixement de les característiques de les restes orgàniques prehistòriques i, de retruc, en el millor coneixement de les poblacions humanes del passat.
