El bloc de les activitats de l'IPHES

2 Mar, 2009

L’objectiu és arribar a determinar l’antiguitat d’aquest patrimoni

L’estat de conservació de les pintures rupestres d’Ulldecona,  el conjunt mes important de Catalunya, numèricament parlant, amb mes de 250 figures, és molt deficient i córre el perill de desaparèixer, en gran part, aquest mateix segle, si les institucions responsables no apliquen els mitjans i les mesures adequades, ja que des del seu descobriment, l’any 1975, moltes figures presenten alteracions i despreniments.

Al marge d’aquestes qüestions, és necessari dur a terme un projecte de recerca sobre aquest patrimoni per conèixer les seves problemàtiques i saber exactament quina és la seva antiguitat. Per començar aesbrinar-ho, l’any 2006, l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) va empendre un projecte encaminat a l’estudi de l’art rupestre català, en el qual s’inclou la recollida de mostres del suport de les pintures rupestres d’Ulldecona iniciada fa unes setmanes. En les anàlisis posteriors s’aplicarà un sistema de datació no destructiu, innovador a Catalunya, i que es basa en obtenir mostres de carbó (orgànic) que contenen els suports esmentats i els recobriments  per relacionar-ho amb les etapes prèvies i ulteriors al moment de la realització de les figures pintades.

Ramon Viñas inspecciona el punt de la paret on extreurà una micromostra del suport de les pintures - Jordi Mestre / IPHES

El procés comença amb l’obtenció de carbó que s’extreu de les superfícies calcàries on es troben les pintures. “L’objectiu és identificar entre aquestes restes oxalat càlcic, és a dir, la matèria orgànica dipositada pel desenvolupament de microorganismes i que pot ser sotmesa a datació. Per aquest motiu, cal fer una recollida de ínfims fragments de suport dels abrics i s’examina el seu contingut”, explica Ramon Viñas, director d’aquests treballs i investigador de l’IPHES.

Per extreure el carbó existeixen dos mètodes, l’humit i el d’oxidació amb plasma a baixa temperatura. En el primer cas, els oxalats es descomponen per mitjans àcids fins que només queda la part que interessa, o sigui el carbó datable, i en el segon cas, mètode desenvolupat pel Dr. Marvin Rowe del Departament de Química de la Universitat de Texas, i que s’aplicarà a Ulldecona, les mostres es mantenen a una baixa temperatura (45º -150º) per aconseguir que no es  degradi el carbó i així garantir una millor precisió en els resultat. Posteriorment, el CO2 obtingut se envia a un laboratori on s’aplica l’AMS C14 (espectrometria de masses) amb el qual s’ailla un grafit que es sotmet al accelerador de partícules per obtenir la datació dels oxalats encapsulats en el suport.

Ramon Viñas, de genolls, amb Albert Rubio al seu costat i Josep Castells, que pren fotos, a l'abric I d'Ermites examinant el punt on extreuran una mostra - Jordi Mestre / IPHES

Amb aquesta finalitat, el desembre passat ja es va efectuar la recollida de mostres del suports del abrics I, II, IV, V, VI, VIII d’Ermites a Ulldecona, Escuarterades II I Les Llibreres a Freginals  (Montsià, Tarragona), tasca que va comptar amb la presència de Josep Castells (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat), i l’arqueòleg dels serveis territorials de les Terres de l’Ebre, Joan Martínez.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte de recerca Els mitjans de comunicació gràfica entre les societats postpaleolítiques de Catalunya, que dirigeix Ramon Viñas, amb la finalitat d’estudiar l’art prehistòric del nostre país. Es tracta, però, d’un equip transdisciplinar en el qual hi pren part personal investigador de diversos països, per tal d’aconseguir una millor comprensió d’aquests documents arqueològics.

Les principals línies de recerca que es contemplen són les datacions indirectes per C14 AMS, com el cas d’Ulldecona; l’estudi de l’entorn geogràfic de les cavitats amb pintures rupestres (arqueologia del paisatge)  i obtenir una diagnosis del estat de conservació dels conjunts rupestres, tasca aquesta última encara sense desenvolupar per manca del permís corresponent.

Actualment és construeix una plataforma a l'abric 1 de la Pietat, a Ulldecona, per facilitar la seva visita - Jordi Mestre / IPHES

Quan va començar el projecte l’any 2006 el primer que es va efectuar va ser l’estudi del context geogràfic i paleoambiental, així com dels patrons d’ubicació del abrics de Les Ermites d’Ulldecona (Montsià, Tarragona), i a finals de l’any passat es va obtenir llum verda, per part del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, per seguir amb la recerca que comporten les datacions.

Els resultats no es podran saber fins dintre d’un any o dos: “són processos llargs i, a més, hi ha pocs laboratoris que facin aquesta feina i existeix una llarga llista d’espera”, assegura Ramon Viñas. 

El conjunt rupestre d’Ulldecona pertany a l’art Llevantí o conjunt figuratiu naturalista postpaleolític. “Tant la seva atribució cultural com temporal és un tema de debat entre el personal investigador –puntualitza Ramon Viñas-, ja que hi ha dues tendències: els qui defensen un origen situat entre el final del paleolític i inicis del neolític, és a dir, el moment de transició de les ultimes societats de caçadors recol·lectors a la de pagesos i pastors, i per altra banda, els qui consideren que es tracta d’un fenomen que es dóna ja dins el món neolític. Esperem que aquest treball de l’IPHES permeti determinar  la seva cronologia amb més exactitud”.      

technorati tags: datacions , pintures rupestres , Ulldecona , IPHES , carbó , mostres , suports , figures , abrics , universitat de Texas , AMS C14